Trailwalker 2012

Ens llevem ben d’hora, ben d’hora i anem cap Olot, el lloc de la sortida. Cap de nosaltres ha dormit massa bé. Sabem que ens espera una llarga i dura prova. Ho hem preparat amb temps, però quan està tant a prop els dubtes sempre apareixen. Serem capaços ? Assolirem l’objectiu ?

Som dels primers equips a arribar. Recollim pitralls, bosses, samarretes, gots, i targes electròniques de control i ens dirigim al Bar de l’Estació per fer un bon esmorzar que ens doni forces. Allà coincidim amb l’equip de l’escola Trama, també de Sabadell, i amb l’Arcadi Alibés de l’equip de TV3, molt conegut en l’ambient de les curses de fons.

De nou cap a la zona de sortida, ha arribat el moment de preparar-se pel gran repte. Posar-se la roba de “feina”: la samarreta taronja que representa l’esforç de tots i amb un lema tan suggeridor com “Si vols ajudar a Etiòpia corre nit i dia”. També preparem les motxilles amb tot el necessari. Venen famílies i alumnes a donar-nos ànims. 

Ho tenim tot i passem el control de material. Ja tenim ganes de que comenci. Ens situem pel mig, ni molt endavant, ni molt enrere. Amb el petard de la sortida es desvetllen les emocions. Molt de públic aplaudint i també els participants. Comencem a caminar entre una munió d’equips tots amb bon humor. El camí és estret i costa d’avançar entre la gent que hi ha a les voreres donant ànims i els diferents grups de timbalers que hi ha tocant.

És difícil mantenir unit a l’equip entre tanta gent. Caminem a bon pas avançant posicions. Tractar de córrer no és possible. Hem d’esperar que el grup s’estiri. Aquests kilòmetres inicials som una corrua de caminants uns darrera els altres. Tan sols els equips capdavanters surten corrents. Passant per Les Presses ens comencem a estirar una mica, però córrer encara és impensable. Els cotxes que passen per la carretera al costat de la Via Verda toquen el clàxon, ens saluden i ens animen.

Passem el primer control a Sant Esteve d’en Bas en 1-20. 

Voregem el poble i enfilem la pujada cap el Coll d’en Bas. Tenim converses ben animades amb altres equips, sobre tot, amb els que com nosaltres son de Sabadell. Seguim caminant amb bon ritme. Tenim ganes de canviar i començar a córrer però esperarem a la baixada per fer-ho. Caminar tan ràpid i tanta estona ens està castigant. Fem cim en dos hores. Portem 12 km.

Aprofitant la baixada decidim trotar 30 minuts i caminar 10 i així ho fem. Aquest tram passa ràpid. Hem de controlar el ritme de carrera per no accelerar massa.

A Sant Feliu de Pallarols ens trobem amb l’equip de suport. Pràcticament no ens aturem. Just veure una mica d’aigua, reposar els camel-bags, una mica de fruita i endavant. Caminen en la travessa del bonic poble però a la sortida ja ens posem a córrer un altre cop. Aquest serà el nostre ritme fins arribar a Amer. Tots ens trobem bé i animats. Anem avançant a alguns equips amb els que ens animem mútuament, sobre tot, si vesteixen de taronja com nosaltres. 

Arribem a Amer amb 20 minuts sobre el millor horari previst, gairebé una tercera part de la cursa feta. Ens donem mitja hora per menjar. Ens entaulem i endrapem com “jabatos”. Quina gana teníem! Aprofitem per escriure alguna cosa al bloc de la cursa i llegir els comentaris d'ànims de tots els que ens segueixen. El programa que permet saber en tot moment on ens trobem i com avancem funciona d'allò més bé. 

Complim l’horari escrupolosament i ens posem de nou en marxa. La consigna és caminar fins que el dinar es posi a lloc. El sol escalfa i algunes rectes sense cap ombra es fan interminables. No ens veiem amb cor de posar-nos a córrer. Fa massa calor. Què lluny que queda la platja, el nostre objectiu! El Javi, el nebot del Joan, que ens acompanya des de la sortida té molèsties en un peu i decideix deixar-ho a Anglés. Nou control de pas on pràcticament no ens aturem. Simplement veure aigua i endavant. El Javi es queda i s'incorpora amb nosaltres el Fernando.

Continuem caminant. Ja fa estona que Dani i Jordi són els més forts i porten un bon pas. No els puc seguir i vaig fent la “goma”. Quant em porten una distància troto una mica i els atrapo i així anem fent. Passem la mítica distància de la marató. Bé mereix aturar-se i immortalitzar el moment.

A Bescanó, passa el Josep i l’Antonio, el nostre equip de suport, per la carretera. S’aturen i es torna a unir a nosaltres el Javi. Girona és el nostre objectiu. Passem el km. 50, meitat de cursa amb 8 hores. La calor va minvant i al passar per una zona d’ombra ja a prop de Girona trotem un parell de kms.

En tot aquest tram anem sempre amb els mateixos equips. Ara passem nosaltres, ara ens passen ells. Ja ens comencem a conèixer.

Entrem a Girona pel pont de Fontajau. Fem parada i fonda. Són gairebé les 8. Agafem menjar i ens entaulem una estona. L’equip de suport ens cuida fins el més mínim detalls. Ens abriguem. El Josep fa el que pot amb les butllofes del Dani. Tres quarts d’hora d’aturada i ja estem a punt de nou. El Fernando continua amb nosaltres. Tornar a posar-se en marxa després de l'aturada es fa feixuc. Les cames i els peus estan adolorits.   

