divendres, 2 d’abril del 2010

Els tres cims

Feia temps que ho volia fer. Em feia gràcia fer d'una sola tacada els tres cims principals del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac. Però com sempre cal trobar el moment. I aquests dies de Setmana Santa ha tocat.
Ja fa molts anys en l'època de la llista de correu d'atletisme.com vaig fer la primera volteta a La Mola. La va organitzar el Xavi Turull i en Pep Moliner. Consistia en sortir des de la Torre de l'Angel, pujar la Mola, anar fins el Montcau i tornar pel Coll d'Estenalles i per la carretera. Aquest darrer tros per la carretera es feia pesat i no m'agradava massa. Amb el temps i, sobre tot, gràcies al Mirabet vam trobar una alternativa que permetia no baixar per la carretera i fer-ho per la Riera.
Amb els anys i amb algunes petites variants he anat repetint aquesta volteta a vegades sol a vegades ben acompanyat per companys i companyes que també gaudeixen d'això del córrer i de la muntanya.
Porto una setmana amb molta tralla que va començar el vespre del dissabte amb la cursa nocturna dels Mussols, i vaig continuar amb dos entrenaments de muntanya per terres de la Serra de Galliners. Tinc les cames carregades per tant decideixo fer la volta als tres cims trotant tota l'estona però a ritme bisó, segons expressió molt utilitzada pel Ramon Anglada.



Faig el camí de sempre que des de la Torre de l'Angel, passant per Can Robert i Can Pobla em porta a superar pel clàssic camí dels monjos el desnivell fins el primer cim de la jornada, la coneguda popularment com La Mola (1095 metres).
Han estat 59 minuts de pujada.
Un cop superada la Cova del Drac i la pujada que bé a continuació, faig els dos trams que més m'agraden d'aquest recorregut, el primer fins el trencall d'Els Òbits i l'altre en lleugera baixada l'ample corriol, tou per la pinassa, que porta directe fins el Coll d'Eres.
Aquí des de fa temps també tenia una altra assignatura pendent, localitzar unes sepultures neolítiques. Les havia buscat altres vegades i no les havia trobat. Però just abans d'arribar al Coll d'Eres em sembla veure un petit corriol a la dreta del camí i decideixo anar a mirar. Em porta a dalt d'un turó de roca des d'on veig al davant el Montcau i a sota mateix tinc la canal que porta a la Font del Llor i també a la Cova Simanya, però de les sepultures ni rastre. Quan ja he decidit deixar-ho per un altre dia em sembla veure que el camí té una certa continuïtat dins del bosc i allà mateix veig la primera sepultura. I a prop d'aquesta hi ha dues més. Igual n'hi ha més, però no vull passar-hi més temps ja que avui l'objectiu és un altre.



Passo el Coll d'Eres i amunt cap al Montcau (1053 metres). Faig cim en 1 hora 41 minuts. Bona baixada fins el Coll d'Estenalles. Aquí segueixo les marques del GR5 que primer em porten fins a prop de la Mata i l'Ermita de Sant Jaume. A partir d'aquí tinc la part del trajecte que conec menys i que en algun moment em genera algun dubte. Al Coll de Boix deixo a la dreta el camí que em portaria fins a Mura i que altres vegades he fet amb l'amic Mirabet. Segueixo el GR5 fins el Coll de Tres Creus. Aquí hi ha una bona cruïlla de camins i segueixo per un petit corriol que tinc al davant i que m'ha de portar a vorejar el Castellsapera (932 metres) per l'Est i a pujar-hi per una canal. Porto 2 hores 45 minuts.
Des d'aquí puc veure tot el meu recorregut. La Barata a baix al fons de la vall, La Mola, la Carena del Pagès i el Montcau. Ara es veuen lluny, però no fa pas tanta estona que hi he passat. De fet, un dels atractius d'aquest recorregut és que en molts moments pots anar contemplant els llocs pels que aniràs passant a mesura que vagis fent kms.



Ja només em queda baixar. Surto del CastellSapera per la Canal de l'Oest per anar agafar el Cami Ral de Terrassa a Manresa que primer planejant i després en baixada em porta primer fins a La Barata, antic hostal del Cami Ral i amb dos kms. més per la riera de les Arenes arribo a la Torre de l'Àngel amb els deures fets en 3 hores 27 minuts.
Ha estat un bon matí i que m'agradarà repetir algun dia més descansat per tal de poder-ho fer més ràpid.