diumenge, 13 d’agost del 2000

Palas de Rei – Ribadiso

Un dia més de caminar i caminar com cada dia. Hem fet 26 km. i 6.45 hores de camí.
Com els darrers dies de camí, podríem dir que des de que hem entrat a Galícia ens hem trobat amb unes noves diferents tipologies de “pelegrins”: els que només fan els darrers 100 kms. per aconseguir “La Compostelana”, els que fan el camí en cotxe però que arriben als albergs amb grans motxilles i cara d’esgotament per aconseguir lloc per dormir gratuït, els que porten un cotxe o furgoneta de suport on carreguen les motxilles per no fer el camí tan feixuc. Dins d’aquesta tipologia, hi ha qui estableix torns a l’hora de portar el transport i així a cada etapa canvien de conductor
Avui hem dinat acompanyats per dos granadins que hem conegut en les darreres etapes i amb els que ja havíem parlat alguns dies. Un d’ells també treballa en Educació Especial. Hem mantingut una conversa que s’ha allargat després de dinar davant d’unes copes d’oruxo.
L’alberg d’avui és diferent. Conserva vestigis de l’antic hospital de pelegrins. És un edifici de pedra ben restaurat, amb petits pavellons i un enorme prat i el riu que discorre suament al costat. 62 places, però un silenci gairebé total, potser pel cansament acumulat o perquè els hospitalers no són funcionaris de la Xunta. Són voluntaris i això es nota.
Cap el tard en el patí de l’alberg, hem participat en una mena de festa (foc de camp kumbaià, però sense foc) amenitzada pels frares franciscans que són capaços de cantar qualsevol cosa i toquen tota mena d’instruments.