Travessar el centre de Girona ens agrada. Hi ha molta gent pel carrer i alguns ens donen ànims. En una plaça hi ha una banda de música tocant música valenciana que ens anima d'allò més. A la sortida de Girona ja és fosc i posem en marxa els frontals. El Jordi ens marca un bon ritme. En alguns encreuaments cal estar atents a no perdre el camí. Les butllofes fan la vida impossible al Dani. El cansament es nota a les nostres cames i als nostres caps. Hem baixat el ritme. Sabem que tenim un llarg tram fins a Cassà de la Selva. Les converses encara continuen, però cada un es va refugiant en si mateix i en els seus pensaments per fer front a tot el que ens queda per endavant. Una lluna brillant ens acompanya i per moments converteix en inútils els frontals. 

A l'entrada de Cassà de la Selva ens han vingut a esperar les famílies i els alumnes que fan el seguiment de la cursa. És un moment emotiu. Ens acompanyen fins al pavelló. Ens pregunten com estem i ens mimem. Ens prenem el nostre temps. El Dani i el Joan passen per la Creu Roja que tracten de posar remei al seu peus malmesos. Tots tenim les cames i els peus molt "tocats", però el que està pitjor és el Dani que ja fa molta estona que suporta el dolor de les butllofes. Molts equips dormen aquí i seguiran a l'endemà, nosaltres de bon principi havíem decidit fer-ho d'una sola tirada.

Ens tornem a posar en marxa, passada la mitjanit. Costa molt posar-se a caminar de nou. Falten menys de 30 kms. El Dani agafa els bastons per poder continuar, però no és possible i té que abandonar. Comencem a fer els nostres càlculs. Creiem que són 6 hores més (2 hores per etapa) i ja haurem acabat. Un cop hem sortit del poble ja podem agafar de nou un bon ritme. Passem per unes llargues rectes. Ara si que parlem poc. Totes les nostres energies es concentren en caminar el més ràpid possible.

A mesura que avancem cap aquest nou objectiu que és Llagostera afluixem el ritme. Això ja serà una constant en els diferents trams que resten fins al final. Costa re-emprendre la marxa en un principi, però després agafem un bon ritme, que finalment anem alentim progressivament quan falta poc pel proper punt de control. 

Ja albirem les llums de Llagostera allà lluny, però no acaba d'arribar mai. I a més quan ja som a dins del poble encara ens cal caminar un bon tros per una mena de passeig fins arribar al pavelló. Ens venen a esperar l'Antonio i el Josep. 

Pràcticament no ens aturem. Just menjar una mica, beure, anar al lavabo i fer recompte de tots els mals i continuar. Ara ens acompanya el Josep. Ens anirà bé la seva conversa. Passem per una zona de eucaliptus, un arbre que m'agrada especialment. El camí passa pel voral d'una carretera. Fa estona que anem sols i pràcticament no ens creuem amb cap equip. De cop i volta el Joan ens diu que no podrà continuar. Ja fa estona que té problemes digestius. Intentem que continuï però no és possible. Tan sols falten 14 o 15 kms. però quan el cos i el cap diu prou s'acaba tot. El Josep es posa en contacte amb el Fernando per tal que vingui a recollir-los i ens esperaran al proper control. 

En aquests moments on les forces et comencen a abandonar, el cap és el més important. Els tres que quedem, Jordi, Javi i jo mateix, no ens diem res, però ens confabulem per arribar fins al final. Rebem un missatge d'ànim de l'Ildefons que ja ha arribat a Sant Feliu de Guíxols. Malgrat el cansament i el dolor a les cames seguim portant un bon ritme, i anem restant kms.

A Santa Cristina d'Aro oficialitzem la retirada del Joan. Vaig al lavabo a fer de ventre i sense temps per més seguim endavant. Ens diuen que ja només són 8 kms. i tot baixada. S'ajunta a nosaltres el component d'un equip que s'ha quedat tot sol. Ja no tenim dubtes acabarem. El Josep torna a caminar amb nosaltres. Formem un equip compacte i anem el més ràpid que podem donat el nostre estat físic. A mesura que ens apropem i anem descomptant kms, va clarejant el dia. 

Ens avança un equip que havíem deixat a Sant Cristina d'Aro. Ens diuen que estem tan sols a 10 minuts. Tots plegats ens emocionen, sabem que ho hem aconseguit. Ha estat difícil però ja ho tenim a la butxaca, ja tan sols resta el darrer esforç. Ja ens imaginem l'arribada i al mateix temps recordem tot el camí fet fins aquí. Veiem l'arc i caminem junts els darrers metres. A aquestes hores de la matinada no hi ha gairebé ningú, Ildefons que ens ha vingut a veure com arribem, el nostre equip de suport i gent de la organització. Ens és igual, ens emocionem, el Javi no ho pot evitar i plora i als altres ens falta ben poc: 19 hores 35 minuts. 

Ens fan pujar a l'escenari per lliurar-nos la medalla. Ens felicitem i ens abracem. Ho hem aconseguit.! 

Alguns enllaços:

Classificacions, fotos i vídeos


Crònica de l'equip de l'es-k-mot vallesà, tercers classificats


Crònica de Xavier Bonastre de l'equip de TV3

El bloc d'equip del Penedès amb cròniques i enllaços