Turr-Ó, primera del 2015

Començo el 2015 amb un nocturna d'orientació.
La nit abans de tornar a la feina després de les vacances d'hivern els amics del senglar-O organitzen una nocturna de les clàssiques, el turr-Ó ben a prop de casa. Aquesta edició serà al Turó de Can Mates on ja vaig córrer una nocturna fa un parell de temporades. Les nocturnes sempre són diferents i especials i en aquesta la proposta és que caldrà decidir si les fites que trobem estan o no estan ben posades i si la descripció del control que hi ha al mapa es correspon a la realitat. Si tot ho considerem correcte marcarem el control en cas contrari, no ja que penalitzaria.
Com a cursa d'orientació resulta fàcil, el problema és quan hom arriba a la fita comencen els dubtes. Estarà bé o no ? En la primera que està en un fanal, el dubte és la descripció del control (una rodona), un objecte humà. No hi ha un símbol específic per fanal ? Hi ha el Toni Serrallonga davant de la fita amb el dubte i arriba el Marc que malgrat que també dubte però pinça. A continuació tots pincem i continuem.
Resulta divertit i entretingut. Tothom s'atura davant de la mateixa fita, alguns la marquen i altres no.

Algunes fites són molt clares però d'altres no i això fa que al final m'hagi deixat per marcar 4 controls dels bons, per filar prim en les decisions de si era tot correcte o no. Amb poc menys d'una hora ho he resolt i cap a casa. Al final 16 de 32 classificats que tampoc està tant malament. Ha estat una bona manera de tancar les vacances.

Darreres curses del 2014

Avança el 2015 i encara no he escrit el meu relat de les darreres curses del 2014. Ja va sent hora que en faci cinc cèntims per tal que quedi recollit.

A les acaballes del desembre i abans d'endinsar-me en les vacances d'hivern i les celebracions nadalenques vaig participar en el que ja comença a ser tot un clàssic en aquestes dates: les 24 hores en pista organitzades per corredors.cat. Com sempre ho vaig fer dins de l'equip de l'es-k-mot vallesà, un grup de corredors que fa temps que ens coneixem i amb els que mantenim lligams d'amistat a través de les xarxes socials malgrat que darrerament coincidim poc de manera presencial. 

Com ja és costum vaig fer un relleu d'una hora a la matinada, començant encara de nit i veient com anava clarejant a mesura que passaven les voltes. Encara que conscientment no m'ho proposi acaba sent una bona prova del meu estat de forma. Vaig fer 11,4 km. en 1-04 a una mitja de 5-38. Està clar que estic molt i molt lluny dels ritmes que havien estat habituals no fa massa anys. Malgrat tot segueixo gaudint de les sensacions del córrer.
El darrer dia de l'any i aprofitant que passava uns dies de descans a Palafrugell em vaig inscriure a la cursa dels nassos de Torroella de Montgrí, una cursa familiar i a bon preu: 2 € per l'assegurança, més alguna aportació pel Banc dels Aliments.

I allà em vaig trobar a l'home dels nassos que participava en la cursa infantil.
En la cursa dels grans es tractava de fer dues voltes pels carrers del poble per completar 5000 metres. Torroella no és un poble pas pla, per tant, hi havia moments de tot al llarg del recorregut, encara que en tot moment els desnivells eren suaus i es podien fer a un bon ritme. Vaig sortir sense cap objectiu concret, excepte gaudir de l'ambient amb força gent en parts del recorregut animant que sempre s'agraeix. Al final em van sortir 27-31 a un ritme de 5-30 en la cursa que va tancar el 2014. Un temps que no és pas per tirar coets, però que és el que hi ha.

Corrent els darrers metres del 2014

I pel 2015, què ? A part de seguir amb les curses d'orientació i les rogaines, potser seria hora de plantejar-se fer un 10000 a ritme de 5 pelats. Serà possible ? Sense obsessionar-me amb el tema aquest serà el meu repte 2015. Ja està dit.

