H45, radiografia d'una categoria

H45, la categoria dels iaios de la orientació catalana ha canviat significativament aquesta temporada. Hem passat de curses amb 5 o 6 participants en curses que mai baixen de 10 inscrits i en algunes, fins i tot, hem estat 15. La competència ha augmentat amb l'arribada a la categoria d'orientadors que la temporada passada corrien a H40.

El dominador absolut és en Joan Sánchez que ha guanyat totes les curses que ha fet. És un orientador amb molt bon domini tècnic, bona forma física que fa molt poques errades i que de moment queda molt lluny de l'abast de la resta. De fet ja estem satisfets quan ens hi podem apropar. És admirable la manera tan fàcil com fa les curses.

Un altre nou a la categoria en Josep Mª Palau ha estat el guanyador de la única cursa en la que no ha participat el Joan, ja que la organitzava el seu club els Aligots, i comença a ser un habitual del podi. És molt ràpid i fa molt bones curses, però a vegades les seves errades són importants

En Josep Mª Dedeu no està tan fi com a final de la temporada passada i comet més errades, el que fa que aparegui poc en posicions de podi. Però és un bon company em qui dóna gust comentar la cursa  acabada.

El que està completament desaparegut és en Mariano Castel, molt allunyat de les posicions de privilegi en totes les curses. Ha perdut la forma aquest any ?

Adrià Tringuell, un dels il·lustres veterans de l'orientació catalana ha fet bones curses, i encara manté la il·lusió per passar-ho bé i assolir bones posicions en les curses malgrat la forta competència d'enguany. Sempre és interessant escoltar-lo.

Sergi Guillem era un dels que a l'inici de temporada esperaven veure'l de forma habitual en les primeres posicions, però no va començar massa bé la Copa Catalana, encara que en les darreres curses s'ha entonat i ja l'hem vist un parell de vegades enfilar-se al podi.

L'altre que també ha pujat un cop al podi ha estat el Lluís Alsius, un orientador molt ràpid, però que gairebé sempre l'acostuma a trair-lo alguna errada al llarg de les curses.

Un dels habituals de les curses és també el Carles Lladó, el federat amb el carnet nº 1 que malgrat la seva edat continua gaudint i participant amb encert a les curses, tot xinoxano.

Malgrat tanta competència he aconseguit mantenir una certa regularitat que excepte la gran errada a Saldes em permet assolir una bona posició en la major part de les curses i mantenir-me tercer en la general de la Copa Catalana.

Ja ha acabat la primera part de la temporada i caldrà esperar al setembre per veure si hi ha algú capaç de guanyar al Joan en alguna de les curses. Aquest és el nostre repte, malgrat que tots sabem que està un pas per davant nostre.

Un dels moments més divertits de les curses, és un cop acabada com cadascú davant del mapa comenta amb els companys de categoria quins han estats els seus neguits, les seves opcions i les seves errades més importants al llarg de la cursa.

Orientació al Pi de les 3 Branques

Tercer diumenge consecutiu direcció Berga. Aquest cop a la cursa del Pi de les 3 branques al municipi de Castellar del Riu organitzada pel COB. Després del mal resultat de Saldes me la plantejava com un repte per tornar a agafar bones sensacions. Tenia per endavant 5100 metres, 17 fites i 220 metres de desnivell.

Em situo ràpidament en el mapa, i una petita franja sense arbres per sobre d'un tallat em porta de dret a la primera fita. Creuo per primer cop la carretera però em fico massa aviat al bosc i em trobo amb una fita que no és meva. Torno a la carretera em resituo i ara si que ho veig clar i la segon és meva. Direcció oest per un bosc preciós fins trobar una riera. Travesso la riera i en un petit clot hi ha la fita.

