dijous, 18 d’agost de 2011

Cavalls del Vent III: Niu - Cortals

Em desperto i veig que el dia ja clareja. M'abrigo i surto a l'exterior per poder contemplar la sortida del sol pel darrera del Puigmal. Un fort vent amb rep fora del refugi. Però la solitud, el silenci, i la grandiositat del paisatge ben bé que s'ho val. Just al prat de davant del refugi un nombrós ramat d'isards estan prenent el seu esmorzar particular. Gaudeixo una bona estona en solitari d'aquest gran espectacle de la natura. Perdo la noció del temps.
Poc a poc el refugi també es va desvetllant. Ja és hora d'esmorzar. M'ho prenc amb calma i malgrat haver matinat no començo l'etapa d'avui fins passades les 8. El dia s'ha aixecat frescot i el vent encara continua bufant. Començo a caminar per un corriol en baixada pel mig d'un pedregar i amb màniga llarga. Com ahir no tinc pressa i vaig contemplant el paisatge que m'envolta: al Nord la Vall de La Cerdanya i els cims dels Pirineus, al davant el Pedra i el Comabona i al Sud el Berguedà, Vallcebre, Bagà, fins i tot, en alguns moments puc veure La Baells. El camí va carenejant per entre les dues vessants fins el Coll de Jou (1.10 hora)
Després d'una forta pujada corono les Penyes Altes (2279 metres i 2.15 hores de camí) 
Ara ja serà pràcticament tot baixada fins el Serrat. Cal anar en compte en el primer tram ja que és molt dret, fins i tot amb un petit tram de corda. Després es suavitza i de nou travesso alguns boscos de pi negre on em dono un fort cop en una branca baixa. No ha estat res.

Ben aviat arribo a uns prats esplèndids que s'han de rodejar en tota la seva amplitud sense perdre alçada i que estan farcits de ramats de vaques i cavalls.

De sobte s'acaben els prats i de nou em topo amb una pronunciada baixada on gaudeixo com un nen anant amb cura d'on poso els peus. Acabada la baixada entro en una pista ampla amb boscos a banda i banda. Deuen estar plens de bolets, penso. El camí s'apropa al curs d'un petit rierol i la seva fressa m'acompanya una bona estona. Tot és en lleugera baixada, però ja es comença a fer pesat i tinc ganes d'arribar. El Serrat de les Esposes (1505 metres) no arriba mai. Per fi una mica de pujada i ja hi sóc. Han estat 4 hores 35 des del Niu d'Aliga.

Temps per fer una cervesa, picar una mica i petar la xerrada amb companys de travessa, uns que continuen camí i altres que ja han acabat l'etapa d'avui. Cauen 4 gotes que no arriben ni tan sols a mullar el terra.
Toca continuar. D'entrada una forta pujada, però curta. El següent refugi és a prop i s'alternen una pista ampla per on passen cotxes i corriol. Aquest és perdedor i on es perdo les marques. Un altre cop a la pista em trobo a un boletaire totalment perdut. No sap on és, però tampoc on està allotjar i on ha deixat el cotxe. Intento ajudar-lo. Passa un cotxe i marxa amb ells que el portaran fins al Serrat de les Esposes a veure si allà poden trobar la manera de solucionar el problema.
Finalment arribo a Cortals d'Ingla (1610 metres). Han estat 1.30 des del darrer refugi. Total 6.05 hores efectives de caminar per avui. No està gens malament.
Bon dinar: m'ofereixen una amanida d'arròs que acaben de fer i carn que estant fent a la brasa per ells.
Tinc tota la tarda per les rutines de cada dia: dutxa, escriure el diari, llegir, contemplar el lloc. Llàstima que fa molt de vent i a fora del refugi no s'està gens bé. Som poca gent al refugi i sopem bolets que hem anat a collir abans de sopar. Tots volem sortir d'hora demà i per tant anem a dormir aviat.







4 comentaris:

Joel ha dit...

Aquesta ruta que expliques té una pinta excepcional... quan decideixi fer-la tornaré a revisar les teves notes compartides!

Ricard Masferrer ha dit...

Realment val molt la pena. Amb una mica de preparació és molt assequible, ja que pots organitzar-te les etapes al teu gust. Encara em falta escriure la crònica de la 4rt. etapa. Tot arribarà.

Àngel Pascual Sauch ha dit...

M'agraden molt les fotos que fas per il·lustrar les cròniques...És que "algú ho havia de dir"...també es demostra que una petita compacta pot fer grans fotos!

Ricard Masferrer ha dit...

Les compactes fan bones fotos i es poden portar arreu sense problema, només cal cercar bé l'enquadre. Ara bé s'ha de reconèixer que les reflex donen molt més jocs.