La Marató de TV3

L'any passat també vaig estar en aquesta cursa que organitza el Senglar-O a Sant Cugat del Vallés a prop de casa i amb l'objectiu de recaptar diners per la Marató de TV3. Són 6 hores d'orientació des de les 10 a les 16 hores en modalitat d'equips i amb modalitat individual. Hi vaig amb la intenció de córrer un parell d'hores.

S'aixeca el matí fred, i un cop recollit el pitrall inicio el C1, el circuït més llarg i difícil. Només abandonar el Parc de la Pollancreda em topo amb tots els camins enfangats. Cal anar en compte. Les fites 2, 3 i 4 les trobo bé, però no es pot dir que les clavi. La 5 se'm travessa una mica degut a una mala interpretació del terreny, ja que hi vull veure el que no hi ha. Finalment em dono compta del meu error i la trobo amb facilitat. A partir d'aquí la resta de fites les clavo i acabo el circuït en poc menys d'una hora i mitja.

Descanso una mica i comento la jugada amb alguns companys abans d'iniciar el C2, una mica més curt, però amb el mateix número de fites, 12. La 2 està lluny, però s'hi arriba per camins amples i sense problemes. Aprofito per veure totes les fites a buscar i prendre decisions de quins camins seguir. Això fa que aquest circuït sigui ràpid i amb poc menys de 45 minuts ho tingui tot llest. Ja en tinc prou. Ha estat un matí agradable i cap a casa.

I ara una de ràpida

Sense temps de recuperar les cames de l'esforç del diumenge, ahir dimarts a la vesprada estava al Parc de Vallparadís per fer una cursa sprint d'orientació. També era el meu debut en aquesta modalitat. En dos dies passava d'una cursa llarga i lenta, a una cursa curta i ràpida. Només arribar al Parc no paro de saludar a amics i coneguts, tan del món del córrer com correcats de l'atletisme popular.

  Tinc per endavant 3300 metres i 14 fites a trobar dins del parc o en la zona més propera. Ja és l'hora. Surto ràpid cap a la primera. De seguida veig on tinc la segona, a la plaça davant de les esglésies romàniques, però no acabo de trobar per on pujar de la forma més directe i ràpida, ni en el mapa ni en el terreny. Ho provo per un lloc, però no és. Mentre estic pensant que fer, passa un corredor i veig per on va. Ara ja sé.

De tan de pressa que vaig em passo la 3 i tinc que tornar enrere. Enllaço sense problemes les següents fites. Tot va bé. Vaig molt ràpid.
El cap em va a 100. Encara no tinc una fita que ja començo a pensar en la següent.

Arribo a la zona de la piscina (fita 10) i una mala interpretació del mapa em fa donar una gran volta. Bé de fet em surto del mapa. Estic a la placeta on al costat d'una tanca vegetal té que haver-hi la fita, però no hi és. Al final som 4 cercant la fita. Trobem l'estaca metàl·lica. És evident que algú l'ha robat. Quan marxem cap a la 12, arriba el Carles, company de club i li dic que no hi és la 11. Farem junts la resta de les fites, amb una mica d'enrenou per trobar la 14. I ara ja a tota pastilla cap a l'arribada. No em queda gas, no tinc velocitat. Han estat més de 36 minuts. Sense les diferents errades es podia fer per sota de 30.

Una estona per comentar la jugada amb els diferents companys, beure una mica, menjar síndria i cap a casa. M'agraden més les curses amb més temps per pensar entre fita i fita, però tinc que confessar que m'ho he passat molt bé de nou, però aquesta modalitat de cursa et posa el cervell a 100.

I segurament amb aquesta dono per tancada la primera part de la temporada d'orientació.

Una nova experiència

Aquesta temporada l'estic dedicant a les curses d'orientació i aquest cap de setmana he volgut provar una modalitat nova per mi. Es tractava del que s'anomena raid-orientació. Normalment són curses en parella de dos dies per muntanya i en règim d'autosuficiència. No havia trobat company per fer-la i després de llegir que s'oferia la possibilitat de fer-ho sol i en un sol dia em vaig decidir a provar.

La sortida i arribada era al petit poble de Sant Julià de Cerdanyola a la comarca del Berguedà i tota la cursa transcorria per la Serra de Catllaràs. Només arribar al poble cauen gotes, mal auguri per començar. La previsió meteorològica era de pluja per la tarda. Sense massa a pensar ja estic a punt, amb l'enorme mapa a les meves mans i 21 Km., 30 fites i 2000 metres de desnivell per endavant i 6 hores per acabar-la.

Sortia amb l'ànim de gaudir de la experiència i passar-ho molt bé. Faig un càlcul mental i si vull arribar dins de control són 5 fites per hora. Aquest és el meu primer objectiu. Trobar les fites no suposa cap problema, els recorreguts són evidents, encara que entre fita i fita hi ha més distància que a les curses habituals i no paro de pujar en cap moment. Aprofito per anar prenent algunes fotos amb trípode i tot. 

 

Passo la fita 5 amb 58 minuts i poc després es posa a plovisquejar. De la 6 a la 8 gaudeixo d'una estona de baixada, primer de tot molt vertical, i després ja més lleugera. En aquests primers de moments de cursa em vaig trobat amb alguns orientadors, alguns d'ells van en parella. Camí cap a la 9 faig una mica de marrada al cercar el pas d'un torrent, poca cosa, menys de 5 minuts. I ara ja torna la pujada i els esbufecs. Passo la 10 després de veure aigua en una font i ja sense pluja en 2-07. A la meva arribada a la 12 en mig d'un prat magnífic sóc contemplat per un bon grup d'espectadores que em donen ànims amb els seus crits.

Fa un bon sol i l'espectacle de la natura és magnífic. Fa estona que vaig ben sol, amb el meu gran plànol, la brúixola i la tarja de pas.

Una forta pujada em porta a la 13, planejo fins a la 14 i amb una gran baixada pel mig d'un prat m'arribo a la 15. Temps de pas 2-45. Vaig dins de la previsió. Encara em trobo fort. Em prenc un gel, bec aigua i amunt que fa pujada. Estic a prop de la 16, però no l'acabo de veure. Ah! Està aquí. Hi havia passat a la vora i no l'havia vist.

Baixo per la carena i després per un prat arran de bosc fins a l'alçada on decideixo endinsar-me pel bosc per cercar la 17. Està a la part alta d'un tallat després de passar un torrent. Allà està, una magnífica vista. Lleugera pujada en direcció a la 18, però poques forces. Les distàncies entre fites han augmentat i el meu ritme ha disminuït. Des de la 18 hi ha una molt bona vista.

Una pista forestal en baixada m'ha de portar fins a la 19. Torno a portar un bon ritme.
M'aturo un moment per necessitats fisiològiques i deixo el mapa al terra. Segueixo avall, i mentre corro miro el mapa, no ho acabo de veure clar després de voltar una estona cercant la 19 a prop d'unes cases em dono compte que al tornar agafar el mapa del terra l'he canviat d'orientació. Tinc que refer una part del camí i en pujada. Ja porto més de 4 hores. En aquest moment en desmoralitzo i penso en deixar-ho.

Decideixo seguir endavant. La 20 està en baixada, però ja són 4.45. I ara toca pujar de nou. S'ha acabat córrer. La 21 està dins d'un magnífic barranc.

I el camí cap a la 22, situada al mig d'un torrent és llarg i també en pujada, no massa pronunciada però a aquestes alçades tot em sembla molt i molt costerut. Estic camí cap la 23 quan fa ja 6 hores de cursa. Des de la 20 que no he parat de pujar. M'aturo i m'assec a mirar el mapa en calma. Havia de cercar la manera de arribar a l'arribada i deixar l'objectiu de passar per les fites. No m'és fàcil trobar un camí una mica recte. Finalment el veig. 

Tinc un primer tram de pujada, però després ja serà baixada. Decidit. La pujada sembla no acabar-se mai, primer per una pista i després per dret al costat d'un torrent sec, a prop de la fita 25. Estic acompanyat per la piuladissa d'algunes ocells. No és la primera vegada que em passa aquest matí. M'agrada la sensació d'anar sol pel bosc, amb aquest so de la natura de fons. És molt agradable.

Ja soc dalt. Ara toca baixar, per un petit corriol d'aquells que tan m'agraden per córrer sense por. Ho intento, però no sé si el que faig es pot dir córrer, i això que el lloc és magnífic alguns moments al costat d'unes impressionants parets verticals, a prop de la fita 26. No s'acaba mai aquesta baixada. Arribo a una pista, que aviat abandono per un nou corriol. Trobo un trencall que no està en el mapa. M'oriento i agafo l'opció correcte fins la pista, primer de terra i després d'asfalt que m'ha de portar a l'arribada. Puc contemplar la silueta del Pedraforca i La Gallina Pelada allà al fons. Quin plaer, poder trotar per asfalt sense està atent a les pedres!

Finalment arribo després de 7-28-41 de cursa. Tan sols un dels participants ha arribat dins de les 6 hores. Malgrat el cansament ha estat una experiència gratificant i m'han quedat ganes de tornar-ho a provar en properes ocasions.

Ja feia estona que només penso en la piscina. Una bona remullada, una mica de menjar, força beure i cap a casa.

Ja a prop de casa, passat Vacarisses primer i després a l'entrada de Terrassa i en l'autopista de Terrassa a Sabadell em topo amb la gran tempesta. No veia res. Mai en la meva vida m'havia trobat una tempesta així
anant en cotxe. Impressionat.

Mala cursa

Ahir cursa d'orientació a La Mussara. Feia molta calor i des del primer moment no em vaig trobar còmode. La cursa era curta, 3.400 metres i només 11 fites. El guanyador estarà al voltant de l'hora.

Vaig trobar les tres primeres fites sense dificultats, però no tenia bones sensacions. La quarta estava a dalt d'un turó al costat d'una roca, però allà dalt estava ple de roques. Quina seria la bona ? Amb una mica de sort la vaig veure allà davant meu. No estava malament, encara podia assolir un bon resultat.

La cinquena no és massa lluny i intento arribar-hi a rumb. No hi ha massa referències i sembla no haver-hi un altre solució.
Trobo el monticle de pedres assenyalat al mapa i les roques on ha d'estar la fita són allà. Ja la tinc! Però resulta que no ni és. Miro i torno a mirar i no la veig, amplio el cercle de la meva recerca, però no hi ha manera.
Torno enrere i repeteixo la aproximació. Vaig a parar al mateix lloc. Ho torno a provar i no paro de voltar pels mateixos llocs. No són l'únic. Allà ens trobem uns quants orientadors cercant la mateixa. En alguns moments penso que potser avui em tocarà abandonar. Mai m'havia passat pel cap en una cursa d'orientació. Finalment i de casualitat la trobo. He passat més de mitja hora. Ja no tinc res a fer de cara a una bona classificació. Després a casa i mirant el mapa amb compte entenc quina ha estat l'errada.

La resta de fites són fàcils i ràpides. No presenten cap problema, situades en llocs fàcilment recognoscibles en el mapa. Arribo a la meta decebut. Avui no ha anat bé. Comento la cursa i el meu problema amb la resta de competidors i companys. Finalment he fet quart. Darrerament ja m'havia acostumat massa bé.

Bona cursa

Nova cursa de Copa Catalana, aquest cop a L’Escala en un terreny pla i que prometia una cursa ràpida i entretinguda. Eren 6.600 metres, 18 fites i 105 metres de desnivell. Per primera vegada en molts dies no plou, fa sol i, fins i tot, una mica de calor i no hi ha fang.

L’enrenou de Montmeló, juntament amb una acció dels camioners en vaga fa que arribi una mica just de temps i que pràcticament surti sense esclafar. Ja estem en cursa, em situo ràpid i les dues primeres fites em surten bé. Arribo a prop de la 3ª per un camí diferent del previst i això em desorienta una mica. Volto i no la
trobo. Decideixo tornar a començar i ara ja sé on és. Ràpidament cap a la 4.

Veig dues possibilitats d’itinerari per la 5, i quan ja estic en camí canvio la decisió. Segurament no ho tenia que haver fet. No veig una cruïlla i la direcció en la que he d’anar i la brúixola no es corresponen. Vaig malament i rectifico.
Torno a estar en el bon camí i ja està. La 6 està lluny. A córrer per camins s’ha dit. El mateix per la 7 i la 8. No vull arriscar, vaig ràpid i trobo les diferents fites. Així és fins a la 10. Està ple de petits murs que són unes bones referències per marcar els itineraris a fer.

A la sortida de la 10 no sé perquè surto en direcció contrària, però rectifico ràpid.
Quan soc al costat de la 13 em trobo a un orientador de la categoria H18 que fa el mateix circuït. Procuro anar el més ràpid que puc. No vull que em torni a passar el de les darreres curses en que perdo la primera posició cap el final. Anem junts fins a la 16 que trobo primer i veig que ha desaparegut. Ja només en queden dues més sense cap problema.

Han estat 1-15-28 en els que he gaudit molt i que m’ha permès guanyar de nou.

Tinc clar que cada vegada sóc més ràpid a donar-me compte dels errors en cursa i això em permet rectificar i no perdre massa temps. Un cop a casa miro i analitzo els parcials de cada fita. He estat el més ràpid de la meva categoria en 13 fites. Només he comès dues errades importants (fita 3 i 5). He liderat la prova en les dues primeres fites i a partir de la 14. En conclusió una bona cursa i molt bon resultat.

Una nova modalitat de podi

Aquest diumenge la cursa era ben lluny i al sortir de casa plovia a bots i barrals. Es feia al Parc Palomera, a prop de Saldes, just a sota de La Gallina Pelada. El lloc és preciós però les condicions meteorològiques no en permetien gaudir gens. Va estar una llàstima.

La zona on transcorria la cursa tenia molt desnivell i s’anunciava una cursa molt tècnica. Em toca sortir el primer. Les primeres 4 fites les trobo ràpidament. Em fixo amb tots els detalls del terreny: roques, rierols, tàlvegs, petits corriols. Camí de la cinquena em despisto una mica i a la sisena faig la gran errada de la cursa. Opto per un itinerari agosarat i m’equivoco. Estic bastant temps per trobar-la. M’he enfilat massa amunt quan la fita estava més avall. Quan la trobo veig clarament que l’opció més fàcil (seguir el camins) també era
la més ràpida. Segurament no val la pena arriscar-se tant.

De la 6 a la 7 hi ha una tirada llarga, amb una llarga pujada on en alguns moments em trobo frenat per la vegetació. Canviem de zona. Tinc la sensació de recuperar el temps que havia perdut en la 5 i la 6. Vaig trobant les 6 fites restants sense dificultat. Han estat 3.300 metres amb 270 de desnivell i 12 fites en 1-21-40 i de nou segona posició.

Acabada la cursa, avituallament, comentaris amb els companys de les opcions d’itineraris entre fita i fita i el temps d’espera per recollir els premis. En tota la cursa no ha plogut, hem estat de sort, però en el lliurament de premis cau tota l’aigua del món a sobre nostre.

Posteriorment a casa amb tranquil·litat analitzo la cursa. Molt bé la primera part on encapçalo de nou la cursa, però a part de les errades en la 5 i la 6, on acabo de perdre el primer lloc és en la segona part, i sobre tot, en les darreres fites. Ja m’ha passat en altres curses. Quina pot ser la raó ? Manca de concentració ? Relaxament per què ja acabo ? Tinc que esbrinar-ho per tal d’evitar-ho.

Aquest cop a Gironella

Avui de nou una cursa d’orientació. Era de copa i a Gironella en una zona nova per a mi. Havia fet una cursa d’orientació a Gironella el passat estiu però va ser nocturna i urbana. Avui era totalment diferent: 5000 metres i 16 fites.

Surto amb ganes esperonat pels resultats del cap de setmana passat i les tres primeres en van molt bé. La 4 ja se’m complica una mica més. Acabo dins d’una zona on és impossible seguir avançant degut a la gran quantitat d’esbarzers. Surto i cerco per una altre cantó i allà estava. Provo un camí per la 5, però no és possible. Torno enrere i rectifico i la trobo fàcil. La 6 també em resulta fàcil.
La 7 també ho sembla, però un cop estic a prop no em fixo suficientment en les detalls del mapa i acabo cercant en un lloc on no està. No són l’únic, però després a casa ho lamento. En realitat era ben senzill, però ja se sap en cursa i amb presses, algun característica del terreny et passa desapercebuda i els minuts cauen ràpidament.

Per arribar a la 8 cal córrer de valent per una bona pista. Porto 51 minuts a la meitat de la cursa. La 9 està a prop i també està al sac. Fins aquí vaig primer. Penso que per anar a la 10 també es pot anar per camí, però provo d’anar a rumb. Al cap de poc no sé amb exactitud on soc, tracto de baixar per un lloc on m’és impossible i decideixo fer el primer que havia pensat: anar pel camí, primer i la carretera després. Allà està.

La 11 i la 12 estan dins d’una urbanització i a córrer s’ha dit. Camí de la 13 tinc alguna indecisió que segur que em fa perdre una mica de temps. La 14 i la 15 estan entre camps de conreu. La 16 ja està allà mateix i ara un fort sprint fins al final (avui hi havia un premi especial, un pernil, pel millor sprint de totes les categories). Jo he fet 1-44, i el guanyador ha fet 49. Com corren!

Al final de la cursa he estat segon amb 1-28-11 i només a 2-12 del primer. Està molt clar que tinc que ser més fi a l’hora d’interpretar el mapa i identificar els diferents elements d’aquest en el terreny.

El segon dia dels Pirineus, subcampió de Catalunya

Dissabte a la tarda va estar plovisquejant, però per la nit no va parar de ploure. Per sort el diumenge no tan sols no plovia, sinó que feia un bon sol que es va aguantar fins el migdia. Era el dia del campionat de llarga distància: 3000 metres i 14 fites.

Des del pàrquing i centre d’informació de la cursa fins al lloc de sortida hi havia una bona caminada, la major part en pujada. Des de la sortida vèiem l’arribada.

Tot xerrant amb uns companys de les dificultats del terreny d’avui em despistoi se’m passa l’hora. Surto dos o tres minuts en retard.

És un terreny amb molt poques referències i cal estar molt atent per trobar les fites. Les primeres 4 fites em van força bé, però un cop estic a prop d’elles no són fàcils de localitzar, i això suposo perdre temps. Arribo a prop de la 5, hi ha molta gent buscant la mateixa. No hi és. Decideixo cercar un punt de referència clar (un camí) i tornar a començar. Ara si que la trobo. Per arribar a la 6 dono volta pels camins, cansat d’anar tota l’estona camp a través. Mirat després a casa estic segur d’haver perdut temps. Passo la 7 (mig camí amb gairebé 50 minuts).

Camí de la 8 m’avituallo. I a prop de la 8, tot pujant ple dret, coincideixo amb dos nois de la categoria H18 que fan el mateix circuït que fem els H45. Malgrat que no fem els mateixos recorreguts també coincidim en la 9 i 10. A partir de la 10 ja som de nou a la zona de tàlvegs del dissabte i cal estar molt atent per no equivocar-se.

Llegint bé el mapa arribo a la 11. Veig clar com arribar a la 12, però quan soc a prop decideixo baixar al fons d’un tàlveg massa aviat. La fita no està allà. M’he precipitat i perdo molt de temps buscant la seva ubicació correcte, passant d’un tàlveg a un altre com bonament puc. Un cop la tinc veig clarament que m’he precipitat en la meva elecció. Aquí acabo de perdre la cursa.

I ara a córrer fins el final: 1-36-52 i segona posició. No està malament. Llàstima de la fita 12. He tingut el campionat a la mà.

El primer dia dels Pirineus, Campió de Catalunya

Seran els dos dies dels Pirineus amb dues curses en els terrenys de Bellestar, anunciats com els inferns. S’anunciava com un terreny difícil amb molts tàlvegsi on el factor tècnic seria molt important. Les fotos dels profunds tallats que hi havia a la web del club organitzador feien feredat.

 

Per acabar-ho d’adobar el pronòstic del temps anunciava pluja per tot el cap de setmana. I així va començar. Tot el viatge del divendres cap a La Seu d’Urgell va ser sota la pluja. Va continuar plovent al llarg de la nit i al matí mentre esmorzava encara queien gotes. Al arribar a la zona de cursa el cel seguia gris i amenaçador, però ja no plovia. Als inferns se suposa que ha de fer calor, però més aviat feia fred. Tot estava ple d’aigua i fang. Una mica d’escalfament i ja estic a punt per la primera cursa la de mitja distància: 2.200 metres i 16 fites.

Al moment de sortir m’avisen que vagi en compte que el terreny està molt relliscós.

 

Surto prudent i com moltes vegades em costa entrar en cursa i dubto en la cerca de la primera fita anant, endavant i enrere. Veig un parell de fites que no són meves, però finalment la trobo i em situo. La segona i la tercera estan a prop i aviat estan al sac.

En direcció a la 4 passo per un camí estret dalt d’un tàlveg on cal vigilar. Una bona baixada anant en compte amb les relliscades i ja és meva. Toca tornar a pujar al camí. Em tinc que agafar als arbres. Un cop al camí, una mica més endavant veig a l’altra banda una fita. Estic segur que no és la meva, però baixo a comprovar-ho. No ho era. La que busco està més al fons del tàlveg, i precisament no en aquest. Estic a la part de baix. Entro dins d’un aquests tàlvegs, però tampoc ho és, surto i entro en el següent ja tinc la que fa 5. Em situo en el mapa.
Estic davant d’un camp. Tinc que travessar a l’altra banda d’un rierol. Trobo lloc per passar i veig una roca que identifico al mapa. Només em tinc que enfilar una mica trobar la 6.

Ara en venen unes quantes en aquesta zona totes al costat de roques. Es tracta de mesurar bé les distàncies i no equivocar-se en la direcció. Passo la 8, mitja cursa, en 30 minuts. La 9 és la darrera que està en una roca.

Amb la 10 torno de nou al terreny dels tàlvegs. Una conducció d’aigua, potser una captació temporal, i un camp de conreu que tinc que vorejar són una bona pista per arribar a la 11. D’aquí fins al final de la cursa em resulten fàcils i aviat (10 minuts) he acabat per un temps de 50-46, amb els que sóc per primera vegada a la meva vida Campió de Catalunya.

Malgrat haver guanyat sempre hi ha quelcom a aprendre en una cursa d’orientació. Em fixaré en tres punts:

• millorar la meva entrada en cursa i trobar la primera fita. Tinc que aconseguir situar-me més ràpidament en el mapa.
• l’opció presa des de la 4 a la 5 no ha estat la millor. No calia pujar al camí, per tornar a baixar per l’altra banda. Podia haver rodejat el tàlveg per sota sense tenir que pujar i baixar. Tinc que mirar millor el mapa
• quan ja arribava a la 11 em vaig deixar portar pel que feien dos orientadors que venien per l’altra banda. Si hagués seguit el que jo pensava hauria arribat abans a la fita. Tinc que estar més concentrat en el faig jo i no mirar el que fan els altres.

Tornada a l’asfalt

Aquest matí he tornat a córrer una cursa d’asfalt, ha estat el 10.000 del Circuït de Catalunya, un lloc especial per una cursa especial, per una bona causa, recaptar diners per l’Esclerosi Múltiple.

La meva darrera cursa d’asfalt va ser la pujada al castell de Castelldefels el passat desembre i pel darrer 10.000 haig de remuntar-me al gener del 2006 a la cursa de Sant Antoni quan estava preparant la meva darrera marató.

Ara estic molt centrat en les curses d’orientació i darrerament sóc molt irregular en els entrenaments. Entre setmana entreno poc i el cap de setmana sempre que puc ho faig per muntanya. Ja no recordo quan va ser que vaig fer la darrera sèrie.

Per tot això era un incògnita el ritme que podria portar. Tenia al cap sortir tranquil·lament a veure-les venir i com a molt tractar de córrer tots els kms. per sota de 5.

No havia estat mai al Circuït de Catalunya i he gaudit plenament d’agafar el pitral dins d’uns boxes i passejar pel pit-lane per arribar fins a la línia de sortida. Una mica d’escalfament i tot a punt per les dues voltes i escaig.
Surto del darrera i en la baixada fins a la línia d’arribada al circuït vaig agafant posicions. Primer km. en 4-31, molt ràpid malgrat que no tinc la sensació d’anar tan despresa. Em mantinc per sota de 5 fins el 4 en el que trobo la pujada més forta del circuït. Passo el km. 5 amb 24-15 i posició 889.
Miraré d’augmentar el ritme al llarg de la segona volta i així és fins passat el km. 8, on de nou en la mateixa pujada de la primera volta em quedo clavat i ja no aconsegueixo millorar aquestes sensacions.

 

Finalment he baixat dels 50 minuts, 49-37, i posició final 774 de 1407 arribats.

M’ha agradat tornar a l’asfalt i córrer pel circuït on acostumem a fer-ho cotxes i motos. És un lloc diferent.

Suposo que amb una mica més d’entrenament encara podria tornar a fer els 10.000 per sota de 45. No defujo de intentar-ho properament.