Ara toca córrer en baixada seguint la riera fins travessar de nou la carretera, passar per entre dos camps i en un petit monticle darrera un arbre trobo la 4. Passo per la cantonada d'una casa i un terreny obert i m'endinso en un bosc net. Veig una fita sota una roca. Ja és meva. Pinço sense mirar el número de control. M'he equivocat no és la meva aquesta! I ara què ? Es la primera vegada que em passa això. Intento situar aquesta pedra en el mapa, però no la trobo. Em dirigeixo a uns camps propers que tinc una mica al sud i des d'allà ataco de nou la fita. Ara sí. Aquesta és la meva. He fet la segona errada del dia. Com a mínim ja he
perdut uns 5 minuts.

Baixo de nou fins el camp i el vorejo. Poc abans d'arribar a un punt d'aigua m'enfilo per trobar pel mig d'un bosc una mica espès i sota un tallat la 6. Corro arran del filat i amb alguna vaca propera fins trobar la 7, i per la 8 també ressegueixo el filat fins la carretera i des d'allà busco la pedra no hi ha el control.

Estic gaudint de la cursa. Estic ben orientat no em costa trobar les fites, però no em noto fresc de cames. Travesso la carretera i pujo pel costat d'una riera fins un camí. Creuo una altra riera i agafo un petit corriol que s'enfila i un cop a dalt, just sota meu tinc la 9. Podria tractar de trobar la 10 a nivell, però prefereixo baixar i seguir arran de riera. Crec que ja em trobo a l'alçada de la 10 i m'enfilo amunt identifico les pedres del mapa i ja és meva. Acabo de pujar fins trobar una zona de bosc net d'on ha de sortir un petit corriol que m'ha de dur al següent control. No hi ha manera de trobar aquest corriol i canvio la decisió. M'enfilo, fins trobar un camí. Corro en baixada, però no massa depressa ja que tinc que trobar un trencall a la meva esquerra. Aquí està i la fita també. Segueixo el corriol endavant fins trobar un creuament i davant mateix d'aquest hi ha una franja de bosc net que segueixo fins al final i em porta a una rasa on hi ha la 12.

Surto d'aquesta fins trobar la carretera. La 13 està lluny. És la mateixa que havia  trobat quan buscava la 2. Són uns 800 metres al costat de la carretera per una magnífica zona de bosc on dóna gust córrer en lleugera pujada. Llàstima que noto les quatre setmanes en que pràcticament no he entrenat. Les cames no van. No m'hi trobo a gust.

Un cop tinc la 13 m'enfilo una mica i des d'allà acabo de decidir el camí a seguir. Estudio dues opcions i opto per la que sembla tenir menys desnivell. Segueixo al costat d'una tanca fins trobar una riera. La baixo fins un encreuament amb una altra i travesso aquesta. A partir d'aquí segueixo a nivell fins deixar un petit turó de pedra a la meva esquerra. Ja estic a prop, uns 100 metres més i allà entre mig d'una zona de pedres la tenim. Ara avall fins a la riera. Just en un tàlveg de l'altra cantó hi ha la 15. De tornada al mig de la riera, m'enfango una mica. En la següent corba m'enfilo a l'altra banda, travesso una petita zona oberta, un camí i ja la tinc.

De nou al camí i aquest ja em portarà fins a la 17 i fins al final. Tracto d'agafar velocitat, però de nou torno a notar que no tinc les cames fresques. Ha estat una cursa de la que estic satisfet de l'orientació però en la que no m'he trobat bé físicament.
Tinc que tornar a entrenar amb regularitat. Han estat 1-23-44 que m'han servit per ser segon de nou. Una bona xerrada amb diferents companys tot menjant síndria i bevent cervesa típica de les curses organitzades pels del Bergadà.

Ral·li d'orientació

Dues opcions d'orientació per aquest diumenge: Copa Catalana a Sant Julià de Cerdanyola i Ral·li d'orientació al Refugi dels Erols en la seva tercera edició. Des de la primera edició que tinc ganes de participar en aquest ral·li i aquest serà el meu debut.

Sóc conscient que fa temps que no entreno llargues distàncies i també que porto gairebé tres setmanes en que entreno molt poc. Sé que ho pagaré en una cursa que serà llarga i amb fort desnivell. Són 12 km. amb 1500 metres de desnivell, 17 fites i 4.30 hores per acabar-la.

