Hornillos del Camino – Castrojeriz

Surto a les 6.25 de l’alberg amb malles i màniga llarga. Fa fred. Comença el matí amb les llargues extensions de cultius de cereals a banda i banda del camí.

Moltes perdius al nostre pas surten volant, menys una que a prop de Arroyo Sandol es posa davant nostre mirant enrere de tant en tant i tot caminant. Resulta molt curiós. Així ens acompanya un bon tros de camí fins que es posa a volar. Semblava que ens volia fer de guia.

Esmorzo a les 9 en el bar de les piscines de Hontanos, un poble petit i solitari que sorgeix de sobte a mig camí de l’erm.

Continuo el camí i abans d’arribar a Castrojeriz passo per sota del portal gòtic de l’antic convent de Sant Anton, un dels llocs característics del camí.

Castrojeriz és un poble allargat a la base d’una muntanya dominada pel castell des del cim. 

 

A l’entrada hi ha la Colegiata de Santa Maria, un edifici tancat i en procés de restauració. Però encara queda al menys un quilòmetre abans no arribem a l’alberg. Arribo a les 12. Ha estat d’una etapa de 20 km. i 5.30 hores de camí. A la porta un cartell informa que no obren fins a les dues.

Aprofito per donar un tomb pel poble, sobre tot, les seves esglésies i intentar comprar alguna cosa per menjar. Però a la tenda m’informen que a l’alberg no hi ha cuina, per tant, només compro per sopar i dino en un restaurant.

Passo la tarda amb el que comença a ser un costum en aquests dies de camí, migdiada, passeig, escriure, llegir, reflexionar i parlar amb el Resti, l’hostaler de Castrojeriz i tota una institució del camí, amb una conversa fàcil i agradable on només es queixa de la poca educació i manca de sensibilitat d’alguns pelegrins.

Trobo una gran diferència en el funcionament d’aquest alberg i d’altres albergs dels que fins ara hem trobat pel camí. D’entrada aquest és gratuït. Demanen la voluntat. Un cop arribes t’assignen un llit i t’hi acompanyen. En altres normalment cadascú té que espavilar. I a l’hora de dormir el silenci és total, a diferència d’altres albergs en que moltes vegades el soroll i la disbauxa d’alguns pelegrins converteix en difícil la tasca d’adormir-se.