Racons de l'Obac

Cada vegada m'agrada més sortir pel Parc de Sant Llorenç i la Serra de l'Obac a la descoberta de nous camins i indrets. He dedicat alguns matins de diumenge a voltar per alguns llocs que feia molt de temps que tenia pendents i que sempre deixava per un altre dia. Segurament la Serra de l'Obac és la gran desconeguda d'aquest Parc Natural.

Coneixia el camí ral fins el coll de Condreu. Mai havia passat d'allà, fins que un matí vaig decidir arribar-me fins a Sant Jaume de Vallhonesta. És una sortida llarga però que paga la pena de fer. En alguns encreuaments cal estar atent a les marques, però en principi no té pèrdua. Ofereix bones vistes de l'altra riba de la riera de Matarrodona i ja més lluny del Pla de Bages. A mig camí es troben les runes de l'Hostal del Daví, però el que és impressionat és l'Hostal de Sant Jaume de Vallhonesta. Encara que ja fa temps que està abandonat es pot observar que havia estat un lloc de gran importància. Gaudeixo donant un tomb per les diferents estances, i tot observant la encara grandiositat de les seves runes, imaginar-me la vida d'aquest lloc en altres temps.

Un parell de setmanes més tard em vam portar per l'altra riba de la riera de Matarrodona i del Torrent del Figueret. Des de dalt del Coll de Boix baixa una pista forestal de bon córrer i per la que vaig poder arribar a la Masia de Matarrodona, una enorme construcció pairal encara en peu i en bon estat de conservació i on en els seus bon temps hi devia viure un bon munt de gent. Ben a prop hi ha l'ermita de la Mare de Déu de la Concepció. Pel camí es poden contemplar les formes curioses que prenen aquestes muntanyes i amb noms ben suggeridors com La Carena del Castellot, el Sentinella, la Màquina de Tren, la Foradada, El Gegant del Pi, La Calavera, La Talaia Magnífica, ....

També ben a prop d'aquesta pista i en un indret ben amagat i de difícil accés sinó es coneix es pot visitar l'Hospital de Sang i la Cort Fosca. Un indret ple de misteri i que també fa pensar en com devia ser la vida en l'època en que aquest lloc s'utilitzava per amagar i alhora tractar de guarir els ferits de les guerres carlines.

De tornada vaig travessar el Torrent del Figueret per la Font del Bosquet i em vaig arribar fins el Turó de l'Espluga i la carena i el roure del mateix nom.
Però no acaba pas aquí la descoberta dels racons de l'Obac, ja que com més voltes i més mires el mapa més camins i corriols i noms plens de misteris acabes descobrint que deixes pendents per una propera vegada.

De nou orientació a Sant Cugat

Com cada any en aquestes dates els del Senglar-O organitzen una cursa d'orientació oberta a tothom per ajudar a la marató de TV3. El fet de tenir-la a prop de casa, l'ha acabat de convertir en una cita obligatòria. Oferien la possibilitat de fer una rogaine de 6 hores, però vaig optar per la modalitat de 3 hores i individual amb l'objectiu de posar-me a prova físicament.

La intenció inicial era fer gairebé la totalitat de la cursa corrent, evitant en el possible els moments de caminar. Mentalment em vaig dividir la prova en tres parts: primera hora ràpida, segona hora trot constant, però sense forçar el ritme per acabar la darrera hora el més ràpid possible.

Era un matí gris i més aviat frescot, però tampoc massa fred. Després de saludar a tots els coneguts abans de la sortida, ja amb el mapa a les mans vaig establir l'estratègia de cursa. Hi havia 30 fites, però només en podíem fitar 20. Calia escollir les de més puntuació i deixar de banda les de pocs punts. Així ho vaig fer. La intenció inicial era arribar fins la fita situada més Sud-Est del mapa, la 94. Era un plan agosarat, però d'entrada ho volia intentar.

Surto ràpid i vaig localitzant les fites sense dificultat i gairebé sense perdre temps: 52, 53, 92, 54, 55, 71, 70.