El primer que cal fer és escollir un bon itinerari. Miro les 17 fites i prenc una opció.

Només començar tot és pujada i m'ho agafo amb calma. La primera fita (31) és ben fàcil. En el primer trencall canvio de decisió i l'ordre de fites a fer. No són difícils de trobar i segueixo caminant. Després de passar per entremig d'un munt de vaques no em certa prevenció tinc la que fa tres (37) i començo a trotar una mica. Dues més (36 i 35) ja són al sac i quan baixo a cercar la que farà 6 (32) sóc conscient que no porto la millor estratègia de cursa. El canvi de decisió en el primer trencall no ha estat bo. Cercant la 32 a més he perdut una estona.

La setena (40) està dalt d'un cim (Puig Roig) amb fort desnivell, però ja és meva.
Després de baixar del cim toca pujar de nou. Torno a despistar-me una mica, però de nou agafo el camí correcte per trobar-ne dues més (33 i 34). Ja en tinc més de la meitat i ara puc córrer una mica. Aprofito per menjar.

La desena (42) està dins d'una bauma, un lloc preciós on es poden escoltar uns ocells que estan per allà voltant. I per la següent el desnivell a superar és brutal pel mig d'una torrentera plena de pedres.
Cauen algunes gotes. És d'agrair que el cel està tapadot i la calor suportable. Em trobo gent baixant. Ara sóc plenament conscient que la volta inversa era millor opció.
Arribo a l'onzena (41) i s'ha acabat aquesta part de pujada, però no el desnivell total. Les vistes impressionants. Aquí es pot córrer de nou fins la següent (44) situada a les Tortes a prop d'uns prats magnífics amb unes esplèndides floretes grogues.

De nou travesso pels mig dels prats per cercar el Torrent de l'Euga Blanca amb una fita al costat de la neu (47), just a sota del Puigllançada. És la primera vegada que trobo una fita a la neu i em fa il·lusió. Ja vaig just de forces i per tant es tracta de regular. Tinc davant el Tossal de Rus (2115 m.) on hi ha una fita (43), però primer tinc que baixar fins la Collada de les Tortes. Falten 4 fites i començo a posar la calculadora en marxa. Per anar bé tinc que fer cim amb 3-30 i deixar una hora per fer les altres tres ja de baixada.

Baixo trotant fins la collada i poso un ritme constant en la pujada al Tossal: 3-35. Ho veig just però encara possible. Tot baixant vaig per terra, però sense prendre mal. Ja tinc dues fites més (46 i 45), però la baixada fins la pista és lenta i feixuga. Passo pel costat de dues de les fites (37 i 38) que havia fet al començar la cursa. És evident que no he fet la millor tria de ruta. Arribo a la pista i falten una mica més de 10 minuts per entrar dins del control. Abandono la idea d'anar per la darrera fita (39) i començo a córrer per la pista fins acabar amb poc més de 4 hores 25 minuts i satisfet d'haver passat un bon matí tot trescant per la muntanya.

Al final he acabat el 13è. No està malament per ser un campionat de Catalunya. També cal dir que hi havia poca participació. Si hi hagués classificació per edat possiblement tindria copa.

A l'arribada m'espera una bossa amb regals i tots els serveis: aigua a dojo, dutxa i un avituallament al voltant d'unes taules amb pa amb tomàquet, embotits, truita de patates, sindria i tota mena de begudes (vi, cerveses). Acabat el dinar lliurament de premis i regals (m'enduc una motxilla petita) per tots els participants a la cursa i tornada a casa amb ganes de repetir experiència en la propera edició.

I ara a entrenar de nou amb una certa continuïtat i distàncies una mica més llargues.

Tot un rècord: 1-15-31

1-15-31 no és el temps total d'una cursa. És el temps que vaig estar per trobar una fita.
La fita 7 de la cursa de Copa Catalana de Saldes. El mapa de Saldes és un mapa amb fama de difícil, però la temporada passada no m'havia anat pas tan malament. De fet hi vaig anar amb l'ànim de fer al voltant de 1-15 o 1-20 en tota la cursa. El guanyador de la meva categoria va finalitzar la cursa amb un temps de 1-05.

No vaig començar massa bé. Al sortir de la primera fita i dirigir-me cap a la segona vaig  orientar el mapa al revés. Sort que quan ja portava una estona vaig veure l'errada i vaig poder rectificar, però la pèrdua ja era important, uns 10 minuts. Vaig continuar la cursa sense massa problemes.

La 7 estava lluny de la 6 i en una zona boscosa, sense massa referències, unes clarianes, i unes roques i les formes del relleu. Vaig voltar al voltant de la zona amunt i avall, cercant aquestes referències, tractant de resituar-me, però no hi havia manera. Per dues vegades vaig trobar una fita que no era la meva. També un parell de cops em va passar pel cap que el millor que podia fer era retirar-me, però  sóc tossut de mena i vaig continuar donant voltes.

Al final allà estava. Com passa el temps de ràpid quan no es troba una fita! La resta de la cursa ja sense pressa no va tenir història. Ja només es tractava d'acabar i d'oblidar la cursa per esperar la propera.

Gaudeixo de nou dels Inferns de Bellestar

Després del meu nefast relleu en la cursa de relleus del dissabte afronto la cursa de Copa del diumenge amb un cert aire de revenja personal i amb el desig de recuperar les bones sensacions. Bellestar és un terreny que m'agrada i del que conservo bons records de les dues curses de la temporada passada.

Arribo amb molt de temps i puc fer un bon escalfament. La cursa és curta, només 2100 metres, 13 fites i 155 metres de desnivell, per tant l'objectiu és baixar de l'hora. Començo concentrat i en les primeres fites opto per no arriscar i cercar referències clares en el terreny que em permeten assolir les 3 primeres fites possiblement lent però amb seguretat i confiança, i al mateix temps situar-me al mapa.

En el recorregut cap a la 4 no tinc clar on estic situat en el mapa i opto per ser prudent anar enrere i baixar fins els camps per tenir una referència clara. Ara sí ja només tinc que enfilar-me pel tàlveg correcte, el primer de tots i allà dalt està la fita esperant-me tota sola. Flanquejo el turó amb molt de compte de no relliscar i des de dalt cerco el tàlveg on m'espera la 5. Baixo ràpid fins a la riera. M'aturo un moment. Vaig bé i segueixo. Abandono la riera per cercar la 6. Allà dalt està.

I de nou ja estic corrent per la riera fins arribar a un petit corriol. No ho tinc clar i cerco l'avituallament marcat al mapa per orientar-me bé. Ara si, en direcció a un altre de les rieres que fa una mena de ziga-zagues, i en un tàlveg a la meva dreta està la fita 7. M'enfilo a dalt de tot, però no es pot pas baixar per
l'altra banda. Tinc que tornar de nou a la riera fins sortir a un camp obert. Corro pel mateix i l'abandono per pujar cap a la 8. De nou avall al camp. El travesso i aquí tinc petits dubtes de si estic davant del tàlveg on hi ha la 9. Després de mirar el mapa i el terreny amb atenció em decideixo i allà està. Torno al corriol que havia deixat i de nou estic en un camp obert. El travesso i pujo cap la 10. Nous dubtes sobre quin és el tàlveg correcte, però des de baix mateix ja la veig.

Entro en la recta final de la cursa, 3 fites fàcils, camí de l'arribada. Una errada de concentració em fa perdre temps en la 12. Vaig de cara a un arbre i em trobo amb una fita que no és meva. Confiat, ja no mirava el mapa. Em tinc que torna a situar. Possiblement he perdut més d'un minut. Malgrat això arribo eufòric. Sóc conscient que he fet una bona cursa. Ha estat una cursa ràpida 49-52. Torno a ser segon darrera de l'imbatible Joan Sánchez un expert, segur i ràpid orientador.

Aspectes que crec que tinc que millorar és ser més ràpid en prendre les decisions i no dubtar tant. I és evident tampoc perdre la concentració en els moments finals de la cursa.

Campionat de Catalunya de relleus

Encara no han passat 6 mesos que ja torna el Campionat de Catalunya de Relleus. Aquest cop forma part dels 2 dies dels Pirineus a la Cerdanya en concret a Bellver. Fa un dia gris i desagradable en alguns moments ventós i amb pluja intermitent. Tornem a presentar el mateix equip en la categoria d'homes veterans i en el mateix ordre de sortida (Iñaki, Manel i jo), i un equip femení sènior format a darrera hora.

La sortida en massa de tots els equips és espectacular. Des del centre de competició es pot veure com els orientadors passen per una de les fites. L'Iñaki ha fet una molt bona cursa i ens ha deixat ben col·locats. Ésun terreny amb força desnivell, boscós, però net per córrer sense massa dificultats i amb moltes roques.

No hem vist al Manel passar per la fita vista i el tenim arribant i jo encara no estava preparat. Surto a tractar de millorar la nostra posició del campionat del desembre, però malgrat trobar sense dificultats les dues primeres fites aviat sóc conscient que avui em costa estar centrat en la cursa. I vaig tenint petites dificultats gairebé en totes les fites fins arribar a la 8.

En aquesta hi passo més de 20 minuts quan amb 3 o 4 eren suficients. Feia molt de temps que no tenia una errada d'aquest tipus. De fet em va costar molt ser conscient d'on estava. A partir d'aquí vaig anar fent, però sense forçar físicament, el desnivell era molt pronunciat i no valia la pena cansar-se més del compte. Vaig fer un dels pitjors temps de tots els rellevistes 1-35 per 3600  metres, 15 fites i un desnivell de 250 metres, quan en realitat es podia fer al voltant d'una hora sense massa problemes. Tota una decepció. Va estar una llàstima, ja que van repetir la mateixa posició que feia uns mesos (11è) quan podíem haver quedat dins del top-10 amb relativa facilitat.

L'equip femení sènior tot i ser debutant va assolir la 7ª posició i entre els dos equips van aconseguir un bon grapat de punts per la classificació de clubs de la Copa Catalana.

Cursa Sant Quirze. Memorial David Rovira

Ben a prop de casa tinc una cursa de 10 Kms. i cap allà vaig tot escalfant. L'organitza corredors.cat una associació plena d'amics del món del córrer, a alguns fa ja un bon grapat d'anys que els conec.

Escalfo i em poso a la sortida. L'objectiu baixar de 50 minuts. És un circuït de dues voltes de 5 kms. Surto al darrera. El primer tram és de pujada i no és fins el km. 1 que no atrapo al globus dels 50 minuts (4-51). Faig tot el segon km. en pujada darrere el globus i veig i saludo a uns quants amics que ja van de baixada (Jaume, Sergi, Salva, Anna, Xavier, ....) Girem (5-04) i ara tot el km. 3 és baixada. Deixo a la llebre dels 50 i passo el km. en 4-14. Veig a poca distància a l'Arcadi i miro d'atrapar-lo, però no és possible. Acabo la volta amb 24 (pas dels dos darrers kms. 4-49 i 4-57).

A veure si puc millorar en la segona volta, penso. Però aviat sóc conscient que no serà possible. En les pujades em costa mantenir el ritme i m'avança força gent que després avanço a les baixades.
Però en aquestes no recupero tot el que perdo en les pujades. En aquesta segona volta tots els km. excepte el que és de baixada són per sobre de 5 (5-05, 5-16, 4-21, 5-05 i 5-01).
Quan ja veig l'arc d'arribada m'atrapa la llebre de sub-50 i amb ell acabo la cursa. 25-01 la segona volta i 49-01 temps final. Ha estat el meu 29è 10000 i tots ells per sota de 50 amb un millor temps de 41-08 a la Cursa de Sant Antoni del 2001 sota un gran diluvi.

Copa a Vilallonga de Ter

Nova cursa de Copa Catalana sota mateix del Pirineus encara ben curulls de neu, en un terreny nou i amb forts desnivells. D'entrada una pre-sortida de 30 minuts i ens hem d'enfilar per un camí costerut fins a la sortida real.
Aprofito aquesta pujada per trotar una mica i escalfar.

Tinc bones sensacions i ganes de veure si a la tercera serà la vençuda i guanyo la primera cursa de la temporada. Tinc 5200 metres, 20 fites i 310 metres de desnivell. Encara que sempre és difícil fer càlculs en aquestes curses, penso que entre 1-15 i 1-20 pot ser un bon temps.

Només començar ja toca pujar encara que sigui per una pista forestal fins la primera fita. La segona és molt més fàcil. I a la tercera tornem a pujar. Quan ja suposo que estic a la seva alçada comprovo que m'he desviat una mica, però no em costa de trobar.

Si aconsegueixo mantenir-me a nivell arribaré a un camí que em menarà fins a la 4. Però com sempre no aconsegueixo seguir a nivell (aquesta és una de les meves assignatures pendents) i quedo molt per sota del
camí que buscava, i per tant en toca pujar de nou. És un bosc molt brut degut a la tala d'arbres que s'ha fet aquest any. No m'agrada. 4 i 5 són molt properes i ja estan.

Foto Aligots

La 6 queda lluny i toca tornar a pujar de valent. Opto després de deixar un camí per fer-ho a poc a poc i en diagonal. Hi ha algun moment que no sé amb exactitud on sóc. Arribo al camí que està a prop de la fita, però identifico malament la corba on em trobo. Estava molt a prop de la fita, però aquesta errada em farà perdre molt de temps. Un cop trobada em dic a mi mateix que tinc que concentrar-me més per no fer ja més errades i així serà fins el final. Miro els parcials i en aquesta fita estava sisè. I a partir d'ara recuperaré posicions fins fer tercer.

Fins la 9 tot és baixada, però de nou toca pujar fins a la 11. Se'm fa pesat tornar a pujar. Ara sí ja tot és baixada i són fàcils i ràpides de localitzar. Gaudeixo molt en alguna baixada pel dret i pel mig d'algun camp a tota velocitat. La 18 ja estic abaix del tot. El final és pla i toca esforçar-se per mantenir un bon ritme final i arribar amb 1-23-13. Llàstima de l'errada a la 6. Bon avituallament, xerrada i comentari amb els companys i nou podi tot esperant la propera cursa de Copa també als Pirineus.

II Trofeu Boti-Farra

Amb aquesta cursa reprenc la Copa Catalana. Abans de l'estiu seran 6 curses en 9 setmanes, per tant en poc temps es decidirà una part important de la temporada. Fa tan sols uns 6 mesos que vam córrer en aquest mapa, per tant al llarg de la setmana he pogut repassar el mapa amb atenció per preparar la cursa.

En aquella ocasió van ser 3800 metres, 205 de desnivell i 20 fites i avui serà una mica més llarga, però menys fites: 4300 metres 230 de desnivell i 17 fites. Surto el penúltim de la meva categoria. Darrera meu a
tres minuts surt en Joan Sánchez, el favorit de la categoria.

El lloc de sortida ha canviat, però el conec de l'any passat. Un cop al triangle decideixo ràpidament pujar per un corriol que tinc a la meva esquerra.
Travesso un camí i arribo al camí de dalt que prenc a l'esquerra. Un cop a la corba cerco el grup de pedres on trobaré la primera fita.

Per anar a la segona intueixo que l'itinerari òptim és anar a nivell, però no m'aturo a pensar i recordant una part de la cursa de la temporada passada pujo fins al camí i corro fins voltar un turó.
Un cop allà deixo el camí observo un grup de pedres que vull utilitzar de punt d'atac i des d'allà ja localitzo on tinc la segona fita.

Remunto de nou fins el camí.  Corrent veig a la meva dreta la fita 11. Haig d'agafar un camí a la dreta. L'agafo, però resulta que és un petit torrent i no un camí i tinc que rectificar. De nou corrent pel camí. Torno intuir que deu haver-hi una forma d'arribar a la fita 3 sense tenir que pujar i després baixar, però no tinc clar de ficar-me en una zona de verd fosc i prefereixo assegurar. Quan m'apropo a la fita ja veig que hi ha gent que hi torna. Allà vaig i ja és meva.

