Fumanya mitja M60 10 fites 2.04 km. 43-03 7è de 10
Vallcebre mitja M60 12
fites 3,18 km. 1-24-41 13è de 14
Sant Corneli esprint M60 13
fites 1,44 km. 18-53 8è de 9
Vallcebre llarga M60
11 fites 5,83 km. 1-23-20 9è. De 11
Quatre curses en tres dies al
Berguedà eren tota una temptació i cap allà he anat.
La primera és al Coll de Fumanya
en un mapa nou. És un bosc en el que córrer és pràcticament impossible. De fet,
crec que només vaig córrer fins el triangle i a l’arribada, la resta, tret d’alguns
petits trams, ho vaig fer tot caminant, però localitzant les fites a la primera
sense massa entrebancs i arribant a meta satisfet de com havia anat.
El segon dia surto força tard i
de camí a la cursa m’aturi al Coll de Pradell per buscar bolets sense gens d’èxit.
De fet, gairebé ni de dolents n’hi ha. La cursa és en un mapa de Vallcebre,
però amb sortida des dels espectaculars cingles de Vallcebre.
Em va sortir una mala cursa. Anava
molt lent i les fites se’m resistien, unes més que altres. En les zones de
xaragalls del principi era prudent i anava lent. Més endavant, les zones de boixos
secs eren de molt mal passar. Ni tan sols cap al final de la cursa que semblava
que m’entonava una mica vaig aconseguir anar ràpid. Vaig acabar amb la sensació
de no haver pogut córrer en cap moment.
A la tarda toca un esprint a Sant
Conerli, un poble miner amb forts desnivells i moltes escales per tot arreu. No
acostumo a córrer esprints, però aquesta vegada em vaig animar. Va estar una
cursa divertida. Ara si que podia córrer d’una vegada, encara que les escales i
les pujades eren feixugues. El fet que el poble sigui laberíntic feia que s’havia
d’estar molt atent a l’hora de prendre decisions al llarg de tota la cursa. No
es podia badar en cap moment. Estic convençut que podia haver corregut una mica
més en molts dels trams, però em costa pensar i córrer al mateix temps.
Encara vaig tenir temps per
passar una bona estona al davant d’una cervesa tot llegint abans d’anar a sopar.
I vaig acabar la jornada amb un breu passeig pels carrers il·luminats per
fanals de Saldes.
A la darrera jornada, al matí
encara tinc temps d’anar fins el castell de Saldes i gaudir de la sortida del
sol i del paisatge en uns moments de solitud d’aquells que s’agraeixen en
aquests temps accelerats que ens toca viure.
S’acaben els tres dies del
Berguedà amb la cursa llarga a Vallcebre. Aquesta vegada amb el centre de
competició ubicat al centre del poble, però amb la sortida a 1,5 km. Surto
concentrat amb l’objectiu de millorar les sensacions del dia anterior. I així
acaba sent. Opto per fer la tirada llarga de la cursa per la pista. En algun
moment dubto, però està clar que és la millor opció. Tot i que m’aturo per
assegurar, faig un quilòmetre a sis, quelcom no gens freqüent en una cursa d’orientació.
En la segona part de la cursa alguns dubtes em fan perdre una mica de temps,
però acabo amb un minut menys que en la mitja d’ahir, tot hi fer el doble de
distància. M’acostuma a passar això de tenir millors sensacions i assolir
millors resultats en les curses de llarga distància.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada