Dissabte i diumenge
29 I 30 d’abril de 2017
Mapa Begur
Categoria H50 19
fites dissabte, 17 fites diumenge
3r. classificat de 13
participants.
Ha estat un cap de setmana llarg,
farcit d’esdeveniments, i d’anar amunt i avall amb el cotxe. Comença el
dissabte al matí amb l’Assemblea General Ordinària de l’ANC a Granollers. I a
la tarda cap a L’Escala on m’esperen dues curses.
La cursa del dissabte és el
campionat de Catalunya Nocturn. La sortida és en massa quan encara hi ha restes
de llum diürna que serà de bon aprofitar en les primeres fites.
M’ho agafo amb
calma. No vull fer les errades d’inici de cursa que darrerament acumulo. A les
fites coincideixo amb alguns companys de categoria i club (Felip i Toni), però
cadascú fa la seva cursa. Arribo sense errades al canvi de mapa.
La segona part
de la cursa és urbana pel casc antic de Begur. És molt ràpida i cal estar
atents. Les pujades castiguen les cames. Una mica més i me’n vaig a l’arribada
saltant-me la darrera fita. He rectificat a temps. Acabo satisfet de la cursa.
He fet segon amb 44-37 per poc més de 5 km.
L’endemà abans de deixar l’Escala
per anar a Begur a fer la segona cursa del Trofeu Costa Brava, puc veure passar
els participants a la marató d’Empúries i aprofitar per saludar alguns companys
que es sorprenen de veure’m allà d’espectador: l’incombustible Vicenç, la
tornada a les curses de l’Amadeu, el Luigi, un enamorat d’aquesta marató i
també al Ferran Santoyo, un orientador i també maratonià.
Em trobo a gust en la cursa. M’agrada
el mapa, identifico bé els diferents elements i vaig fitant els controls sense
dificultat. Les pujades em costen. Tinc les cames pesades i són lent. A meitat
de cursa comencen a caure gotes i finalment es posa a ploure de veritat. Estic
a la 12, decideixo anar a nivell fins un camí per no baixar i pujar. Un cop en
el camí no sé a quina alçada del mateix en trobo, i erro en la direcció. Vaig
cap a l’esquerra. Veig una fita en un arbre com la que estic buscant. Penso que
no pot ser la meva, però hi vaig. No ho és, i no sé pas massa on sóc. Tardo
molt a reorientar-me i saber exactament on trobo. Aquí tiro per terra el que
havia estat una bona cursa. Maleïda 13!
En la resta fins al final cap
problema: 1-13-52.
He acabat cinquè. Hauria estat segon sense la maleïda 13! En
el còmput dels dos dies seré tercer, un nou podi per la col·lecció. Havia
pensat quedar-me al lliurament de premis, però està plovent. Decideixo marxar
cap a casa i arribar-hi a temps de dinar.
2 comentaris:
Es el que passa Ricard, quan ja tens tantes copes :-)
Ja ni les esperes...
Veig que vas molt ocupat, i a més retardat, que estem a juny ja Ricard!!
Bones curses, i endavant.
Per sort en el món de l'orientació els premis no són copes. En aquest cas em vaig emportat un paquet de quilo d'arròs de Pals. Molt més pràctic que una copa.
Tens raó vaig endarrerit. Coses de la jubilació. Tinc el síndrome del jubilat ocupat. Espero posar-me al dia ben aviat.
Publica un comentari a l'entrada