Aquest estiu he entrenat amb una certa regularitat com feia temps que no feia. M'ha vingut de gust provar-me en una cursa d'asfalt per comprovar si era capaç de córrer una estona amb un bon ritme i de manera constant. Fer un 10000 d'asfalt m'ha semblat una bona idea. La decisió estava presa. En el calendari vaig veure la cursa de la Mercè, no massa lluny de casa, força planera i econòmica. Dit i fet. M'inscric abans de que es tanquin les inscripcions i de que m'arrepenteixi del meu rampell.
He mirat les meves anotacions i per trobar la darrera cursa d'asfalt m'havia de remuntar al maig del 2009 a Sant Quirze del Vallès en el Memorial David Rovira. També va ser un 10000 i el vaig fer amb 49-01. Aquest cop el meu objectiu era ben diferent, simplement retrobar-me amb les sensacions de participar en una cursa d'asfalt. Després de la prova en la Popular de la Festa Major, pensava que podia estar al voltant dels 55 minuts o potser una mica per sota.
No es pas la meva primera participació en aquesta cursa. Ja ho vaig fer el 2004 amb un temps de 49-33, i el 2005 amb 48-02. La meva millor marca amb 10000 va ser a la cursa de Sant Antoni sota un aiguat i en plena preparació de la Marató de Barcelona d'aquell any. Van estar 41-08.
Trec del calaix el meu antic uniforme de les curses d'asfalt, gorra vermella inclosa. Aquesta gorra m'ha acompanyat en totes les curses d'asfalt i de muntanya des de l'aparició allà pel 1998 de la llista de correus d'atletisme.com on vam escollir aquest distintiu per ajudar-nos a conèixer. Encara resten molts corredors en actiu d'aquella primitiva llista que s'acabaria convertint en l'actual lliga de championchip, però pocs són els que encara corren amb la gorra vermella.
Al no tenir temps acreditat em correspon sortir des del darrer calaix. No tinc cap intenció de sortir al mig de la massa verda dels 14000 inscrits. M'espero mentre vaig escalfant. Escolto la sortida de les diferents onades de corredors. Em quedo a darrera del tot i gairebé surto sol amb forces minuts de retard respecte els primers tant que en el precís moment que creuo la línia de sortida per megafonia expliquen quins són els primers (Carles Castillejo, Sergi Silvero) al pas pel km. 4.
El primer km. és lent fins arribar a la Gran Via. Allà aprofito l'amplada del carrer per agafar un ritme de cursa amb el que em sento còmode, entre 5-10 i 5-20 el km. i vaig avançant corredors tot fent algun slalom. Malgrat tot puc córrer força bé. Passo el km. 5 amb 27-20 i en la posició 9359. Si mantinc el ritme assoliré l'objectiu d'estar al voltant dels 55 minuts al final. Quants els carrers es fan més estrets és més difícil mantenir el ritme per la gran densitat de gent que hi ha i a la que és difícil avançar. Em segueixo trobant fort i faig algun km. a prop dels 5-00.
Entro al carrer Sepúlveda un clàssic en totes les curses que es fan a Barcelona. Em mantinc amb força i sense acusar la pujada del Paral·le arribo amb un temps final de 53-46. Una segona part de la cursa més ràpida (26-26) i el 5694 classificat. Ha estat la meva cursa nº 30 de 10 km. La primera va ser el 1991 a Can Dragó amb 42-44.
M'he trobat a gust al llarg de tota la cursa. No defujo de tornar un provar un 10000 si aconsegueixo seguir entrenant amb una certa regularitat i aleshores em posaria el repte d'apropar-me als 50 minuts. Crec que és un objectiu que tinc al meu abast. He gaudit en el meu retorn a l'asfalt, però això no significa que abandoni les meves curses d'orientació
Trec del calaix el meu antic uniforme de les curses d'asfalt, gorra vermella inclosa. Aquesta gorra m'ha acompanyat en totes les curses d'asfalt i de muntanya des de l'aparició allà pel 1998 de la llista de correus d'atletisme.com on vam escollir aquest distintiu per ajudar-nos a conèixer. Encara resten molts corredors en actiu d'aquella primitiva llista que s'acabaria convertint en l'actual lliga de championchip, però pocs són els que encara corren amb la gorra vermella.
Al no tenir temps acreditat em correspon sortir des del darrer calaix. No tinc cap intenció de sortir al mig de la massa verda dels 14000 inscrits. M'espero mentre vaig escalfant. Escolto la sortida de les diferents onades de corredors. Em quedo a darrera del tot i gairebé surto sol amb forces minuts de retard respecte els primers tant que en el precís moment que creuo la línia de sortida per megafonia expliquen quins són els primers (Carles Castillejo, Sergi Silvero) al pas pel km. 4.
El primer km. és lent fins arribar a la Gran Via. Allà aprofito l'amplada del carrer per agafar un ritme de cursa amb el que em sento còmode, entre 5-10 i 5-20 el km. i vaig avançant corredors tot fent algun slalom. Malgrat tot puc córrer força bé. Passo el km. 5 amb 27-20 i en la posició 9359. Si mantinc el ritme assoliré l'objectiu d'estar al voltant dels 55 minuts al final. Quants els carrers es fan més estrets és més difícil mantenir el ritme per la gran densitat de gent que hi ha i a la que és difícil avançar. Em segueixo trobant fort i faig algun km. a prop dels 5-00.
Entro al carrer Sepúlveda un clàssic en totes les curses que es fan a Barcelona. Em mantinc amb força i sense acusar la pujada del Paral·le arribo amb un temps final de 53-46. Una segona part de la cursa més ràpida (26-26) i el 5694 classificat. Ha estat la meva cursa nº 30 de 10 km. La primera va ser el 1991 a Can Dragó amb 42-44.
M'he trobat a gust al llarg de tota la cursa. No defujo de tornar un provar un 10000 si aconsegueixo seguir entrenant amb una certa regularitat i aleshores em posaria el repte d'apropar-me als 50 minuts. Crec que és un objectiu que tinc al meu abast. He gaudit en el meu retorn a l'asfalt, però això no significa que abandoni les meves curses d'orientació
2 comentaris:
A voltes quan ens estem una bona temporada sense provar les curses d'asfalt i hi tornem, podem experimentar algunes bones sensacions que potser havíem oblidat. No hi ha cap norma i s'ha d'anar variant una mica, ara asfalt, ara muntanya o relleus en el teu cas.
A veure si en algun repte proper ja t'acostes als 50'.
Salut i quilòmetres.
XeviX
Tens raó, potser el millor és anar variant i no especialitzar-se en res, simplement anar gaudint de les diferents activitats que fem.
De moment segueixo entrenant amb una certa regularitat i de ben segur que tornaré a provar un 10000, però aquest cop si amb l'objectiu dels 50 en l'horitzó.
Publica un comentari a l'entrada