dijous, 4 d’agost de 2011

Més de tres hores d'orientació.


La Quillane ha estat anunciat com el terreny més tècnic de Catalunya. És una cursa que em fa respecte amb un mapa a escala 1:15000, 9400 metres, 300 de desnivell i 20 fites per endavant. Malgrat que és lluny em resulta prou atractiva per justificar aquest llarg desplaçament fins a la Catalunya Nord. Tota la cursa té lloc a una alçada superior als 1700 metres. Arribo amb una forma física acceptable ja que les darreres setmanes he pogut entrenar amb certa regularitat. 
Ja tinc el mapa a les mans, un mapa gairebé tot blanc excepte els aiguamolls, les roques i els camins. No em costa massa orientar-me i posar-me en marxa. Davant meu ha sortit Olav Lundanes, el campió del món actual de llarga distància. Enllaço bé i ràpid les 4 primeres fites. Les sensacions són bones. Malgrat ser un bosc força net tampoc puc córrer massa ja que tinc que estar atent a tots els elements per anar en la bona direcció. Un cop a casa consulto els parcials i després d'aquestes primeres fites estic el 9è. Mai havia estat tant amunt des que estic a la categoria de H35.
De la 4 a la 5 hi ha la meva primera tirada llarga, gairebé 1 km. en línia recta. Escullo estalviar-me desnivell i vaig a buscar el camí a nivell i corre fins a trobar un pas entre dos turons que m'ha de portar fins a la fita. Està en una roca, però un petit despiste fa que arribi a una roca que no és la correcte. Identifico aviat on soc i em reoriento per acabar de localitzar la fita. 
La 6 està a l'altra banda d'uns aiguamolls. No els vull pas travessar però m'acabo trobant al mig. Vés que hi farem. Un cop surto i localitzo un corriol em tinc que situar de nou al mapa. Perdo una estona potser 5 minuts. La 7 és ràpida només cal rodejar l'aiguamoll i llegir bé el relleu. Cap problema. De camí a la 8 passo per l'avituallament. Està a l'altra banda del petit llom que tinc al davant en una zona de roques. Un cop soc a la zona el problema és trobar la roca que toca. Aquest sempre és un problema saber quines són les roques que estan dibuixades en el mapa i quines no. El primer grup de roques no són, el segon tampoc, però a la tercera allà està. Havia estat ben a prop i m'he desviat cap on no tocava.
Per anar a la 9 no faig una bona elecció de ruta. Dono volta innecessàriament i a més quant estic a la zona no m'acabo de situar. Analitzo el relleu i comparo amb el mapa fins trobar un punt de referència clar que em permeti localitzar la fita. És la fita on perdo més temps, però gaudeixo d'aquesta cerca.
I ara bé la tirada més llarga, 1200 metres que decideixo fer a rumb i anar-me re-situant pel camí prenent com a referència el relleu. i així ho faig, primer de tot superant un fort desnivell després de travessar un petit corrent d'aigua. Vaig mantenint el rumb fins arribar a una tanca. Ja estic a prop, cerco una minúscula  clariana que hi ha a la tanca i des d'allà ataco la fita i la clavo. Estic molt satisfet. Vaig estar 25 minuts, i el primer ho va fer amb 13, però no crec que jo ho pugui fer més ràpid. Porto dues hores de cursa.
Aquesta fita em dóna confiança i m'animo. De fet en el que resta de cursa ja no faig més errades greus, excepte petits detalls que rectifico immediatament, però en tot moment identifico el relleu que resulta clau en la majoria d'eleccions de rutes, així com els detalls de les diferents roques.
Acabo la cursa amb 3-16-13 i penúltim de la classificació, però a pocs segons de l'antepenúltim. El primer classificat, un francès, ho ha fet en 1-33, però el primer català, cinquè de la classificació ha necessitat 2 hores. Tinc clar que he millorat molt en la interpretació i utilització de les corbes de nivell i el relleu, però em falta ser capaç de córrer més ràpid mentre m'oriento. Si ho aconsegueixo milloraré molt els meus temps.