S’obre una retxa de llum a l’horitzó
– cel de plom – parpella
que no
es vol acabar de cloure
ni
torbar el silenci dens de
la tarda que mor
Antoni Clapés
Els dos dies dels Pirineus de
principis del mes de maig em van descobrir Taús i tot el seu entorn. Vaig
quedar amb ganes de tornar-hi i poder voltar amb tranquil·litat per aquestes
muntanyes. I dit i fet, he dedicat una setmana a descobrir alguns dels seus
racons.
Ens hem instal·lats en el petit
llogarret de Montanisell, un nucli de quatre cases sota la Serra de Sant Joan,
un lloc ben tranquil on a Cal Borda, un petit restaurant també lloguen
apartaments.
Des d’allà vam fer diferents
rutes amb 4 x 4 que ens van permetre travessar aquests paisatges de Est a Oest,
a cavall de tres comarques: Alt Urgell, Pallars Jussà i Pallars Subirà.
És una zona molt deshabitada amb
cases disperses, algunes habitades i altres ja abandonades des de fa temps, i
també amb petits nuclis de poques cases, una gran part d’elles ben conservades encara que no
estiguin ocupades tot l’any.
Una part important d’aquesta zona
està ocupada per la reserva nacional de caça de la Serra de Boumort. Aquests
dies d’octubre és la brama del cérvol. Per aquesta raó està tancada una de les
pistes on en altres èpoques de l’any està autoritzat circular en 4 x4.
En general les pistes estan en
bon estat i en una bona part també es pot circular amb cotxe, però sempre hi ha
alguna que altra sorpresa que les converteix en quelcom no tan senzill.
Circular per les pistes és lent i cal fer-ho amb temps i sense presses. L’idea
és aturar-se on ens vingui bé per gaudir del silenci, la tranquil·litat dels
diferents indrets i del paisatge que ens envolta. Per poder-ho fer amb
seguretat cal portar un mapa de la zona, ja que les pistes són llargues i per
elles pràcticament no hi circula cap ànima, excepte els dies de festa on hem
trobat una mica més de gent, però tampoc massa. Tot és un continuo de petites
valls boscoses, colls i cims amb parets rocoses imponents algunes blanques i
grises i altres de color rogent.
Malgrat la poca pluja que encara
tenim, els boscos estan humits i hi ha força bolets. Els torrents i els petits
rierols van curulls d’aigua, amb algun petit salt com el de Sallent.
Des de les zones més altes podem
albirar muntanyes ben conegudes del país: Pedraforca, Pirineus, Port del Comte,
Cadí, ...
Com a tot Catalunya proliferen
les petites esglésies romàniques tant en llocs solitaris, com al costat de
quatre cases, on la pregunta que ens fem moltes vegades és ¿què devia ser
primer l’església o les cases?. Algunes han estat restaurades recentment i són
ben boniques. Just al costat de l’església es conserva el cementeri amb les
seves creus, i alguns nínxols més moderns.
Sant Sebastià de Buseu ens va
cridar l’atenció. És un poble abandonat a la dècada dels 60 al que van anar a
parar de casualitat. Encara es conserven les restes de l’església romànica del
poble, encara que derruïda, així com del cementeri on van poder veure una creu
d’enterrament relativament recent (2007).
A prop de Montanisell, darrera de
la Serra de Sant Joan i de camí cap al pas de Finestres que dona pas a la vall
veïna de Cabó, hi ha l’accés fàcil a una cova, la cova d’Ormini que no vam
poder explorar en la seva totalitat ja que no havíem agafat el frontal.
Una setmana no ha estat suficient
per recórrer tots els racons que ens interessaven i ja estem pensant en que
caldrà tornar-hi de nou en una altra època de l’any per fer un segon tomb per
la zona.
Ja de tornada cap a casa ens vam
aturar a l’estrany cementiri d’Olius, un petit cementeri d’estil modernista. Fer
la visita mentre queia un lleuger plugim encara el va envoltar de més misteri i
va estar un bon final per aquesta setmana.
Instants de goig –
enigmàtic silenci
Silenci de
silencis.
Antoni Clapés
