Forat Micó i Pic de l'Âliga

Retorno a la plana de Vic per realitzar un recorregut que he trobat molt ben ressenyat i descrit en el bloc de Bellmunt d'Antoni Prat i Puig,

Mapa manllevat de la web d'Antoni Prat

Per fer honor al seu nom la plana em rep amb una lleugera boira. Ell dia és més aviat gris, però amb una bona temperatura per gaudir plenament d'aquest nou tomb per la zona. 

Creuo Sant Pere de Torelló per la carretera que porta a Olot i després d'1,5 km agafo a l'esquerra la pista marcada per l'indicador de la casa rural de la Teuleria i un cop he travessat un parell de cops el riu Ges cerco un lloc on deixar el cotxe. 

Em poso en marxa per la mateixa pista on he aparcat el cotxe. Travesso el riu Ges fins a tres vegades més, per unes passeres que ho fan ben fàcil. 

Segueixo les marques del PR-C47 que van sempre paral·leles al riu. Amb molt poca estona (15 minuts) arribo al que es coneix com el Forat Micó, un pas estret entre la serra de Curull i la serra de Bellmunt. Em vaig enfilant a poc a poc per la pista i el riu queda ben al fons de la vall.

Gairebé sense abandonar la pista arribo (40 minuts) a la casa de pagès de La Vall des d'on puc contemplar el Santuari de Bellmunt on havia estat feia pocs dies. 

Ben aviat canvio la pista forestal per un corriol més aviat en baixada i que m'apropa de nou al riu i em permet gaudir de nou de la seva remor allà al fons. Gaudeixo plenament de trotar al bell mig de la natura per unes raconades i amagatalls ben admirables.  A mesura que baixava en direcció al riu la seva remor es manifestava amb més força.

De sobte em topo amb La Tosca dels Degotalls (50 minuts). Després d'una breu aturada segueixo pel corriol que acaba en una pista forestal que hauré d'abandonar una corba seguint l'indicador del Salt del Molí. Un estret corriol a la dreta amb una pronunciada baixada que em fa anar en compte em porta davant d'aquest Salt d'aigua. 

Aprofito l'encant del racó per aturar-me i esmorzar. (1-08)

Segueixo les marques que s'enfilen per sobre del Salt d'aigua tot passant pel costat de les runes de l'antic Molí que dóna nom al salt i travessant a la poca estona el pont del Molí de Salgueda (1-18). 

Les marques em guien a passar de nou el riu i desemboquen en una pista (1-28) que cal agafar a l'esquerra. Aquí abandono definitivament les marques del PR que he seguit fins ara. Aprofito la pista per córrer. Tal com indica l'acurada descripció d'Antoni Prat són dos kms. fins veure el pal indicador de Can Puig. 

Tinc la sensació que porto més de dos kms. corrent i m'aturo a consultar el mapa. Hi tant! M'he passat i he de tornar enrere. L'indicador resta amagat darrera la frondositat dels arbres. Havia vist el corriol pujant però havia passat de llarg creient que encara no hi havia arribat. 

Ja soc a La Canal (1-55) que em pujarà fins al Pic de l'Àliga. És un corriol per gaudir plenament de la natura. Una pujada continuada pel bell mig d'una fageda ben obaga i humida a vegades per una banda i a vegades per l'altra banda de la riera i en algun tros pel mig de la mateixa tot vigilant de no posar els peus a l'aigua. És llarga però plaent, un plaer que augmenta en la solitud d'aquesta ruta. No he trobat ningú en tot el matí i així serà fins el final. Jo sol amb mi mateix, els camins, els corriols, la muntanya, la natura, que més és pot demanar ? És un autèntic bosc de follets, ple de misteris i secrets a través del que s'obren camins que cal cercar amb cura. Un bosc acollidor gairebé infinit que no s'acaba mai, sempre amunt fins arribar al coll.

Un cop al coll de la Coma del Coll (2-32) segueixo el que marca un indicador i amb poca estona faig cim: Pic de l'Àliga 1342 metres (2-42). No puc gaudir de les vistes ja que tot està emboirat, fins i tot, en alguns moments amenaça una tímida boira baixa que es passeja per allà sense atrevir-se del tot a a instal·lar-se.

Aprofitant l'excursió, en un principi havia planificat arribar-me al proper Puig de Curull, però amb el temps que fa no val la pena i em llenço avall en una trepidant baixada on em poso físicament una mica a prova. Sempre m'ha agradat baixar fort. 

La primera part és una pronunciada baixada en la que cal anar en compte per no tenir un ensurt. Un cop es deixa enrere la casa de pagès de la Coma del Coll (3-00) s'agafa un corriol d'aquells tan agraïts de córrer, estret, sinuós i tou per una lleugera catifa de fulles seques i on la baixada es suavitza. És el moment més divertit de tota la sortida fins agafar una pista forestal (3-15) que ja pràcticament no abandonaré fins arribar al cotxe (3-51) després de passar per la casa de La Vinyeta i el Castell de La Vinyeta (3-30).

Perfil també manllevat d'Antoni Prat

 

Sender de la Vall del Ges PR-C45

"Camins desconeguts porten, sovint a llocs desconeguts, acreixen la geografia mental"

Manuel Baixauli

Fa dos estius vaig recórrer el Sender de Voltregà i el sender d'Orís. Aquest estiu torno a la meva activitat exploradora pels camins i senders d'Osona amb l'objectiu de visitar i conèixer de primera mà llocs guardats en la meva memòria. El primer objectiu serà el Santuari de Bellmunt.

Cerco informació a la xarxa i a la revista Vèrtex, núm 231, a la biblioteca i em decideixo per fer el PR-C45 que em sembla una proposta atractiva. Les descripcions que trobo a la xarxa no són massa precises i en totes les indicacions es parla de que és un sender perdedor ja que no està massa ben senyalitzat. Em faig amb el mapa de l'Alpina de la zona i estableixo el punt de sortida al costat de la zona esportiva de Sant Vicenç de Torelló.
Amb 10 minuts estic sortint del poble i tinc el primer dubte. El corriol que tinc que seguir entre marges no està massa marcat. Després de travessar una riera, segueixo endavant per un típic paisatge d'Osona.

Arribo a Sant Pere de Torelló. Porto 40 minuts. Hi havia estat força vegades en la meva infantessa i no hi havia tornat mai més. Passo per davant de les escoles i també de l'església. Surto per la carretera que mena a Olot. Als pocs metres en el primer revolt agafo una pista a l'esquerra.

Aquí faig la primera errada del matí. Confiat, no miro bé els cartells i agafo un camí encimentat que s'enfila suaument en direcció al Santuari de Bellmunt. Vaig pujant a bon ritme fins arribar a Les Comes. Consulto el mapa. Per aquí també podria arribar al Santuari, però prefereixo tornar enrere i anar pel PR tal com havia planificat. És agradable deixar-se anar en lleugera baixada fins arribar de nou a la cruïlla.
Un cop travessada una petita riera estic en el camí correcte. Corrent i caminant, segueixo les marques per sobre d'uns afloraments rocosos fins a la capella de Sant Roc. Porto 1 hora 30 de camí.

Aviat arribo a El Serrat, una magnífica masia que cal travessar pel mig de les diferents edificacions. Aquí perdo els senyals. El camí no està clar. Vorejo uns camps amb tancats on hi ha una bona colla de vaques i després de donar uns quants tombs topo amb el corriol que s'enfila fent ziga-zagues pel mig d'un ombrívol alzinar on dóna gust anar pujant amb esforç tot superant el desnivell. Progressivament l'alzinar es va convertint en fageda i el corriol s'enfila completament dret en direcció al Santuari. Ara és una forta pujada però breu. Després de planejar una mica ja es veu el Santuari de Bellmunt (1246 metres) ben a prop.

Tan sols resta seguir la carretera fins l'aparcament i pujar pel camí encimentat. Porto 2-35 de camí i ja és hora d'esmorzar tot contemplant les vistes que hi ha a banda (la plana de Vic) i banda (la zona de Vidrà i del Puigsacalm). No he tingut sort. No és un dia massa clar i no he pogut contemplar llocs més llunyans com el Montseny, els Pirineus, Sant Llorenç del Munt i Montserrat. Un altre dia serà.
Deixo el Santuari per continuar el PR. Just a la banda oposada per on he arribat baixen unes escales cap un bucòlic i magnífic corriol rodejat de grans faigs. Em deixo anar i amb 10 minuts ja soc al Coll d'Hi Era de Massa en una cruïlla de camins ben assenyalada aquest cop. Agafo una pista a l'esquerra en lleugera baixada que fa de bon córrer.

Em sento amb harmonia amb la natura travessant aquest bosc acompanyat pel bàtec del meu cor, la remor de les meves gambades i el refilar d'alguns ocells que m'acompanyen al llarg de tota aquesta pista que s'acaba convertint en corriol poc abans d'arribar al Collet de les Gargantes on la pendent de baixada s'accentua i cal anar en compte amb les pedres i en escollir la millor opció ja que les darreres tempestes han malmès el corriol. La tardor ha de ser una bona època de l'any per passejar per aquest lloc.
A mesura que vaig baixant el bosc es va esclarissant i va canviant la seva vegetació. Puc contemplar al davant els turons de la Costa de la Cuspinera. La baixada acaba a Les Valls, les runes d'una casa abandonada.

Porto 3-20 de camí. Poc després de Les Valls arribo a una pista amb senyals indicadores. Agafo cap a l'esquerra però vaig en compte a no equivocar-me de nou, ja que uns metres més endavant haig de deixar la pista per un petit corriol a la dreta que comença a pujar per tal de superar primer el Coll de Maronta i després el Turó dels Tres Batlles (806 metres).
Des d'aquí ja albiro el Castell de Torelló darrera dificultat i també darrer lloc d'interès d'avui. Cal seguir amb atenció el corriol que amb lleugers tobogans em porta fins al peu del que serà el darrer tram de pujada de la jornada. Ja fa estona que he deixat de córrer. Un cop a dalt del turó del Castell tinc que donar tota la volta per trobar l'escala que em permet enfilar-se sobre la roca on està la torre, l'únic vestigi que se'n conserva.

Aquesta atalaia permet resseguir amb la mirada tota la ruta. Ara ja només resta baixar i tornar cap a casa. Ho faig pel dret sense seguir les marques que havia perdut una altra vegada. Finalment després de 4-50 de camí arribo al cotxe.

Al Berguedà, últim i satisfet.

Em venia de gust passar-me un cap de setmana fent orientació. El Berguedà en dues zones ben a prop del Pedraforca prometien ser dues bones curses.

Dissabte la de mitja distància en el Parc de la Palomera, un mapa que m'acostuma anar malament. És on tinc el meu record de més d'una hora per trobar una fita, en concret 1-15-31 en el 2009. Eren 3400 metres, 210 de desnivell i 14 fites.

Fa temps que no entreno regularment i per tant no estic pas per córrer massa. M'ho agafo amb calma i vaig fent xino xano, amb paciència i amb molta atenció als diferents elements del mapa. Com sempre tinc algunes dificultats quan faig rumb ja que em desvio del meu objectiu, però em recol·loco en el mapa i acabo trobant la fita, excepte la 10 que se'm resisteix. Està a l'altra banda d'un verd que hi ha la bell mig d'una zona blanca i que no acabo d'identificar. Acabo donant moltes voltes i perdo molt de temps. 

La 11 m'agrada especialment. M'enfilo dalt de tot d'un talús de terra rogenca i des d'allà diviso la fita abaix de tot. Cal vigilar per arribar-hi, primer passant amb molta precaució per l'estret llom sorrenc del talús i després em deixo anar també amb compte, com si es tractés d'un tobogan fins arribar a la fita. D'aquesta al final no hi ha cap dificultat i fins i tot puc córrer. Acabo amb 1-53-02 i satisfet malgrat ser el penúltim. El primer de la meva categoria va fer només 45 minuts. He quedat lluny del meu objectiu de no doblar-li el temps.

El diumenge és la cursa de llarga distància al petit poble de Vallcebre. Són 7300 metres, 390 de desnivell i 19 fites. A la primera ja perdo temps. Hi passo a prop però no la veig i això m'obliga a resituar-me per tornar a buscar i ara sí a la segona la trobo. Les distàncies entre fita i fita són llargues i amb fortes pujades i baixades, però les vaig trobant totes sense massa dificultats molt concentrat en el mapa tant en el relleu com en els diferents elements. En un bon nombre de fites de la part mitja del recorregut coincideixo amb dos orientadors que ho fan corrent. Malgrat que vaig més caminant que corrent moltes vegades fito primer que no pas ells, fins que en un tram llarg ja desapareixen.
Se'm fa llarg, però gaudeixo molt en tot moment tant del terreny com del traçat que m'agrada molt. En les darreres fites, segurament el cansament fa que no afini tant. Acabo amb 3-02-55, l'últim de la categoria, però molt millor que la cursa de mitja distància ja que el primer ha fet 1-44.
Malgrat haver estat dels últims els dos dies acabo molt satisfet de com he resolt les dues curses. En dos dies han estat gairebé 5 hores d'orientació, gairebé com una rogaining.

Rogaining a Roda de Ter o la rogaining de la calor

Una nova rogaining a la plana de Vic, aquest cop a Roda de Ter. Fem dos equips: homes veterans, de nou amb el Joaquín, i, dones sènior, un equip debutant amb dues atletes populars egarenques que volien provar això de l'orientació. 

Arribem amb molt de temps, però no hi ha cap indicació d'on es fa la rogaining. Ens aturem al bar de la benzinera i allà coincidim amb més gent despistada com nosaltres que no sap on es la cursa. Molt amablement ens indiquen que el lloc de concentració deu ser a la plaça i cap allà anem. 

Ens preparem amb tranquil·litat i ben aviat ja tenim el mapa a les nostres mans. 

Primer de tot enllacem 4 fites (35, 47, 46 i 56) que estan a la riba del riu. Sortim del poble en direcció Oest per un corriol ombrívol arran del riu Ter que baixa curull d'aigua. Dóna gust aturar-se a contemplar-lo una estona. Encara és aviat, no tenim calor i podem trotar a un bon ritme.

Les trobem amb facilitat. Només la 46 ens fa perdre una mica de temps ja que segons indica el mapa interpretem que està al mig dels dos camins quan en canvi es trobava al costat d'un d'ells). La següent ja és la 48 a dalt d'un turó amb forta pendent que ens fa bufar de valent a tots.

La 55 està sota un pont en un parc d'una zona urbana. Aprofitem el camí per anar explicant a les nostres companyes debutants com funciona això de l'orientació i el que cal tenir en compte per interpretar els mapes.

Portem poc més d'una hora de cursa i anem en direcció a la 91 la fita de més puntuació. Pel camí passem per la 39 i la 33 on fem mica de marrada per uns camins errats.

Arribem a la zona on està localitzada la 91. La descripció indica que està en un tàlveg. Hi ha molta gent buscant la fita, uns atacant-la des de dalt i altres com nosaltres des de baix. Hi ha molts tàlvegs i es qüestió de trobar el correcte. Fem una feina d'equip i sense perdre excessiu temps aviat la tenim.

Portem més de dues hores de cursa i decidim fer un mos asseguts en una ombra mentre contemplem com altres orientadors donen moltes voltes per localitzar la fita. Mentre mengem replantegem la cursa.

Fem 43 i 53 per camins trotant a les baixades i plans i caminant a les pujades.
Al sortir de la 53 optem per una opció arriscada per cercar la 52, seguir un camí fins allà on acaba, i després arran de camps anar a trobar el camí on es troba la fita, però un cop arribem al camí on tenim clar a quina alçada estem i ens costa una mica localitzar-la tot anant amunt i avall.

Falten 2 hores 30 per acabar la cursa i ja comencem a notar la calor i el cansament. Ens oblidem de la 62 i  optem de anar-nos apropant a l'arribada tot sumant el màxim de punts possibles. Primer toca la 63. Anem bé pels camins fins arribar a una zona on no ho tenim gens clar amb una colla de camins fugissers, però ens reorientem de seguida i la tenim allà mateix. Sortim de la 63 vorejant uns camps de cereals. Es fa feixuc passar arran de camps per la vegetació i especialment per les ortigues. 

Sortint dels camps i per camins força amples enllacem la 42 i 58 sense problemes. Ara ja caminem més que correm. Només aprofitem per trotar una mica a les baixades. 

Arribem a la 71 i hem de baixar molt per trobar-la i després toca pujar. Hem de controlar l'aigua. Ja que per la calor n'hem begut molta i comença a ser un bé escàs. Queda 1 hora i 10 minuts per acabar. Planifiquem fer 4 fites. Creiem que és possible, però ens hem d'espavilar, ja que no anem sobrats ni de temps ni de forces. Trotem sempre que podem, encara que a vegades preferiríem caminar de ben segur. La 38 està en un corriol una mica amagat i  enfangat que va paral·lel a una petita riera d'aigua. Aprofitem per refrescar-nos i seguir.

En tot moment controlem el rellotge. La 49 la fem aviat, però ara ja tot és anar a contra-rellotge (28 minuts per acabar). De nou vorejant camps ens costa arribar a la carretera on ens posem a trotar el més ràpid possible. Deixem la carretera pel mig dels arbres en direcció al camp de futbol on en una cantonada hi ha la 34 i penúltima fita. Entrem al poble amb un marge de menys de 10 minuts. 

Cada petita pujada que trobem ens impedeix córrer i el temps va passant. Arribem a la plaça on hi ha la 41. Ja només ens resta un sprint en lleugera baixada. Ho podem assolir: 5-59-37. Hem tallat just, per només 23 segons no hem penalitzat. Ens ha sortit una bona cursa.

Abans de descarregar entrem al bar a beure una birra. La necessitàvem. Després hem gaudit d'una bona estona amb els peus a l'aigua en un petit sortidor de la plaça.

Hem gaudit molt d'una nova rogaining malgrat la calor. I a més l'equip de dones debutants que venia amb nosaltres ha assolit la tercera plaça del podi. D'això s'en diu entrar al món de l'orientació amb bon peu.

Queixal Corcat

Feia dies que no anava a explorar nous indrets al Parc de Sant Llorenç del Munt i ja ho trobava a faltar.

He deixat el cotxe a l'aparcament del Coll de les Estenalles. Seguint la carretera en direcció a Mura, pocs metres més avall en el primer revolt a mà esquerra surt un petit corriol. Pocs minuts després travesso el torrent Sec i vaig vorejant els Cortins amb una bona vista de la Falconera i del Pujol del Llobet. 

Deixo la pujada als Cortins per un altre dia i travesso el torrent que baixa del coll del Séc tot buscant el petit corriol que entre un roquissar em mena amb facilitat fins a les sorprenents Roques de la Coca que tantes vegades he visitat sota la guia del Mirabet, gran coneixedor de tots els racons d'aquesta zona.

Contemplo tot el que m'envolta i continuo endavant. Deixo el camí que em portaria al cim del Montcau i arran de roca vaig vorejant el roquetar per un camí evident. Torno a deixar un petit corriol a la dreta que em menaria al Coll d'Eres i inicio una forta baixada per un camí no massa marcat i una mica perdedor que s'endinsa per la Canal de la Guineu tot passant per sota d'una roca fins a la font del mateix nom. 

Un cop allà agafo a la dreta el camí que puja des de Mura i que passant per sota del Cavall Bernat de la Vall arriba a una cruïlla de camins en el Collet del Llor. 

Pell camí a mà l'esquerra i posteriorment deixant el trencall que baixa direcció a la Font del Llor m'enfilo en direcció a les Finestrelles i a la Carena dels Emprius que tinc al meu davant ja ben a prop. Des de dalt de la Carena puc contemplar la diferència entre les dues vessants, la que va ser cremada per l'incendi de fa uns anys i la que encara conserva intacte la seva vegetació. També és bonic contemplar tots els camins i massos que hi ha als peus de la muntanya al voltant de Sant Llorenç Savall.

A llevant de la Carena es pot visitar el Cau dels Emboscats i el Queixal Corcat dues formacions rocoses ben curioses. 

Un cop recorreguda tota la carena, desfaig el camí fins al collet del Llor i segueixo en direcció al Coll d'Eres. Quan arribo a la Canal del Llor abandono la direcció al Coll d'Eres prenc el camí de baixada cap a l'esquerra fins trobar un petit corriol que em permet acabar la ruta d'avui vorejant tota la regió de Les Fogueroses. No és un camí massa transitat, però permet contemplar el Gegant, el Paller, l'Agulla Petita, l'Agulla Mitjana i poc abans d'arribar a la Roca Encavalcada pujar per una canal i seguint un estret camí però ben marcat enllaçar amb la ruta clàssica de la Mola al Coll d'Eres i al Coll d'Estenalles i acabar la ruta matinal amb ganes de tornar-hi ben aviat.

Arbúcies

Arbúcies sempre ha estat un nom que m'ha atret. És curiós com hi ha noms que ens agrada i altres que no. És difícil conèixer les raons d'aquestes atraccions. És molt possible que sigui la pròpia sonoritat del nom.

Fins ara, només hi havia estat dues vegades. Una primera per participar en una cursa nocturna d'orientació en ple estiu quan encara m'estava iniciant en aquest tipus de curses. M'ho vaig passar molt bé buscant fites amb la poca llum del meu frontal per la riera i per altres indrets del poble.

La segona vegada va ser una tarda de diumenge en la que vaig estar passejant per la riera.

En general els pobles situats a l'ombra del Montseny tenen un atractiu especial, potser a resultes de la màgia que traspua la pròpia muntanya. Arbúcies té un urbanisme particular condicionat per la Riera que travessa el poble i que al mateix temps és el seu màxim atractiu. És un poble tranquil i on el més habitual es escoltar parlar català. La Riera per si sola ja mereix una visita i un bon passeig sense presses per tota la seva ribera per un camí ben assenyalat i cuidat i que ens permet descobrir indrets ombrívols i acollidors, així com restes d'edificacions en altre temps importants. Passejant pels carrers de la ciutat hom es topa amb freqüència amb edificis remarcables per la seva majestuositat i que fan pensar en les riqueses dels seus propietaris. També hi ha una ruta Santiago Russinyol amb plafons explicatius de les estades de l'artista en la vila.

El Museu Etnològic La Gabella és una altra aturada d'obligat compliment. A part de fer un repàs històric a aquests indrets on, com gairebé tots els llocs de Catalunya, s'han trobat restes dels diferents períodes històrics, són remarcables les sales del primer i segon pis on hi ha una mostra molt interessant dels oficis que no fa pas tant de temps que s'han perdut amb l'adveniment de la modernitat.

Però Arbúcies no és tan sols interessant pel seu nucli de població. També cal aprofitar per girar una visita a petites i no tant petites construccions i poblacions properes.
Des d'un turó proper destaca imponent el Castell de Montsoriu. Ha estat molt de temps abandonat, però després d'un llarg procés de restauració que encara continua es pot visitar des de fa poc i realment paga molt la pena fer-ho. Es tracta d'un castell Palau important i amb unes restes prou importants i farcit d'històries i llegendes com s'escau a tot bon castell. Salvant les distàncies em va recordar el castell de Loarre.

Caminant o en vehicle a prop del poble trobem Sant Pere Desplà, petita església romànica del segle X amb molt bon estat de conservació i Santa Maria de Lliors també d'origen romànic, però refeta al segle XVII.

Completem la visita de la zona donant un tomb per alguns dels municipis veïns també prou interessants:

• Sant Feliu de Buixalleu, un municipi de població dispersa. És una curiositat que l'Ajuntament,i un gran poliesportiu i altres serveis municipals estan arran de la carretera nacional i sense cap casa al seu costat. Sempre m'ha cridat l'atenció quan hi passo pel davant. Bàsicament compta amb tres nuclis de població, però també molt petits, el que dóna nom al municipi, Gaserans, el més gran i Grions, origen del nom d'un dels clubs d'orientació més importants de Catalunya.
• Riells dins del municipi de Riells i Viabrea on descobrim la figura de Pere Ribot un exemple de català resistent dins de l'estament eclesiàstic i que va convertir la seva petita parròquia de Sant Martí de Riells en un lloc de refugi i peregrinació per a resistents als franquisme.
• Breda lloc popularitzat per la sèrie de Vent del Pla amb un interessant campanar i església gòtica així com alguna que altra resta d'un antic monestir benedictí. Una curiositat és l'edifici que ocupa la casa de la vila: es tracta de l'església de Santa Maria ocupada per l'Ajuntament arrel de la desamortització.  

Rogaining a la Plana de Vic

Aquest cop la rogaining era a la plana de Vic amb sortida i arribada al petit poble de Folgueroles. Allà hem anat quatre companys formant dos equips. Darrerament estic entrenant de manera més regular, i això s'havia de notar. Després d'uns dies de forta calor, el dia s'ha aixecat més fresquet.

Arribem justos de temps per a totes les formalitats prèvies. Ens hem de donar pressa i entrem a la zona de sortida amb 10 minuts per estudiar el mapa i dissenyar la nostra estratègia. 

El mapa té dues zones clarament marcades, una zona de plana amb camps de conreu i una zona de bosc i muntanya. Ambdues van de Nord a Sud.
Decidim pentinar primerament la part plana de Nord a Sud agafant tots els punts possibles i després tornar cap la zona d'arribada per la zona de muntanya. Sortim amb força calma caminant una mica de pressa fins la primera fita la 31. En direcció a la 71 trotem una mica. Des d'allà podem gaudir d'unes bones vistes.