La 4 sembla fàcil i així és. El camí fins a la corba i després enfilar-me, allà està. Mentre anava pel camí ja he estudiat l'itinerari fins a la 5. Simplement pujar fins la pista forestal, desviant-me una mica cap a la dreta i cercar la fita a l'altra banda del camí a darrera d'una roca.

La 6 no cau lluny. Segueixo pujant travesso el camí. És una zona de moltes roques i pedres. Comença a ploure. Primer només són unes poques gotes i de cop i volta es converteix en un xàfec important. Veig al Mariano que havia sortit molt abans. M'estic apropant a la fita. Crec que la tinc per sobre meu, però en localitzo una més avall. Estic gairebé segur que no és meva, però no puc evitar la temptació d'anar a mirar-ho. Evidentment no ho és. Torno a pujar. Aquesta és una errada massa freqüent i que encara no he après a evitar. Veig arribar al Joan Sánchez que ja m'ha atrapat.
Passa ell primer per la fita i després jo.

La 7 està pràcticament en la mateixa corba de nivell. Travesso una zona de vegetació per agafar un corriol que em portarà al grup de roques on hi ha la fita. És un gran laberint de roques. Suposo que estem al que anomenen les Roques d'en Boquet. Segueix plovent. Es tracta de trobar la roca on hi ha fita. Ja la tinc!

La 8 es tracta d'acabar de travessar aquest grup de roques i un camp. Està a l'altra banda. Correm pel mig del camp amb el Joan i ja està.

Sortint de la 8 prenem opcions diferents. Vaig a buscar el camp del costat i travesso una pista per baixar per un tàlveg fins la següent pista forestal i allà seguir a nivell per un bosc net fins trobar la fita.

Ens trobem corrent per una pista de nou amb el Joan i també amb el Josep Mª. La fita queda a la nostra dreta. El primer en deixar la pista és el Joan i després ho faig jo. No està on la busco. És una zona complexa i necessito orientar-me bé. Penso que tant el Joan com el Josep Mª ja la deuen haver trobat i estic allà perdent temps. Em costa, però finalment identifico la zona oberta en la que em trobo en el mapa i ràpidament localitzo la fita. Allà també trobo a l'Adrià que havia sortit 3 minuts abans que jo.

Baixo cap a la pista forestal. Allà estant també el Joan i l'Adrià. Baixo per un lloc diferent que ells. Topo amb arrel i ja soc per terra. Sort que caic en tou. Baixo corrent per la part de dalt d'un tàlveg que tinc a la meva dreta. Ja no plou. Em tinc que aturar a cordar-me la sabatilla. Estic xop. Vaig baixant. Tinc la sensació de que he baixat massa, quan identifico al mapa on estic, una zona oberta, i tinc al davant el bosquet on té que haver-hi la fita al peu d'una roca. Així és.

I ara toca córrer. Baixo al camí. Vaig a tope. Suposo que tinc al Joan i a l'Adrià per davant. La 12 està sota un pont. Arribo a sota el pont, però no hi ha la fita. Quedo descol·locat. No pot estar a un altre lloc. L'hauran robat ? Arriba el Joan. Li passa el mateix que a mi. Estem desconcertats. No sabem què fer. Decidim continuar endavant. Està arribant a l'Adrià i li diem que no busqui que allà no hi és. Uns metres més
enllà hi ha un altre pont i la fita. Estem convençuts que no està ben col·locada. Però a casa amb tranquil·litat és evident que l'error és nostre.
Al mapa hi ha dibuixats dos ponts, però difícils d'identificar amb les presses.

I ara si que ja tot és córrer pels carrers del poble fins al final. Em tinc que tornar a parar a cordar-me la mateixa sabatilla. Haig d'exprimir-me per recuperar una mica de temps al Joan, i així ho faig. Al final han estat 1-03-38 en 2ª posició i a 2-30 del primer, el Joan. He acabat amb molt bones sensacions en una cursa que he gaudit molt. Potser i pensat ara en fred tinc que donar-me una mica més de temps a prendre algunes decisions d'elecció d'itinerari.

