11 de desembre de 2016
Rogaine de 2 hores Marató TV3
Sant Cugat del Vallès
1-57-44 13 fites i 77 punts 17è classificats de 42 arribats
La cursa que organitza el
Senglar-O amb inici al Parc de la Pollancreda de Sant Cugat del Vallès ja s’ha
convertit en una tradició del mes de desembre. Des del 2008 només he fallat en
l’edició del 2010. Amb la d’avui seran 8 edicions.
Aquest any faré equip amb el
Josep, a qui vaig tenir com alumne fa uns quants cursos a Cicle Superior i que
s’ha començat a interessar per les curses d’orientació. Prové del món del
ciclisme i vol fer BTT-O, però amb bon criteri primer es vol familiaritzar amb
els mapes d’orientació i la seva simbologia participant en curses a peu. Ja ha
provat alguna urbana i també en un petit entrenament nocturn fa uns dies.
L’objectiu d’avui és que ells
prendrà les decisions de cursa i jo aniré al darrera assessorant i comentant.
Hem optat per la cursa de dues hores.
Un cop tenim el mapa prenem les
decisions. Descartem totes les fites més al Sud. Només utilitzarem la meitat
del mapa. Com gairebé sempre començarem per les fites de l’Oest, escombrarem
cap a l’Est per tornar per la banda Nord.
La primera fita la tenim al Pi
d’en Xandri. Comencem a trotar i de seguida veig que em costarà seguir al Josep.
És jove i està fort. De camí cap a la segona fita em ressento de l’isqui tibial
esquerra. Porta uns dies que em fa la guitza. El Josep m’agafa la davantera i
m’espera a la fita i així anem fent. M’espera en els llocs on té dubtes i li
vaig explicant.
Camí de la 50 erro el corriol que
havia d’agafar i de cop i volta no entenc la meva situació. Torno enrere i em
ressituo. Em trobo al Josep que ja venia de la fita. En aquest cas l’alumne avantatja
al mestre per golejada.
A l’hora de cursa acabem de
prendre decisions del què farem en la segona meitat. Decidim arriscar una mica
i arribar-nos fins a la 80, i d’allà fins a la 91. Així ho fem. Ens passem de
llarg de la 80 i hem de tornar enrere. No vaig gens còmode amb el dolor que em
molesta de forma constant. Maleït isqui tibial!
Baixem fins Can Borrell i d’allà
a la font de la Rata on hi ha la 91. Només ens queda mitja hora. Enfilem el
camí de tornada tractant de sumar algun punt més en fites de tres punts.
Calculem que arribarem sense massa problemes. No podem anar massa de pressa per
les meves molèsties i agafem un ritme lent. Sort que gairebé tot és baixada. Descartem
agafar els tres punts de la 34. Ens sembla massa arriscat. Finalment arribem al
parc amb 3 minuts de marge. Ha estat una bona experiència pel Josep que
d’aquesta manera va sumant aprenentatge en el seu curt currículum d’orientació.
 |
| Foto web Senglar-O |
Al cap d’uns dies em van
diagnosticar un trencament fibril·lar i vaig necessitar fer bondat dues
setmanes sense córrer. Ja fa uns dies que he tornat a córrer sense problemes.
2 comentaris:
Aiii Ricard... malaides trencaments fibrilars!!
I lo fàcil que és solucionar-ho.. només requereix un descans merescut!!
Bona feina de "mestre" d'orientació i me n'alegro que ja has pogut tornar a moure-t sense dolor!!
Quins reptes tens per aquest any 2017??
Un rogaine 48h? ;-)
Per sort, darrerament gairebé no em lesiono. Segurament per això no vaig reconèixer els símptomes a la primera i vaig trigar una parell de setmanes a parar del tot.
Aquest any, a part de jubilar-me, el repte serà una cursa d'orientació lineal amb 250 fites i 10 hores per fer-la.
Publica un comentari a l'entrada