Pedraforca

Una de les moltes muntanyes mítiquesi màgiques de Catalunya. Encara no hi havia pujat mai. Una vegada vaig arribar per la tartera fins a l'Enforcadura, però ja era tard i vaig decidir baixar. Feia temps que tenia pensat anar-hi, però per unes raons o altres el dia no acabava d'arribar mai.

Finalment aprofitant que estic de vacances em decideixo em miro el mapa de l'Alpina que tinc a casa i faig una cerca per Internet per tenir clara la ruta a seguir i ho deixo tot preparat. Marxo de casa que encara és de nit per no agafar les hores de calor en la pujada. Camí de Saldes puc contemplar la imatge clàssica del Pedra, la que tots tenim en el nostre cap.

Deixo el cotxe en el mirador de Gresolet i agafo el camí que en pocs minuts passa pel costat del Refugi Lluís Estasen. Després d'aquesta primera pujada el corriol ben fresat i ben marcat va vorejant la muntanya sense més dificultat fins arribar a l'inici de la forta pujada del canal del Verdet. Porto un bon ritme i malgrat ser un dia feiner em trobo força gent fent la mateixa ascensió. Està clar que a la muntanya no hi ha dies de festes i sempre hi pots trobar gent.

Faig la pujada a ritme i sense aturar-me, malgrat que el desnivell comença a ser important. A la meva esquerra queda la mole de pedra del Pollegó Superior. Al final de la pujada puc contemplar l'altre vessant, amb Gòsol allà al fons.

Porto 1,10. Aviat començarà l'hora de la veritat, la famosa grimpada final. Allà vaig tot decidit seguint les marques grogues que són les que indiquen el bon camí. És important no desviar-se per no tenir problemes. La primera canal és molt vertical i cal anar en compte. No m'agrada, però encara és pitjor quan en alguns trossos cal desgrimpar, per tornar-se a enfilar. En tot aquest fragment de l'ascensió sóc lent. No vaig amb presses i alguns dels que abans havia deixat enrere m'avancen. Finalment després de 2,20 hores d'haver sortit del mirador faig cim.

Fa un dia esplèndid. Davant meu tinc la famosa Gallina Pelada. També puc contemplar una part important de la Cavalls del Vent. Un cop he gaudit de les vistes inicio el descens. Una canal em porta sense dificultats fins a l'Enforcadura on cal baixar per la tartera cada cop més malmesa. No sé si és la memòria, que juga males passades, però la recordo amb moltes més pedres i de més tamany. Queda ben poca tartera i el millor és baixar ben bé pel mig de la mateixa ja que fora d'ella rellisca molt. Al començament és divertit, però al final es fa pesada. Un cop acaba la tartera s'agafa un corriol a l'esquerra que ens porta vorejant la muntanya fins al refugi on em refresco en una font i cap el cotxe, amb poc més de 3 hores.

Objectiu complert, ja he pujat al Pedraforca!