Què és una rogaining ?

Tot comença el dissabte poc després de les 8. Arrossego un constipat des de fa dos dies. Hi ha moments que em sento millor, però altres moments en que només tinc ganes d'estar a casa sense sortir al carrer. Tos, febre a estones i mal de coll són els símptomes. Aprofito el divendres a la tarda per descansar.
Vull participar en la primera cursa de rogaining que es farà a Espanya. És un tipus de cursa que m'agrada. És una cursa en equip en la que es tracta de trobar 60 fites en un màxim de 6 hores.

Hem format dos equips juntament amb uns amics de Terrassa i ens dirigim cap a l'Espluga Calba. Pel camí ens topem amb la boira, el que ens fa pensar en les dificultats afegides que tindrem al llarg de la cursa. Esmorzem a La Panadella i arribem amb el temps just per preparar-nos, recollir els pitralls, agafar el mapa i començar a establir l'estratègia de cursa.

Malgrat haver-nos inscrit com dos equips decidim afrontar la cursa junts. Marquem en el mapa l'ordre en que cercarem les primers fites. Les fites tenen diferent puntuació i prioritzem la cerca de les de més valor, i les que ens agafin de camí cap aquestes.

Sonen les campanes de les 12 a la plaça de l'església i es dóna per començada la cursa. Més de 140 equips de diferents nacionalitats i comunitats comencen a moure's pels carrers d'aquest petit poble. Fa fred i de moment anem força abrigats, però per sort la boira s'ha esvaït fa una estona.

En el triangle es produeix la sortida oficial i es comença a disgregar tota aquesta gentada. Cadascú agafa el camí escollit segons la seva estratègia. Ben aviat ens toparem amb el fang que ens acompanyarà en bona part de la cursa, sobre tot, en alguns camins i en travessar els camps.

Les fites estan molt ben repartides en tota la superfície del mapa. Es troben molt separades entre elles i entre una i l'altra hi ha molta distància i en algunes ocasions forts desnivells. Fetes les dues primeres fites afrontem la de més puntuació la 90. Està dalt d'un turó que es fa feixuc de pujar. Immortalitzem el moment.

Testimoni gràfic del nostre pas per la fita 90

Hi ha bones vistes des d'aquest turó.
Menys d'una hora tres fites i 18 punts. La pujada ens ha fet entrar en calor i ens podem treure una part de la roba que portem. Però un dels dos equips el que formem jo i el Joaquín , un per l'altre ens hem oblidat de pinçar el control. Hem perdut 9 punts, d'una manera lamentable.

Tot just abaix el Joaquín ha de tornar enrere. Havia perdut la càmera. Tenim sort, no estava massa lluny i la pot recuperar. Mentre l'esperem, ens trobem amb components d'altres equips als que coneixem d'altres competicions, ens saludem, fem bromes i ens desitgem sort.

En una cruïlla de camins, ens despistem una mica i anem una estona per un camí sense saber massa segur en quin lloc exacte del mapa ens trobem. Al final ens situem i canviem la nostra fita objectiu, ja que la que inicialment cercàvem ha quedat massa enrere. Seguim endavant. En totes les fites sempre ens trobem amb
algun altre equip que està per allà.

Cada un de nosaltres opina sobre quin pot ser el millor camí per arribar a l'objectiu i aleshores decidim quina és la que creiem que és la millor opció. M'agrada aquest treball d'equip. Em costa seguir el ritme de la resta dels companys. El constipat em passa factura i em converteix amb quelcom difícil el que altres cops és ben senzill. Sobre tot, a les pujades em costa molt de respirar i en moltes ocasions m'han d'esperar. No és el meu millor dia per fer aquesta cursa, però l'estic gaudint d'allò més.

Poc abans de les tres hores de cursa ens aturem en una font i ens avituallament. Aprofitem també per fer un mos, mentre estudiem l'estratègia de cursa en el temps que ens resta. Estem en una zona obaga i agafem fred. Ens costa tornar a posar-nos a córrer. De moment ho fem caminant i anem assolint fites, i entrem de nou en calor.

Camí de la 68 albirem allà lluny en l'horitzó els moderns molins que vigilen el nostre caminar.

Aquí encara trotem. La benzina s'acabava

Aquesta torna a estar a dalt d'un turó. Ha costat, però ha pagat la pena l'esforç.

La satisfacció d'assolir una nova fita.

La vista de nou és magnífica. Dalt del turó ja establim quines seran les fites que farem fins al final.

Agafem un petit caminoi que en lleugera baixada ens ha de menar fins a la propera fita, al final d'un camí que està a la nostra dreta. El seguim, però la fita no és allà.
Diferents equips que venen d'allà ens diuen que no hi és, però nosaltres tossuts de mena ho intentem, però tampoc la trobem. Això és un cop baix que ens mina la nostra moral. Però seguim pel camí d'abans, ara més lents, no sigui que el trencall es trobi una mica més lluny. De fet mirant el mapa això ens semblava i finalment així és. Allà està. Ja tenim la 57. La nostra moral es torna a revifar.

Ara ja es tracta d'agafar el camí de tornada i anar marcant fites en aquest camí tot controlant el rellotge per no arribar fora de temps. Anàvem trotant, però ho hem de deixar estar ja que al Carles li fa mal una cuixa i no pot córrer. Farem la resta de la cursa, uns 90 minuts, caminant. Passem per uns camins que ens agraden molt de nou.

La 31 serà la darrera fita. Estem a prop del poble però queden pocs minuts per les 6. Ens hem de posar a córrer. Ja corrent pels carrers del poble sonen les campanades de les 6. Arribem a meta uns segons després de l'hora, i acabem penalitzant 5 punts.

Entrada a meta contents i satisfets

Torna el fred i la boira mentre ens canviem, descarreguem els sportidents i esperem pel bon sopar que ens ha preparat la organització en una mena d'envelat d'obra del poble.

Tots teníem gana

Un cop recuperades les forces emprenem el camí cap a casa de nou pel mig de la boira. Hem tingut sort que aquesta ha desaparegut en les hores que ha durat la cursa.

És l'hora del balanç. Ens ha agradat i hem gaudit molt. Segur que tornarem i mirarem de fer-ho millor aprenent d'aquesta primera experiència. Hem assolit 19 fites i entre 113 i 99 punts i les posicions 79, i 98 de 136 equips classificats. Els primers han superat els 200 punts.

Finalment felicitar a tota la organització que ha fet possible aquesta gran cursa amb el seu esforç i dedicació.

Una setmana grisa a Madrid

He passat una setmana a la capital del Regne. No hi havia estat mai i em feia il·lusió. Tot va començar amb l'AVE. Ja que finalment tenim AVE el volia provar. El viatge va ser ràpid i agradable. Tant a l'anada com a la tornada vam arribar abans de l'horari previst. I jo que volia que el tren arribés amb retard per recuperar una part del que m'havia costat!

Vaig marxar de casa plovent i el dia de la tornada per acomiadar-se també plovia a Madrid En canvi la pluja em va respectar tota la setmana, però això si en tots els dies no vaig veure el sol a
excepció d'alguna petita ullada. Va estar sempre núvol i gris. He pogut estar a llocs d'aquells que fins ara només havia vist per la tele, carrers, places, parcs, monuments i edificis que formen part del imaginari oficial dels telenotícies, contemplar, sobre tot, tres quadres excepcionals (Gernika, Las Meninas, El Jardí de les Delícies), llocs plens d'història com el Cafè Gijón, curiositats com la Puerta del Sol, la Cibeles, la Puerta de Alcalà ....

He passejat molt pels carrers del centre i algunes coses m'han sobtat. Grans edificis per tot arreu (tot és gran i monumental amb grans columnes), gent molt ben vestida, molts abrics de pells, i una suposada elegància molt lluny del meu gust. En general és una ciutat que sembla viure molt de cara a la galeria, de guardar les formes i les aparences, de quedar bé, però que un cop surts dels circuïts habituals amaga molta brutícia pels racons, i on el compliment de les ordenances municipals és molt laxe i els preocupa poc.

Gent amable, però poc eficient. Per qualsevol cosa cal fer cua, moltes vegades fruït de la poca organització. Sembla que els agradi veure la gent esperar. Això els fa importants. Estàvem a la cua per comprar entrades pel Museu del Prado i de cop i volta la única persona que venia entrades deixa la seva feina i es posa a fumar un cigarret tot parlant amb altres companys. I allà tots esperant estoicament.

També la he trobat molt sorollosa. Potser és que tants dies seguits dins d'una gran urbs em molesta. No hi estic avesat. Massa sovint s'escolten les sirenes dels serveis d'emergència amunt i avall, algunes vegades penso jo que innecessàriament . I per rematar, només falta que gairebé tots els semàfors de vianants són acústics. Deu ser de molta utilitat pels invidents, però al final acaben molestant tanta contaminació acústica.

L'he trobat també una ciutat fosca i poc il·luminada. Si als carrers treus les llums pròpies d'aquestes festes i la gran lluminària dels fastuosos teatres i d'alguns cinemes la llum del carrer és pobre i diria que no és pas per evitar la contaminació lumínica, és simplement així.

M'ha emprenyat, i molt, trobar en la façana d'una església, per cert, a prop de la plaça Colon on va celebrar la missa per la família el Sr. Rouco i els seus amics i on hi ha la gran senyera pàtria del Sr. Acebes un cartell com aquest:

Ara bé són capaços de tallar el trànsit dels carrers principals de la ciutat més de dues hores per celebrar la Sant Silvestre, i un cop ha passat la popular que surt a les 6, esperar fins a les 8 que surt la Internacional amb els carrers tallats sense cap problema i sense escoltar cap clàxon i amb molta gent animant als atletes.

Ja he estat a Madrid, ja l'he vist. M'ha agradat, però no crec que hi torni.

Ja hi tornem

Aquest matí tot aprofitant l'escalfor del sol he tornat als entrenaments després de més d'una setmana de descans. El darrer dia que vaig córrer va ser el dia de San Esteve a la cursa del Riu Ripoll on em vaig mullar de valent.

Ha estat agradable tornar a recuperar les sensacions del córrer pels camins del rodal encara una mica enfangats. He sortit de casa per la Ronda Europa fins a l'alçada del CEIP Can Llonch. Allà he agafat direcció Terrassa, primer per Can Canals i després pels corriols que van paral·lels a la carretera de Can Bonvilar.

Quina ha estat la meva sorpresa al veure que el que fa unes tres setmanes eren corriols estrets ara són camins amples, amb una bona colla d'arbres tallats. M'agradaria saber que pretenen fer-hi. Espero que no espatllin de nou un dels bons racons que tenim per córrer a prop de casa. El golf ja va fer una bona destrossa fa uns anys Poc abans d'arribar a Mossèn Homs enfilo el camí que passa entre el camp de golf i el Torrent de la Betzuca, de nou ja cap a casa. Vaig lent com correspon al dia de la tornada als entrenaments, però les sensacions són bones al llarg de la més de hora i mitja. Demà hi tornarem.

Aquest any m'he fet el propòsit d'entrenar de forma més regular. Ja veurem si ho acompliré. De moment tinc el meu primer repte en la wildboar d'aquí a pocs dies.

Resum atlètic 2008

Aquest any més que atlètic l'hauria de titular orientador, ja que gairebé he dedicat l'any en exclusiva a les curses d'orientació (30 al 2008, per 16 al 2007).

Tan sols he participat en una cursa d'asfalt, però ben especial. Mai havia estat al circuït de Catalunya i després de molts anys de posposar-ho, finalment vaig anar a córrer el 10000 que fa anys que organitzen allà per una causa solidària. Córrer pel mateix lloc on ho fan els F1 i les motos, va ser tota una sensació.

Per segon cop he corregut en pista. Fa ben pocs dies en les 24 hores per relleus en pista a Can Dragó formant part de l'equip de l'es-k-mot. A més ho vaig fer a la matinada. Una experiència ben agradable que m'agradarà repetir.

També va ser especial córrer la marató de Sant Llorenç del Munt amb una bona colla d'amics tancant els diferents controls de la cursa i sense preparació prèvia específica.

I dues curses més, dues de les habituals, la cursa de muntanya del Farell i rodant per riu Ripoll amb pluja, fred i fang el dia de Sant Esteve.

De les 30 curses d'orientació 14 han estat de Copa Catalana, amb tres curses per oblidar, l'Espluga Calba, la inaugural de la temporada, La Mussara i Rupit. En les tres amb una errada en la que vaig perdre molt de temps. En la resta faig fer podi, en quatre ocasions en el graó més alt: Arenys, Bellestar, Torroella i Mataró sota un bon aiguat. D'aquestes dues últimes són de les que estic més satisfet.

Per primera vegada he participat en dues curses de la Lliga Espanyola a Moià. Són curses amb molta més gent, molt ben organitzades i de més dificultat tècnica, però de tot s'aprèn.

Una altra novetat van ser les curses de llarga distància, tant la Marató-O del Raid Rebost com el Campionat de Catalunya d'Ultrallarga a Can Barata. M'agraden aquest tipus de curses i segur que repetiré. Les que també m'agraden són les curses urbanes o semiurbanes que no impliquen massa problemes d'orientació, però que són stressants ja que són molt ràpides i en les que el cap funciona a 100 per hora.

He acabat l'any amb 1600 km., un dels anys amb menys km. De fet m'haig de remuntar al 1992 per trobar un any amb menys km. que aquest. L'any passat tampoc va ser una temporada amb massa quilometratge total. 

Ja porto més o menys 30 anys corrent de manera continuada i he superat els 40.000 km. el que em permetria donar la volta sencera a la Terra per l'Equador. He participat en 217 curses, 70 d'elles de muntanya i en 53 curses d'orientació més de la meitat fetes en aquesta temporada.

Pel 2009 em proposo tornar a superar els 2000 kms anuals, seguir participant en les curses de H45 de la Copa Catalana d'orientació i també participar en dues curses de muntanya emblemàtiques com són la del Pedraforca i la Olla de Núria. També m'agradaria tornar a alguna cursa d'asfalt no massa llarga, algun 10000 per recuperar les sensacions de córrer a ritmes una mica alts, per sota de 5, ara pràcticament oblidats amb tanta orientació i tanta muntanya.

Aigua, fang i fred

Aquest matí era la cursa del Riu del Ripoll com cada dia de Sant Esteve des del 2002. He sortit de casa corrent, el terra estava moll, però encara no plovia. A la Ronda Zamenoff, un bon samarità (l'Orzo) ha tingut pietat i m'ha baixat en cotxe fins a les pistes.

Un cop allà em passo l'estona saludant a coneguts. Sembla que avui tothom s'ha posat d'acord per venir a aquesta cursa. Hi ha una cua enorme per recollir el pitrall. Per megafonia diuen que on es donarà la sortida fins que tothom tingui el pitrall. Decideixo escalfar en lloc d'estar-me allà parat. Quan veig que ja no queda pràcticament ningú m'hi apropo, recullo el pitrall i em poso al darrera de tot a punt per sortir. Encara hem d'esperar una bona estona.

Un cop passat el primer km. (més de 6 minuts) començo a accelerar el ritme i vaig així fins el km. 7 passant de 5-25 a 4-50, però aquí ja en tinc prou i em deixo anar fins al final, per acabar en 50-12,  un minut més que fa dos anys, la meva darrera participació a 5-28 el km. i el 439 de 551 arribats.

Està clar que no tinc ritme de cursa i necessito posar-me a entrenar amb una mica de seriositat si vull millorar el meu rendiment. Al llarg de la cursa no ha parat de ploure. La pluja i en conseqüència els bassals i el fang ha anat a més.

I un cop acabat, torno corrent cap a casa tot xinoxano sota la pluja que no para de caure en cap moment. Arribo a casa ple de fang, molt mullat i amb sensació de fred. Una dutxa ben calenta em reanima i em deixa a punt per encarar el dinar de festa d'aquest dia.

Relleus d'orientació

Han passat poc més de 4 hores del meu relleu de les 24 hores en pista i ja estic a Gavà per participar en el Campionat de Catalunya de Relleus d'Orientació.
És la meva primera participació en una cursa d'aquestes característiques.

Fa un dia fred, però amb un sol agradable. El Centre de competició és davant de la platja. Quan arribo, l'Iñaki, que fa el primer relleu ja està corrent. Participem en la categoria de Homes Veterans. Hi ha 20 equips inscrits. El Manel el segon rellevista està inquiet esperant l'arribada de l'Iñaki. Ja està aquí i el Manel arranca la seva participació.

 

Jo sóc el tercer rellevista, i últim. L'Iñaki en fa cinc cèntims del terreny i em dóna alguns consells a tenir en compte.

Estem situats en la posició 10. Hem de mantenir-la. No és un mal resultat tenint en compte el potencial dels equips. Escalfo una mica, no massa. Em noto cansat i les cames una mica encarcarades per l'esforç de la matinada.

Ja estic en la zona de sortida esperant al Manel. Per megafonia anuncien la desclassificació d'alguns equips per diferents errades. Decideixo assegurar les fites i no caure en errors que poden suposar la desclassificació de l'equip. Arriben els primers equips sèniors i veterans. Les primeres posicions estan en pocs segons. El tercer rellevista serà clau. Van arribant i finalment veig al Manel allà lluny. Em preparo.

Ja estic en carrera. Ja tinc el mapa: 6200 metres i 27 fites. La primera fita està lluny. Em costa imprimir velocitat a la meva cursa pels carrers de Gavamar. Passo a l'altra banda de l'autopista pel pont de vianants.
La primera dificultat està en la fita 5. Està en un matoll en una zona oberta. Arribo al matoll on crec que la trobaré però allà, hi ha una fita que no és la meva. Perdo temps cercant quin és el matoll correcte. Em torno a posar en marxa a estones corrent, però també a estones caminant.

En la fita 11 estic en el grup de matolls que toca, però no veig la fita. Està molt amagada i tinc que donar tota la volta. La 14 me la passo de llarg. Està en un forat i he passat pel costat sense veure-la. Trobo una fita que no és meva, em reoriento i ja tinc la 14. Segueixo endavant i tracto d'anar el més depressa possible. No tinc dificultats a trobar les fites, però les cames no poden anar més ràpid.

Després de la 19 torno a passar el mateix pas de vianants i encaro la darrera part de la cursa. Coincideixo amb un “llop” del xinoxano i anem gairebé junts fins el final, malgrat que no triem les mateixes opcions de ruta. La zona on cal córrer per la platja es fa dura i feixuga. Fem la 26 i la 27 junts, ell les passa primer. Esperonat al final per l'Iñaki i el Manel esprinto per avançar-lo. No pot ser i em guanya. Ens ho hem passat molt bé.

 

Ha estat 1-05-28, el pitjor temps dels tres relleus, per un temps total de 2-55-05 i 11ès en la classificació final.

Parlem una estona tots tres de les respectives curses i de les dificultats i errades en les mateixes. Ens ha agradat la experiència i ens agradarà animar als companys del club a participar en properes curses d'aquest
estil.

L'Iñaki i el Manel marxen, jo em quedo a la festa final de temporada de la FCOC on després d'un dinar fan el lliurament de premis tan de les diferents categories de la cursa de relleus com de la Copa Catalana. Així pujo al darrer podi de la temporada com a guanyador de la categoria H45.

Ara tocarà fer balanç de la temporada i començar a planificar la  següent.

Una hora nocturna en pista

Després de tants anys fent curses aquest diumenge ha estat ben especial: dues curses que eren tota una novetat per mi i en un interval de menys de 6 hores.

Només tenia dues experiències d'enllaçar dues curses en un cap de setmana. Van ser dos anys seguits per la Festa Major de Sabadell. El primer any vaig córrer el dissabte els 10 kms. de Matadepera i l'any següent la nit abans participava en la primera edició del Burriac Attak una cursa formidable.

Però aquesta vegada les dues curses eren el diumenge i les dues de  relleus. La primera eren les 24 hores per relleus d'una hora en pista dins dels actes organitzats per corredors.cat per acompanyar als valents de les 24 hores en pista per la marató de TV3. Els companys de l'es-k-mot vallesà amb qui fa anys que comparteixo entrenaments i curses després de molt pregar al final vam aconseguir fer un equip.

Em corresponia córrer de 5 a 6 de la matinada. He arribat a les  pistes mitja hora abans. Estava corrent la Mª Pau alma mater de l'equip de les 24 hores de l'es-k-mot. També estaven corrent els de les 24 hores i els de les 6 hores. Fa fred i a poc a poc a mesura que escalfo em vaig quedant amb la roba per córrer. Ja està tot a punt, a la següent volta es produirà el relleu. Arriba la Mª Pau i ens canviem el xip i apa a córrer.

És la meva segona experiència en pista. Correm pel carrer 6 al costat dels de les 24 hores. Els de les 6 hores corren pel carrer 1, en direcció oposada a la nostra, així que al llarg de l'hora ens creuem moltes vegades i puc donar ànims als coneguts.

La meva idea inicial era agafar-m'ho amb tranquil·litat però em vaig animant, sobre tot, quan veig a algun corredor al davant o quan algun altre em dobla. Les primeres voltes les faig entre 2-11 i 2-15, per després baixar el ritme i estabilitzar-lo entre 2-16 i 2-19. Però em torno a animar i en el darrer tram de la cursa faig les meves millors voltes entre 2-08 i 2-02. Acaben els de les 6 hores i dues voltes més tard acaba també el meu relleu.

Al final han estat 27 voltes en una hora, al voltant de 11,7 km. I a un promig de 2-13 per volta. M'ha agradat l'experiència i el proper any voldré repetir.

En Josep Massaguer de la Garriga puja al podi ha recollir la copa de tercer de les 6 hores. Està content i satisfet. Peto la xerrada amb companys i coneguts i torno a casa a descansar una estona abans de marxar cap a Gavà a participar en la segona cursa de la jornada.

La tradició del Farell

Arriba el darrer diumenge del mes de novembre i cap al Farell falta gent, a complir la tradició dels darrers 16 anys participar en la cursa de muntanya del Farell. És una cursa que m'agrada.
Encara que no es pot qualificar realment de cursa de muntanya hi trobem unes bones pujades i, sobre tot, els dos kms. de baixada ja a la part final de la cursa on es pot gaudir d'allò més.

L'afronto amb molt poc entrenament. De fet per diverses raons fa dies que no aconsegueixo ser regular i faig molt pocs kms. a la setmana.
Precisament aquesta darrera setmana no he sortit cap dia a córrer.

Malgrat les previsions no fa massa fred a la sortida. M'he oblidat el xip a casa. La falta de costum. Retrobo una bona colla de companys que feia dies que no veia després de tota una temporada dedicada a les curses d'orientació. Sense escalfar massa, ja estic a punt per la sortida. No tinc un objectiu clar, excepte fer la cursa sense patir massa.

En els primers kms. pel poble així com en la primera pujada tinc bones sensacions.

Arribo al final de la pujada amb 26 minuts, igual que en l'edició de l'any passat. 

Però a l'encarar la primera baixada ja veig que no tinc les cames per massa alegries.
Noto la falta d'entrenament, i començo a perdre temps. Passo la meitat de la cursa amb 35 minuts, dos minuts més que l'any passat. Aleshores agafo el meu ritme i em reservo per arribar bé al tram final de baixada i poder-la gaudir. Poc abans d'arribar-hi m'atrapa la Dolors.

Ja està ja només queda la baixada. Porto gairebé 55 minuts. Em llanço i començo a avançar corredors, però al poc de l'inici de la baixada noto una punxada al bessó esquerra i decideixo ser conservador i baixar xino-xano. No para d'avançar-me gent.

Tinc clar que tinc que començar a entrenar de forma planificada i no simplement quan en tinc ganes. Haig de pensar en cercar alguns objectius de curses de muntanya a part de les curses d'orientació que m'ajudin a planificar els entrenaments i al mateix temps en serveixen de motivació.

Enfilo els darrers metres de la cursa per acabar en 1-11-02, el meu pitjor temps de llarg en les 16 edicions de la cursa. 

Ho tinc fàcil en la propera edició per millorar el temps.

Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona: segona part

Matí agradable a la zona de l'anella olímpica, lloc farcit d'esdeveniments a part de la cursa d'orientació: una caminada del Barnatresc i la preparació del Palau Sant Jordi per l'Enduro que es celebrava a la tarda. He arribat amb temps i mentre esperava he pogut passejar per la zona i contemplar els darrers relleus de la cursa per equips.

Un cop acabats aquests ha arribat el torn per la resta de curses. Avui tocava córrer en modalitat score i 26 fites. Prometia ser una cursa ràpida i així ha estat.

No he sortit massa bé. He de millorar aquest aspecte en aquest tipus de curses. Tinc que ser més ràpid no pensar massa i sortir darrera dels més ràpids. Ja tindré temps per pensar després.
Aviat em marco una estratègia de cursa i passo ràpidament pels primers controls. Vaig a darrera d'una orientadora i un orientador. Creuem la carretera pel pas de vianants i després d'una forta pujada, l'orientadora queda enrere i a la següent fita també deixo enrere a l'altre orientador. Ara ja vaig sol.
Torno a travessar el pas de vianants. Aquest serà l'interval més llarg de temps. Segurament m'ha faltat anar una mica més ràpid en aquesta part de la cursa.

Allà lluny veig una fita i quan hi arribo comprovo que no és del meu circuït. Errada important de concentració: havia passat pel costat i no l'havia vist. Tinc a poca distància a un estranger que també participa en la cursa i un jove del COC.

A mesura que passo els diferents controls canvio d'estratègia cercant la millor opció. L'estranger es massa ràpid per mi, s'allunya i el deixo de veure. Al final serà el tercer. El jove del COC fa una elecció de fites diferent i queda enrere. Després de trobar-me amb una tanca que no puc travessar i que no havia previst acabo de perfilar l'estratègia de cursa fins al final.
Ja només em resten les darreres 6 fites. Es tracta de córrer el més ràpid possible. Així és, per acabar en 35-50, cinquè i satisfet de com m'ha anat. Realment he gaudit molt de tota la cursa. M'agraden aquest tipus de cursa.

Abans de marxar cap a casa assisteixo al lliurament de premis de la cursa per equips. La selecció catalana ha estat la guanyadora absoluta d'aquest trofeu per primera vegada en les cinc edicions per davant de la selecció britànica.

Fotos Ramon Casal

Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona: primera part

Aquest és un trofeu per equips que es disputa a Barcelona, però que també té curses opens per qui no té la possibilitat de formar un equip. Es disputa en la modalitat de dos dies: dissabte en cursa lineal i diumenge en cursa per relleus i score pels participants en la modalitat open.

La cursa del dissabte és a Collserola en el mateix lloc on al mes de gener es va disputar el Trofeu Francesc Matés. Feia l'open llarg que coincidia amb el circuït elit femení de la cursa per equips, per tan seria difícil. Eren 5200 metres, 18 fites i 365 de desnivell, sabia a més que era una zona amb desnivell molt forts. Calculava que necessitaria unes dues hores.

M'ha tocat sortir l'últim, i surto sense pressa. Asseguro les tres primers fites. Per arribar a la 4ª tinc una tirada llarga, però que no sembla difícil. Però aquí faig al primera errada del matí. M'oriento malament i arribo a un camí, però sóc conscient que no és el camí que buscava. No sé on sóc. Allà trobo una noia que fa l'open curt tan desorientada com jo. Arribo a una cruïlla i m'oriento. Quina volta que he donat! Què lluny que estic de la 4. Però ara ja veig clar el camí i allà vaig. Finalment ja la tinc, però han estat 24 minuts, quant segurament amb uns 10 ho podia haver fet.

La 5 un cop hi estic a prop no és fàcil de trobar. La 6 i la 7 em van força bé, però a la 8 torno a ensopegar. Baixo fins el que en el mapa està marcat com una riera la travesso i una mica amunt tinc que trobar la 8. Però un cop estic a prop no hi ha manera. Vaig massa cap a l'Oest i un detall del relleu em confon i tinc que desfer el camí. Una nova pèrdua de temps prou important. 9 i 10 són ràpides.

Ara bé la 11 està de nou ben allunyada. Cal triar un itinerari. M'ho rumio i em poso en marxa. Primer cal pujar fins trobar una carretera. Una mica més i me la deixo enrere. Després agafo per sota d'una línia elèctrica. Toca pujar i baixar fort fins arribar a un camí i pujara la carena per trobar allà la fita. Han estat més
de 20 minuts. He fet tot aquest tros amb un altre orientador i seguim junts fins a la 12 tot fent petar la xerrada sobre les curses d'orientació. La 13 ens la passem i jo opto per tornar enrere. Aquí ens separem Estava ben amagada. Havia passat al seu costat i no l'havia vist.

Un altre tram llarg fins la 14, però relativament fàcil. I a partir d'aquí  ja enllaço sense més problemes les fites que resten fins la 18. Tot de nou amb força pujada. Al final han estat 2-23-24 i 27 de 31 acabats. Crec que m'he agafat la cursa amb massa tranquil·litat, però ha estat una bona cursa.