divendres, 27 de febrer del 2015

Relleus al Bruc

Com ja he explicat altres vegades el campionat de Catalunya de relleus, és la festa gran d'aquest esport. Els equips presenten les seves millors gales, amb l'ànim de guanyar, però també de divertir-se.
El terreny del Bruc és un mapa prou conegut, encara que personalment només hi hagi corregut un sol cop.
Com en les darreres 4 edicions corro la categoria màster. Repeteixo equip amb amb Toni Medina. Cada cop hi ha més i millors equips en la categoria. Així com altres anys aspiraven a fer podi, aquesta vegada ho veiem difícil i ens sembla d'entrada que fer quarts ja serà un bon resultat.
Torno a fer la primera posta de l'equip. A la línia de sortida coincideixo amb bons amics com el Joan i el Lluís.

Sense massa espera es dóna el tret de sortida i ja estem en marxa. M'ho agafo amb tranquil·litat mirant el mapa per situar-me. Quan ja tinc clar què fer i intento córrer m'és impossible. Estem en un camí estret que ens obliga a anar gairebé en fila de un.

Arribo a la cruïlla del corriol que haig d'agafar i aquí ja puc córrer una mica. Deixo el corriol i començo a cercar la primera fita. El Joan i el Lluís tampoc troben la seva a la primera. M'haig de resituar i ara ja és meva. Per la segona opto per una estratègia prudent. En lloc de seguir en direcció nord-oest orientant-me pel relleu, marxo en direcció Est i agafo el corriol que primer puja als turons i després em permet vorejar-los fins arribar a la fita. He perdut temps amb aquesta volta però ha estat una elecció de ruta segura. Camí de la 3 compto els tàlvegs i una mica més em descompto. Quan ja he passat a l'altra banda del darrer tàlveg veig que me la deixo enrere i rectifico a temps. La resta fins a la fita vista ja són fàcils. A la fita 4 em trobo amb un munt de gent. Allò sembla una festa de carnaval, wallies, pallassos, monges, ...
I des d'allà enllaço la 5 i la 6, la fita vista.

Vaig una mica per davant del Lluis Serrallonga del COC. En la fita vista rebo els ànims dels companys. i encaro la segona part de la cursa amb ganes de córrer. És força pla i tracto d'anar el més ràpid possible. En aquesta part les fites no presenten cap dificultat. Cal estar atent i fer bons rumbs per guanyar temps. En la penúltima fita m'enredo una mica amb uns arbres caiguts que m'alenteixen. M'avança el Lluís. Intento atrapar-lo abans de donar el relleu al Toni, però no m'és possible. Em porta pocs segons d'avantatge. Dono el relleu en cinquena posició. El Toni fa una cursa molt semblant a la meva i finalment fem quarts tal com havíem previst d'inici. El podi ha quedat lluny del nostre abast. Hem perdut els fuets que repartien als que feien podi. Tota una llàstima. Haurem de córrer més i orientar-nos millor si volem emportar-nos algun fuet cap a casa. Malgrat tot hem gaudit tant de la cursa com de l'ambient.