Copa Catalana de nou: 2 dies dels Pirineus 2016

En els dos dies dels Pirineus tornem a Sant Jaume de Frontanyà. En aquest petit poblet ja hi he corregut un bon nombre de curses. Però aquest cap de setmana ho farem en un mapa nou. Són uns terrenys que m'agraden, però que mai se m'han donat massa bé.

El dissabte toca la cursa de mitja distància. Surto amb precaució i la primera fita la trobo bé. A la segona que està en una rassa al costat d'una vegetació i a prop d'un petit tàlveg, no la veig a la primera i un cop he baixat pel tàlveg que no toca sense trobar-la, tinc que remuntar, i allà està. He passat pel seu costat però no l'he vist. Ja tinc la primera pèrdua de temps d'avui. Enllaço bé les tres següents fites, encara que sense anar massa de pressa. 

La sisena fita és la tirada llarga de la cursa d'avui. Faig bé l'aproximació, però no pujo pel tàlveg que toca. No trobo la fita i penso que la tinc més a la dreta. Vaig tant a la dreta que trobo la 7, en lloc de la 6. A partir d'aquí rectifico, però ja he tornat a perdre força temps. Evidentment la 7 resulta ràpida i fàcil. Les darreres fites també em resulten força fàcils, però malgrat anar ràpid i no cometre errades sóc força lent. Posició final 4 de 11 participants en la meva categoria de H50.

El diumenge és la cursa de llarga distància. Les dues primeres fites em resulten fàcils, encara que no vaig massa ràpid. La tirada més llarga de la cursa és de la 2 a la 3, utilitzo corriols i pistes per fer l'aproximació tret del darrer tram en que opto per baixar a la riera i després pujar fins a la pista en lloc de donar tota la volta. Em surt bé i ja tinc la tercera. Tinc bones sensacions i localitzo força bé les diferents fites fins arribar a la 8. En aquesta perdo molt de temps. Quan ja estava a prop no ho veig clar i torno a pujar al camí per reubicar-me i començar de nou. A la segona temptativa ja és meva, però la pèrdua de temps ha estat important. Les tres fites que resten per acabar són ràpides.
Estic força satisfet de la cursa. Llàstima d'aquesta 8! He repetit el quart lloc, però en la suma dels dos dies del Pirineus faig tercer i pujo al podi.

En forma: 12 hores a La Molina

He fet un repàs i la darrera rogaine va ser a l'octubre: la Rogaine Internacional de la Serralada Litoral. També van ser 12 hores. Ara ens espera a la Molina la Rogaine Internacional de la Cerdanya, trofeu Adrià Trinquell, i també campionat de Catalunya. Serà el nostre primer entrenament seriós pensant en el repte que suposa Aralar 2016, l'europeu de Rogaine. Coneixem el terreny i una part del mapa. He corregut les tres edicions anteriors que s'han celebrat des del 2011.

Ens passem la setmana pendents de la previsió meteorològica. Calor segur que no en passarem. Tenim coll avall que ens mullarem força. Una part important del trajecte fins a La Molina el faig sota la pluja. Els que han dormit allà, també diuen que s'ha passat una bona part de la nit plovent. Però de moment estem de sort i no plou. Ens preparem. Deixem una bossa amb roba per si ens cal canviar-nos a meitat de cursa. Passem el control de material i entren al parc tancat. Comencem a estudiar el mapa.
Ben aviat tenim decidit que anirem a la zona Nord-Oest del mapa amb la intenció d'arribar al Hash House a les 6 hores de curses i allà ja ens plantejarem la continuïtat.

I sortim, abrigats, ja que no fa gens de calor, però sense pluja. A veure quan aguantarà aquest temps! Caminem de pressa cap la nostra primera fita, la 36. Les primeres seran en pujada, ja sigui per camins, a través del bosc o per les pistes d'esquí, 78, 36 i 86.

Passada la primera hora de cursa comencem a baixar i seguim recollint punts. La primera baixada aprofitant la zona oberta d'un telecadira es fa feixuga i ens castiga els quàdriceps (54). Seguim baixant fins la 84. Anem a nivell pel mig del bosc fins la 75.

Aprofitem per trotar una mica pels camins que ens menen a la 87, on trobem amb l'estelada del dia.

Seguim amb el mateix ritme fins la 53. Se'ns ha acabat baixar. Estem en el punt més baix de tota la jornada. Travessem el riu, la carretera i la via i comença a ploure. Ens enfilem per l'altre vessant fins assolir la nostra primera 90, la 92. Aquest tram de pujada ha estat dur.  Portem 3-22 de cursa, més de 12 km. i 520 de desnivell positiu. Estem en la punta Nord-Oest del mapa. Ha parat de ploure.

Seguim el que havíem previst per arribar al Hash House. Primer de tot, pujant en direcció a la 93 però ara el desnivell és més suau. Estem rodejats de groc per tot arreu.

Contemplem la collada de Toses. Veiem que està molt i molt lluny. Sabem que aquell és el nostre objectiu en la segona part de la cursa.
Agafem una bona colla de punts en el nostre camí cap el Hash House. Just pel davant d'on caminem un ramat d'isards travessen un corriol. Aprofitant una pista en lleugera pujada aprofitem per organitzar l'estratègia de la segona part de la cursa. Ja la tenim: anirem pel llom fins la punt Est del mapa on hi ha dos fites més de 9 punts i des d'allà baixarem fins la collada, on decidirem que farem en funció del temps de cursa.
Arribem al H. H. amb 6-15 de cursa, dins del temps previst. Mengem i bevem una mica, mentre comentem la cursa amb tots els que passen per allà. El cel es mostra amenaçador per sobre la collada. Nosaltres anem en aquella direcció. De dret cap el mal temps. Quan deixem la H.H. observem que el vent va en direcció a la collada. Igual ens lliurem de la pluja! Fa fred i ens cal abrigar-nos de nou.
Anem pujant per pista. Ara el nostre ritme és lent. En la 73 on perdem uns minuts, no masses. No trobàvem la ruïna perquè la buscàvem dins del bosc i en canvi està en el terreny obert. La resta de fites les anem trobant amb una certa facilitat. A estones torna el fred, i cau una mica de pedra, gairebé inapreciable.

Arribem a la 94, la punta més a l'Est del mapa i encara falten una mica més de 3 hores. Anem segons el que havíem previst. Després de la 76, arribem a la 66. En aquesta que no era gens difícil faig un parell d'errades. Sort tinc del Joan. Es nota que el cansament ja no em deixa pensar massa bé. Ja som a la collada de Tosses. Falten poc més de dues hores. És el moment de prendre les darreres decisions.
Ens enfilem cap la 87, més de 150 metres de desnivell positiu, primer per una zona oberta i després pel mig del bosc. Agafem un ritme lent i pausat, però sense aturar-nos arribem a l'objectiu: una fita situada en un rocam sota d'un dels molts búnquers que hi ha per la zona. Respirem alleugerits d'haver superat el darrer gran desnivell de la jornada. Ara fa molt de vent.

Seguim endavant cap la 45. Desestimen anar fins la 44 que ens allunyaria de l'arribada i de nou en pujada recollim els 8 punts de la 88. Tenim 51 minuts per acabar. El nostre objectiu és passar per la 51 abans d'acabar, però a mesura que ens hi apropem per uns camins en lleu pujada, però que a aquestes alçades se'ns fa molt i molt feixuga, constatem que no ens serà possible i que penalitzarem. El Joan proposa dirigir-nos a l'arribada pel camí més fàcil i deixar de pensar en les fites. Així ho fem i hem de baixar trotant tot controlant el crono per no penalitzar.
Finalment creuem l'arribada amb 4 minuts de marge. Estem segurs d'haver gestionat malament aquest final de curs. Possiblement era una millor opció retornar per la 50 com va fer l'equip suïs que anàvem amb nosaltres i que va prendre aquesta decisió: van arribar a meta un minut després de nosaltres i van passar per aquesta fita.
Hem sumat 182 punts. No tinc ni idea de la distància recorreguda, ni el desnivell acumulat, però de ben segur que ha estat considerable, possiblement hem superat els 40 km. i els 2000 metres de desnivell.
A l'arribada mentre sopem passem força fred. Hem estat de sort ja que ens hem estalviat la pluja al llarg de tot el dia. La pluja que a nosaltres ens ha enganxat a la zona més baixa del mapa, ha estat neu en les zones altes. Estem cansats, però satisfets del nostre rendiment. Hem caminat gairebé tota l'estona, només hem trotat en alguns moments en baixada en la primera meitat de la cursa i també els darrers 20-25 minuts. Creiem que l'estratègia ha estat bona, tret del tram final, però tenim dubtes de si serem capaços de mantenir aquest ritme al llarg de 24 hores com serà en l'europeu d'Aralar. Tenim un parell de mesos per fer un bon entrenament.
Pugem al podi com a campions de la categoria de superveterans abans de retornar cap a casa.

Solitud per terra de voltors

Cercava una cursa per fer quilòmetres en el meu camí cap Aralar 2016. Primer vaig pensar en la cursa de l'Alba de tan bons records, però les inscripcions estaven tancades. Aleshores no vaig dubtar aniria a Sant Hipòlit el poble natal del meu pare. La proposta de la Terra dels Voltors feia molt bona pinta. 

En el camí cap a Osona plou. Les previsions tampoc són massa bones. Dubto de si realment faré la cursa. No vull està 3 hores sota la pluja. Poc abans de començar la cursa, deixa de ploure i decideixo, si més no, començar. Cas de que es compliqui el temps, sempre sóc a temps de deixar-ho, i fer la cursa curta.

M'enredo cercant la sortida i arribo tard a la mateixa. Surto al darrera de tot. Tampoc és un problema, ja que aquest ja era el meu pla inicial. Són 22 km. i el meu objectiu és estar unes 3 hores. 

Comencem en pujada i m'ho agafo amb calma. Els corriols estan humits, però no enfangats. Troto excepte quan es posa molt costerut. Deixo enrere a un corredor i m'enganxo a dos més. Conec la zona de quan un estiu vaig fer el sender de petit recorregut que passa per alguns dels llocs que també visitem avui.

Rodegem per un corriol ben corrible la penya on està el castell de Voltregà i Sant Martí Xic per finalment enfilar-nos al castell i passar pel primer avituallament. Una mica de líquid i avall que fa baixada.

És agradable trotar per aquests corriols d'un verd esplendorós, a estones envoltats per una lleugera boira. La pluja ens respecta i de moment malgrat el dia gris i amenaçant no plou. El recorregut és un constant de pujades i baixades suaus. Miro el rellotge i porto un ritme més lent del previst. Faré més de tres hores segur. Arribo al segon avituallament i enfilo el corriol que em menarà a Santa Llúcia, el punt més alt de la cursa. Són dos kms. de pujada continuada, una primera part que es fa llarga per un corriol que m'obliga a caminar, i una segona part ja per pista i més suportable. Faig cim km. 10,7 i 1 hora 50 minuts.

Gaudeixo com un nan en la baixada per un corriol sinuós, gens tècnic que em permet portar una bona velocitat de cursa. Com m'agrada aquesta sensació de solitud per entremig d'aquest bosc humit atent al terreny. Superats un parell de petits repetjons ja torno a ser al mateix avituallament d'abans, on coincideixo amb un altre corredor amb el que farem la goma fins al final. Un got d'aigua i a seguir baixant. Passem a prop d'uns sembrats que ens mostren ufanosos els seus verds brillants. 

Darrer avituallament i una pujada que em deixa ben frenat en la meva progressió. Una mica malparits, penso, aquests organitzadors. Però res que no es pugui superar amb calma.

Passo la barrera les tres hores de cursa. Miro el perfil de cursa i ara si que tan sols és baixar i baixar, amb tres petits repetjons que puc fer trotant amb una mica sobretot d'esforç mental. Tinc al meu davant la Creu del Morral. Ja estic a prop de l'arribada. El lloc mereix una aturada i una foto.

Aquesta creu forma part de la meva particular història familiar. Moltes vegades havia escoltat al meu pare explicar com el tiet Pere, un germà del meu avi, l'havia tirat al terra al 36 en l'inici de la guerra civil. Poc més d'un km. i donaré per acabada la cursa. M'agrada el tram final en el que rodegem la zona de l'arribada per dalt d'una carena abans de baixar.

I punt i final a la cursa ben satisfet. Han estat 22 km. i 3-29 de solitud per aquests caminois lliures de pluja, malgrat les previsions inicials.

Recollir la bossa, i la botifarra i cap a la dutxa a La Pista en majúscules, un altre lloc emblemàtic del poble. Tinc ben viu el record d'una final de Copa d'Europa entre el Voltregà i el Reus allà a finals dels 60. 

Marxo cap a casa amb un bon balanç: m'he trobat bé físicament i he aconseguit acabar la cursa molt sencer i amb un bon ritme en tota la part final. Una cursa molt recomanable. 

Som invulnerables!

No fa massa caps de setmana vaig llegir la notícia de la mort de dos corredors en una mateixa marató (la marató Vias Verdes de Ojos Negros), un en el transcurs de la cursa i l'altre, un maratonià expert, que va morir després d'acabar la cursa sense problemes un cop ja era al seu allotjament. El cap de setmana passat també va morir un altre corredor.
Amb gairebé a prop de 40 anys dedicats a les curses populars i després d'haver corregut curses de tots tipus en tot aquest temps, una notícia com aquesta t'impacta encara que no vulguis. Et passa pel cap que també et podria passar a tu. Però els humans tenim un cert convenciment íntim de que nosaltres som invulnerables i que aquest tipus d'incident només pot passar als altres.

Amb tots aquests anys dedicats al córrer amb més o menys intensitat i regularitat que de tot hi hagut i havent participat i preparat tot tipus de cursa, mai he anat al metge per motius relacionats amb el meu esport, ni he fet cap prova d'esforç. És possible que a molts els hi pugui semblar una imprudència i segurament ho és, però és que mai n'he sentit necessitat.
Acostumo a córrer per sensacions, sense fer massa cas del rellotge, i amb un lema molt clar: no m'agrada patir. És clar que sobretot, en les curses de llargues distàncies sempre hi ha un cert patiment, però aquest sempre l'he portat sota control i mai m'ha suposat cap problema. De fet sempre que he tingut un objectiu a l'horitzó de molt llarga distància, he entrenat amb temps el volum suficient per acabar la cursa sense massa patiment. El secret està en trobar el ritme adequat que hom és capaç de portar.
En tots aquests anys només he abandonat tres vegades. Sóc tossut de mena i m'agrada acabar el que començo. Això també em passa amb els llibres. I quan he abandonat no ho fet mai per problemes físics, els motius sempre han estat uns altres.
Les llargues distàncies i les curses amb fort desnivell m'inspiren respecte. Tots tenim els nostres límits i cal que els coneguem bé, però a vegades, ens podem sobrevalorar. De fet hi ha curses que em criden l'atenció a les que mai m'he atrevit a inscriure'm. Si no veig clar que està dins de les meves possibilitats, prefereixo no arriscar-me.
Ara bé, tots tenim la creença personal de que som invulnerables i de que aquests accidents mai ens passaran a nosaltres. Forma part dels valors de la nostra societat, una societat de risc i que sobrevalora i organitza moltes activitats de risc, però que viu permanentment d'esquena a la mort com si aquesta no existís i no es pogués produir mai. No pensem ni en la nostre mort i en la mort de les persones que ens envolten fins que aquesta apareix de sobte i amb traïdoria. Alhora ens sorprèn i no ens en sabem avenir. Encara que sabem que no és cert ens creiem invulnerables i en certa manera immortals. Està clar que vivim dins d'una falsedat evident.

De tant en tant, l'asfalt tampoc fa mal.

Ja fa molt de temps que participo en ben poques curses d'asfalt, però de tant en tant m'agrada reviure sensacions i retrobar bells amics de quan l'asfalt era el meu hàbitat habitual per córrer. Aprofito que tinc una cursa gairebé al costat de casa a bon preu i amb botifarra inclosa, per provar el meu estat de forma. Es tracta dels 10 km. de Sant Quirze del Vallès, memorial David Rovira.
No corro curses d'asfalt des del setembre amb les tres curses de Festa Major. Conec el circuït, ja que hi he corregut en un parell d'edicions i repasso les meves cròniques: 2009 i 2013.
Vaig escalfant des de casa fins a la sortida. Recullo el pitrall, saludo els coneguts i acabo l'escalfament abans de situar-me a la línia de sortida, darrera de tot. El meu objectiu és baixar de 55 minuts.
Malgrat sortir del darrera, tracto d'anar ràpid cercant lloc per poder córrer al meu ritme. Haig d'esquivar a alguns corredors que van més lents però passo el primer km en 5-17. Tot i ser en pujada i tenir la sensació de no anar tan ràpid vaig bé, amb un ritme per sobre del previst. Segueix un segon quilòmetre també en pujada mentre puc contemplar com baixen els primers i escoltar els ànims dels coneguts amb els que ens creuem. Ja veig la banderola de la llebre dels 55 ben a prop. Segon quilòmetre també per sota de 5-30, amb 5-22. Vaig acumulant segons de coixí per assegurar el meu objectiu. El tercer quilòmetre és tot en baixada, l'haig de fer per sota de 5. Deixo enrere la llebre dels 55 amb un parcial de 4-43 després de passar per sota la foto del David davant de la que havia estat casa seva.

Encara em mantinc en el ritme desitjat al pas pel quart, 5-24. El cinquè km. se'm fa molt i molt llarg. Em trobo pesat de cames i em costa molt mantenir el ritme (5-34). Aquí penso que he sortit massa ràpid i que potser ho pagaré a la segona volta. Primer 5000 amb 26-20. Vaig molt bé per baixar de 55, però haig de consolidar-ho en la segona volta.
Els dos primers kms. tornen a ser de pujada i faig pitjor registres que en la primera volta, però em mantinc per sota de 5-30 (5-22, 5-26). I torna la baixada. És el moment d'accelerar. Em trobo bé i amb forces.

Moment en que inicio l'acceleració en la baixada de la segona volta.

Faig el quilòmetre en baixada amb 4-34. Si no defalleixo en els dos darrers faré un molt bon temps. 5-15, nou temps de pas i darrer km. a tope amb 5-12. Segon parcial amb 25-49. Segons el meu Garmin la cursa és una mica llarga, però els 53-05 segons Championchip és la meva millor marca des del 2009, 49-01, també a Sant Quirze. També haig de dir que des del 2009, només he fet 4 curses de 10 km.
M'he trobat molt bé i he acabat amb molt bones sensacions. Es nota que porto un parell de mesos entrenant de forma regular. Potser hauré de pensar en tornar a provar una cursa de 10 km. aviat per exprimir una mica més aquest temps.

A la tercera va la perduda

A La Pobla de Lillet ens espera un cap de setmana d'orientació amb dues curses: nocturna el dissabte i mitja distància el diumenge. Totes dues campionats de Catalunya. El terreny el conec. Ja hi he corregut dues vegades: 2011 i 2012. És un mapa ideal per l'orientació, però a l'hora molt tècnic i amb molt de desnivell.

La sortida de la nocturna és en massa: tot un espectacle. Surto caminant i tractant d'orientar-me el millor possible. La primera em resulta fàcil. La segona la passo de llarg, però rectifico aviat i tampoc perdo massa temps. Però, arriba la tercera i en plena foscor dono voltes i més voltes, sense saber massa on sóc. Penso que estic en un lloc on no estic. Finalment em trobo perdut. Fins i tot, en un moment em passa pel cap que hauré de abandonar. Trobo una fita. Resulta ser la meva dos. Aquí em reoriento, i no sense dificultats, acabo trobant la 3. Tampoc era tan difícil! Però ja se sap a la nit el bosc tot és igual. He perdut 29 minuts i tota la cursa enlaire. Ara toca gaudir del que resta.
Per anar a la 4 em cal travessar una riera amb fort desnivell. Cerco el millor lloc per travessar. És divertit veure tot de llumetes dels frontals, uns anant cap aquí, altres cap allà. Un cop a l'altra banda no em resulta massa difícil. Per anar a la 5 em cal seguir la riera que tinc a la meva dreta per dalt, però gairebé sense voler em trobo al mig de la riera. No em calia baixar, ja que després haig de tornar a pujar per trobar la fita al capdamunt de la mateixa riera. No passa res, simplement he fet més desnivell del que tocava.
Encara que les dues que segueixen són fites que ja havia visitat, el fet que sigui de nit no ho fa fàcil. A la 6 arribo amb el Pere Llorens de la meva categoria i que al final serà 3er., Per anar a la 7 cal travessar de nou a l'altra banda de la riera. Ho faig per un lloc diferent i no sé pas si ha estat una bona idea. La resta de fites ja resulten més fàcils. Camí de la 9 arribo a una cruïlla de camins. Pensava que ja havia passat aquesta cruïlla. No ho tinc clar i desfaig el camí per assegurar. Anava bé! He perdut 2 o 3 minuts més ben bons! Està clar que avui no és la meva nit. Intento anar el més ràpid possible en el que resta de cursa. He necessitat 1-30-27 per les 11 fites. He fet cinquè a més de 10 minuts del Toni, company de club que ha estat el guanyador de la categoria.
Menjo una mica i cap a descansar que demà toca cursa de nou.

Al matí aprofito que no tinc hora de sortida fins gairebé les 12 per donar un tomb pel bonic poble de Bagà.

Després de l'escalfament i de gaudir de les vistes del Pedraforca, ja estic a punt per prendre la sortida. A veure si avui faig una millor cursa que ahir, aprofitant que podré veure-hi més clar. Fa un dia magnífic amb una temperatura ideal per córrer.

No començo massa bé i n'enredo una mica en la primera fita i pujo més del compte, per després tenir que baixar. Segueixo regalant desnivell extra.
La segona la veig fàcil: baixar i travessar la riera i pujar per l'altra vessant fins al llom i seguir-lo en direcció Sud fins la fita. I dit i fet.
La tercera també la veig fàcil: baixar, seguir en direcció Oest fins la pista, travessar-la i cercar el llom on hi la clariana. Però amb la tercera torno a topar, un cop he baixat de la dos, veig una pista a la meva esquerra. Penso que deu ser la meva pista i cap allà vaig. Un cop a la pista no em quadra la direcció de la mateixa. M'aturo i penso. Obro la visió del mapa i veig que he anat a parar a una pista que no és "la meva". M'enfilo en direcció Oest. Ara sí trobo "la meva pista". La travesso i m'endinso al bosc. Veig una fita. Encara que no m'acaba de quadrar, penso que deu ser la meva. Nova errada: és la fita 4. De nou he tingut una visió estreta del mapa. Em toca remuntar fins a la 3. Més de 10 minuts per un tram de poc més de 3. M'enfado amb mi mateix per una errada tan grossa.
Baixo ràpid fins la 4. Encadeno 4 fites de manera ràpida i sense problemes. El tram entre la 7 i la 8 em deixa molt satisfet. Hi ha dos opcions: baixar fins la pista per tornar a pujar, o seguir a nivell per buscar-la des de dalt. Aquesta segona sembla més complicada, però m'agrada el risc. Haig de pujar una mica degut a una vegetació verd 2. Acabo a dalt, just en una petita clariana amb una pedra. La tinc en un tàlveg a sota. Agafo la bona direcció i ja la tinc.
Tant en la 9 com en la 10 també perdré una mica de temps. Un cop he baixat a la pista que hi havia a sota de la 8. No acabo de situar-me a quina alçada estic i opto per endinsar-me dins la riera i remuntar-la fins trobar la fita. Hauria estat més ràpid fer-ho per la pista.
Des de la 9, haig d'enfilar-me fins un corriol, però la fita està en un tallat abans d'arribar al corriol. Pujo pel llom i arribo al corriol sense haver vist la fita. Trigo una estona a situar-me, però està clar que la fita em queda una mica més a la dreta. M'he desviat massa a l'esquerra al pujar. No he agafat el llom correcte. Ja està ja la tinc.
Ara ja només em resta anar el més ràpid possible per acabar amb les dues darreres fites. No acabo del tot satisfet, malgrat que he gaudit molt de la cursa. Encara em maleeixo per l'errada de la tercera. Després comprovaré que en la fita 8 m'he posat a només 13 segons del primer, però de nou les pèrdues de temps de la 9 i 10 m'han condemnat a la segona posició que tampoc està gens malament. Han estat 55-19 i finalment segon i subcampió de Catalunya de H50 darrera del Toni que ha tornat a guanyar: bon resultat per la UES.
I aquí acaba un bon cap de setmana d'orientació en els magnífics terrenys de La Pobla de Lillet.

Acumulant quilòmetres a Xinoxano 2016

M'arriba informació d'aquesta caminada organitzada el Centre Excursionista Llorençà. És una bona oportunitat d'acumular kms. a prop de casa i sense preocupar-se pel recorregut. No dubto en inscriure'm. 

Arribo a Sant Llorenç Savall tot just quan han donant la sortida a la caminada de 28 kms., la més llarga, la meva. Aparco el cotxe no massa lluny de la plaça i surto amb 10 minuts de retard. Cap problema. Enfilo la primera pujada a bon ritme mentre es va fent de dia. Trobo als primers caminadors abans d'iniciar la baixada al lloc conegut com la Creu de Ricó.
M'ho agafo amb calma. Poso en marxa una velocitat de creuer mantenint una reserva per la part final del recorregut. Vaig avançant caminants.

En el primer control-avituallament només bec aigua i segueixo endavant. Una bona part d'aquesta kms. coincideix amb el camí de la Matagalls-Montserrat, al costat i per dins de la riera Seca fins la Mare Déu de les Arenes. Coincideixo amb altres participants que avanço i m'avancen. Les pujades amb fort desnivell les faig caminant a bon pas i la resta a trot. Una baixada per pista ampla em mena de nou al primer avituallament.
El diumenge passat també voltava per aquests viaranys. Reviso mentalment el perfil que tinc per arribar al segon avituallament: pujada, baixada i de nou pujada i baixada. Camino ràpid en les dues pujades i faig les baixades a un ritme alegre. Ben aviat sóc davant l'entrepà de botifarra i el porró. Ummm! què bó! Només per això ja paga la pena participar en aquestes caminades. No tinc pressa, i després de menjar un tallat, i a tornar a trescar per aquestes contrades.
Pujada en direcció al coll Gavaix sense arribar-hi del tot amb bones vistes de Rocamur.

Baixo de nou fins la vall d'Horta. Al pas de la Muntada i tot trotant per la pista amb vistes als Emprius sóc si fa o no fa a meitat del recorregut. Em trobo amb forces i em faig una planificació mental del que em resta per avui.
Aprofito aquesta part planera per pistes per córrer. Un cop passat el Marquet de la Roca i sobre tot, després de la Font del Llor s'acaba la bona vida.

Encara que no es massa llarga, la pujada fins els Emprius es fa feixuga. Ja fa una bona estona que vaig completament sol. M'agrada aquest esforç en solitud per corriols ben feréstecs.
Ja corrent per la carena dels Emprius veig lluny a un parell de noies. Ja tinc un objectiu.

No resulta pas fàcil atrapar-les. Faig una mica la goma. Tot plegat les tinc ben a prop, tot plegat se m'allunyen. Finalment les avanço en direcció al Castell de Pera.
De cop i volta s'encenen totes les alarmes: fa una estona que no veig cintes. Un cop arribat al Castell de Pera, confirmo amb les noies que ens hem equivocat i, per tant, toca refer el camí.

Ens hem despitat just en el punt on les havia avançat. Tenim pel davant una bona baixada fins el tercer control avituallament i aquest tram el fem més o menys junts un grupet de 6 amb diferents ritmes que ens anem avançant els uns als altres.
Ens refem a l'avituallament amb una molt bona síndria i també amb líquid, mentre fem petar la xerrada. Ja tan sols resten 7 kms. per acabar, un parell en lleugera pujada i la resta ja tot baixada fins al poble de Sant Llorenç Savall. Em trobo bé i decideixo provar-me una mica. Faré tot el que resta corrent. Dit i fet. Vaig deixant enrere als companys i companyes amb els que havia fet la darrera baixada, malgrat que alguns havien sortit abans que jo del darrer control. Corono tot sol sense haver deixat de trotar. Ja tan sols em resta baixar. Conec la zona i em permeto anar força ràpid fins el final.
Arribo satisfet amb poc més de 5 hores i un total de 31 kms. a les cames i al voltant de 1100 metres de desnivell positiu. Dono per prou bo aquest entrenament que m'acosta una mica més a l'objectiu de l'any: Aralar 2016 d'aquí a 5 mesos. No puc descuidar-me i seguir entrenant sense defallir per arribar en la millor forma possible.

Entrenament de Setmana Santa per la Mola

Aprofito els dies de festa de la Setmana Santa per fer un doble entrenament pel Parc de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Escullo dues de les rutes del llibre de córrer per la muntanya.

El Divendres Sant faig la ruta nº 11, Les Vendranes i el torrent de la Saiola amb sortida des de la Casa Nova de l'Obac i una primera part en baixada tot seguint el camí de la Matagalls-Montserrat per un corriol que mena fins la masia de les Vendranes.

Aquí s'agafa una pista, ara ja en pujada que ressegueix la riera de Sanana. M'arribo un moment fins a Can Codol, una masia que sembla habitada i amb terres de cultiu al seu voltant. Un cop travessada la carretera, de nou baixo, ara fins el Torrent de la Saloia.

Com que aquest tram ja el conec decideixo fer d'explorador i m'enfilo cap el Serrat dels Ginebrers. La pujada es fa feixuga. Per la carena de Rosseguers faig cap al Collet dels Pals. Tot per pista ampla primer, i per camí asfaltat, després, arribo al parking on havia deixat el cotxe. Ha estat un bon entrenament. Gairebé dues hores per poc més de 12 kms. i més de 400 metres de desnivell positiu.
Després de descansar el dissabte, el diumenge viag tornar al Parc Natural. Aquesta vegada per realitzar un entrenament més llarg i amb més desnivell. Es tractava de la ruta nº 8. Surto des del Coll d'Estenalles i faig la primera pujada fins assolir el cim del Montcau. A partir d'aquí una baixada de vertigen, primer fins el Coll d'Eres, i després fins el Marquet de la Roca, tot resseguint el GR5. Planejo per la pista de la Vall d'Horta, fins el Torrent de les Comes pel que m'enfilo fins la Pedra d'Àliga.

Baixo al Coll de Palomares i a la Vall de Mur. En aquesta zona s'han realitzat treballs forestals i diria que hi hagut canvis en els seus camins i corriols. No acabo de passar ben bé per on volia, però m'oriento sense problemes per dirigir-me cap a la Canal de Santa Agnès. Passo per la Balma habitada del Bord i sense pausa afronto el més d'un km. d'aquesta canal que em mena amb una forta pujada fins el Morral del Drac.

Un cop aquí ja puc dir que tinc la sortida d'avui al sac. Tan sols resta resseguir el popular camí de la Carena del Pagès fins el Coll d'Eres i des d'allà fins el pàrquing del Coll d'Estenalles. Han estat més de 18 km., 3-44 i 875 de desnivell positiu.
En definitiva dos bons entrenaments per acumular kms. i desnivell.

Camí Aralar 2016: entrenaments i curses: nocturna dels Mussols i orientació a Cardona

Ja toca començar a entrenar pensant en Aralar 2016. Falten més de 5 mesos, però cal acumular kilòmetres a les cames. Haig de deixar enrere la mandra i sortir de manera més regular. Començo a sortir a diari i aprofito els dijous i els caps de setmana per fer uns entrenaments més llargs. 

Després de dues setmanes d'entrenament arriba la Setmana Santa i encadeno dues competicions en menys de 24 hores.

El dissabte al vespre la cursa nocturna de muntanya dels Mussols. És la vuitena edició. Havia corregut les dues primeres edicions.Conec bé la zona ja que forma part dels llocs pels que acostumo a entrenar. Sense anar més lluny el diumenge abans de la cursa vaig anar a fer un reconeixement, especialment de la pujada coneguda popularment com el Mortirolo.

Molt lluny queden els temps assolits en les edicions del 2009 i dels 2010 que consulto tot llegint les meves cròniques. Em marco un objectiu modest, 1-30, el que suposarà córrer a 7 el km.. Una velocitat estratòsferica!
Ha plogut força i la organització ens avisa que trobarem els corriols enfangats i amb aigua. Surto del darrera amb tota la calma del món. No he escollit massa bé les sabatilles i en les primeres rampes amb força fang rellisco. Em topo amb alguns petits taps provocats per alguns bassals, però vaig fent fins assolir la part alta de la Serra Galliners. Passat l'animat avituallament amb música heavy a tot trap agafo un bon ritme i més aviat avanço corredors que no pas m'avancen. Ja falta poc pel temut Mortirolo. M'he reservat i he pogut fer tota la pujada sense caminar. Un bon grapat de companys han quedat al darrera. Han canviat el recorregut de l'edició del 2010 i em resta una bona baixada. Per sort ja m'he oblidat del fang. Només ni havia en els primers kms. Darreres rampes i de nova passada per l'avituallament, ara amb l'inolvidable Sex Machine de James Brown i ja tot baixada. Accelero. Miro el rellotge i veig que tinc a l'abast el meu objectiu.
Creuo l'arribada tot satisfet: 1-28-54 a 6-55 el km. i 368 de 477 arribats. Tinc el 77% de corredors al meu davant. No està malament. Qui no es conforma és perquè no vol.

Entrepà de botifarra i cervesa i cap a casa a descansar que l'endemà al matí tinc orientació a Cardona.

Poc abans de les 10, començo la cursa d'orientació de Cardona des de la Plaça de la Fira. Pel davant tinc 28 fites i 5,4 km. i un important desnivell. No presenta cap dificultat tècnica. La major part de la cursa és plenament urbana i tan sols cal estar atent a no equivocar-se de carrer i a no donar més volta de la necessària. 

M'havia posat com objectiu 1-10. Ben aviat seria conscient que quedaria ben lluny d'aquest objectiu inicial. Els carrers són costeruts i em noto especialment lent. Sé perfectament on vaig i per on haig d'anar, però les cames no em permeten anar el ràpid que m'agradaria. Sobret tot, en la part del castell vaig molt lent i em costa de veure quina és la millor opció. En alguna de les fites faig marrada. Ja em costa de pensar.
No acabo gens satisfet amb 1-39 i una de les darreres posicions, 30 de 34 arribats.
Malgrat el mal resultat d'aquest diumenge penso que aquesta doble competició amb tan poc temps de descans, ha estat un bon entrenament per Aralar 2016

Rogaine de l'Anoia: camí Aralar 2016

A finals d'agost es celebra a Aralar (Navarra) el campionat d'Europa de Rogaine, i ja estem inscrits. Tornarem a reincidir formant equip amb el Joan Sánchez. Però aquest cop hi anirem amb més experiència i més temps per endavant per preparar-ho com cal. Ja han passat tres anys des del campionat europeu a La Llacuna. Des d'aleshores hem format equip de rogaine, hem guanyat experiència en aquesta modalitat d'orientació i ens ho hem passat molt bé, que al final és del que es tracta.
Ens trobem a Capellades per fer la cursa de 3 hores, en el que podem anomenar com la variant esprint de les rogaines. No ens preocupen massa les opcions de ruta a escollir, ja que primem el poder córrer una bona estona el més ràpid possible tot cercant fites. Valorem un parell d'opcions, però aviat estem decidits. Tenim un itinerari base, però l'anirem canviant a mesura que avancem i s'apropi el final de la cursa. Sortim ràpids cap a la 71, que està entre unes roques que ens sorprenen just a sobre de Capellades. És un racó ben bonic que ben bé val una foto.

Primera fita en el nostre camí cap Aralar 2016

Després d'aquesta primera pujada planegem ràpid en direcció a la 82. L'idea és que un cop allà prendre'm la decisió de com seguir. De camí pincem unes quantes fites i com que el bosc és molt penetrable aprofitem per deixar els camins i anar pel mig del bosc tal com ens agrada.

Montserrat al fons entre núvols. Per sort no es compleix la previsió de pluja.

Des de la 82 anem fins la 73 passant primer per la 57. Ja estem a mitja cursa i cal planificar el final. Tenim dubtes entre dues o tres possibilitats. Finalment anirem fins la 81 i de tornada sumarem els punts de dues 60. Anem de pressa, molt més ràpid del que acostumem en les rogaines més llargues, tant, per camins, com corriols, com pel mig del del bosc i pels camps una mica més tous del desitjable per les pluges d'ahir.
Després de la 81 ja ens resta menys d'una hora de cursa i estem molt lluny del centre de competició. Toca córrer de valent i així ho fem. Ens comencem a notar les cames pesades. El temps passa inexorablement. Després de la 31, i a poc més de mitja hora per acabar la cursa, encara estem allunyats. Per sort gairebé tot el que ens resta és planer o en baixada. Tot s'accelera. Ràpidament prenem les decisions de ruta. De la 65 cap a la 67, el Joan pren el comandament de les operacions. Interpreta molt bé les corbes de nivell. La fita està en un llom i malgrat la dificultat del terreny la trobem de seguida. Falten menys de 11 minuts per arribar a les 3 hores. Segur que penalitzem.
Ja només ens resta córrer fins l'arribada. Hi esmercem més de 18 minuts. Penalitzem 10 punts dels 73 aconseguits. Hem gaudit una vegada més d'aquest esport que tant ens agrada. Toca agafar el cotxe i cap a casa i començar a pensar quina serà la nova fita en aquest camí cap Aralar 2016 que tot just comença.