Mal inici a Canet

Comença la Copa Catalana d'orientació a Canet de Mar, en un mapa conegut com la Creu de Canet on ja vaig córrer fa més de dos anys. Després de gaudir dues temporades de les distàncies i les dificultats de la categoria H35 aquest any m'he inscrit a H40. Les curses seran més curtes.

Comencem amb una cursa de mitja distància de 2,5 km. i 160 de desnivell i 15 fites. Com que estic preparant la Trailwalker i necessito fer entrenaments llargs decideixo córrer mitja hora abans d'iniciar la cursa. Aparco el cotxe a prop de l'escola del Turó del Drac i faig un rodatge tranquil per la zona abans d'enfilar-me cap a la zona de competició. 

Calculo malament el temps i arribo a dalt de la Creu de Canet amb retard. Surto amb més de tres minuts de retard. Ja porto tres curses en les que em passa això. Malgrat tot vaig bé fins a la fita 6 (25 minuts de cursa), encara que podia haver fet una millor elecció d'itinerari en la 5, on de ben segur m'hauria estalviat un parell de minuts.

El símbol d'un tallat impassable no em deixa distingir en el mapa un camí ample i en lloc d'anar pel camí vaig pel bosc. Els minuts cauen ràpidament i el meu desplaçament pel bosc és molt lent i feixuc. Un cop a la zona de la fita em costa de trobar fins que no m'acabo de situar en una cruïlla de camins des de la que ja tot torna a ser fàcil. Han estat 18 minuts. 

A la 8 arribo bé, però una fita propera em despista i també perdo un parell de minuts. Faig la 9 i la 10 sense problemes i de nou quan ja sóc en unes roques que m'han de servir de punt d'atac per la 11 i a les que he arribat amb rapidesa, em confio i torno a perdre minuts. Aquesta vegada ha estat per manca de concentració. D'aquí fins al final ja serà bufar i fer ampolles.

He acabat en 1-27-35 i 25è de 28 classificats. Primeres conclusions de la temporada: encara no estic plenament en forma i haig de cuidar aquests despistes en cursa i estar més concentrat.

Nocturna a Sant Cugat

Llegir la web de la cursa nocturna del Senglar Lletraferit feia agafar por. Cursa llarga de més de 10 kms. de molta dificultat i només per orientadors experts i superdotats físicament. Ho vaig tenir clar, aquest cop faria la curta: 5800 metres, 11 fites i 190 de desnivell. 

El mapa és d'una zona coneguda i en la que he corregut en diferents ocasions, la darrera al desembre. De nou arribo just de temps, perquè no trobava el lloc exacte de la sortida i per tant, m'haig de posar en marxa sense temps per a res. No m'agrada, però és el que hi ha.

Sortim en massa i segueixo al grup sense mirar el mapa. Tothom s'atura i suposo que hem arribat al triangle. Començo a mirar el mapa i no ho veig clar. Crec que no estem al triangle i el busco. Ja el tinc i em poso en marxa per un corriol al mig de la foscor fins la primera fita, sota un arbre tot rodejat de llumetes que ja hi havien arribat.
Surto corrent cap a la segona. M'aturo amb algun dubte però aviat ja soc al camí ample que buscava ben a prop del Pi d'en Xandri i en direcció a la segona. La tercera també és allà mateix i ja és meva. No tinc massa problemes per trobar el camí cap a que fa 4 i després la 5. Se'm fa llarg i en algun moment tinc dubtes entremig de la foscor, però totes dues ja són meves.
Ara una bona baixada em mena cap un corriol que m'ha de portar a la 6. De nou el camí es fa llarg, però vaig en la bona direcció. Corro a bona velocitat sol i a les fosques per un estret corriol. M'agrada la sensació. Ja la tinc.
El camí cap a la 7 està farcit per una xarxa de corriols pel mig del bosc. Em trobo amb la Carmela però amb tant creuaments acabem prenen direcció diferents, però al cap de poc ens retrobem de nou. No sé massa on sóc, però els lladrucs d'uns gossos em fan intuir que ens estem apropant a una construcció que apareix al mapa i pot ser una bona referència per encarar definitivament la fita 7. Així és, i a partir d'aquí ja no ens és difícil trobar el camí exacte. Anem junts amb la Carmela gairebé fins la 9 fita, on poc abans d'arribar em sona el mòbil. Miro qui truca a aquelles hores i segueixo la meva cursa sense fer cas a la trucada. La resta de fites són fàcils i no trigo massa en acabar la cursa: 1-17-04 en que he gaudit de valent i 19 de 35 classificats.
Malgrat que la zona de cursa d'avui és una zona en la que he fet diferents curses i que per tant és una cursa ben coneguda, de nit es mostra ben diferent i les sensacions de córrer al bell mig de la foscor amb el teu frontal converteix la cursa en quelcom de diferent.

Alella de nou

Igual que la temporada passada aquesta cursa d'Alella suposarà la meva estrena en una cursa d'orientació clàssica enguany. A poc d'iniciar-se la Copa Catalana tinc ganes de provar el meu estat de forma tan física com tècnica. El mapa és diferent al de l'any passat i la zona de sortida també ha canviat. Ho fem des de Can Magarola.

Després de 20 minuts d'escalfament amb el que puc comprovar que em trobo en una zona de grans desnivells ja estic a punt per començar. Per endavant tinc 23 fites i 6200 metres. El tram fins el triangle és llarg i costerut. Intento córrer al mateix temps que miro el mapa, però es fa feixuc degut al fort desnivell de les rampes que hem de superar.
Resolc força bé les 3 primeres fites que he planificat mentre pujava cap al triangle. Intento anar tot el ràpid que em permet el terreny. La zona de vinyes situades en terrasses per resoldre el desnivell de la muntanya converteix el terreny de competició en una zona singular. Arribo al talús on hi ha l'arbre de la fita 4, però he pujat una mica massa i haig d'anar baixant fins localitzar-lo. Anar a la 5 i després a la 6 em permet córrer de nou pel mig de les vinyes. En la 7 al peu d'un talús perdo una mica de temps per haver baixat massa i per començar a buscar-la abans d'hora.
A continuació venen tres trams una mica llargs en els que gaudeixo d'anar ràpid, però a la fita 11 perdo força temps. Per dues vegades hi estic a prop però no veig la fita. Trobo unes pedres que hi ha la mapa, però no em serveixen per ubicar la fita amb la suficient precisió. No sóc l'únic que estic a la zona buscant. Al final entre tots la trobem, però 13 minuts per una fita de 2 o 3 minuts són massa minuts. Porto 1-16 de cursa i estic a la meitat. La següent fita és allà mateix.
De nou una tirada llarga, aquest cop en lleugera pujada. El cansament comença a fer acte de presència i encara que vull, no puc anar massa ràpid. Enllaço 5 fites sense massa dificultat, però en les pujades ja em noto cansat i gairebé ja no puc córrer, malgrat que ho intento. Això influencia en la meva elecció de ruta entre la 18 i la 19 amb ja gairebé 2 hores de cursa. Hi ha una bona opció per corriols i sense gaire desnivell i escullo fer-ho en línia recta travessant una zona de bosc blanc i a més a més pujant i baixant del cim. Sóc conscient de l'errada a mitja pujada però aleshores ja no em val la pena rectificar. Això suposarà més de 40 metres de desnivell extres que a aquestes alçades de cursa fan mal.
Les darreres 4 fites no plantegen massa dificultat i aconsegueixo acabar la cursa amb 2-16-01 i 19 de 22 classificats. Ha estat un bon entrenament tan físic com mental. Malgrat les petites errades i el cansament acabo força satisfet de com he resolt la cursa.

No veig bé el mapa

Després de més d'un mes de faltar a la cita setmanal de les nocturnes, i un cop ha passat el fred siberià d'aquest hivern, hi he tornat aquesta setmana. La cita era a Can Camps (Sant Cugat del Vallés), ben a prop de casa. 

Arribo molt just de temps: pagar la inscripció i cap a la sortida corrent a tope. Agafo el mapa i tothom ja està en marxa i em quedo sol veient com s'allunyen les llumetes.
No acabo de veure bé el mapa. Corro per la pista forestal fins el triangle. Em costa prendre decisions perquè no veig bé les línies del mapa. Segueixo la pista endavant. Es pujada i es fa feixuga. Vaig lent. S'acaba la pista i a través d'un petit bosc empalmo amb una altra pista. Estic en una zona que conec dels meus entrenaments per la serra de Galliners, però em segueix costant molt veure les línies dels camins del mapa. Em preocupa aquesta falta de visió. Si que he perdut vista en aquest darrer mes! Hauré d'anar a l'oftalmòleg.
A través d'un petit corriol arribo a la primera fita. Ja fa estona que estic completament sol. He quedat l'últim destacat.
En el moment de fitar descobreixo quin era el meu problema. Estava corrent amb les ulleres!!! Me les trec i les poso amb compte a la butxaca de l'armilla. Quin alleujament! Ara ja veig el mapa amb normalitat, però he perdut molt de temps. Ja porto més de 10 minuts de cursa i tots aquests dubtes inicials m'han fet perdre molt de temps.
A la fita 2 em trobo més gent, per què és una fita que hem de fer varies vegades. Tret d'alguns moments puntuals faré la cursa molt sol al mig de la foscor. Em resulta agradable orientar-me amb solitud amb poca llum. Vaig localitzant les fites sense massa problemes, tret d'alguns dubtes en alguns moments però que vaig solucionant sense massa entrebancs.
Intento anar ràpid pels camins en mig de la foscor mirant a banda i banda per localitzar els encreuaments i no despistar-me. Em desplaço pel mig del bosc cercant el lloc exacte on està a la fita. A vegades no és gens fàcil veure el lloc on es troba. Resulta tot un repte en alguns moments. Veig alguns punts de llum que es belluguen en diferents direccions. En els moments finals de la cursa em torno a creuar amb gent. Estic en una zona on en poc espai hi ha moltes fites. Ja les tinc totes. Toca el darrer esforç fins arribar al final.
Han estat més de 2 hores, en concret 2-18 per arribar el darrer. No podia esperar res millor després del desastrós inici de cursa.

Nova rogaining i nou equip

Com cada temporada les rogainings comencen el mes de gener a l'Espulga Calba amb la wild boar, sempre una gran cursa amb molt bona organització i amb uns magnífics terrenys i mapes. Arribo amb temps per donar un cop de mà en les prèvies de la cursa.

Municipi de l'Espluga Calba

Fins ara havia fet totes les rogainings amb el mateix equip, però aquest cop canvio d'equip. Faré la cursa amb el Jordi i al Sergi a qui conec de coincidir en altres curses.

Esperant la sortida. Foto Salut Masip

A diferència de l'any passat no passem fred mentre esperem l'inici de la cursa a la plaça del castell. Ens desplacem tots junts fins el punt de sortida una mica allunyat fora del poble i allà ens reparteixen els mapes.

Dissenyem una estratègia inicial sense massa problemes i que anirem replantejant en funció del nostre ritme de cursa. D'entrada pentinarem totes les fites de la zona Nord del mapa evitant en la mesura del possible fer més desnivell del necessari. Sortim caminant en direcció a la fita 35. Per arribar-hi hem de sortejar alguns marges de pedra. Canviem la primera decisió i anirem a cercar dues fites més en aquest inici (42 i 81) que d'entrada no havíem previst. Travessem alguns camps de blat i ordi tal com ens informa en Jordi, expert en aquestes qüestions. Aquesta serà una constant al llarg de les 6 hores, travessar i vorejar camps. També serà una constant una parella de nòrdics superveterans que faran la mateixa cursa que nosaltres gairebé fins el final

Reprenem les fites que havíem previst en un inici. Primer la 52, on ja portem més d'una hora, la 43 i la 71 que està dins d'una cabana on ens trobem una sorpresa: el Felip estirat al terra tot fent fotos. En aquesta coincidim amb l'equip també de veterans de Els Bandolers.

Foto Felip Gili

Tenim una bona tirada fins a la següent (86), primer per camí i després per carretera. Seguim caminat a bon pas i aprofitem per fer petar la xerrada. Tots tres treballem en educació, i com no, tenim un bon munt d'anècdotes per anar explicant. Ja camí de la 86 decidim de nou canviar la nostra estratègia inicial i farem un bucle per la zona Nord-Est on ens creiem que podrem arreplegar una bona suma de punts.
Arribem a un trencall de la carretera i ens hem de resituar abans de decidir si agafem la pista que tenim a l'esquerra. Estàvem distrets amb la nostra xerrameca. Ens hi posem i la 65 ja és nostra.
Agafem un camí i després entre camps d'oliveres ens apropem al bosquet i a les runes on està localitzada la 72. Ens toca baixar i després pujar fins a la 92, situada en un encreuament de rases que identifiquem com uns trinxeres de la guerra civil.
Estem a l'extrem Nord-Est del mapa i ja hem superat les 3 hores de cursa. Seguim caminant a bon ritme cap a la 85. Deixem que la parella nòrdica superveterana que fins ara ens ha seguit tota l'estona ens condueixi fins a la fita. Aprofitem aquests moments de relax per avituallar-nos sense aturar-nos i estudiar l'estratègia que ens ha de portar fins a l'arribada tot recollint el màxim de punts possibles en el camí de tornada.
A partir d'aquí ja anem a contrarellotge com en totes les segones parts de les rogainings. Anem ràpids però seguim caminant encara sense neguit, passem per la 56, la 64 i la 63.

Tot bé i sense cap entrebanc. Ja tenim decidit tot el nostre trajecte fins a l'arribada. Tenim dubtes de que sigui possible fer-ho, però tampoc veiem una altra possibilitat i som optimistes. A prop de la 75 escoltem un crit, "Iñaki!", és el Lluís que crida al seu company. Ja hi arribàvem però ens han ajudat. Només queda una hora de cursa i ja comencem a tenir pressa. Ara si que ho veiem just, però encara anem tranquils.

La 66 de nou en una rassa ens fa perdre una mica de temps, potser un parell de minuts. Comencem a apressar el pas fins la 76: 30 minuts per acabar. Baixem fins al camí pel dret, però la baixada es complicada ja que el bosc està molt brut i en alguns moments es fa difícil trobar per on passar. Ja som al camí. Comencem a córrer. Serà molt difícil no penalitzar. Deixem el camí i correm vorejant els camps en direcció a la 51, al menys amb aquesta minimitzarem la possible penalització. Accelerem el nostre ritme, encara pels camps i després ja per la carretera asfaltada.
Quan la deixem i enfilem el darrer tram de camí ja portem les 6 hores de cursa. Cauen els primers 5 punts de penalització. Es tracta d'evitar la segona penalització. No podem anar més ràpids del que anem. Les nostres cames no donen per més. Finalment arribem amb 6-05-58 per 58 segons hem perdut 5 punts més. Ha estat una llàstima però hem fet el que hem pogut.
En el camí de tornada cap a l'Espluba Calba ens mostrem satisfets de la cursa que ens ha sortit i ens lamentem d'aquests punts perduts, però ara ja està fet. Un com veiem els resultats i ens comparem amb altres equips encara valorem més el que hem fet, han estat 102 punts i a pocs punts d'altres que normalment ens treuen molta més avantatge.
A l'Espulga ens espera un bon sopar preparat per la organització i amanit amb els comentaris de la cursa amb la resta de companys i competidors amb els que compartim una bona estona abans d'enfilar el llarg camí cap a casa.

Mala nit

La meva cinquena cursa nocturna de la temporada i la primera en una setmana ja plenament laboral. M'he decidit a participar perquè no està pas massa lluny de casa, just al Parc de l'Oreneta a prop de Can Caralleu, tan sols 20 minuts en cotxe. En el moment de sortir de casa tinc mandra, però un cop allà en tinc ganes. La proposta és divertida: 8 fites i 4 fites mòbils, tota una novetat per a mi. Veig difícil poder fer les fites mòbils, però les altres 8 les veig possibles.

Ens reunim una bona colla a la sortida. Ja amb el mapa a la mà em costa molt prendre la decisió per on començar. La primera fita (37), em resulta fàcil i m'animo i vaig per la segona, dins del parc de l'Oreneta. No m'oriento entre els seus camins i la deixo per més endavant. Vaig a per la fita mòbil nº 2 que tinc a prop i considero assequible. La següent (34) la trobo sense dificultat. M'ajuda que tots els competeixen per guanyar van en direcció contrària a tota velocitat. Però ben aviat m'encallo de nou entre els camins d'un parc en la cerca de la 33 i va passant el temps . Finalment ja tinc 3 fites + 1 mòbil. 

Torno a cercar la que m'havia deixat (31), atacant ara des del triangle i em torna a costar però al final ja la tinc. Abans d'acabar veig possible trobar-ne 3 més. Puc agafar un bon ritme de cursa pels carrers propers al Parc, però només en localitzo dues (38 i 35), la 32 no la trobo. No m'ha ajudat gens trobar-me allà a un parell més d'orientadors que tampoc l'han localitzat. Enfilo ràpid cap a l'arribada. 6 fites + 1 mòbil un pobre bagatge per una mala nit d'orientació, 1 hora 39 minuts i 49 d'entre 53 classificats. 

