6,1 km. 2-09- 420 metres de desnivell positiu
Després d’un llarg viatge en cotxe des de casa, aparco al costat dels Banys de Tredós en un espai habilitat per aquesta funció. Agafo el corriol que puja pel costat del riuet. És un corriol fressat i ben marcat sense pèrdua que en un parell d’hores em menarà al refugi de Colomèrs. Em plau molt caminar xino-xano seguint el curs del riuet.
Arribo a la Cascada d’Aigües Tortes i a partir d’aquí m’allunyo del riuet.
El camí puja suau. En alguns trams hi ha unes passeres fetes amb taulons per facilitar el pas del caminant per les zones humides, una mena d’aiguamolls, i que d’aquesta manera no es mullin els peus. Els camins de muntanya estan cada vegada més humanitzats.
En algun tram prefereixo deixar el corriol i seguir la pista que va paral·lela al mateix. Arribo al lloc on aparquen els taxis. A partir d’aquí, el camí s’enfila una mica més fort però tampoc en excés per superar el darrer desnivell. Passo pel costat l’Estanh dera Lòssa.
Ben aviat ja soc al Llac Major de Colomèrs. El refugi està a l’altra banda. Cal vorejar-lo per arribar-hi. Arribo pocs minuts abans no serveixin el sopar. D’això se’n diu arribar i moldre. Tinc el temps just per instal·lar-me i seure a taula.
Com sempre l’hora de sopar al refugi és hora de converses. Avui amb una parella jove de basco francesos i una parella que viu a Sitges. El pare d’ell havia nascut a Sabadell. Quina casualitat! Tothom està fent els Carros de Foc cadascú a ritmes i amb etapes ben diferents.
He passat de temperatures superiors als 30 graus a temperatures per sota de 20. Tot un luxe que aprofitaré aquests dies per tornar ben fresquet a casa on m’espera de nou la forta calor d’estiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada