Aprofito que tinc festa per participar a la cursa nocturna d'Esplugues amb la que comença la lliga de curses d'orientació nocturna. Arribo a la zona de sortida sota de Sant Pere Màrtir i ja hi ha un bon munt de cotxes amb gent preparada per afrontar la cursa. Déu n'hi do la foscor que hi ha.
El temps previ a l'inici de la cursa serveix per saludar a diferents companys. Fa una bona temperatura i reina el bon humor. M'he atrevit amb la cursa llarga. Darreres instruccions i comencem amb unes cinc primeres fites de memòria per dispersar. En realitat molt de memòria no són. Serveixen per dispersar la sortida en massa. Estan totes molt a prop i anem uns darrere els altres a on veiem una fita. He fitat una que no correspon però rectifico abans de recollir el mapa de la cursa lineal: 6100 metres i 16 fites per gaudir al mig de la foscor més absoluta. Intento anar tot el que puc per camins, ja que pel mig del bosc em costa més desplaçar-me.
Estreno frontal i va molt millor que l'antic. Fa bona llum. En les primeres fites encara em trobo a força gent, però a mesura que passa el temps cada cop estic més sol, però també guanyo amb seguretat i atreviment per anar tant pel mig del bosc com pels terrenys oberts amb matolls que molesten molt. És un dia de lluna gairebé plena i això també ajuda. Soc bastant precís en la cerca de les fites ajudant-me de tots els elements que tant el terreny com el mapa posen a la meva disposició.
No tinc grans pèrdues de temps. La 8 la busco massa amunt però rectifico aviat, la 10 en canvi la busco un pèl massa avall, però tornant a una torre elèctrica que em serveix de referència ja és meva. On perdo molt de temps és a la 16, al peu d'un tallat dins d'un bosc blanc. Sóc al bosc i trobo els dos tallats, però ni rastre de la fita. Després de voltar una estona pel bosc sense resultats torno a un punt de referència clar i torno a arribar als mateixos dos tallats, però continuo sense veure la fita. La busco al peu del tallat. Finalment i quan ja penso en deixar-ho estar, arriba una orientadora per dalt que il·lumina la fita. Estava en el tallat on buscava, però penjada d'un arbre. Havia passat molt a prop i no l'havia vist.
Ara ja només queda acabar la cursa. Han estat més de dues hores de diversió pel mig del bosc i ja només queda tornar cap a casa a sopar i a pensar en una propera cursa. Tampoc ho he fet tan malament, 16 de 38 participants, encara que el darrer dels que no han fet errades. tot s'ha de dir.
És possible que aquest any faci alguna nocturna més. Ja veurem
El temps previ a l'inici de la cursa serveix per saludar a diferents companys. Fa una bona temperatura i reina el bon humor. M'he atrevit amb la cursa llarga. Darreres instruccions i comencem amb unes cinc primeres fites de memòria per dispersar. En realitat molt de memòria no són. Serveixen per dispersar la sortida en massa. Estan totes molt a prop i anem uns darrere els altres a on veiem una fita. He fitat una que no correspon però rectifico abans de recollir el mapa de la cursa lineal: 6100 metres i 16 fites per gaudir al mig de la foscor més absoluta. Intento anar tot el que puc per camins, ja que pel mig del bosc em costa més desplaçar-me.
Estreno frontal i va molt millor que l'antic. Fa bona llum. En les primeres fites encara em trobo a força gent, però a mesura que passa el temps cada cop estic més sol, però també guanyo amb seguretat i atreviment per anar tant pel mig del bosc com pels terrenys oberts amb matolls que molesten molt. És un dia de lluna gairebé plena i això també ajuda. Soc bastant precís en la cerca de les fites ajudant-me de tots els elements que tant el terreny com el mapa posen a la meva disposició.
No tinc grans pèrdues de temps. La 8 la busco massa amunt però rectifico aviat, la 10 en canvi la busco un pèl massa avall, però tornant a una torre elèctrica que em serveix de referència ja és meva. On perdo molt de temps és a la 16, al peu d'un tallat dins d'un bosc blanc. Sóc al bosc i trobo els dos tallats, però ni rastre de la fita. Després de voltar una estona pel bosc sense resultats torno a un punt de referència clar i torno a arribar als mateixos dos tallats, però continuo sense veure la fita. La busco al peu del tallat. Finalment i quan ja penso en deixar-ho estar, arriba una orientadora per dalt que il·lumina la fita. Estava en el tallat on buscava, però penjada d'un arbre. Havia passat molt a prop i no l'havia vist.
Ara ja només queda acabar la cursa. Han estat més de dues hores de diversió pel mig del bosc i ja només queda tornar cap a casa a sopar i a pensar en una propera cursa. Tampoc ho he fet tan malament, 16 de 38 participants, encara que el darrer dels que no han fet errades. tot s'ha de dir.
És possible que aquest any faci alguna nocturna més. Ja veurem
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada