10.50 hores del 9 d’agost de 2006.
Silenci, solitud, la remor del vent en un lloc arrecerat amb el llac verd-blau al davant. El cel d’un blau intens sense cap núvol. Les impressionats muntanyes del meu davant amb la Brecha de Tucarroya al mig.
Un petit descans després de l’esforç per la pujada a aquest indret. Darrera meu allà lluny, l’immens Mont Perdut, amb la seva glacera any rere any més i més petita. No veig a cap personeta que s’hi enfili, però estic segur que el seu cim deu estar ben ple, com tots els dies d’estiu que s’aixeca un dia radiant. Aquest any pràcticament no hi ha neu. És la vegada de les que pujo que n’hi trobo menys. Veig baixar algú del refugi de la Brecha. No hi he estat mai allà decideixo donar la volta al llac i arribar-m’hi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada