Carlit 50 Estanys: Camporells - D'en Beys

Segona etapa: Camporells – D’en Beys: 16,9 km. 6 hores 55 minuts  792 metres de desnivell positiu

Horaris de pas: La Portella Gran (3 hores), Pic de Terrers (4-15)

“Ja canten els ocells que anuncien l’aurora ...

Amb son ganivet blau el dia llesca el sol”

L’home auroral

Agustí Bartra

Avui no tinc cap pressa. La jornada és curta i me l’agafo amb calma. Gaudeixo dels dos estanys a prop del refugi i de com el sol va arribant a la seva riba.

La natura està en silenci, tan sols m’arriben algunes remors llunyanes. No calen paraules, aquestes són sobreres. És suficient deixar-se bressolar per el vent lleuger i tot el que m’envolta. Poso amatents tots els sentits per captar i gaudir de l’espectacle de tot l’entorn.

El camí guanya alçada lentament per una zona de prat alpí, esquitxats de petits estanyols i avets fins assolir el Pic de Morters. A mesura que pujo s’acaben tant els estanyols com els avets.

Un cop arribat al senyal de Pic de Morters on marca tres hores pel refugi, davant meu a l’esquerra s’estén un prat alpí en direcció a la Portella Gran. Abandono el track. No hi ha camí marcat, però sembla molt evident. Segueixo la carena. Davant meu s’obre la vall de l’Oriege amb l’imponent Dent d’Orlu al fons i tota una panoràmica de pics i més pics que no em canso d’admirar. Arribo fins a sota del Puig de Morters, però no hi pujo. Revolto a prop d’un estanyol i m’enfilo per una zona herbada fins a un coll on tinc els Perics just al meu davant.

Una mica enrere havia deixat una fita que indicava el lloc per es podia pujar a la Portella Gran. Deixo la motxilla i amunt va fins fer cim. És una pujada curta, però feixuga. Ja prop del cim veig a dalt de tot, a sobre d’una roca, un enorme ocellot que observa l’entorn amb ull vigilant. Sigil·losament em preparo per fer-li una foto, però just en el moment de fer-la alça el vol.

Com que no tinc clar quin dels dos pics és el cim de la Portella Gran (2765 m.) , m’enfilo als dos.

Amb la feina feta, baixo, recullo la motxilla i recupero la ruta on l’havia deixat. Deixo a la meva dreta l’Estany del Diable en una fondalada que no fa justícia al seu nom. Pujo per un corriol ben fàcil i fresat fins el Puig de Terrers (2540 m.). És un bon lloc per fer un mos a recer i a l’ombra d’unes plaques. Descanso una estona i contemplo la panoràmica abans de seguir.

Baixada fàcil fins el coll de Terrers  i allà per un corriol amb ziga-zagues segueix perdent alçada. Tot és molt fàcil de seguir. Flaquejo la vall de l’Oriege que ja havia contemplat des de més amunt. Amb el Dent d’Orlu sempre a la vista travesso un parell de jaces, la primera sembla habitada. A la segona hi ha una construcció que es podria utilitzar de refugi d’urgència. Just a sobre tinc el Puig de la Portella Gran on he estat aquest matí. De fet, des d’aquesta jaça en surt un corriol que permet enfilar-s’hi.

A partir d’aquest punt el flanqueig és lent i incòmode tot resseguint la Coste de Boulaxes. Només és un quilòmetre i mig que malgrat està molt fressat se’m fa molt i molt pesat. Un cop acabat el flanqueig ja només resta un altre quilòmetre i mig de pujada fins arribar primer al llac i una mica més endavant al refugi per donar per acabada la segona jornada.

Primer de tot gaudeixo d’una dutxa d’aigua calenta, seguit d’una birra ben fresca. Per sorpresa meva, igual que ahir el refugi està molt ple. Llegeixo i escric una estona mentre espero l’hora de sopar. Just davant del refugi hi ha les Tres Piques Roges on malgrat la seva verticalitat podem contemplar com si passegen els isards sense cap mena de problema.

Carlit 50 Estanys: La Bollosa - Camporells

Ruta dels 50 estanys delCarlit

Primera etapa: La Bullosa –Camporells. 16 km. 6 hores 26 minuts  1090 metres de desnivell positiu

Horaris de pas: Lac d’Aude (1 hora), La Balmeta (2.30), Estany de La Llosa (3 hores), Puig Peric (4-40)

“La teva tendresa acollia el crit salvatge que era el preludi de

les pures muntanyes d’una música de la vida que

ascendia per les venes incertes dels senderols cap als

cims radiants”

Ecce Homo

Agustí Bartra

M’he aixecat ben d’hora, ben d’hora. He necessitat una mica menys de tres hores per arribar fins les Bulloses. És un lloc que conec prou bé d’altres visites. És un entorn dels que m’agrada.

Recullo el pack de benvinguda a l’Auberge del Carlit i em preparo. En un moment ja estic en marxa. Els gairebé dos quilometres per la carretera (exactament 1,7 km.) avall em serveixen per escalfar el motor.

