L'estiu passat vaig fer Carros de Foc i aquest estiu m'he decidit per Cavalls del Vent.
Com gairebé sempre que tinc planificada una sortida dormo malament. Inquiet, em desperto sovint esperant que soni el despertador.
Com gairebé sempre que tinc planificada una sortida dormo malament. Inquiet, em desperto sovint esperant que soni el despertador.
En canvi viatjo tranquil i sense pressa per arribar al Lluís Estasen (1668 m.) on començarà aquesta aventura. Tinc quatre dies per endavant per gaudir de la muntanya en solitari.
Pujo al refugi per recollir el forfait i torno al pàrquing per agafar la motxilla i preparar-me definitivament per començar. Molt més tard (9.15) del que havia previst ja estic caminant per la pista fins trobar el desviament cap a Gresolet (1243 m.). El primer tram del corriol pel mig de pins i faigs és un fort descens relliscós. Està molt humit i no vaig segur. Trec els bastons per tal de no acabar amb el cul a terra.
Travesso un parell de torrents abans d'arribar abaix del tot i tenir una nova perspectiva del Pedraforca i del lloc d'on he sortit. No paro de baixar fins albirar la casa-refugi de Gresolet ben a prop. Una petita pujada i ja tinc el primer segell al sac. Han estat 1-25.
Travesso un parell de torrents abans d'arribar abaix del tot i tenir una nova perspectiva del Pedraforca i del lloc d'on he sortit. No paro de baixar fins albirar la casa-refugi de Gresolet ben a prop. Una petita pujada i ja tinc el primer segell al sac. Han estat 1-25.
Continuo la marxa a bon ritme amb una pujada per dins d'una magnífica fageda amb alguns exemplars realment espectaculars seguint a estones el curs d'un torrent sec fins coronar el Coll de la Bauma (2.20).
Tot el camí està molt ben marcat i gairebé no és necessari consultar el mapa. Un corriol en lleugera baixada aviat em mena al costat del torrent de Murcarols que m'acompanya amb la seva remor una bona estona. El camí es converteix en pista fins que a les 3 hores d'haver començat arribo al Coll de Bena i continuo baixant de nou per un estret caminoi que travessa la Baga de Murcarols, un bosc de pi roig, avellaners i boixos. Ensopego amb un nombrós grup al que avanço quan s'aturen a recollir maduixes i bolets que ja fa una bona estona que estic veient. En aquest tram segueixo trobant i avançant alguns grups.
De nou el camí es converteix en pista i encara segueix baixant amb algun petit repetjó de tant en tant. Em trobo fort i porto un bon ritme del que gaudeixo. Passo per les runes del Mas del del Puig que, per cert, està molt ben guardat, les del Molí del Forat i finalment arribo a Cal Cerdanyola (4-20), actual casa de colònies.
S'ha acabat la baixada. Menjo una barreta energètica, em refresco a la font Nostra i decideixo seguir endavant fins al refugi. Passo per un corriol pel bell mig d'una mena de túnel format per la pròpia vegetació de ribera. La pujada és suau. Al fons de tot passa el Torrent del Forat al que em vaig apropant.
Ja arran de torrent em desvio per visitar el Bullidor de la Llet. En el petit pont de fusta que travessa el torrent sorprenc a una noia amb un gosset que s'està fent fotos. El Bullidor de la Llet està a prop però cal superar un fort desnivell i malauradament no porta aigua. Segurament ha de ser espectacular veure baixar l'aigua. A l'arribar de nou al pont ara sóc jo el que es sorprèn: la noia segueix fent-se fotos, però en biquini, una visió del tot inesperada en aquest lloc.
Torno al meu camí i m'enfilo pel congost dels Empedrats, un lloc estret fet per l'aigua entremig de les roques i on constantment cal passar d'una banda a l'altra del Torrent. Dóna gust refrescar-se la cara abans de continuar amunt i anar contemplant la vistositat d'alguns salts d'aigua com la Cua de Cavall.
A mesura que pujo vaig abandonant la llera del torrent tot fent ziga-zagues i aquest va quedant al fons i ja tan sols m'acompanya la seva remor cada cop més llunyana fins passar l'Estret d'Escriu. La pujada es va fent feixuga i el refugi no arriba. Ja tinc ganes d'arribar i acabar aquesta primera jornada. Per fi, després de 6-15 ja sóc al Sant Jordi.
M'instal·lo i és l'hora dels entrepans, la birra, la dutxa i el descans. A mesura que passa la tarda va arribant més gent fins omplir el refugi de gom a gom. M'allunyo una mica tot passejant i gaudeixo de l'entorn i d'una estona de lectura abans de sopar.
En el sopar tinc una interessant conversa amb un matrimoni francès ja grans que estan fent el Camí dels Bons Homes i no trigo massa a anar a dormir.
A mesura que pujo vaig abandonant la llera del torrent tot fent ziga-zagues i aquest va quedant al fons i ja tan sols m'acompanya la seva remor cada cop més llunyana fins passar l'Estret d'Escriu. La pujada es va fent feixuga i el refugi no arriba. Ja tinc ganes d'arribar i acabar aquesta primera jornada. Per fi, després de 6-15 ja sóc al Sant Jordi.
M'instal·lo i és l'hora dels entrepans, la birra, la dutxa i el descans. A mesura que passa la tarda va arribant més gent fins omplir el refugi de gom a gom. M'allunyo una mica tot passejant i gaudeixo de l'entorn i d'una estona de lectura abans de sopar.
En el sopar tinc una interessant conversa amb un matrimoni francès ja grans que estan fent el Camí dels Bons Homes i no trigo massa a anar a dormir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada