Diumenge 28 de maig de 2017
World Record 250 controls. Trofeu forjadors de l’Orientació Catalana
(Port del Comte)
10 hores 45 minuts 235 fites Error en targeta
45 km. i 1900 de desnivell positiu.
El senglar-O organitza al Port
del Comte la cursa d’orientació amb més nombre de fites que s’ha fet mai al
món: 250 fites. No em volia pas perdre un esdeveniment com aquest i a prop de
casa.
La nit abans tot són cabòries
sobre si serà possible passar els temps de tall establerts cada 50 fites i si
serà possible acabar el repte dins del temps marcat per la organització: 10
hores.
La sortida és en massa. Ens donen
les darreres instruccions de funcionament de la cursa i ens reparteixen els
mapes. Espanta veure tantes rodonetes.
Tal com ja havien informat les fites
no són tècnicament difícils i per tant a l’inici es forma una bona fila
d’orientadors que va de fita a fita. Aquesta primera part es tota en pujada i
cal agafar-s’ho amb calma que tinc moltes fites i molts km. per endavant.
Primer avituallament al final de
la primera pujada i fita 16, un lloc amb molt bones vistes. Bé val una foto ara
que encara estem frescos. M’ajunto amb el Jordi Deu.
Aprofitem les primeres
baixades per deixar-nos anar i millorar el nostre ritme de cursa. Em quedo sol
i segueixo endavant. A la fita 42 tinc el primer entrebanc. Un mal rumb
m’obliga a refer el camí. M’atrapen el Sergi Fernández i el Jordi Deu. Arribarem
junts a la fita 50, primer temps de tall i canvi de pinça sportident. Portem 2
hores 35 minuts. El temps de tall estava en 3 hores. Hem guanyat 25 minuts.
Sortim tots tres junts i així
anem fent les primeres fites d’aquesta segona part de la cursa. Ens anem fins
la 62, quan la que buscàvem era la 53. L’havíem vista de lluny i això ens ha
despistat.
Tracto d’anar ràpid i em torno a quedar sol. Malgrat que el
cansament ja es comença a notar ho estic gaudint molt. De nou vista
espectacular des de la 67.
En l’avituallament de la 69, hi
ha el Ferran Santoyo que ens anima. Ens reagrupem amb el Sergi i amb ell faig
tot un grup de fites totes molt juntes que hi ha en un bosc blanc. Anem molt
atents i ens divertim molt. És una zona força planera i anar junts ho fa més amè.
Canviem de zona. Estem en una
zona oberta amb desnivell que ens fa mal. M’atrapen el Jordi Deu i el Ramon
Casal, l’orientador escombra i amb ells finalitzo aquesta segona zona. L’he
solucionada amb 2 hores 15 minuts, he perdut 5 minuts del marge que portava al
finalitzar la primera zona. Ja porto 100 fites!.
M’aturo. Menjo l’entrepà de
pernil que portava i bec força abans de seguir. Surto amb gairebé 5 hores de
cursa. Abans ho han fet tant el Jordi com el Ramon. El Sergi decideix plegar.
S’ha reduït molt el meu marge. Ara ja tan sols em resten 10 minuts per no quedar
fora de control.
Tinc un nou entrebanc a la fita
104. He estat al seu costat, però com que estava en un forat no l’he vist i he
passat una estona per trobar-la. Vaig progressant en solitari a un ritme lent,
sobre tot, en les pujades que cada cop se’m fan més feixugues. A les baixades
em deixo anar i troto. Passo la fita 125, meitat de cursa. Ja porto gairebé sis
hores i mitja.
M’avituallo bé de líquid i
segueixo endavant amb el ferm propòsit d’atrapar al Ramon Casal al que no veig
massa lluny. A la fita 132 ja és meu. Anem junts fins el proper avituallament,
fita 139. El Ramon s’ha deixat els pals a l’avituallament i ha de tornar
enrere. M’atrapa poc abans d’arribar al tercer control. Fita 150. He esmerçat
2-28 en aquesta part de la cursa. Ja no em queda marge. Jordi Deu s’ajunta a
nosaltres i fem un trio, en el bon sentit de la paraula.
El Ramon coneix molt bé la zona,
ja que ha fet el mapa i ha estat en la organització d’aquesta bestiesa. Posem
el pilot automàtic i ens deixem portar per ell de fita a fita. Entrem en un
bosc una mica fantasmagòric amb arbres caiguts i també amb grans arbres. És
segurament la part més complicada tècnicament de tota la cursa. Vaig una mica
forçat i em costa seguir el seu ritme. Estem ja fora de temps. Estudio el mapa
i decideixo estalviar-me un bucle de fites i tirar pel dret. Els hi comunico
als meus companys i de la 172 vaig a la 188. M’he deixat 15 fites. Entro en la
part de cursa més fàcil amb gairebé totes les fites al costat del camí.
Acabo la zona 4 amb 1-45. Segons
el temps de pas marcat per la organització ja només em resten uns 50 minuts per
finalitzar la cursa. Malgrat que es baixada ho veig del tot impossible. Vaig
fent. Intento trotar, però no puc, i camino el més ràpid que puc, que tampoc és
massa, tot sigui dit.
Segueixo la pista forestal mentre
pinço les diferents fites, tot en baixada. La darrera part de la cursa és
seguint les pistes d’esquí. Algun petit tram de pujada per anar a buscar una
fita es fa molt i molt dur, però ja s’acaba. Darreres fites i espectacular arribada amb catifa flaquejada de senyeres.
Estic molt
satisfet malgrat no haver assolit el repte de les 250 fites. 235 fites ja són
moltes fites!
Una hora, 47 minuts en aquesta darrera zona que era tota de baixada i per pista demostra que he anat molt i molt lent. Quan no es pot, no es pot. És el que hi ha.
Arribo quan tot just estan
lliurant els premis als guanyadors. El primer, el Roger Casal, ha fet 5 hores
15 minuts! Mentre menjo i descanso arriben el Jordi Deu i el Ramon Casal (el
pare del Roger), que han fet totes les fites en poc més d’11 hores, fora de
temps, però amb el repte complert.
No puc negar que ha estat tota
una experiència, 235 fites en una tirada i més de 10 hores d’orientació.
