Orientació en un lloc conegut

Per primera vegada correré una cursa d’orientació en un lloc conegut: el bosc de Can Deu. Aquest va ser el lloc on fa uns 30 anys vaig començar a córrer. La quantitat de voltes que he fet  pels camins d’aquest indret són incomptables!

Avui no necessitaré la brúixola per orientar-me, però malgrat tot l’agafo. Només arribar em trobo amb el Pau i parlem una estona. Ell surt 30 minuts abans que jo. Faig un passeig pel bosc abans de començar i ja estic a punt. Ja és hora.

Miro el mapa i situo perfectament on són les primeres fites que trobo sense problemes. En algunes sé exactament el lloc on les trobaré. En tinc que trobar 20 en 4.900 metres de recorregut lineal.

En la cinquena porto 15 minuts de cursa. Podré baixar de l’hora per primera vegada! De la 7 a la 8 hi ha un 1km. en línea recta. Trigo més de 7 minuts, però tot va bé. En la cerca de la 10 em despisto una mica i em costa localitzar-la. Soc a la meitat i porto 37 minuts. El repte de baixar de l’hora serà complicat. Però ara les fites estan totes molt juntes. Es tracta d’accelerar i així ho faig.

Trobo la que fa 15. Porto 49 minuts. Encara és possible. Mentre m’acosto a la 16 veig al Pau. Vaig a per ell! Però la 17 també se’m resisteix una mica. Ja només en queden tres! Vaig a tope per fer un temps final de 1-03-48. Arribem pràcticament junts amb el Pau.

He estat a prop de baixar de l’hora. Com sempre comentem amb els companys com ens ha anat la cursa i les dificultats i despistes que hem tingut. Un cop a casa reviso els temps de fita a fita i en 9 fites he trigat menys de 2 minuts a localitzar-les. Estic satisfet.

Demà torno a tenir cursa d’orientació! Feia temps que no feia dos curses en un cap de setmana. De fet no acostumo a fer-ho. A veure com anirà demà. Tinc dubtes de si acusaré l’esforç d’avui.

Cursa d'orientació Ultrallarga

La tercera cursa d’orientació de la temporada era ben lluny a Torroella de Montgrí. La pluja d’ahir no era pas un bon auguri per avui. Hem travessat la comarca de La Selva per entremig d’un espessa boira. Però per sort a l’hora de la sortida de la cursa no hi havia ni boira, ni plovia, encara que el cel estava cobert per uns núvols grisos i amenaçadors.

La cursa d’avui era de Copa Catalana i al mateix temps era Campionat de Catalunya d’Ultrallarga. A diferència de les curses del Circuït Oros, en aquestes no veus el mapa, ni tens cap informació de la cursa fins el moment de l’inici de la mateixa.

També ha estat el dia de l’estreno del Sportident, un aparell aparentment de plàstic, però que conté alguna mena de xip amb el que es controla el pas del corredor per la fita i així un cop has arribat et donen el resultat final amb el temps de pas per cada una de les fites.

Tot a punt. Serà un recorregut de 7.000 metres 190 metres de desnivell i 17 fites. L’inici està en un camí pel que no em fa falta orientar el mapa. De fet només utilitzaré la brúixola en la fita 5. Fins aquí no tinc cap problema. Per arribar a la 6 em desvio una mica i trobo primer la 7, però no hi perdo massa temps. On em despisto més és en la 8. Un cop a casa crec que ha estat per excés de confiança i manca de concentració. La resta de la cursa torna a ser ràpida i sense pèrdua. Les darreres fites les faig molt amb un bon ritme de cursa i arribo sprintant amb un temps de 1-43-26, molt satisfet de com ha anat, encara que tan sols he fet el 9è de 11 corredors de la meva categoria.

Però si comparo amb la resta de curses d’orientació que he fet, i encara que en aquest tipus de curses sempre es fa difícil establir comparances, aquesta ha estat la millor fins ara.

Entrenament fotogràfic

El d’aquest matí ha estat un entrenament diferent. Tenia a gairebé tots els companys amb els que ens trobem els diumenges corrent la mitja de Granollers i per tant he sortit a entrenar sol. He aprofitat per fer el mateix recorregut que el proper dijous gras farem amb els alumnes caminant.

Cada any fem una excursió a peu amb tots els alumnes de Cicle Superior de forma alterna: un any Coll d’Estenalles, Montcau, La Mola, Cavall Bernat, i un altre any, sortim des de l’escola caminant cap a Can Deu, Torrent de Gotelles, Can Argelaguet i un altre cop cap a l’escola. Aquest any ens toca aquesta segona opció.

Després que fa uns mesos em robessin la càmera digital, aquesta setmana n’’he comprat una altra. He sortit a provar-la amb l’objectiu d’elaborar després un Powerpoint amb les fotos i amb textos en anglès per mostrar als alumnes pocs dies abans de la sortida. Es tractava de córrer i anar parant per fer fotos, ara aquí, ara allà del que creia més significatiu i que em podia ajudar a elaborar aquesta presentació utilitzant el vocabulari anglès bàsic que coneixen.

A la baixada de la Font dels Capellans veig venir corrent a en Pep, un company de Terrassa amb un amic. M’han acompanyat un bon tros en aquesta cursa fotogràfica. Com sempre que ens trobem hem fet petar la xerrada una bona estona.

A mig camí la càmera es queixa i diu que ja no té bateria. Anem fins a Mossen Homs on deixo als amics i agafo el camí de tornada a casa, però abans de deixar estar les fotos, provo de nou i funciona.

Aleshores torno al lloc on he fet la darrera foto i faig la resta del recorregut sense més contratemps. Ja tinc totes les fotos descarregades a l’ordinador. Ara es tracta d’elaborar el muntatge. Al final han estat gairebé dues hores i al voltant d’uns 20 km. Ha estat un entrenament divertit i diferent.

Dues errades em fan perdre temps!

El matí era fred. A la cua per recollir la tarja de la segona cursa del circuït Oros, m’he trobat el Joaquín un company de curses d’asfalt que també s’està afeccionant això de les curses d’orientació. Avui feia la cursa amb la seva filla.

Ja al pàrquing quan em posava la roba de feina he estat xerrant amb el Jordi un company de club. Escalfo una estona que bona falta em fa amb la fresqueta que corre pel Parc Forestal de Mataró.

Veig la sortida dels C1 i ens preparem els del circuït C2. La sortida és en massa. Ens reparteixen el mapa que no podem veure fins que ens donen la sortida. Sense mirar el mapa tots comencem a enfilar muntanya amunt tal com han fet prèviament els del C1. Al poc formem una filera en un petit corriol fins que aconseguim sortir a una pista forestal prou ample on tothom agafa el seu ritme de cursa. Fins la primera fita hi ha al voltant de 2000 metres. Cap problema per localitzar-la. Tot va bé.

La segona fita també la trobo ràpid. Per arribar a la 3, primer cal baixar un fort desnivell entre un bosc ple de matolls, i després enfilar-se amunt. Allà em trobo al Jordi. Un cop localitzada anem per la 4. Toca tornar a baixar i tornar a enfilar-se. Això serà una constant en el dia d’avui.

Per anar a la 5 primer segueixo uns camins amb alguna que altra drecera i finalment decideixo pujar pel dret. Aquí m’equivoco i em costa de trobar-la. Estic convençut d’estar al lloc correcte, però la fita no apareix per enlloc. Veig el Jordi que m’indica que és més endarrere. Cames ajudeu-me. Aquí he perdut força temps. Tan bé que anava! Després a casa tranquil·lament veig exactament quin ha estat el meu error.

La 6 no presenta cap dificultat. El camí a la 7 és llarg. Vaig per camí amb alguns trams de dura pujada. Arribo a la zona de barrancs on ha d’estar i quan l’estic buscant retrobo al Jordi. Ens repartim la feina de cerca (“jo per baix, tu per dalt”) i aviat ja la tenim. Sortim fletxats cap a la 8. Ja hi som a prop. Aviat som un bon grup de gent cercant el mateix. Ara voltem per aquí, ara per allà. El Jordi es decanta per l’esquerra i jo ho faig per la dreta i no hi ha manera de trobar-la. Torno a un lloc (unes runes) on poder iniciar l’orientació de nou i veig clarament on ha estat el meu error. Un altre lloc on he perdut un temps considerable.    

Ara si les darreres fites són fàcils i ràpidament em planto a l’arribada. Temps final 1-38-21, el 21 de 39 participants en el C2. Tindré que aprendre de les meves errades per les properes curses.

Balandrau (2579m.)

Feia dies que tenia ganes de pujar al Balandrau, i aquest matí he agafat el cotxe i amb una mica més d’un parell d’hores m’he plantat a la pista de terra que surt de Tregurà de Dalt i que al cap de 5 ó 6 km. et deixa al peu del camí on hi ha l’indicador “Font Lletera-Clot de la Congesta”.

S’ha aixecat un dia gris, però a mesura que m’apropava als Pirineus els núvols s’anaven trencant  i el sol il·luminava tímidament, encara que grupets de núvols petits s’arrossegaven per les muntanyes.

Bé, és hora de començar a pujar muntanya amunt. El camí és fàcil i es pot seguir sense cap dificultat. Les primeres rampes sense escalfar es fan un mica dures, però aviat arriba una part planera que ajuda a recuperar abans de seguir enfilant amunt. Tal com esperava pràcticament no hi ha neu, i fa il·lusió trepitjar les poques clapes que hi ha.

 

Als 30 minuts passo per la Font Lletera i tinc que fer caminant la darrera rampa abans d’arribar al Coll dels Tres Pins. Porto 47 minuts d’ascensió. Faig una petita aturada per fer alguna foto de la Coma del Freser, el Bastiments i el Torreneules i continuo amunt. Ja queda poc. Ara el camí ja no està tan marcat, però no representa cap problema. Ja veig el cim.

 

Fins aquí encara no havia trobat a ningú. Poc abans fer el cim avanço a una parella.

Una hora 4 minuts fins el cim. Moment de fer fotos i contemplar el paisatge que tinc al davant. Però quan em giro, tot el meu darrera és una gran catifa de núvols que cobreix tot el camí pel que he fet l’ascensió. Sembla que han anat pujant darrera meu.

 

Toca baixar. Abans d’arribar al Coll els Tres Pics ja m’he trobat alguns grups que pugen. A partir d’aquí m’endinso dins de la boira, primer no massa espessa, però mentre baixo vaig perdent visibilitat. Cal vigilar per no perdre el camí. Vaig trobant gent que puja i amb una mica menys de 35 minuts ja soc al cotxe, i de nou cap a casa.

Ha estat una bona matinal de muntanya i un bon entrenament per les curses de muntanya.

Avui no m'he perdut!

Avui he tornat a les curses d’orientació després de sis mesos de no fer-ne i amb la intenció de fer-ho amb una certa continuïtat al llarg d’aquesta temporada.

La cursa era al rodal de Mataró, organitzada pel club OROS. Hi he anat amb un company, el Carles amb qui ens coneixem de les curses d’asfalt. Tots dos competim a la mateixa categoria (H40) i per tant fem el mateix circuït. Avui ens tocava trobar 18 fites en un recorregut de 3.600 metres i 180 metres de desnivell.

Hem arribat amb molt de temps i després de la calor d’ahir feia una mica de fresqueta, però aviat hem gaudit d’una temperatura certament agradable. Abans de començar hem estat comentat les dificultats que encara ens presenten aquestes curses, sobre tot, la interpretació exacte dels mapes i la seva simbologia que no hi ha manera d’aprendre.

Després d’escalfar una mica em tocava sortir. 4 minuts més tard ho feia el Carles. Un cop orientat el mapa en el triangle de sortida, he anat trobant les primeres fites sense dificultat. A la tercera fita em trobo al Carles. Ja m’ha recuperat els 4 minuts!. Però tinc la sensació d’anar bé. De la fita 4 a la 5 travesso un terreny en pujada cobert per matolls alts i quan en surto em trobo que vaig ple d’una mena de punxes de cintura en avall. Sort que no punxen! Com diu algú semblem uns “Espinetes”. Un cop a la fita 5 faig servir de nou la brúixola per orientar el mapa. Serà la darrera vegada per avui. Faré la resta de la cursa orientant-me tan sols amb la interpretació les senyals del mapa. Arribo a la 6 situada dins una rassa i quan en surto arriba en Carles. Ja no ens tornarem a veure fins el final. Entre la 6 i la 7 i aquesta i la 8 hi ha molta distància però les localitzo sense problemes, i amb temps per fer una petita aturada tècnica per canviar “l’aigua de les olives” que feia estona que em molestava.  

Al passar per la fita 9, la teòrica meitat de cursa miro el temps que porto, 45 minuts, però ara venen un seguit de fites que estan molt juntes i que faig molt ràpid. Em trobo un nen que fa un circuït d’iniciació i em pregunta on es troba en el mapa. M’aturo i li hi indico. Segueixo. Arribo a la 15.

 

Ja veig clarament on es troben les fites que falten. Les localitzo ràpidament i acabo amb 1-12-20.

És el moment de beure, menjar alguna cosa i treure’s les punxes de la roba. Estem tots entretinguts amb la mateixa feina una bona estona. És el primer cop que aconsegueixo fer una cursa d’orientació sense perdrem en cap moment. He fet el millor temps de totes les curses en les que participat. Estic molt satisfet, m’ho he passat molt bé.

Un cop a casa consulto els resultats i he fet el 6è dels 33 que feien el circuït C2, i només a 4 segons del 5è i minut i mig del 4t. Ara a esperar la propera d’aquí a dues setmanes a veure si es confirmen aquestes bones sensacions.

Curses de l'any 2006

Un cop acabat l’any i seguint el costum faig un petit resum o balanç de les curses que he fet enguany. Han estat 18 curses, com gairebé els darrers anys. Em moc entre 16 i 18 curses a l’any.

El primer objectiu de l’any va ser la marató de Barcelona. Tots els entrenaments i curses estaven dirigits a aquest objectiu:

Gener: Cursa de Sant Antoni amb bones sensacions i Cros de Sant Sebastià.

Febrer: Mitja marató de Granollers també amb bones sensacions i Cursa de Muntanya de la Vall del Congost.

Març: Marató de Barcelona

Complert aquest objectiu, i fins gairebé passat l’estiu, participo en algunes curses, però sense marcar-me cap objectiu concret:

Maig: cursa d’orientació al bosc de Malhivern de la Garriga, Pujada a Vallhonesta i Pujada a la Salut

Juliol: Cursa nocturna d’orientació a Arbúcies.

Agost: Pujada a la  Peña Oroel

Acabades les vacances reprenc les curses amb l’objectiu de participar en el Circuït Català de Curses de Muntanya.

Setembre: Mitja Marató de Sabadell, la pitjor mitja de la meva vida i cursa del Bandoler

Octubre: Mitja Marató de Muntanya de Sant Llorenç Savall

Novembre: Cursa de Muntanya La Talaia, Cursa de Muntanya El Farell

Desembre: Cursa de Muntanya de Burriac, Pujada a La Mola per Nadal, i Cursa al Riu Ripoll per tancar l’any.

He acabat l’any corrent 210 dies entre curses i entrenaments amb un total de 2.367 km.

 En les meves anotacions dels darrers 17 anys comptabilitzo 36.834 Km. i 11 maratons d’asfalt i 2 de muntanya, 51 mitges maratons, 27 curses de 10km. 113 curses de diferents distàncies i 7 d’orientació.

Per aquest anys que acaba de començar m’agradaria dedicar més temps a les curses d’orientació, participant al circuït Oros i en alguna cursa de la Copa de Catalunya i provar de nou en el Circuït Català de Curses de Muntanya, aquest any que canvio la categoria i ja sóc Master.

Per començar la temporada els meus primers objectius seràn la primera prova del Circuït Oros a Mataró el proper 14 de gener i la primera prova del Circuït Català de Curses de Muntanya el 25 de març la cursa del Puigneulós.

Cursa del Riu Ripoll 2006

Un any més participo en aquesta cursa el dia de Sant Esteve. En aquesta edició els diners de la inscripció s’aporten per una causa solidària al Senegal. Com sempre ens trobem una bona colla de coneguts. Aquesta any la corro sense cap objectiu concret. Quina diferència amb la temperatura que feia l’any passat! Ha vingut un company de l’escola i la farem junts sense pressa. Si a mesura que avança la cursa ens trobem bé augmentarem el ritme.

Com sempre, i avui més, ja que hem sortit del darrera, un cop fets els primers metres per la gespa de les Pistes es produeix un gran embut. Passem el primer quilòmetre amb una mica més de 6 minuts.

Anem bé pujant pel costat de la llera del riu a aquest ritme. Passat el km. 3 veiem com baixen els quatre primers en un petit grup. Com corren! Quin estil! Entre ells el mundialista local Miquel Quesada, que al final seria el guanyador. Ens creuem i ens donem ànims amb tot de companys. Donem la volta i decidim augmentar el ritme en progressió aprofitant que ara ja anem en lleugera baixada. Hem pujat entre 6-08 el primer quilòmetre i 5-39 el quart. Aquest any la cursa és una mica més llarga i els quilometres estan ben marcats.

Van caient els quilometres i anem passant a gent 5-32, 5-24. Fins aquí havíem estat parlant mentre corríem, però a partir d’aquí cada cop parlem menys. Continuem progressant 5-15, 4-32 i 4-24 el darrer quilòmetre, per un temps final de 49-18.

 Acabem amb unes magnífiques sensacions i un promig per sota de 5-30 el quilòmetre.

La organització ha millorat aquest any, però encara ha faltat aigua per tots a l’acabar la cursa. M’he quedat sense! També hi ha atletes que s’han quedat sense samarretes a l’acabar. En definitiva progressa adequadament però massa lentament. La manca d’aigua al finalitzar una cursa és una errada imperdonable.

Pujada a la Mola

Pels que ens agrada córrer i la muntanya aquesta és una bona manera de celebrar el Nadal, i ja van 24 edicions. Avui ha estat la meva tercera participació. No sempre els compromisos d’aquestes dates permeten anar-hi.

Només arribar i mentre aparcava el cotxe ja m’he trobat al primer amic. En Roque Lucas, company de classe a batxiller. D’això fa molts anys!. Sempre ens retrobem en alguna cursa, sobre tot en els de muntanya. Mentre feia la inscripció i l’escalfament no he parat de trobar amics i coneguts del món del córrer. Som a Nadal i aquesta cursa és com una celebració familiar, a més avui feia un temps excel·lent, sense gens de fred.

Comença la cursa i aviat em tinc que posar a caminar i a bufar de valent. Això s’enfila molt dret i anem un darrera l’altre en fila d’un. De tot en diuen camins! Poc abans d’arribar a Can Pobla planeja una mica i el camí és més ample. Ara es pot córrer i cal aprofitar.

Deixem Can Pobla a l’esquera. Porto 15 minuts de pujada, i ara toca caminar una altra bona estona també en filera i vinga pujar. Passats els 26 minuts des que s’ha donat la sortida sortim al camí dels monjos. Ja queda poc per veure el monestir i es pot córrer de nou.

Aquest tros el conec molt bé, dosifico l’esforç i corro ja fins al cim deixant al darrera a alguns companys de pujada. A dalt ens espera una munió de gent aplaudint.

 

He fet 32-13, millor temps del que pensava.

Un cop al cim em retrobo amb els amics i gaudim de les vistes i de la conversa abans d’agafar el camí de baixada. El fem junts amb el putxi i el xavimiquel fins arribar a la coca i al cava que ens espera a Can Robert, on gaudim del bon temps i de la bona companyia tot esperant el sorteig dels regals.

La meva cursa 200

Nº 200: Aquest darrer diumenge amb la cursa de muntanya del Castell de Burriac he arribat segons els meus comptes a les 200 curses, Segurament en les meves anotacions hi manca alguna cursa sobre tot dels meus inicis, allà el 1978 en les curses de les festes majors de barri.

En tot aquest temps he corregut curses de tot tipus i de totes les distàncies.

L’any passat amb poc temps vaig córrer a Burriac dues vegades, primer de nit en la primera edició del Burriac Attac i després la cursa de muntanya en un amenaçador dia de pluja i amb un terreny tot enfangant.

Aquest any les condicions meteorològiques es presentaven completament diferents malgrat la boira baixa que vaig patir en el viatge fins a Argentona. Però al Maresme el dia s’aixecava sense cap núvol. A la sortida feia una bona fresca, però quan el sol va arribar a la plaça ja començàvem a notar la seva escalforeta. Abans de sortir vaig poder xerrar una estona amb l’Esteve i l’Yves a amb qui feia temps que no coincidíem, i també amb el Dennis, un habitual en aquest tipus de curses.

Els 2 primers kms. són un recorregut urbà per Argentona i van bé per completar l’escalfament abans d’encarar les primeres rampes. Tinc bones sensacions en aquesta primera pujada i tret d’un petit embut en unes curtes escales la puc fer tota corrent.

La primera baixada fins a Cabrera és trepidant. Un altre cop una mica d’asfalt i un racó preciós al costat de l’església de Cabrera. Aviat ens trobem davant la infernal pujada al Montcabrer. Són 11 minuts en filera d’un i escoltant la nostra respiració alterada per l’esforç. Ja som dalt i podem contemplar el Maresme i el mar.

Unes curtes baixades ens condueixen fins al segon avituallament del dia abans d’enfilar amunt cap el punt més alt de la cursa, el Turó de Cirers, primer per pista, però poc després per un corriol que es va estrenyent. Tret d’uns metres amb moltes pedres la resta fa de bon córrer, encara que és impossible avançar. S’acaba la pujada. Porto 1-22, per 1-18 l’any passat i estic a la meitat de la cursa. Serà difícil millorar el temps de l’edició anterior. Aquest any és una mica més llarga, ja que la pluja i el mal temps de l’any passat va obligar a canviar el lloc de la sortida i es va escurçar el recorregut.

Ara comença un perllongat descens, primer per pista.

Després per un corriol estret que va fent ziga-zagues i on gaudeixo d’allò més. Travessar la Riera de Clarà marca el final de la baixada. Ens tornem a enfilar per corriols, tret d’alguns trams difícils, aquí també podem continuar corrent. Els quilometres van passant factura i ja començo a tenir ganes de veure el castell i enfilar la darrera baixada, però aquest és fa esperar. Desitjo veure’l després de cada corba o pujada, però no és així.

Al final aquí el tenim, una petita grimpada i ja hi som. 2-22 a dalt del castell per 2-18 l’any passat i ara tal com em diuen al control del castell, “escales avall”. Què malament sona, no ? Baixo el més ràpid possible, primer per pista i després per corriol estret. En plena baixada i abans d’agafar l’asfalt una petita pujada d’aquelles que fa mal. I ara ja pels carrers del poble fins a l’arribada. Aquest darrer quilòmetre se’m fa llarg. Ja tinc ganes d’acabar. Al final han estat 2-44 d’una magnífica cursa amb una organització perfecte.

A l’arribada puc gaudir d’un excel·lent entrepà d’embotit i un molt bon massatge per recuperar les cansades cames. Feia temps que a l’acabar una cursa no em feien un massatge tan complert.

Amb aquesta cursa s’han acabat els tres diumenges seguits corrent competicions. Feia molt de temps que no ho feia això. La meva mitjana és d’una cursa al mes o cada tres setmanes i no acostumo a córrer competicions de forma tan seguida. I també amb aquesta cursa es tanca el IV Circuït Català de Curses de Muntanya. Ara només em resta esperar a què surti la classificació final.