Travessem Sant Julià de Vilatorta corrent pels seus carrers fins a la 51 dins d'un camp ple d'ortigues. La 35 està al costat dels murs del Castell de Bellpuig. Seguim trotant fins a la 42 i després la 61. Portem 6 fites i només 1-08 de cursa. Fins aquí hem anat junts els dos equips.
Decidim creuar l'Eix Transversal per anar fins a la 75 i a partir d'allà cada equip seguirà el seu camí. Anem fins a la 75 sense gaire pressa i quina és la nostra sorpresa al veure que aquesta estar al bell mig d'una bassa amb aigua de dubtosa salubritat. Ara ja hi som i no ens queda més remei que treure sabates, mitjons i malles i cap a dins s'ha dit.

El fons de la bassa és un fang relliscós, però ja la tenim i seguim endavant. Enllacem sense dificultats la 55, 47 i 37 i ja portem dues hores de cursa.
Encarem tres fites més. Primer de tot la 59, tot seguint camins a un bon pas, després la 58 vorejant un camp. Seguim vorejant el camp amb la vista d'un cementiri al bell mig del mateix.

Enfilem per un camí i després ens fiquem dins d'un bosc molt espès en el que avancem amb molta dificultat per entre mig dels boixos. Arribem a un camí on hi ha moltes pedres. La fita 84 està en una pedra. La busquem però no està allà. Comprovem si estem en el camí correcte i no és així. Ens havíem desviat i estàvem en el camí de sobre. Ara si que ja tenim la 84.

Portem 3-06 de cursa i decidim aturar-nos a fer un mos i replantejar com continuem.
No volem que ens passi com a la Rogaining de Collserola i optem per una estratègia conservadora. Després de la 56 que tinc a prop ja enfilem el camí de tornada tot i anar recollint fites i punts. Ens trobem molt millor que a la darrera rogaining. Seguim trotant tant en les zones planes com en les baixades.
Primer és la 74. Després volíem fer la 67, però no la trobem. Estem un bon grup d'orientadors dins d'un bosc força espès, amb dificultats per moure'ns i no localitzem la fita que està en l'extrem d'un tallat. Decidim no perdre més temps i anar a per les següents, la 38 i la 36.
La 83 no la tenim lluny i no sembla difícil. Són un bon grapat de punts i ens arrisquem a anar-hi. Superem un fort desnivell per entremig d'un bosc i després hem de cercar com superar una paret de roques. Ens costa, però ja som a dalt. Amb una mica de sort localitzem la fita. Ens falta una mica més d'una hora i ja establim el camí definitiu fins a l'arribada: 54, 53 i 32. Anem trotant i finalitzem amb 5-54-50 amb 21 fites, 104 punts i penúltims de la nostra categoria. Però aquesta vegada tenim un bon regust de boca per haver fet una bona cursa.
A l'arribada i un cop descarregat el sportident i menjat una mica de coca de la que ofereix la organització, el primer que fem és una birra amb els companys que havien acabat abans que nosaltres. I després d'una dutxa el dinar que ofereix la organització i que serveix per comentar com ha anat la cursa i fer plans per a noves curses.

Orientació a Sant Jaume de Frontanyà

Segona cursa de Copa Catalana dins dels dos dies dels Pirineus que organitza el club xinoxano en el poble de Sant Jaume de Frontanyà. 

Surto bé, m’oriento fàcil i enllaço bastant bé les 4 primeres fites. En aquests moments de la cursa ocupo un bon lloc a la classificació 13 de 13.

M’agrada el terreny de bosc força net i amb un mapa amb molts detalls tant de relleu com de vegetació. Faig rumb des de la 4 a la 5 i em desvio cap a la dreta. No acabo de trobar la fita. Torno enrere i refaig el camí, i ara si que la trobo, a més no havia interpretat bé les corbes de nivell que m’indicaven que estava en un morro, i no havia vist bé en el terreny una zona de bosc blanc amb ratlles verdes. He perdut més de 15 minuts (molt de temps). Serà la meva pitjor fita de tot el recorregut.

Torno a enllaçar unes quantes fites, a vegades per camins, i altres reconeixent el relleu o la vegetació, però ja no recupero posicions. L’errada en la cinquena fita serà definitiva. Físicament em trobo bé i puc anar trotant. Estic segur que podria començar a forçar més però no ho faig, ja que la interpretació del mapa com la elecció de rutes em fa anar lent. En algunes fites em trobo amb altres orientadors o orientadores, però cadascú segueix el seu ritme i el seu camí.

El millor tram és de la 12 a la 13, el 7è millor temps de tots. Agafo el camí fins creuar un petit torrent. Remunto pel torrent fins trobar el tallat on ràpidament localitzo la fita. En canvi de la 13 a la 14 és un tram molt lent. Primer per la pujada inicial que cal fer per superar el desnivell i després un cop estic a prop la dificultat de localitzar el tallat exacte on es troba la fita. La fita 15 que es troba entre pedres també em costa de localitzar amb exactitud en una zona plena de pedres, però quines són exactament les dues pedres entre les que es troba la fita ?

La resta fins al final les enllaço fàcil, amb un esprint final molt ràpid esperonat pels crits d’ànims del companys de club assoleixo el millor temps en aquest tram.

Al final he fet 2-36-59, un temps una mica lent, molt lluny de l’orientador que m’ha precedit en la classificació, i 20 de 20 classificats, o sigui últim. Tinc que córrer més en els trams en els que estic segur de l’itinerari a seguir, ja que començo a estar molt millor de forma física. Però tampoc estic tan malament respecte al primer de la categoria, ja que he complert el meu objectiu: no doblar el seu temps.

Rogainig en baixa forma

La tercera rogaining de la temporada està ben a prop de casa, en concret a Collserola. Aquesta vegada només serem un equip de 2, ja que el Joaquín amb qui fins ara havia fet totes les rogainings que he disputat està lesionat i no pot participar malgrat que estàvem tots tres inscrits.
Faig equip amb el Marcel amb qui he corregut juntament amb el Joaquín les dues rogainings d'aquest any. Se'ns fa estrany no tenir que matinar per fer una cursa, ja que la sortida era a les 12.
Arribem a Can Caralleu, unes bones instal·lacions esportives, amb molt de temps per recollir pitralls i preparar-nos per la cursa, i petar la xerrada amb altres companys de competició mentre esperem la sortida.
Fa molta calor i sabem que patirem ja que tant el Marcel com jo estem en baixa forma. Pràcticament no he entrenat gens des de la darrera rogaining de principi de març. El planteig inicial és caminar a les pujades i trotar a les baixades. No estem per forçar més la màquina.
Ens lliuren el mapa i comencem a estudiar l'estratègia. En Marcel deixa en les meves mans les decisions. Només hi ha 30 fites. Això significa grans distàncies entre elles. Hi ha dos sectors de cursa clars, un a l'Est i l'altre a l'Oest del mapa i optem per aquest darrer.
Ens marquem l'ordre de fites a fer i comencem la cursa, pujant per uns carrers amb fort desnivell fins travessar la Carretera de les Aïgües en direcció a la 33, que trobem sense dificultats. Les vistes sobre Barcelona, el mar i també la Torre de Collserola són magnífiques.

Trotem per una pista de baixada cap a la 67 i direcció a Sant Pere Mártir. Recordo la zona per haver-hi participat en una cursa fa un parell d'anys. Això ens facilita les coses. Abandonem la pista i ben aviat és nostra. A la sortida d'aquesta ens despistem de corriol i aviat ens trobem en un encreuament de camins que no ens quadra amb el mapa. Ens aturem i tractem de situar-nos, però com que no ho veiem clar tornem enrere i rectifiquem. Ara si que anem bé i ben aviat la 56 també es nostra. 3 fites i 56 minuts no està malament.
Aprofitant que és baixada seguim trotant en direcció a la 93 que està molt lluny. Quan s'acaba la baixada caminem, sobre tot, en les pujades. La 93 està a dalt d'un turó en el lloc conegut com la Penya del Moro. Tota una sorpresa, ja que es tracta de les restes d'un poblat ibèric, i també d'un castell medieval. I des del que hi ha una molt bona vista sobre tota la plana del Delta del Llobregat. Potser valdrà la pena tornar-hi un altre dia amb més temps per fer-hi una visita més acurada.

A continuació una bona baixada, primer per corriol i després per pista ens mena fins a la 73, ben a prop d'una fàbrica que moltes vegades he vist tot passant per l'autovia paral·lela al Llobregat.

A partir d'aquí ens toca pujar. Primer per una pista a ple sol i amb no massa interès. El paisatge millora a mesura que anem guanyant alçada. La calor es fa notar.


Passem per una font amb un petit rajolí que pràcticament no ens permet beure però ens refresquem a la bassa. I seguim pujant fins arribar a la Santa Creu d'Olorda on després de localitzar la fita 42, decidim fer un mos acompanyats per una fresca birra que ens hem ben merescut.


Portem 3 hores de curses i aquí fem una important errada. Fins ara no ens ha anat malament la cursa, però decidim anar per la 94 i 85 així sumar 17 punts. No valorem l'estat de les nostres forces i que ens allunyarem molt del punt d'arribada.
Encara que el primer tram és en lleugera baixada no trotem massa. Un bon tram de pujada i després una pronunciada baixada pel mig del bosc fins arribar primer a la 85 i després a la 94.
4 hores de cursa i estem molt lluny. Ja ens podem apressar si no volem penalitzar. Deixem de banda trobar més fites i sumar més punts i ens centrem en com arribar el més ràpid possible a Can Caralleu. Aquest tram es farà llarg i feixuc, primer caminem de pressa, però quan ens falta una hora de cursa som conscients que ens cal començar a trotar i així ho fem. Som conscients que penalitzarem de nou, però a mesura que ens apropem, creiem que igual encara no serà així. Un simple miratge. Els darrers 10 minuts i en franca baixada anem a tope. No trobem la porta d'entrada al poliesportiu. Perdem uns moments preciosos i arribem amb 1 minut 39 segons de retard i penalitzem 5 punts.
No ha estat una bona cursa, però ho hem passat bé. Un bon avituallament amb pasta i pa amb tomàquet i pernil i de nou cervesa. Ha estat una rogaining dura pel nostra baix estat de forma així com per la calor, els forts desnivells i les poques fites que feien que entre fita i fita hi hagués grans distàncies. Però sobre tot, per la mala decisió presa a meitat de cursa. Amb una decisió més realista i conservadora la nostre puntuació hagués estat molt millor. Haurem d'aprendre dels nostres errors i començar a entrenar per les properes curses.
Al final 53 punts 69 de 100 classificats en la general i 9è de 11 classificats en la categoria de Homes Veterans i 6è en la general de la Copa Catalana de Rogainings.

Pobla de Lillet, un bon terreny per orientar-se

Aquesta és la meva primera cursa de Copa Catalana de la temporada, de nou en H35. Segueixo sense entrenar regularment, però em fa il·lusió aquesta cursa en un mapa que s'anuncia de bosc totalment blanc. Tinc clar que la meva estratègia serà agafar-m'ho amb calma i assegurar les fites i si cap al final de la cursa em trobo amb forces ja correrem aleshores.

En aquesta cursa hi ha una bona colla d'inscrits del club. Arribem d'hora amb temps per tot i quan estic apunt, entro a la zona de cursa. S'accedeix al punt de sortida per un corriol en fort pendent. Fa una temperatura agradable per córrer. Allà al fons entre els núvols s'albira el majestuós Pedraforca.

Ha arribat el meu torn. Surto caminant fins el triangle per estudiar bé el mapa. Corro a nivell seguint un talús. Travesso la pista, baixo una mica però segueixo corrent per un talús, fins que aquest comença a girar. Baixo una mica i ja tinc la primera. Segueixo baixant talussos fins arribar a la segona. Ara cal enfilar-se i baixar de nou. Sóc en una pista. Em despista una mica la seva forma i tinc que situar-me en el mapa, ja que no ho tinc del tot clar. I mira que era ben fàcil! M'enfilo, travesso el corriol i ben aviat estic al tàlveg en el que hi ha fita.

Fins a la 4, toca córrer per la pista una bona estona, per després baixar pel mig del bosc fins trobar el terreny obert on sota un talús hi ha la fita. Aquí m'atrapa l'Àlex que ha sortit 3 minuts més tard i em diu que darrera ve el Bernat que havia sortit 6 minuts després que jo. Segueixo a l'Àlex fins al camí, però prenc una decisió diferent. Ell marxa cap a la dreta i jo ho faig cap a l'esquerra. Això puja de valent. Un cop a l'encreuament agafo el corriol a l'esquerra fins al final, un cop travessada la línia elèctrica i segueixo per la part de dalt fins trobar la 5. Porto 35 minuts a 7 minuts del primer i 20è de 28.

Faig la 6, la 7 i la 8, prou ràpid i sense massa complicacions. A la 8 és el darrer cop que veig a l'Àlex, quan m'aturo per necessitats fisiològiques. Fins la 9 hi ha un tram prou llarg que traço amb cura tot tenint en compte els diferents elements del terreny i constants desnivells negatius i positius, però aconsegueixo clavar-la, i el mateix amb la 10. Meitat de cursa amb 1-03 a 22 minuts del primer i segueixo el 20è ara de 27.

A la 11 perdo molt de temps (18 minuts). Estic ben a prop però no la veig. Baixo fins el encreuament de dues rieres i allà començo a pujar cercant el tàlveg on estava la fita. Constantment miro a la dreta, però no la veig. Arribo a la pista. Torno a baixar però segueixo sense veure-la. Torno a ser un altre cop a la riera. M'enfilo de nou, ara si pel lloc correcte i me la trobo al davant. Si a la primera vegada l'hagués buscat a l'esquerra l'hauria trobat a la primera.

M'atrapa pel darrera el Bernat. La resta de fites les aniré enfilant sense més problemes, interpretant el mapa sense massa dificultat. Passo la 15 amb 1-42 a 44 minuts del primer i el 23è de 26.

De les que resten per acabar la que se'm resisteix una mica és la 18, ja que surto de la 17 a nivell fins que topo amb una zona de vegetació més espesa i em faig conscient d'on em trobo, baixo i ja és meva. Ara ja només em resta enfilar-me fins el corriol i córrer tot el que puc fins acabar. Des de la 11 hem anat força junts amb el Bernat, a vegades ell al davant, a vegades jo, però cada un fent la seva cursa.

Un cop he acabat espero que arribi ja que en aquest tram de pista s'ha quedat enrere.

Finalment per poc he superat els 2 hores que era el temps que havia previst fer, en concret 2-02-19 a 49-39 del primer i 19è de 23 acabats i 59,4 punts al sarró de la Copa Catalana.

Ens arribem tot xino-xano fins el centre de competició tot comentant la cursa amb el Bernat. Allà ens retrobem amb tots els companys i companyes del club que fan una bona pinya.

Acabo satisfet de la cursa. No he tingut cap problema d'orientació. La major part de les fites les he clavat. Podria millorar alguna elecció d'itinerari i potser haver estat més atent a la 11 que és la que m'ha suposat una major pèrdua de temps, però segurament la cursa perfecta no existeix mai. He assolit 59 punts molt a prop del meu objectiu de 60 punts per cursa d'aquesta temporada. Ara el que em cal és entrenar més regularment per millorar el meu estat físic i poder córrer més en alguns trams.