Cursa de Muntanya del Farell a
Caldes de Montbui, 27ª d’edició
12,4 km. 1-17-27 a 6-16 el km.
289 m. de desnivell positiu
280 de 327 classificat (86%)
Tota cursa comença amb el ritual de preparar la bossa amb tot el necessari. Moltes vegades tinc la sensació de deixar-me quelcom, però avui no ha estat així.
Un cop a Caldes el ritual segueix: recollir el pitrall i els generosos obsequis, canviar-se, anar al WC per acabar de buidar, escalfar, i posar-se darrera de tot per sortir.
L’any passat vaig anar molt tranquil en tot el tram d’asfalt. Aquest any canvio de tàctica i arranco més ràpid.
Ja en la pista de terra, en els darrers metres de la pujada llarga alenteixo el pas, però sense deixar de córrer en cap moment. Un cop dalt comença la part divertida amb baixades i pujades a moments suaus i per moments més fortes.
Passo per la meta volant a meitat de cursa amb 41-15, una mica millor que l’any passat.
En el tram asfaltat de baixada que ve a continuació, observo el xip groc que porta una noia al meu davant. Em miro les meves sabatilles! No el porto!. Pensant que el recorregut podria estar enfangat per les pluges del passat divendres he agafat les sabatilles de muntanya i el xip s’ha quedat a casa posat en les d’asfalt. I de fang ben poc n’hem trobat!
Encaro amb forces la pujada més dura del recorregut. Són poc més de 300 metres per un corriol que posa a tothom en el seu lloc. Ja pràcticament només resta baixada i alguna petita pujada sense massa importància.
De la mateixa manera que hi ha una llarga pujada, ara hi ha una llarga baixada. Aprofito per fer alguns avançaments i arribo a meta ben satisfet, una mica més d’un minut més ràpid que l’any passat. No està gens malament.
Comento amb els organitzadors el meu mal cap per haver-me oblidat el xip casa, i els demano que tinguin en compte que he fet la cursa. No voldria perdre la condició de ser l’únic corredor que ha corregut totes les edicions.
A casa repasso les meves anotacions. La d’avui ha estat la meva cursa de muntanya nº 100, 27 d’elles, més d’una quarta part al Farell.
4 comentaris:
Felicitats!, 100 curses de muntanya son moltes, esperem que es pugui solucionar l'incident del xip.
Enhorabona per la cursa número 100!!!
Sí, és una putada.. recordo un cop que vaig acabar tercer a la cursa del riu de Sant Joan Despí i no vaig rebre el premi (tercer) per no portar el xip. Espero que t'hagin pogut afegir i acceptar-te com l'únic que ha fet totes les edicions... quina constància!!!
A més, més ràpid que l'any passat. Portes un bon any Ricard. Enhorabona!!!
100 curses és una bona xifra, però tampoc són tantes si considerem que porto 40 anys corrent. No sóc de fer massa curses. Tu, Vicenç, en fas gairebé cada cap de setmana. Tens comptabilitzades quantes en portes?
Cert, aquest any sóc més constant en els entrenaments i mantinc un cert nivell.
Darrerament com que no estic acostumat al xip groc fa que sigui fàcil oblidar-lo a casa. Si no fos perquè quedi constància d'haver participat en les 27 edicions em seria igual. Crec que ho tindran en compte.
Ja fa uns anys que el meu objectiu amb la cursa del Farell és mantenir la tradició tant temps com pugui. A veure fins on arribaré?
Publica un comentari a l'entrada