De nou una rogaining, aquesta vegada a La Molina. D'entrada és atractiva pel lloc. Vaig amb ganes després d'haver entrenat regularment al llarg de tot l'estiu. La previsió meteorològica és de pluges i ens fa témer el pitjor. Arribem amb temps a l'estació de la Molina. Fa fresca però també fa sol. Un cop hem recollit els pitralls i ens preparem per la jornada no sabem massa què posar a la motxilla.
Passat el control de material ens donen el mapa. Aquest és un dels moments decisius en una rogaining, el moment de pensar l'estratègia de cursa i en aquest cas en que el desnivell serà important encara més. Estudiem acuradament el mapa i descartem la zona sud. Anirem a collir el màxim de fites i punts possibles a la zona Nord, escombrant el mapa d'Oest a Est a l'anada i a l'inrevés en la tornada.
Molts equips surten corrent, però nosaltres ho fem caminant tenim sis hores per endavant per córrer, per tant, no ens cal sortir amb pressa. La primera fita (34) està a prop i a més és fàcil, igual que la segona (47). Ens fem una foto i això ens desconcentra i sortim de la fita despistats i ens costa trobar quin és el camí correcte. Finalment ens reorientem i primer per carrers i carretera i després per un camí ample trobem la 44 i la 70 després d'una forta baixada i continuem fins a la 51, al costat de l'alberg on a l'acabar dinarem. Estem en la part més baixa de la cursa.
Dubtem de si enfilar-nos bosc amunt a la cerca de la 83, però la deixem estar i anem a per tres fites de 6 punts, primer en pujada fins a la 65.Desfem el camí fins travessar la via del tren i de nou amunt ara la 62 que està dins un dolmen. Tota una curiositat, la primera vegada que trobem una fita en un lloc tan singular.
Abandonem definitivament les instal·lacions i construccions de l'estació d'esquí i seguim amunt fins a la 63. Aquí nova pèrdua de temps. Estem al lloc però no la trobem. Vinga donar voltes i resulta que estava al costat per on ja havíem passat al principi però no l'havíem vist. Ens tornem a trobar amb el David i la Teresa que sembla que han escollit la mateixa estratègia que nosaltres. Ja que ens creuarem amb ells diferents vegades al llarg de la cursa.
Les següents fites són 73, 67 i 81, totes elles gairebé sempre pujant i guanyant alçada, però sense massa problemes tècnics per camins, boscos força transitables i magnífics prats alpins. Ja portem 3 hores de cursa i ens aturem una estona a menjar l'entrepà que portem. Fem dues fites més encara en pujada, la 54 i la 60 i decidim ja agafar el camí de retorn. No ens dóna temps de fer les 4 fites que estan a l'extrem Nord-Est del mapa i que amb les que haguéssim sumat un bon grapat de punts. Fa estona que uns núvols negres es mostren amenaçadors, però de moment ens respecten.
Baixem força i passem la 64 en un prat rodejada de vaques, al costat d'una construcció i la 52 passada ja la collada de Tosses.
La 84 ens obliga a fer una forta baixada que després caldrà remuntar, però paga la pena són 8 punts que són de bon aprofitar.. Més de 4 hores de cursa i ens tornem a retrobar amb el David i la Teresa.
La 74 no és difícil, però el camí és llarg. Primer ens cal remuntar un fort desnivell, i després seguir una pista i un llarg corriol pel mig d'un bosc fins trobar-la, just al costat d'un búnquer, segurament de la famosa línia Pirineus.
Comencen a caure gotes i finalment es posa a ploure. Només ens resta poc més d'una hora. L'esforç i els desgast físic ja es noten a les cames. Baixem fins la carretera i troten. Deixem la carretera primer per una pista i després a través del bosc fins a la 42 en un altre búnquer.
Ara el camí que seguim s'enfila poc, però amb el cansament acumulat sembla una pujada inacabable. La pluja és intermitent. Fem la 72. Ja no plou i entomem una baixada molt dreta pel que a l'hivern és una pista d'esquí. En aquest darrer tram de cursa no fem massa bona elecció de ruta i malgrat passar gairebé pel davant de la 41 no l'anem a pinçar per simple despiste i ens encaminem cap a l'arribada.
Tenim encara 6 minuts, potser temps suficient per anar a la 33 i sumar 3 punts més, però no volem arriscar i donem la nostra rogaining per acabada amb 5-54 19 fites i 110 punts, 6è de la categoria de veterans de 7 equips classificats i 40 en la general de 71.
Finalment no ens dutxem perquè ens volem fer pagar per fer-ho a l'estació d'esquí i a més amb aigua freda i ens acomiadem de la rogaining amb una bona paella al costat de l'alberg i sense que la temuda pluja hagi fet pràcticament acte de presència, excepte una curta estona.
Dubtem de si enfilar-nos bosc amunt a la cerca de la 83, però la deixem estar i anem a per tres fites de 6 punts, primer en pujada fins a la 65.Desfem el camí fins travessar la via del tren i de nou amunt ara la 62 que està dins un dolmen. Tota una curiositat, la primera vegada que trobem una fita en un lloc tan singular.
Abandonem definitivament les instal·lacions i construccions de l'estació d'esquí i seguim amunt fins a la 63. Aquí nova pèrdua de temps. Estem al lloc però no la trobem. Vinga donar voltes i resulta que estava al costat per on ja havíem passat al principi però no l'havíem vist. Ens tornem a trobar amb el David i la Teresa que sembla que han escollit la mateixa estratègia que nosaltres. Ja que ens creuarem amb ells diferents vegades al llarg de la cursa.
Les següents fites són 73, 67 i 81, totes elles gairebé sempre pujant i guanyant alçada, però sense massa problemes tècnics per camins, boscos força transitables i magnífics prats alpins. Ja portem 3 hores de cursa i ens aturem una estona a menjar l'entrepà que portem. Fem dues fites més encara en pujada, la 54 i la 60 i decidim ja agafar el camí de retorn. No ens dóna temps de fer les 4 fites que estan a l'extrem Nord-Est del mapa i que amb les que haguéssim sumat un bon grapat de punts. Fa estona que uns núvols negres es mostren amenaçadors, però de moment ens respecten.
Baixem força i passem la 64 en un prat rodejada de vaques, al costat d'una construcció i la 52 passada ja la collada de Tosses.
La 84 ens obliga a fer una forta baixada que després caldrà remuntar, però paga la pena són 8 punts que són de bon aprofitar.. Més de 4 hores de cursa i ens tornem a retrobar amb el David i la Teresa.
La 74 no és difícil, però el camí és llarg. Primer ens cal remuntar un fort desnivell, i després seguir una pista i un llarg corriol pel mig d'un bosc fins trobar-la, just al costat d'un búnquer, segurament de la famosa línia Pirineus.
Comencen a caure gotes i finalment es posa a ploure. Només ens resta poc més d'una hora. L'esforç i els desgast físic ja es noten a les cames. Baixem fins la carretera i troten. Deixem la carretera primer per una pista i després a través del bosc fins a la 42 en un altre búnquer.
Ara el camí que seguim s'enfila poc, però amb el cansament acumulat sembla una pujada inacabable. La pluja és intermitent. Fem la 72. Ja no plou i entomem una baixada molt dreta pel que a l'hivern és una pista d'esquí. En aquest darrer tram de cursa no fem massa bona elecció de ruta i malgrat passar gairebé pel davant de la 41 no l'anem a pinçar per simple despiste i ens encaminem cap a l'arribada.
Tenim encara 6 minuts, potser temps suficient per anar a la 33 i sumar 3 punts més, però no volem arriscar i donem la nostra rogaining per acabada amb 5-54 19 fites i 110 punts, 6è de la categoria de veterans de 7 equips classificats i 40 en la general de 71.
Finalment no ens dutxem perquè ens volem fer pagar per fer-ho a l'estació d'esquí i a més amb aigua freda i ens acomiadem de la rogaining amb una bona paella al costat de l'alberg i sense que la temuda pluja hagi fet pràcticament acte de presència, excepte una curta estona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada