Volta llarga als estanys de Colomèrs

 

14,9 km. 7-30   560 metres de desnivell positiu

Aquests dos dies havia vist que alguns corriols estaven marcats per la Val d’Aran by UTMB. El que no sabia era el que em passaria al llarg d’aquest matí. Quan m’estic preparant per a sortir a fer la volta llarga dels estanys de Colomèrs, veig a fora del refugi un parell de persones fent tot de preparatius per la cursa. Penso que les 100 milles no les fan pas avui. Els hi pregunto i em diuen que avui fan la VDA de 55 quilòmetres i m’informen que el seu recorregut coincideix en una part important amb la ruta que tinc prevista però en sentit invers. Ja fa una bona estona que la cursa està en marxa i me’ls trobaré de cara. Són uns 1600 participants. Segur que no em perdré ja que ho trobaré tot marcat i a més em creuaré amb un munt de gent.

Em poso en marxa sense penar massa amb el que em ve a sobre. Començo pujant en direcció al primer dels estanys, l’Estanh Mòrt. Vaig fent xino-xano, la pujada és feixuga i no tinc pressa. De tant en tant em giro per contemplar el que deixo enrere.

Ben aviat soc al primer dels estanys, un lloc tranquil on ve de gust aturar-se una estona per gaudir d’aquesta tranquil·litat. 

Sense deixar de pujar arribo al segon llac, lac des Cabidornats. Encara vaig completament sol. A partir d’aquí entro en una zona molt més planera i oberta amb altes muntanyes a banda i banda i petits estanyols arreu, coneguts com Estanhets deth Port. 

Em desvio del camí per poder-los veure de ben a prop. Mentre estic fora del camí passen els primers corredors. Els veig de lluny.

Recupero el camí i em vaig creuant amb corredors. Es una estona ben entretinguda. Més a munt em trobo amb un dels fotògrafs de la cursa i xerrem una estona. Ells van de baixada i jo encara estic pujant. 

Giro la mirada enrere i contemplo tota l’esplanada esquitxada de petits estanyols com si algú els hagués posat expressament per gaudi dels que passem per aquí.

En el darrer tram de pujada m’haig d’aturar a estones per deixar passar els corredors que ja comencen a anar un darrera l’altra. Un helicòpter volta a prop en vol circular.

En la part més alta de la ruta d’avui em topo amb l’Estanh Gelat, la visió més espectacular de la jornada. Encara conserva una mica de neu al seu voral. Finalment l’helicòpter baixa i. pel que m’expliquen després, recull a un corredor que tenia el turmell molt malmès. El Còth de Pòdo (2607 metres) és el punt més alt del recorregut d’avui. Aquí han disposat un control de cursa.

Ara sí la corrua de corredors no té fi. Ells pugen i soc jo el que baixo en direcció al Lac de Pòdo, però ho haig de fer lentament tot deixant pas als que pugen. Aprofito les aturades per contemplar l’espectacular paisatge.

Un cop he baixat al Lac de Pòdo, el rodejo i planejo una estona passant encara pel costat de més estanyols, alguns d’aquests sense nom en els mapes. A partir d’aquí encara em trobo corredors, però ara ja no tants. A l’Estanh Solet encara em trobo algun corredor. Els darrers els trobaré tot bordejant el Lac Obago on també em trobo amb gent de l’organització en un petit ressalt difícil de superar per alguns corredors poc hàbils.

Quan ja començo a deixar el Lac Obago al meu darrera, un dels més grans d’avui, em creuo amb els escombres. Comentem que els darrers corredors que he trobat dubto que arribin. Encara els hi queda molt i van molt justos de forces.

A partir d’aquí em quedo sol de nou i recupero la tranquil·litat de primera hora del matí. Ja en tenia ganes. Tampoc ha estat malament poder veure aquesta cursa de primera mà, però de ben segur que hauria gaudit més si hagués pogut fer tota la ruta en solitari.

Encara em resten un parell de llacs, primer el Lac Redon, on m’aturo una estona en una ombra a fer un mos abans de continuar.

El darrer llac és el Lac Long que com el seu nom indica és llarguerut. El vorejo una bona estona en tota la seva llargada. Tota la volta han estat una bona col·lecció de llacs o estanys, un total de 11.

Començo la baixada en direcció al Lac Major de Colomèrs  on es troba el refugi en el que he passat aquests dies. Però abans d’arribar al llac agafo el mateix camí pel que vaig pujar el primer dia, ara en baixada per arribar-me al cotxe.

En aquest tram em retrobo amb la cursa. Ara venen darrera meu i van en direcció al control de pas que tenen a la pista, on hi ha la parada de taxis. Una noia que porto al darrera em demana de passar perquè va justa de temps. El control el tanquen a les 14:00 hores i només resten pocs minuts. A mesura que s’apropen corredors m’aparto i els deixo passar.

Abans de continuar passo per on hi ha aquest control de pas on ja porten 24 kms, gairebé la meitat de la seva cursa. Quan deixo el control de pas, just arriben els primers corredors fora de control.

Ells es queden al control o segueixen el seu camí i jo segueixo el meu. Amb poc més d’una hora soc al cotxe i dono per acabats aquests tres dies de muntanya amb ganes de tornar-hi aviat, mentre m’endinso de nou en la calor d’aquest estiu.