La primera fita de 9 punts (92)

Ja gairebé compleixo la meva primera hora de cursa. Passo la 90 i per arribar fins la 43 haig de passar per un corriol de forta pendent. Aprofito per anar replantejant l'estratègia. Pensant en la tornada la 94 queda molt lluny del meu abast. Passo per la 62 i la 72 a bon ritme. Per arribar-me a la 97 haig de superar un fort desnivell. Aquest serà el darrer tram difícil de la cursa en quant a exigència física. Fito la 93 amb dos hores de cursa. Ja puc espavilar si no vull penalitzar al final.

Fita 90

Avanço per un corriol per la part alta de la carena a bon ritme. Conec bé aquesta zona d'altres anys. M'asseguro d'estar a a cruïlla correcte abans de baixar cap a la 80 i després la 56 al costat d'un forn ibèric que hi ha a prop del Sant Adjucatori. Deixo enrere Can Borrell, com sempre ple de gent. Ara ja és una cursa contrarrellotge. Falten 35 minuts.

I quan més bé em trobo i en un lloc no massa difícil, m'encallo per trobar la 91. Agafo un corriol que puja i que no va en la direcció correcte. Refaig el camí i torno a provar. Quan ja pràcticament marxo abandonant la fita sense trobar-la se m'encén la llumeta. Ara ja és una qüestió d'amor propi. Torno enrere i trobo la fita. Era ben fàcil. La base està trencada. Utilitzo la pinça tradicional.

Ja només queden 10 minuts. Segur que penalitzo. Decideixo seguir cercant fites en el camí cap a l'arribada al menys serà més divertit. Porto una bona estona que el meu ritme de creuer és al voltant de 7 minuts el km. i em trobo bé.

I així ho faig 60 i 34. I quan sóc a prop del parc de la Pollancreda, passen 11 minuts, tinc temps d'arribar-me a la 31 i entrar en el mateix tram de penalització. Allà vaig, l'adrenalina a tope. Arribo a la cantonada de la tanca on hauria d'estar la fita. No hi és. I ara què ? Dubtes, potser estar a l'altra banda de la riera? Així és, però segur que no està ben posada. Ara ja és un sprint. Acabo amb 3-15-38. Penalitzo però m'és igual. M'ho he passat molt i molt bé que és del que realment es tracta.

Farell amb sorpresa final

S'acaba l'any i com ja és tota una tradició arriba la cursa per muntanya del Farell.

La previsió era que seria una cursa sota un aiguat persistent i amb fang i bassals a dojo. Però hem estat de sort i el diumenge s'ha aixecat gris, però de moment sense pluja. En l'ànim de tots és que ens caurà el xàfec a sobre d'un moment a l'altre, però no ha estat així. I també per sorpresa de tots els corredors el terreny estava tou, però sense massa fang. Gairebé podríem afirmar que les condicions per córrer eren ideals.

La cursa no té massa història. He sortit del darrere sense pressa i ja ben aviat, encara corrent pels principals carrers de Caldes he notat que el meu ritme no era el desitjat. He fet els 3 primers kms. per asfalt a 6 i una mica més de 6 el km. On no n'hi ha no en raja. A la primera pujada, la més llarga de tota la cursa he mantingut un ritme constant sense caminar en cap moment, mentre gent que tenia al meu costat es posava a caminar en algun tram. He acabat la pujada amb 32 minuts quan en l'edició de l'any passat ho havia fet en 30. Dos minuts són tot un món.
A meitat de cursa segueixo acumulant retard: 42 per 38-30. Després del pas per la zona asfaltada entrem en la part amb més fang i algun que altre bassal, però tampoc es pot dir que estigui impracticable es pot córrer bé. Tracto de mantenir un bon ritme. Arribo al punt més alt, a partir del que ja el que resta de cursa és baixada amb 1-02-30, 3-30 de retard respecte a l'anterior edició. Baixo ràpid gaudint com sempre d'aquesta baixada. Finalment 1-22-50 gairebé 5 minuts més que l'any passat, però un Farell més en el meu currículum i ja van 22, totes les edicions que s'han fet.

Ritme de cursa 6-17 x km. Posició final 597 de 664 classificats (89% per 83% de l'edició anterior) i 31 de 33 en la meva categoria. Aquesta diferència no és només fruit de l'edat sinó també del poc i irregular entrenament.
Però, malauradament no s'acaba aquí la crònica del Farell. A la tornada al cotxe m'esperava la sorpresa del dia: vidre del copilot trencat i robatori del mòbil i dels diners. Encara van ser prou considerats i em van deixar la cartera amb la documentació i la tarja. Va tocar passar pels mossos a fer la denúncia. No vaig ser l'únic perjudicat. Quan sortia de posar la denúncia a fora esperava un altre corredor al que li havia passat el mateix.

Can Deu a les fosques

El bosc de Can Deu és tota una referència pels que vivim a Sabadell. Va ser allà a finals dels 70 on vaig començar a córrer aprofitant que després d'uns campionats d'Espanya de Cros havien quedat marcats tres circuïts: el vermell, el groc i el blau. Anava els dissabtes el matí amb un companys d'universitat i el repte inicial era aconseguir fer corrent i sense caminar el circuït blau (5.000 metes). No va ser gens fàcil.

D'allà conservo el primer diploma d'una cursa popular organitzada per l'Associació de Veïns del barri. 

Des d'aleshores han estat moltes les voltes i els kilòmetres que he fet pels seus camins i corriols. Des que vaig conèixer les curses d'orientació també hi havia participat en alguna i fins i tot n'he organitzat alguna. 

Per tant és un lloc que conec bé i em venia molt de gust participar en una cursa d'orientació nocturna i gaudir del bosc i l'orientació a les fosques.
Malgrat que al llarg de la jornada havia plogut a estones en el moment de la cursa no plovia i la temperatura era ideal. Ja amb el mapa als dits abandono els carrers del barri i m'endinso al bosc i a la negra nit. En el lloc de la primera fita hi ha moltes llumetes i resulta fàcil. Quan arribo a la zona de la segona fita em trobo en el camí en direcció contrària molts orientadors que ja tornen de la mateixa. No calculo bé i entro al bosc massa tard. No la trobo. Volto un mica pel mig del bosc però no hi ha manera. Començo a pensar que igual anava massa confiat i no he entrat pel camí correcte. Refaig el camí fins el darrer encreuament i torno a començar i ara si ja la tinc. Ben bé he perdut uns 7 o 8 minuts o potser més hi tot.
Em concentro i faig totes les aproximacions a les fites per camins que conec prou bé, però que al passar-hi de nit a les fosques resulten ben diferents. És gairebé un altre món. De la 3 a la 4 faig un rumb que em surt força bé. La 5 està en un lloc ben inhòspit. Ja fa una estona que em trobo ben sol al bell mig del bosc. M'agrada aquesta sensació d'estar concentrat en el mapa, els camins i corriols cercant el punt exacte on endinsar-me dins del bosc mirant a un cantó i a l'altre per veure la fita desitjada. Allà està una més.

Seguir mirant el mapa i decidir el camí d'aproximació, identificar algun element significatiu (un zona de bosc més impenetrable, un encreuament de camins, un lleu canvi en el relleu, un canvi de vegetació, un petit talús) on desviar-me per trobar la següent fita. En alguns moments del resplendor que fa la lot al mig de la foscor dóna la impressió que sorgeix una mena de boira. Sol entre matolls algunes ombres em rodegen mentre cerco la següent fita. M'atreveixo a fer alguns rumbs i em surten prou bé.
Els camins que tants i tants cops he fet de dia en una direcció i en una altra són ben diferents a les fosques. Gaudeixo de les sensacions de la solitud a la cerca de què ? Realment som unes persones ben estranyes els orientadors que ens endinsem a la nit a buscar aquests elements tan fràgils i a vegades tan ben amagats com si d'un preuat tresor es tractés.

Acabo de trobar una fita. Estic concentrat mirant el mapa per decidir quin camí agafar. De sobte escolto un soroll ben a prop. M'emporto un bon ensurt. Pensava que era un animal que se m'apropava. És un orientador baixant per un talús com bonament pot.

Ja encaro el tram final de la cursa, tres fites més i ja hauré acabat. S'acaba la solitud i aquí coincideixo amb alguns orientadors més. Cada un a la seva, anem trobant les darreres fites que ens resten i donem per acabada aquesta aventura nocturna.
Al finalitzar algun comentari mentre ens avituallem una mica i cap a casa. Mentre anava a la meva entre arbres i matolls, els president ha fet el seu discurs i el Messi ha marcat uns quants gols. Tot sopant em poso al dia amb les darreres informacions de la jornada.

Rogaine de Cap de Creus: la prèvia del 9N

La temporada passada vaig gaudir molt de la Rogaine de Cap de Creus. Malgrat està tan lluny i haver trigat força a decidir-me degut a ser el dia abans del 9N i anava amb ganes de passar-ho bé amb els magnífics paisatges d'aquesta contrada. I com no podia ser d'altra manera no m'ha defraudat gens ni mica.

Port de la Selva ens ha rebut de bon matí amb una temperatura ideal per la practica de l'esport.

Un cop complerts els tràmits habituals de la prèvia ja estem pujant en direcció al control de material i a la sortida que es troba força lluny. Deixem el poble enrere. Repeteixo equip amb el Sergi, el mateix company que en la cursa de l'any passat. En el viatge ens ho hem parlat i ens marcat com objectiu prioritari evitar les zones amb aquells matolls amb els que tant i tant ens vam punxar. Caldrà estar molt atents a les zones de doble ratllat del mapa i utilitzar al màxim la xarxa de camins.

Despleguem el mapa i tot són dubtes. Ens costa una mica més que de costum establir l'estratègia de cursa. Parlem d'anar cap a la zona de mar, al Nord del mapa on observem forces fites juntes i amb bones puntuacions. Després de donar-li moltes voltes acabem per decidir anar en direcció a la zona sud-est del mapa seguint la xarxa de camins que ens sembla més clara i no aventurar-nos amb fites molt allunyades dels camins.

Pràcticament no correm, tret d'alguna baixada, però les dues primeres hores de cursa ens són molt profitoses. Hem assolit les nostres fites sense massa problemes abandonat els camins solament lo just. Amb aquesta tàctica ja tenim dues fites de 9 a la butxaca i aspirem a alguna més. 

La 91 es troba en el punt més alt del nostre recorregut les vistes són magnífiques, Cap de Creus i Cadaqués als nostres peus. Ens sentim optimistes. Tot ens està sortint bé.

Suposo que ens confiem i malgrat que tenim la impressió de baixar massa i que alguna cosa no ens quadra del tot, com que estem animats seguim fins arribar a una cruïlla, no massa lluny de Cadaqués. No som on volíem. Hem errat el camí i ens hem desviat. Però estem a prop de la 80. 8 punts són de bon aprofitar. No sabem per quina raó hem entrat en l'hora"tonta". Cerquem una tanca de pedra que ens ha de portar fins a la fita, però hi ha moltes tanques de pedra i no encertem. La vegetació baixa no fa gens fàcil el desplaçament. Ens ressituem utilitzant la carretera que veiem a prop i finalment no sense dificultat ja és nostre. Gairebé 45 minuts des de la darrera fita.
No acaben aquí les errades. Anem per un camí i veiem la següent, la 50. Seguim pel camí per després anar-la a buscar a nivell. No sé que fem però ens allunyem del lloc de la fita. La busquem per un corriol, però acabem al mig d'una zona amb matolls baixos que no ens permeten avançar. Ho deixem estar. Està clar que estem passant l'hora "bruixa". Anem per la següent, la 41, i malgrat, no anar massa segurs ja és nostre. En aquestes dues fites hem llençat per terra el que fins ara havia estat una magnífica cursa. Ens hem de tornar a posar les piles, i així ho fem. Estem a l'altre punta del mapa i ja portem gairebé 3-30 hores. No podem cometre més errades i no ens podem entretenir si no volem penalitzar al final.
Deixem la 98 que la tenim a prop. Ho veiem massa complicat i segurament ens prendria massa temps. Trotem per un corriol força planer fins la propera fita. Ens trobem al Felip i al Dani que venen de la 98.
Ens queden poc més de dues hores de cursa i dissenyen l'estratègia fins el final. A partir d'aquí tornem a entonar-nos i anem trobant les fites i sumant punts sense dificultats. Ja tornem a somriure i a gaudir d'aquest esport que ens apassiona.

En la darrera hora i a mesura que ens acostem a Port de la Selva aconseguim una bona collita de fites i punts. Ens trobem forts i com que hi ha molts equips buscant les mateixes fites, aquestes resulten fàcil de localitzar. Una de les darreres està al davant d'aquesta senyera.

Malgrat que ho hem considerat desestimem baixar a buscar la 49 per tal d'evitar una pujada i un final agònic. No tenim ganes de patir. Acabem amb més de 10 minuts de marge. Crec que es la Rogaine en la que més temps m'ha sobrat de totes les que he participat, que ja comencen a sumar una bona colla.

Com sempre una cop acabada la cursa, ens recuperem de l'esforç amb l'àpat que ens té preparat la organització mentre comentem la jugada. El Felip i el Dani ens han guanyat tan sols per un punt. Això bé mereix una revenja en una propera rogaine. En la general som l'equip 57 de 109 classificats i en la nostra categoria 15 de 18 classificats.
Reflexionant sobre el que ens ha passat a mitja cursa, crec que ha estat un excés de confiança. Està clar que mai et pots confiar en aquest esport, ja que perdre el Nord és ben fàcil. Un cop feta la primera errada hem entrat en un bucle de desànim i desconfiança del que ens ha costat una bona estona recuperar-nos i entrar de nou en el mapa i la cursa. Cal aprendre per la propera.

Ràpid, ràpid: orientació urbana

I de nou tenim el TIC de Barcelona, una competició internacional d'orientació que es celebra a la ciutat de Barcelona. Altres anys s'ha disputat en entorns més propis de l'orientació com Collserola i Montjuïc, però aquesta edició ha estat plenament urbana. I això volia dir poca orientació i molt córrer.

El dissabte al Parc de Nou Barris era al mateix temps Campionat de Catalunya Sprint. El més important de les curses sprint és no cometre cap errada i anar el més ràpid possible i així ha estat. Eren 17 fites i 2,5 kms., una fita cada 150 metres. La velocitat de cursa i tenir les fites tan a prop unes de les altres feia difícil anticipar la lectura del mapa, encara que sempre que era possible ho intentava, per evitar aturar-me a les fites. Quan surto de la fita 5 ja veig arribar al meu darrera al Joan Sánchez, el company habitual de les rogaines que ha sortit un minut després. A la fita 8 m'avança i ens mantenim més o menys junts fins la 13. El Joan arriba abans i optem per una elecció de ruta diferent. La meva és la bona! Això em permet creuar l'arribada al seu davant, però està clar que m'ha guanyat. He fet un bon temps, 16-51. El Joan només m'ha tret 49 segons. Puc fer podi! Així és, sóc tercer!

El temps entre fita i fita ha anat des de 16 segons la més ràpida a 1-47 la més lenta. He acabat molt satisfet amb la cursa i content amb la classificació, segon podi català de la temporada. No està gens malament. Ha estat un resultat ben ajustat. Els tres primers hem entrat dins del mateix minut.

1		JOAN SÁNCHEZ DE LAS HERAS		ALIGOTS	16:02
2		FRANCESC MARTÍ GRAU		ALIGOTS	16:11
3		RICARD MASFERRER CLARA		Sabadell-O	16:51

I el segon dia a córrer pel gòtic, el barri de la Ribera i el Parc de la Ciutadella. També és una cursa molt i molt ràpida, però molt més llarga i amb més temps per pensar entra fita i fita. Són 5,6 km. i 26 fites, amb dos passos obligatoris per creuar Laietana i Passeig Picasso per dos semàfors que ens descomptarien del temps final. La sortida és davant de Correus i l'arribada al Parc de la Ciutadella.

Les primeres fites són pels carrerons estrets del gòtic. Sort que encara no hi ha massa turista passejant i es pot córrer sense massa entrebancs: la Plaça Reiai, la Rambla, darrera el monument a Pitarra, i després vindrà Sant Felip Neri, carrer Paradís, racons entranyables per on cal passar el més ràpid possible. El primer km. el faig per sota de 6, per després estabilitzar-me a un ritme de 6 i poc. Cal anar amb molt de compte al girar les cantonades, ja que és molt fàcil topar-se amb algú de cara. 

Travesso Via Laietana i ara és el barri de La Ribera, el que m'espera. He tingut mala sort i el semàfor estava verd. Volia prendre'm un respir i no ha estat possible. La cua que hi ha per entrar Museu Picasso converteix el carrer Montcada en un carrer encara més estret. Corrent el més ràpid aprofito sempre que puc per mirar el mapa i prendre decisions de quina és la millor opció pel següent tram. D'aquesta manera és només arribar a la fita, pinçar i a continuar corrent de nou sense aturar-se pràcticament..
Una fita davant del Born i a continuació travessar el Passeig Picasso. El darrer tram de la cursa està a l'interior del Parc de la Ciutadella. Un petit despiste a la primera fita del parc em fa perdre uns pocs segons. Ha baixat el meu ritme de cursa. Ara m'apropo als 6-30. Acabo la cursa amb 45-38 i 7,4 kms. reals a un mitjana a prop dels 6. Estic satisfet de la cursa. He gaudit de córrer a més no poder pels estrets carrers de la part antiga de la capital, sense errades i gairebé sense aturar-me a les fites. Ha estat una bona cursa. Miro la classificació de la categoria de més de 55: el 23è de 50 classificats. Com corre aquesta gent!

El primer ha fet la cursa en 33 minuts per sota de 5 el km. Això és córrer molt! He estat el primer català de la categoria. La propera cursa que m'espera serà ben diferent: la segona Rogaine de Cap de Creus.

Orientació a la plana de Vic

Pràcticament un any després torna la orientació a Gurb, amb el mateix mapa però ampliat, ja que avui és el campionat de Catalunya de llarga distància. Recordo perfectament els problemes que vaig tenir i no vull repetir les mateixes errades.

De matinada ha caigut una forta tempesta que ha deixat el terreny xop i enfangat. He decidit agafar-m'ho amb calma, amb l'objectiu de evitar errades. La sortida és la mig d'una riera per on baixa aigua. Fins no poder sortir de la riera cal anar en compte on fiques els peus. Segurament faig una mica de volta, però ja tinc la primera i la segona. Estic a la zona de la tercera fita, però no la veig. Perdo una mica de temps buscant-la. Estava força amagada. A la 4 vaig per camins i aprofito per córrer. Després a casa veig una elecció de ruta gens complicada, més directe i de ben segur més ràpida.

La ruta fins a la 5 és complicada. Primer cal enfilar-se i després requereix flanquejar per unes marges relliscoses on cal anar amb compte, fins travessar a l'altra banda d'una riera. Un cop aquí uns corriols m'apropen a la zona de la fita. La busco en el límit de la zona oberta i el bosc. No la trobo. M'enfilo massa amunt i quan començo a baixar veig el turó on es troba al mig del bosquet. De nou he perdut temps.