Un cop a casa analitzo les decisions que he pres al llarg de la cursa i tenia molt millors opcions. He estat especialment espès. Ara bé, tot es veu molt més fàcil des de casa amb una bona llum i amb temps per pensar. De moment deixo les nocturnes, per ara, encara que no descarto pas del tot fer-ne alguna més abans no acabi la lliga de nocturnes.

Corregudes nadalenques

Hem gaudit d'uns bons dies: ha fet sol i no ha plogut. Disposar de temps per entrenar és un luxe. No haig de sortir quan encara és fosc, amb el fred i ben abrigat, amb la llum del frontal o sota les faroles dels carrers de les urbanitzacions properes. He pogut entrenar a mig matí o als vols del migdia sota un sol que escalfava prou aprofitant tots els racons del rodal: pistes amples, petits corriols, boscos ben conservats malgrat la pressió urbanística. I a més amb temps per endavant sense haver d'estar a casa a una hora determinada per entrar puntualment a la feina.
He entrenat sense massa planificació prèvia, simplement per sensacions i segons el que em venia de gust fer fent una mica de tot, però acumulant una bona suma de qms. en aquestes dues setmanes abans de la tornada a la feina.
Per entre mig m'he divertit en un parell de nocturnes d'orientació i per acabar el dia de Reis vaig tornar al Parc de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac en una sortida exploratòria de nous camins, amb un recorregut inèdit i força interessant com gairebé tots els que es poden fer per aquest Parc Natural.
Vaig arribar ben d'hora a la Torre de l'Àngel. La primera part és un dels meus recorreguts habituals, Can Robert i Can Pobla i camí dels Monjos, però aquest cop deixo de banda fer cim i agafo el camí de la Senyora, un corriol ben fressat i que volta la muntanya per la vessant de llevant. No fa un dia massa clar però a estones puc contemplar unes bones vistes.

Castellassa de Can Torres

Deixo la opció de pujar per via directe fins el cim i continuo fins a la canal de Santa Agnès. Visito la sempre enigmàtica construcció derruïda que sempre fa pensar en qui devia viure en aquest lloc tan feréstec i en com devia ser la vida allà en altres temps.

Enfilo amunt el fort desnivell que sense més, em mena al Morral del Drac i la seva coneguda cova. Aquí tinc la opció de baixar per la canal de l'Abella, però agafo el camí que porta en direcció al Montcau per desviar-me a l'esquerra per la canal del Pi Tort que en forta baixada em deixa davant de la porta de Can Pèlags, una de les grans masies de la zona que malgrat està en perfectes condicions sembla deshabitada.

Ara ja per pista i passant pel costat de Can Garrigosa ben aviat torno a ser a la Torre de l'Àngel on un parell d'hores abans havia deixat el cotxe.

Bona intenció, però ...

Aquesta és la meva tercera participació a la Turró-O, una competició i divertiment d'orientació nocturna que organitzen els amics del senglar-O al Parc de la Pollancreda de Sant Cugat des de ja fa sis anys. Serà la meva quarta nocturna de la temporada. 

En les meves anteriors participacions en la Turró-O em vaig divertir molt cercant fites i més fites amb un mapa sense descripcions de control i un parc ple de fites trampes per tot arreu i tractant de no cometre errades a l'hora de pinçar. Però en aquesta edició ens obsequien amb una modalitat diferent d'orientació. Serà el que anomenen micro-orientació en format duel-O. Com una mena de competició per eliminació en que en cada cursa competiràs directament per la classificació per la següent ronda amb un altre company. Sembla que la diversió i l'entreteniment els tindrem assegurats.

Anem arribant a lloc i tothom comenta aquesta modalitat tan peculiar.
La primera cursa malgrat prendre la sortida amb un company, tots dos quedarem classificats per la següent ronda ja que som menys dels que la organització s'esperava. Mentre esperem per sortir sorgeix un primer problema que serà una constant al llarg de la nit. No hi ha prou mapes i cal esperar que acabin els que han sortit primer per tal de tenir-ne.

Aquesta primera cursa no competitiva serveix per prendre contacte amb la zona i la modalitat de cursa, sobre amb el tema de les cintes que hi ha en el terreny i que no podem traspassar ni per dalt, ni per baix. Cal estar molt atent a no equivocar-se. Són curses sprint entre 15 i 20 fites i que es resolen amb menys de 10 minuts, però el que es diu córrer, al menys jo, corro poc.

Després d'aquesta primera presa de contacte faré 5 curses més. En alguns moments tant anar d'aquí cap allà amb tants arbres i tantes cintes quedo del tot descol·locat i necessito aturar-me un moment per saber cap on haig d'anar i no cometre errades. Més que anar corrents el que intento és no equivocar-me. 

El resultat ha estat prou bo. He perdut 3 enfrontaments i n'he guanyat 2. La tàctica d'assegurar i no cometre errades ha estat bona, ja que en els 5 enfrontament he arribat darrere del meu contrincant, però aquest en dues ocasions s'havia equivocat.

Les curses han estat divertides i entretingudes, però hi ha hagut massa estona d'espera entre cursa i cursa i la manca de mapes, sobre tot, al principi encara ha agreujat aquest problema. Això ha fet que la nit es fes una mica llarga. Per properes edicions amb aquesta modalitat, cal cercar alguna manera de que tot plegat sigui més dinàmic i ràpid i que el temps d'espera sigui el menys possible.

Portes

Fa temps que fotografio portes de tot tipus i algunes finestres que em criden l'atenció. Aquí us en deixo una mostra.

Sant Silvestre-O

Ja fa temps que he anat deixant les curses d'asfalt i també les de muntanya. Encara en faig alguna però ben poques. Les he substituït per les curses d'orientació. Però encara mai havia participat a la Sant Silvestre d'orientació que es fa a la Mar Bella. Aprofitant que darrerament m'ha donat per fer curses nocturnes, aquest ha estat l'any del meu debut en aquesta cursa. I haig de dir per endavant que m'ho vaig passar bé.
Es tractava d'una cursa score, amb sortida en massa i un temps límit per acabar. Es podria qualificar d'una sprint llarga: 27 fites situades entre la Mar Bella i el Parc Diagonal Mar. Abans de la sortida ens demanen que siguem prudents al travessar els carrers ja que estem en una zona de molt de trànsit.
Un cop tinc el mapa a la mà, cal perfilar l'estratègia de cursa. Com sempre sóc una mica lent a decidir D'entrada no tinc massa clar que pugui fer totes les fites.

Foto de la web de la cursa: l'ultima lluna

Començo per les 4 del parc (de pas també he passat per una que hi havia a la platja) que hi ha al Sud del mapa. Vaig amb dubtes, però tampoc trigo tant a trobar-les, ajudat una mica per tots els que volten per allà.
Deixo el parc i entro a la zona urbana de Diagonal Mar i els seus parcs. Ara ja em trobo millor i corro ràpid amb bones sensacions. Em sento a gust i vaig perfilant l'estratègia de cursa sobre la marxa, fita rere fita. Penso que igual si que serà possible fer totes les fites.
És divertit córrer pels carrers. La gent ens mira estranyats. ¿Què fan aquests amb el frontal i un paperot a les mans ? Tot mirant el mapa i corrent amb torço el turmell en un bordó. Mira que ho sé que això passa! Camino, provo de trotar i no passa res, de nou gas a fons.
Travesso la que fa poc ha estat la zona d'arribada de la cursa dels Nassos. Estan desmontant i netejant. Entro dins la zona d'un parc. Cal anar amb compte amb les tanques a l'entrar i sortir dels parcs per no donar voltes innecessàries. Tota una sorpressa aquest parc! Hauré de venir algun matí de visita. Començo a córrer a contrarrellotge. El temps s'acaba.
És evident que no podré fer totes les fites. Prenc les darreres decisions. Arribo 40 segons tard i penalitzo. M'he deixat 5 fites. Segurament amb 5 minuts més, les hauria tingut al sac. A l'arribada ens espera xocolata desfeta i melindros, una bona xerrada amb els companys i un sorteig de material. He estat de sort i m'ha tocat un frontal que fa bona pinta.  Llàstima perquè fa poc n'havia comprat un de nou.
Al final 30 de 49 arribats. No està gens malament. El primer les ha trobat totes en poc més de 31 minuts.
Dimecres em tornaré a posar el frontal a la cursa del turró-O que promet ser molt emocionant amb el seu format de duels.

Twittear