A l'arribar tinc molt de fred. Vaig ràpidament a la dutxa. Surt el sol i mentre esperem el lliurament de premis podem gaudir d'una excel·lent botifarra, per alguna raó és el trofeu Boti-Farra.

 

Josep Mª Dedeu corrent xop i concentrat

Foto Farra-O

Fang! No hi ha per tant.

La cursa de fons de Canovelles forma part del gran slam del sabó (Montornés, Mataró i Canovelles). Els que fan les tres curses ja no necessiten comprar productes de neteja al llarg de tot l'any.

És una de les curses clàssiques del calendari. Sempre s'ha celebrat el Dilluns de Pasqua i malgrat alguns petits canvis, ha mantingut la mateixa atípica distància (15 kms.) tret de les primeres edicions i amb un recorregut mixte (urbà, camins i polígon industrial) amb algunes pujades amb desnivell considerable per ser una cursa urbana.

És el meu retorn al que podríem qualificar de cursa d'asfalt després de gairebé un any, i retrobo molts amics i coneguts que ara feia temps que no veia a l'haver canviat el tipus de curses en les que acostumo participar. Vaig gaudir molt d'aquest retrobament en tots els moments de la cursa

No tinc massa clar quin és el meu objectiu. A casa m'he mirat el meu historial de participació en aquesta cursa. Tot començava al 1992, l'any olímpic:

1992: 1-09-06

1993: 1-14-37

1994: 1-03-56

1995: 1-03-52

1996: 1-03-42

1997: 1-09-39

1998: 1-07-55

2003: 1-13-27

2004: 1-09-47

Penso que fer la cursa a 5 el km. pot estar bé, i em marco aquest objectiu d'entrada (1-15). Dos amics (Arcadi i Felip) també tenen el mateix objectiu i tinc pensat sortir amb ells. Però a la sortida no els veig i surto
sol.

Acostumat a les sortides en solitari en les curses d'orientació la sortida al bell mig de tanta gent és molt diferent, fins i tot, puc dic que m'atabala i tot. El meu dubte acostumat a les accelerades i aturades en l'orientació és si podré mantenir un ritme constant.

De moment no m'haig de preocupar la massa en moviment em porta, però al mateix temps m'impedeix veure la primera fita (ai! Quilometre). Passo el segon després d'una forta pujada en 10-54 i ens encaminem cap l'interior del poble: 4-52 pel tercer Km. L'Arcadi i el Felip que havia sortit al darrera m'atrapen i m'ajunto amb ells tot fent petar la xerrada. Tampoc he vist el 4 i en el 5 marco 10-02.

Aviat s'acaba l'asfalt i la zona planera i comencen els camins amb una mica de fang, tampoc massa. No s'ha d'exagerar. I també s'inicien les primeres rampes. De moment les aguanto bé, Km. 7 (10-15). Tampoc he vist el 6. Em passa amb els punts quilomètrics com amb algunes fites.

Les cames comencen a queixar-se, sobre tot, a les pujades on me les noto pesades i vaig molt lent.
Primer l'Arcadi i després el Felip s'allunyen. També m'avança un conegut d'orientació el Ferran Santoyo: Km.
9: 11-35 i Km 11: 11-18. Ritmes molt lents.

S'ha acabat la zona de fang i tornem a l'asfalt del polígon industrial en una zona d'anada i tornada completament plana on podem veure als que ja tornen i van en direcció a l'arribada.

Els el moment d'agafar un ritme constant, però no puc. Passo el 12 en 6-10. A partir d'aquí em trobo bé i faig els darrers 3 a un ritme que m'agrada (5-05, 5-00 i 4-59). Serà que necessitava una hora d'escalfament!. L'objectiu inicial de 1-15 ja no és possible i em marco baixar de 1-20, però tampoc per poc. Al final 1-20-22 a 5-22 per km. I posició 774 de 1206 arribats i 79 de la meva categoria.