La primera impressió que tinc al deixar la comoditat de la carretera és que serà una pujada feixuga, però ben aviat suavitza i en alguns trams fins i tot arriba a planejar. En poc més d’una hora ja soc al primer llac de la jornada, el Lac d’Aude. M’apropo fins a la seva riba i m’hi aturo una estona. És un lloc realment paradisíac.  

Segueixo endavant per un corriol ben marcat i ben fressat que va planejant. Està molt ben senyalitzat. Es un passeig molt agradable entre prats alpins i boscos esclarissats. Ben aviat a la meva esquerra puc contemplar el Llac de Les Bulloses i l’altiu Carlit, i al davant, encara molt lluny, els Perics.

En un encreuament de corriols, els senyals marquen una direcció que no coincideix amb el track. Abandono el camí i segueixo el que indica el track i paga molt la pena fer-ho. Em condueix a un corriol poc visible que ressegueix la riba d’uns dels rierols que aporta les seves aigües al Llac de les Bulloses.

Un cop a La Balmeta, una petita construcció que es pot utilitzar de refugi en cas de necessitat, m’aturo a fer un mos abans de continuar i decidir al mateix temps si pujar o no als Perics. Si vaig directe al refugi arribaré molt aviat. Per tant, queda decidit: amunt va!

Vaig guanyant desnivell de forma suau pel mig d’un prat alpí, seguint un petit torrent fins arribar a l’Estany de la Llosa. Aquest estany situat per sobre dels 2000 metres està rodejat pels esquelets d’un bosc que en algun moment va patir un incendi. Em sobta. Diria que mai havia vist un bosc cremat a tanta alçada.

Quan deixo l’estany s’acaben els arbres i comença la veritable pujada cap al Puig Peric. És una pujada sostinguda, per un corriol ben fressat pel bell mig de la Coma de La Llosa que es posa dret ja a prop del coll. I des d’allà fins a coronar el cim encara és més ferma, però sense complicacions de cap mena.

Faig cim (2810 m.). I com no podia ser d’una altra manera les vistes són espectaculars amb llacs, estanys i estanyols de tota mida miris on miris. El nom dels 50 estanys de la ruta queda plenament justificat. Bé, de fet, els francesos coneixen aquesta ruta amb el nom del Tour dels Perics.

A la baixada cal anar amb compte. Ja des del coll fins el Peric Petit la pujada és suau i en un moment assoleixo el cim (2690m.).

Ja veig el meu objectiu d’avui. Ara ja tot és baixada. Però quina baixada! Una baixada de nou molt i molt dreta en la que cal anar en compte. No s’acaba mai. Per fi, ja a prop dels estanys de Camporells arribo a un caminoi més fàcil. Dono la volta al llac sense cap pressa fins arribar al refugi. L’aigua dels estanys i els bosquets i prats que els rodegen el converteixen en un lloc on es fa difícil deixar de fer una fotografia rere l’altra.

Ja al refugi compleixo amb la rutina de sempre en aquests llocs: birra, esperar el sopar, donar un tomb pels voltants, llegir, escriure una mica, xerrar amb els companys del refugi i a dormir ben aviat per encarar amb forces la jornada de l’endemà.

Circular Setcases-Costabona

CIRCULAR AL COSTABONA DES DE SETCASES

25,9 KM. 8-02-55 19-15 X KM. DESNIVELL POSITIU 1566

“Mira només davant teu

quina faula de silencis.”

Bartomeu Rosselló-Porcel

El Costabona és un cim que feia temps que tenia al punt de mira. Vaig cercar al wikiloc si trobava una ruta interessant, i Aventura’t en tenia una, amb una molt bona descripció que em vaagradar. I dit i fet.

Arribo a Setcases abans de les vuit. Per ser al mig de l’agost i en el que se suposa que serà un dia dels més calorosos la temperatura és ben fresqueta, 12 graus. Travesso el Ter i segueixo les marques del GR11. El corriol s’enfila de valent pel mig d’un bosc. Amb més o menys desnivell la primera hora tot és pujar i pujar. Quant comença a suavitzar travessem algunes clarianes i alguns torrents fins arribar al Pla de Liens. Ja fa una estona que el sol ha fet acte de presència, però encara em protegeix l’ombra del bosc. Des del Pla de Liens puc observar el meu objectiu d’avui. Aquí cal anar en compte. És molt fàcil seguir pel fressat corriol que travessa el pla tal com em va passar a mi. En canvi, el GR es desvia a la dreta en forta pujada primer pel mig d’un torrent i després pel mig del bosc fins arribar al Pla de Bigues.

Costabona des del Pla de Liens

 A partir d’aquí el GR segueix pel costat d’una tanca amb unes molt bones vistes en direcció Est. Un cop s’arriba el coll de Liens, el GR 11 travessa a l’altra banda de la tanca i pren direcció a Molló. La meva ruta segueix al costat de la tanca i puja al petit turó arbrat que tinc al davant per moments ben al costat de la tanca i en altres trams cal allunyar-se una mica, però procurant no perdre-la de la vista. És la nostra guia per arribar al Puig Sistra (1990 metres). Porto poc més de 6 km. i un parell d’hores de trescar pràcticament tot pujada.