La sisena no em presenta problemes. He acabat la primera part de la cursa amb poc menys d'una hora. M'aturo una estona per fer fotos i decidir la millor opció fins la 7. Sense adonar-me aquí em deixaré la brúixola.

Enfilo muntanya amunt fins trobar un corriol. De nou puc córrer fins arribar pràcticament a la fita. Torno als camins per apropar-me a la 8. Quan haig de deixar-los se'm fa evident que no porto la brúixola. Faré la resta de cursa sense i no m'anirà malament. El lloc (un tàlveg al bell mig de les margues osonenques) on està la 8 m'agrada. Busco referències en els camins i en el relleu i trobo les fites sense problemes. Fins i tot, puc córrer força ràpid en alguns moments.

Al sortir de la penúltima fita i arribar a un camí asfaltat, encara ara no sé perquè agafo la direcció contrària. M'aturo en la primera desviació i no entenc el que passa. El terreny no es correspon al que jo esperava. Nova pèrdua de temps. Em faig conscient de l'errada, rectifico i ja només em resta córrer fins al final. Aquí m'ha avançat el Josep Mª Palau que des de la fita 7 portava al darrera.

Malgrat tot acabo satisfet. De ben segur que podia millorar una mica però tampoc massa. Han estat 1-56 a 43 minuts guanyador de la categoria i 12 de 18 classificats. La propera serà el campionat de Catalunya de Sprint al Parc de Nou Barris.

Barrufant fites i podi.

El campionat de Catalunya de relleus es la festa catalana de les curses d'orientació. Tots els clubs presenten les seves millors gales. És una tradició entre els orientadors presentar-se disfressar-se. Alguns temporades havíem fet alguns intents, però aquest any vam tenir una bona idea i un parell de l'equip li van dedicar hores per tal de tenir les disfresses a punt pel dia D. I així va ser. Vam formar un gran equip de barrufets amb el seu gran barrufet al capdavant.

Per tercer any consecutiu corria la categoria màster, equips de majors de 50 anys amb dos rellevistes per equip. Aquest any el meu company d'equip seria el Toni, ja que el Felip completava el nostre equip de veterans. Defensàvem el títol aconseguit l'any passat a Llers. Sabíem que no seria possible guanyar ja que el COC presentava un equip molt potent que de ben segur seria el guanyador, tal com va ser. El nostre objectiu era fer segons i amb aquesta idea em vaig col·locar a la línia de sortida.

Sortida en massa com sempre espectacular i ben aviat estic al darrere del tot com ja era previsible. De córrer ben poc ja que després d'una baixada el terreny s'enfila amunt a través de les antigues pistes d'esquí de Rasos de Peguera. Vaig trobant les fites sense problemes. Tinc la sensació que vaig tercer, ja que en alguna fita he vist al Dedeu per davant meu, però sé que no el porto massa lluny. 

A les baixades tampoc es pot córrer massa ja que el bosc està força brut de branques. Passo per la fita vista i escolto els crits d'ànims dels companys. Entro de nou en una zona de fortes pujades que fa bufar de valent. Em despisto amb una fita que no és meva, però rectifico ràpid. 

Entro en la darrera part de la cursa. Vaig el més ràpid possible per tal de donar el relleu en bones condicions. Quan lliuro el mapa veig que anem segons. Objectiu complert. Portem gairebé un minut al tercer classificat i un minut i mig al quart. Ara tot queda en mans de la orientació del Toni.

A mi només em resta esperar. En el pas per la fita vista, el Toni manté la segona plaça. Al cap d'una estona el veig enfilar meta i entrem junts celebrant-ho. Un cop arribats ens girem i just al darrera tenim al tercer classificat. Hem estat segons amb només 12 segons d'avantatge. Estem satisfets pel resultat. 

La resta del matí el passem animant als companys dels diferents equips. Tots van acabant assolint força bons resultats.

En el lliurament de premis també ens donen el premi a la millor disfressa i amb la pluja a sobre nostre marxem cap a casa ben contents per tot plegat.