Seguint el filat

Vista en direcció Est des del Puig Sistra

Sense abandonar la tanca segueixo carenejant, ara pujant una mica, ara en suau baixada per travessar petits colls. A la Collada Fonda creuo la pista que va de Setcases a Espinavell. Hi ha un munt de cotxes aparcats. Porto 8,5 km. i dues hores i mitja. S’han acabat els arbres. Cal protegir-se del sol abans de seguir. Al davant se’m mostra altiu el Costabona. M’està esperant allà dalt. És una pujada forta i constant pel dret, per moments seguint algun corriol, en altres moments simplement per la via directa pel prat alpí, sempre sota l’atenta mirada del cim, així com de la tanca.

A mitja pujada em topo amb una placa dedicada per un pare a la seva filla que va morir de malaltia amb 10 anys. Un lloc singular per retre-li aquest homenatge.

Tot i utilitzar els bastons per avançar se’m fa lenta i feixuga. Finalment assoleixo el cim. Porto més de 11 km. i prop de 4 hores de camí. Hora d’aturar-se, recuperar forces amb la meva barreta energètic de llonganissa i gaudir de les vistes en totes els direccions, així com del camí recorregut fins aquí. Tot i que avui no és un dia del tot clar, és una magnífica talaia, per comptar i anomenar cims.   

Segueixo el pla inicial. Baixo gairebé fins el Coll de Pal i segueixo fins les Fonts del Tec, traçant una mitja lluna que em portarà fins a la Portella de Roja.

Fonts del Tec i Costabona

Abandono el corriol i segueixo el filat  primer per zona herbada i després per zona de roques per la carena que em mena fins el Roc de la Mort de l’Escolà amb una molt bona visió del Canigó. Tinc al davant la Roca Colom darrer objectiu de la jornada d’avui i m’hi dirigeixo decidit.

El Canigó des del Roc de la Mort de l'Escolà

Assoleixo el cim més alt d’avui. Malgrat que el Costabona aparenta més alçada aquest el guanya per ben poc: 2506 metres per 2465. Breu aturada per contemplar de nou el paisatge i continuar. Ara ja tot el que em resta ja és baixada.

Roca Colom i Canigó al fons

Just al davant tinc el corriol ben fressat que flanqueja la carena. L’agafo amb un bon ritme, però cal anar en compte, ja que poc abans d’arribar al Coll de Pal el deixo per decantar-me cap al Sud per la Serra de la Balmeta.

Ara sense camí evident primer per una zona herbada amb moltes incòmodes pedres i després per entre mig d’un bosc esclarissat de pins petits la baixada és pronunciada. Per estones trobo algun corriol i algunes marques, però tampoc cal fer-ne massa cas, ja que les collades de Dalt m’estan esperant a baix amb un ramat de vaques i les tinc a la vista en tot moment.

Travesso les collades de Dalt i continuo pel llom herbat del davant, superant una breu pujada i en direcció Sud, ara ja amb una baixada més suau i gaudint d’una catifa d’herba molt agradable em dirigeixo en direcció al refugi no guardat Jaume Ferrer.

Agafo la pista que hi ha al costat de refugi cap a la dreta fins creuar la collada de la Balmeta on abandono la pista per agafar el Camí dels Carboners que ja no deixaré fins arribar a la carretera. Està marcat, però en alguns trams les marques són escadusseres i em fan dubtar del camí a prendre, sobre tot en alguna de les clarianes que cal travessar, però com que tot és baixada no és pas massa perdedor. Com sempre quan s’apropa el final ja tinc ganes de donar per finalitzada l’aventura d’avui, però encara queda un bon tros. Tracto d’anar ràpid, però finalment m’agafo amb calma. Ja fa una bona estona que he tornat a penetrar en el bosc i l’ombra s’agreix.

El camí va a petar a la pista de Setcases a Espinavell. La segueixo una mica cap l’esquerra fins tornar a trobar el camí dels carboners en forma de corriol ben fressat que a poc a poc m’acosta a un torrent ben curull d’aigua, un bon lloc per refrescar-se una mica abans de continuar.

Aquesta final de la ruta és realment sorprenent. La remor continuada de l’aigua i la seva frescor, alguns ponts per passar d’una banda a l’altra, algun tram empedrat, murs de pedra seca, gorgs i alguns salts, com el Salt del Cossi d’en Batlló.

El Salt del Cossi d'en Batlló

El corriol surt a la carretera de Setcases a Vallter. Cap a l’esquerra porta fins a Setcases amb poc menys d’un quilòmetre. Evidentment aquest tram és sobrer i molt calorós a ple sol. Creuo el Ter i m’endinso pels carrers estrets de Setcases per poder aprofitar l’ombra de les seves cases. Després de passar pel costat d’una font i l’Església de Sant Miquel dono per acabada la volta d’avui.

Powered by Wikiloc