Darrera i millor cursa de la temporada a Figueres

El II Trofeu Ferran Santoyo i en concret la cursa de Figueres al castell de Sant Ferran i els seus voltants tancava la temporada 2011 de la Copa Catalana.
Tenia un repte pendent amb el Josep Mª Dedeu company de curses de quan corria a H45. Ara ell està a H50 i fa temps que no coincidíem en la mateixa categoria en una cursa. En aquesta es va passar a H35 per córrer amb mi. Sortia uns 20 minuts abans que jo.
Arribo just de temps i puc escalfar poc. Al final estem de sort i malgrat les previsions no plou, ara bé a la sortida ens adverteixen que trobàrem importants tolls d'aigua en algunes zones. Tinc per endavant 5400 metres, 20 fites i 130 metres de desnivell. Surto ràpid i en les primeres fites en la part exterior del castell no tinc cap dificultat, encara que en la segona de ben segur que he perdut mig minut.
Després de la sisena fita cal entrar al castell. No tinc cap problema per trobar l'entrada. Tinc dubtes a quin cantó de la muralla es troba la 7, però l'encerto. Una bona cursa pel fossar fins a la vuitena. Mantinc un bon ritme. La 9, ja torna a estar fora del castell. Està en un forat. Em despisto una mica i l'he deixat enrere. Potser he perdut un parell de minuts.
A la fita 10 porto 31 minuts de cursa i segueixo molt concentrat. Camí de la 11, una de les tirades més llargues d'avui al mig d'un terreny obert em trobo amb el Josep Mª i ens saludem. A partir d'aquí farem la cursa junts. De ben segur que això em fa alentir una mica el ritme, però ens ho passem bé, i en alguns moments fins i tot petem la xerrada sense cap problema. De la 12 a la 13 tenim una nova tirada llarga i arribem de dret a la 14, però rectifiquem de seguida ja que la 13 està allà mateix. Ens costa una mica de trobar el talús on està la que fa 15.
Amb la 17 ens cal pujar de nou fins el castell superant un fort desnivell. Ja tornem a estar a dins. La 18 està en una mena de laberint i encertem a la primera. Un parell de fites més i ja estem. Ja tot és qüestió de córrer. M'ha sortit una molt bona cursa, segurament la millor cursa de la temporada juntament amb la cursa del campionat de Catalunya de Relleus. 1-10-47, a tan sols 22 minuts del primer de la categoria i just en el top-10 de la classificació.
Acabada la temporada de la Copa Catalana i després dels resultats de les darreres curses hauré de reflexionar quina categoria escullo per competir en la propera temporada. Potser H40, no ho sé.

Foto de Farra-O

El Farell amb pluja

Aquesta temporada la cursa de muntanya del Farell s'ha avançat a les seves dates tradicionals, darrer diumenge de novembre o primer diumenge de desembre. 

19 edicions de la cursa del Farell donen per molt. No és pas la primera en que la pluja fa acte de presència. Però el passat diumenge ens va sorprendre a meitat del recorregut amb força. Mentre m'apropava al poble de Caldes de Montbui el pensament era que no ens mullariem pas. El Montseny estava ben tapat, però el Farell i Sant Llorenç del Munt estaven ben destapats.

Arribo amb prou temps per fer un bon escalfament i col·locar-me a la línia de sortida. No fa gens de fred com en edicions anteriors. Podríem dir que tenim una temperatura ideal per córrer.
Avui es repeteix el recorregut de les dues darreres edicions. Arribo amb un millor entrenament i aspiro a millorar el temps dels darrers dos anys. Surto amb un bon ritme i em sento a gust corrent pels carrers endoquinats del poble, sempre en lleugera pujada. 

Aviat deixem l'asfalt i enfilo el tram de pujada més llarg, aproximadament 1.500 metres, amb un desnivell més o menys constant. El terreny està en perfectes condicions, tou, però sense gens de fang. Em segueixo trobant bé i corono amb un temps mig minut millor que l'any passat.
Poc abans d'arribar a la meitat de la cursa comença a caure alguna gota, Passo la meta volant i l'avituallament amb gairebé un minut menys. A la primera baixada accelero, avançant posicions. El ruixat ara ja és intens. Arribo al tram asfaltat i comença a caure un veritable aiguat.
Un cop tornem al camí de terra, aquest ja està ben enfangat amb alguns bassals que no podem pas evitar. Mantinc el ritme, però es fa difícil avançar en un corriol estret en que formem una bona filera. La pluja va minvant.
S'acaben les pujades i també la pluja. Resten poc més de 3 kms. fins a l'arribada, tots en baixada. Malgrat el fang baixo ràpid i amb bones sensacions. Acabo amb 1-12-14, minut i mig menys que l'any passat. Estic satisfet malgrat que abans de començar volia apropar-me a 1-10. La propera edició farà 20 anys corrent cada tardor aquesta cursa de muntanya. 

Fang, pluja i orientació

Segona jornada dels Campionats de Catalunya d’enguany. Fa un dia més frescot que ahir. Avui és el torn de la llarga distància. L’aproximació fins a la pre-sortida és un llarg camí, ja sigui, des de l’aparcament o des del centre de competició per una pista en força bon estat muntanya amunt. Un cop s’entra en la pre-sortida encara cal caminar una bona estona per la mateixa pista. Per sort avui aquest camí no està enfangat com a la cursa d’ahir.

Bona sortida de nou, amb les dues primeres fites al bell mig d’una zona boscosa. Per arribar a la tercera em cal superar un fort desnivell en alguns moments amb ajuda de les mans.

La 4t. és lluny i opto per fer l’aproximació per camins. Primer desfent la pujada anterior fins a la riera i seguint la riera fins a la pista. Bon moment per córrer a un bon ritme fins arribar a la corba propera a la fita, entre mig de la vegetació. De nou quatre fites properes que vaig trobant sense massa dificultats. De la 6 a la 7 puc córrer un bon tram aprofitant una petita baixada fins a la riera que tinc que travessar i després per un terreny obert força pla a la riba de la mateixa riera.

La 8 que és ben a prop de la 7 em costa. Un tàlveg que no acabo de localitzar. Crec que visito tots els tàlvegs de la zona. Torno al camí per iniciar de nou la cerca i ara sí. Ja tinc la primera pèrdua de temps important de la cursa d’avui. La 9 també està a prop i fins la 10 també aprofito els camins per córrer. Passo a prop d’una mena d’esglèsia. 

Comencen a caure les primers gotes. Fins la 13 cap problema. Va plovent intermitentment. La 14 està lluny de nou. Estudio el mapa i no veig cap camí evident per arribar-hi. Caldrà fer-ho a rumb. Em passa el Fornaguera i m’hi enganxo. Amb ell m’apropo a la zona de la fita, uns tallats als mig d’un bosc verd 2. Estem a la zona dels tallats però la fita no apareix per enlloc. Aquí tinc la segona gran pèrdua de temps de la cursa d’avui. Aquesta pitjor que l’anterior. Ressegueixo per baix els dos grans tallats sense trobar la fita. Hi ha d’haver un petit tallat al mig dels dos grans, però em costa molt de trobar. Al final i anant per dalt veig la fita del tot amagada al mig de la vegetació. Per fi.

Les que resten fins al final no seran difícils, simplement anar fent. Les darreres resseguint una riera curulla d’aigua que baixa amb força formant uns gorgs i uns petits salts d’aigua molt bonics al que estarà bé venir una altra vegada per poder contemplar-los amb més calma.

Quan acabo està caient un bon xàfec. 2-41 de cursa, però fins a la zona de competició hi ha un bon tros. Plou i com que tampoc estic massa cansat vaig trotant quan el terreny m’ho permet (baixades i zones sense fang). Tornem a passar per corriols i pistes amb trams ben enfangats i amb estones de pluja insistent. Tinc ganes d’arribar i acabar. Un quart d’hora ben bo. Passem per zones on vam disputar la cursa d’ahir.

De nou el darrer de la categoria amb diferència de temps considerable respecte als més propers. A final de temporada hauré de pensar i decidir a quina categoria m’inscric pel 2012.

Cap de setmana complert amb dues curses ben organitzades per Aligots, malgrat que el temps no ho ha posat fàcil en uns terrenys molt interessants en els que m’agradarà tornar-hi a córrer. Només un inconvenient, sobre tot, en la cursa d’avui, la zona de cursa quedava massa lluny del centre de competició i tan l’aproximació com el tram final un cop acabada la cursa eren massa llargs.   

Fang i orientació

Cap de setmana amb doble ració d’orientació i també de fang. Ha plogut gairebé tota la setmana i ens esperem un terrenys mullats, tous, enfangats i amb les rieres i rierols curulls d’aigua. El mapa dels terrenys són nous i molt interessants per l’orientació.

De moment no plou, però el cel està gris i amenaçador. Per sort no fa fred. De la pre-sortida a la sortida hi ha un bon tros, primer per un corriol i després per una pista on cal anar molt en compte de no relliscar. No para d’enfilar-se muntanya amunt. Aquest és un simple tast del que ens espera per la cursa d’avui, el campionat de Catalunya de mitja distància.

M’agafo la cursa amb calma amb cura de no relliscar i anar pel terra. La primera fita està situada en un terreny obert. Cal baixar diferents marges, fins trobar-la a prop d’una construcció derruïda. La segona també està en aquest terreny obert. La veig de lluny, però resulta que no és la meva. Hi havia passat pel costat i no l’havia vist. Una mica més amunt i al costat d’una roca ja tinc la tercera al pot.

Passo per un coll i per un corriol m’apropo a la següent en un tallat entre matolls. Baixo ràpid fins a una riera plena d’aigua. No hi ha opció a res i sense pensar-ho dues vegades travesso pel mig. A l’altra banda, m’espera una forta pendent pel mig d’un bosc on esbufego fort i en alguns moments em cal ajudar-me amb les mans, fins arribar a un camí que agafo a la dreta. Un cop estic al costat del filat abandono el camí i a rumb sota una roca ja veig la que fa 5. Tinc bones sensacions. Estic fent una bona cursa sense errades.

Rodejo un petit turó i pujo una mica per localitzar la 6. En direcció a la 7 no encerto massa la ruta i faig més desnivell del que era necessari, i tinc que desfer tot el que havia pujat, per no pensar suficient el que em calia. 7 fites amb menys d’una hora és un bon promig per assolir un bon temps final.

La 8 tampoc em presenta dificultats. On m’enredo és en la 9. Començo a dubtar de quina és la millor opció i vaig canviant de decisió, em costa identificar els diferents elements del terreny i en alguns moments no tinc massa clar on sóc. Perdo molt temps fins localitzar un bon punt d’atac i trobar la fita.

No surto massa bé de la 9, però rectifico a temps, malgrat tornar a fer més desnivell del que calia per segon cop. També erro la sortida de la 11 i malgrat tenir la 12 molt a prop em costa situar-me. Torno a la fita i refaig el camí i ara si que és meva. La segona errada important d’avui.

Camí de la 13 passo per zones conegudes de quan cercava la 9 i ara ja no em presenten massa dificultat. La 14 està en un arbre, però no els que estan dins del tàlveg on em trobo. Surto del tàlveg i allà mateix tinc la fita. La resta de fites fins el final les enllaço bé sense entrebancs ni dubtes i en alguns moments vaig ràpid. Gaudeixo molt d’aquesta part final.

1-34-26 i de nou el pitjor temps de la meva categoria de lluny. Aquesta temporada estic abonat a aquesta posició i a molta distància tan dels primers com dels que em precedeixen a la classificació, tot i no fer unes curses massa dolentes. 

Rogaine Serralada Litoral

Per primera vegada participo en una Rogaine de 3 hores, i decideixo fer-ho sol per tal de provar com em trobo tan físicament com tècnicament a una setmana del Campionat de Catalunya. La sortida és a la Font Picant d’Argentona en un mapa d’una zona amb forts desnivells.

Arribo, passo per recepció i en poc temps ja em trobo amb el mapa a les mans. Totes les fites estan al sud, en el Nord del mapa només hi ha una fita solitària que aniré a cercar si arribo amb suficient temps al final de la cursa. Em faig una planificació mental ràpida del recorregut, però al fer-ho sol penso que ja aniré rectificant a mesura que avanci la cursa. No surto massa concentrat. Malgrat no cometre errades importants les dues primeres (36 i 43) em costen més del compte. 

Vaig entrant en el mapa i en la tercera (48) ja començo a gaudir de la orientació. Veig que no seran fàcils de trobar i que no podré córrer massa, ja que el bosc té molta vegetació baixa que impedeix anar ràpid i les fortes pujades també alenteixen molt la marxa. De la 4ª (42) a la 5ª (34) puc córrer una estona per un corriol, però quan el deixo haig d'enfilar una forta pendent en direcció a unes roques. L’alegria de córrer és breu.

Gairebé porto una hora de cursa. Ja veig que no podré complir els meus plans inicials i deixo de banda una fita de 3 punts per rendabilitzar esforços. Em trobo en la zona del mapa propera a la Torre Ametller, lloc que conec prou bé i vaig localitzant les fites (45 i 32).

La 51 em costa. No sóc l’únic que està a la zona cercant-la. La ruïna on es troba no l’acabo de veure. Finalment trobo una referència clara, uns camps de conreu i un camí, que em permeten situar-me i localitzar-la. He superat l’equador de la cursa i encaro la segona meitat de cursa amb l'idea de fer dues fites de 6 punts, la màxima puntuació. Serà una mica just de temps però és possible.

Encadeno bé les fites, sense perdre temps a trobar-les. La 52 està al costat d’una pedra al mig del bosc i quan arribo a la zona on hi ha gent buscant fa estona tinc sort que un d’ells la troba. M’endinso al poble de Cabrera on puc córrer amb ganes per trobar la 60 sense cap complicació.

Porto dos hores de cursa i ara començo la llarga pujada que em portarà a dalt del Castell de Burriac. Primer pels carrers de Cabrera fins sortir per una riera fins la 44 i després anar cap a la 47 primer en forta pujada que ja em comença a castigar i després planejar. És una zona amb petits murs de pedra. La fita està en una construcció. No serà fàcil trobar-la. De nou estic de sort, hi ha un equip que l’acaba de trobar i ja la tinc. Estic en la zona del poblar ibèric, uns dels poblats ibèrics més grans i importants de Catalunya, però que no ha estat massa excavat. 2-32 de cursa. S’acaba el temps i em queda una infernal pendent fins al Castell i després baixar a tot trap per la pista. Pujo tot el més ràpid que puc primer sense trobar el camí i després ja en el corriol. La respiració i el cor van cent. Una serp es creua ràpidament pel mig del camí i me'n duc un bon en surt. Una mica més d'esforç i ja soc a les portes del castell, però cal arribar a la fita que és al seu interior.

Pinço, recupero l’alè bec aigua i avall. 

Tinc menys de 10 minuts si no vull penalitzar. No serà fàcil. Tracto d’anar el més ràpid possible M’aturo inútilment en alguns moments per trobar una manera més ràpida de baixar. Mal fet. Al final 3-05-24, 55 punts, menys 8 de penalització 47, 27 classificat d'un centenar d'arribats. Em podia haver estalviar alguns segons sense les aturades a la baixada i penalitzar menys punts, però ja està fet.. A veure si n’aprenc d’una vegada. No val la pena aturar-se quan es té el camí clar i la decisió presa del que cal fer.

L'Esquerda, tota una sorpresa

Darrerament per unes raons o unes altres he estat i passat diferents vegades per Roda de Ter. Des de fa un temps que tenia ganes de fer una visita al poblat ibèric de L'Esquerda però ho havia anat ajornat.

Se'm va presentar una bona oportunitat amb la coincidència en un cap de setmana dels dos dies d'Osona i del 11è cap de setmana ibèric que oferien una visita guiada al poblat juntament amb altres activitats.

Acabada la cursa de L'Esquirol i després d'una breu visita a la Fira del Llibre de Muntanya vaig anar cap a Roda de Ter. 

No és pas el primer poblat ibèric que visito. En els darrers anys ja n'he visitat uns quants de la ruta dels ibers: Calafell, Ca n'Oliver, Ullastret, Puig Castellar, .... Però aquest va ser tota una sorpresa, ja que no es tracta simplement de les restes d'un poblat ibèric, sinó que també es poden visitar les restes d'un poblat medieval. La ubicació del poblat com sempre és un lloc privilegiat, en un turó elevat per sobre d'un meandre del Ter i amb unes vistes esplèndides de tota la Plana de Vic. 

Aquest poblat va ser habitat pels ibers. Va restar abandonat un bon temps ja que no s'han localitzat restes romanes. I de nou es torna a ocupar en l'època visigòtica, una època de la que en general es disposen de poques restes i en època medieval es converteix en un poblat important dins de la comarca d'Osona amb el títol de ciutat. Finalment cap a la fi del segle XIII es va despoblant i coincidint amb alguns incendis s'abandona definitivament. El més possible és que la població es desplaci a la zona que avui en dia ocupa l'actual Roda de Ter. Una visita interessant on aprendre una mica més de la nostra història.

 

Una cursa ràpida a L'Esquirol.

L'endemà de la cursa de relleus tocava tornar a Osona per córrer una nova cursa de la Copa Catalana. Després de les darreres curses de Copa aquesta era una cursa curta, 5100 metres i 23 fites. El centre de competició estava al poble de L'Esquirol al costat de la Fira del Llibre de Muntanya. 

Surto prudent però aviat em situo en el mapa i començo a anar ràpid. Em trobo bé i no noto l'esforç de la cursa d'ahir. La temperatura és ideal per córrer. El Puigsacalm ens vigila de ben a prop. A la fita 3 vaig massa ràpid, i confiat, i encaro la terrassa que no toca, però rectifico ràpid, però algun minut hauré perdut. 

No sé massa exactament que faig però buscant la 5 vaig a parar al costat d'una riera. Tinc que resituar-me per trobar-la, una altra pèrdua de temps, i ja van dues. A la 7 també hi perdo una mica de temps i això que estava ben a la vora, però em costa de veure. 

La resta les trobo amb rapidesa i em trobo bé físicament. 

Una altra pèrdua de temps en la 11. Allà no sóc l'únic que em despisto. Ens hi trobem uns quants de la categoria. Aquesta serà la darrera errada. 

A partir d'aquí vaig molt directe en totes les fites i en algunes d'elles molt ràpid corrent pel mig dels camps i dels boscos. Des de les zones més elevades del terreny de competició es pot contemplar en alguns moments tot de gent corrent en diferents direccions i mirant el seu mapa. És una imatge que poques vegades es pot veure. 

Estic molt concentrat i estic gaudint molt de la cursa. En algunes moments esbufego de valent. Acabo satisfet de com m'ha anat 1-15-10. Després de 3 curses seguides de més de 3 hores considero que aquest és un bon temps. Però malgrat tot, segueixo en les darreres posicions de la categoria. Seguiré entrenant amb regularitat per poder mantenir aquestes sensacions en les properes curses.

La festa dels relleus

Com sempre la cursa de relleus és la gran festa de l'orientació catalana. Els clubs hi presenten les seves millors gales. Fins i tot, alguns fan la cursa disfressats. Aquest any hem pogut presentar 5 equips a la línia de sortida, tot un record per un club que fa només tres temporades tenia dificultats per poder formar un sol equip.  És un símptoma clar de que estem creixent.

Malgrat presentar tants equips, només dos han puntuat: Homes veterans i Homes sènior. En la resta d'equips algun dels seus membres ha comés una errada que ha suposat la desqualificació.

Ja fa dies que tenia la sensació que em sortiria una bona cursa, com així ha estat. Fa un parell de mesos que entreno amb una certa regularitat. Trobar-me bé físicament s'havia de notar.

He arribat a la zona de competició que els primers rellevistes ja estaven corrent. He vist com el Bernat primer passava per la fita vista i després donava el relleu al Manel. El Bernat ha fet una molt bona cursa.

He esperat veure com el Manel passava per la fita vista per posar-me a escalfar. El Manel ha complert i m'ha passat el mapa. Mentre l'esperava he vist l'arribada dels equips guanyadors tant d'homes sèniors com d'homes veterans.

Tal com havia previst m'he pres les primeres fites amb calma, per entrar bé al mapa, però a partir de la 3 ja he agafat un bon ritme de cursa. Veia l'elecció de ruta sense problemes i després les trobava amb certa facilitat. Camí cap a la 7 he avançat a un equip de la meva categoria. Passo la fita vista per primer cop als 26 minuts de cursa, i ara comença la part del mapa que està farcida de fites per tot arreu. Cal ser fi a l'orientar-se i vèncer la temptació d'anar a visitar fites que no són les que hom té al seu mapa. Supero amb escreix el repte. A la 8 deixo enrere a un altre equip i segueixo trobant fites sense massa problemes.

Foto de Felip Gili

Passo per segon cop per la fita vista i ja porto 35 minuts. En un moment determinat passo per segona vegada per una fita que ja havia fitat, però utilitzo aquest fet per trobar ràpidament la fita que buscava. En l'antepenúltima, la 15, que està al Nord-Est d'un verd fosc, faig un error paral·lel buscant-la en un verd que no era. Es fa difícil resituar-se de nou, però ho aconsegueixo. Potser he perdut 2 o 3 minuts com a molt. I a partir d'aquí encaro el més ràpid possible cap a l'arribada. Han estat 48-26 per 3,8 km. 120 m. desnivell i 17 fites. 

He acabat la cursa molt satisfet. Hem totalitzat 2-44-11 com equip en la posició 12 de 19 classificats amb 27 equips participants. Segurament una dels millor resultats com equip en les 4 edicions de campionats de relleus en els que he participat, possiblement comparable a l'edició del 2008 a Gavà.

Tornada a l'asfalt

Aquest estiu he entrenat amb una certa regularitat com feia temps que no feia. M'ha vingut de gust provar-me en una cursa d'asfalt per comprovar si era capaç de córrer una estona amb un bon ritme i de manera constant. Fer un 10000 d'asfalt m'ha semblat una bona idea. La decisió estava presa. En el calendari vaig veure la cursa de la Mercè, no massa lluny de casa, força planera i econòmica. Dit i fet. M'inscric abans de que es tanquin les inscripcions i de que m'arrepenteixi del meu rampell.

He mirat les meves anotacions i per trobar la darrera cursa d'asfalt m'havia de remuntar al maig del 2009 a Sant Quirze del Vallès en el Memorial David Rovira. També va ser un 10000 i el vaig fer amb 49-01. Aquest cop el meu objectiu era ben diferent, simplement retrobar-me amb les sensacions de participar en una cursa d'asfalt. Després de la prova en la Popular de la Festa Major, pensava que podia estar al voltant dels 55 minuts o potser una mica per sota.

No es pas la meva primera participació en aquesta cursa. Ja ho vaig fer el 2004 amb un temps de 49-33, i el 2005 amb 48-02. La meva millor marca amb 10000 va ser a la cursa de Sant Antoni sota un aiguat i en plena preparació de la Marató de Barcelona d'aquell any. Van estar 41-08.
Trec del calaix el meu antic uniforme de les curses d'asfalt, gorra vermella inclosa. Aquesta gorra m'ha acompanyat en totes les curses d'asfalt i de muntanya des de l'aparició allà pel 1998 de la llista de correus d'atletisme.com on vam escollir aquest distintiu per ajudar-nos a conèixer. Encara resten molts corredors en actiu d'aquella primitiva llista que s'acabaria convertint en l'actual lliga de championchip, però pocs són els que encara corren amb la gorra vermella.

Al no tenir temps acreditat em correspon sortir des del darrer calaix. No tinc cap intenció de sortir al mig de la massa verda dels 14000 inscrits. M'espero mentre vaig escalfant. Escolto la sortida de les diferents onades de corredors. Em quedo a darrera del tot i gairebé surto sol amb forces minuts de retard respecte els primers tant que en el precís moment que creuo la línia de sortida per megafonia expliquen quins són els primers (Carles Castillejo, Sergi Silvero) al pas pel km. 4.

El primer km. és lent fins arribar a la Gran Via. Allà aprofito l'amplada del carrer per agafar un ritme de cursa amb el que em sento còmode, entre 5-10 i 5-20 el km. i vaig avançant corredors tot fent algun slalom. Malgrat tot puc córrer força bé. Passo el km. 5 amb 27-20 i en la posició 9359. Si mantinc el ritme assoliré l'objectiu d'estar al voltant dels 55 minuts al final. Quants els carrers es fan més estrets és més difícil mantenir el ritme per la gran densitat de gent que hi ha i a la que és difícil avançar. Em segueixo trobant fort i faig algun km. a prop dels 5-00.
Entro al carrer Sepúlveda un clàssic en totes les curses que es fan a Barcelona. Em mantinc amb força i sense acusar la pujada del Paral·le arribo amb un temps final de 53-46. Una segona part de la cursa més ràpida (26-26) i el 5694 classificat. Ha estat la meva cursa nº 30 de 10 km. La primera va ser el 1991 a Can Dragó amb 42-44.
M'he trobat a gust al llarg de tota la cursa. No defujo de tornar un provar un 10000 si aconsegueixo seguir entrenant amb una certa regularitat i aleshores em posaria el repte d'apropar-me als 50 minuts. Crec que és un objectiu que tinc al meu abast. He gaudit en el meu retorn a l'asfalt, però això no significa que abandoni les meves curses d'orientació

Roques encantades

Després de l'estiu torna la Copa Catalana d'Orientació amb una cursa a cavall de tres comarques, La Selva, Osona i La Garrotxa. El nom del mapa és molt atractiu: Turó d'Armadans i Roques Encantades. Els d'elit corren el campionat de Catalunya d'Ultrallarga i en la resta de categories serà una cursa més llarga del que és habitual. En concret a H35 ens esperen 9800 metres i 30 fites per endavant. Penso de nou en una cursa de més de 3 hores com les últimes curses de Copa Catalana d'aquesta temporada.

La sortida és a prop del Santuari de La Salut. No començo massa bé i en la primera fita per una mala elecció de ruta i per no acabar de situar-me del tot bé en el mapa ja perdo temps.Però a partir d'aquí ja em resituo bé i vaig fent per dins d'un bosc força net i enllaço bé fins la fita 6, encara que em noto lent.
La tirada fins a la 7 és llarga, més de 1000 metres per terreny obert, però no surto bé del bosc on està la 6 i em costa acabar d'ubicar-me. Estic convençut que podia haver estat més ràpid d'anar més segur. En tot moment al llarg de la cursa cal vigilar de no prendre mal al travessar alguns filats amb punxes.
Amb la 7 ja al sac, i després de la primera hora de cursa, m'endinso de nou al bosc. És agradable cercar fites al mig d'aquest bosc, encara que no resulta fàcil córrer pels forts desnivells i les nombrosos branques que hi ha pel terra. No tinc problemes d'orientació però sóc lent. De la 7 a la 10 les fites estan molt juntes, però a partir d'aquí abandono la zona Nord del mapa i les fites em condueixen primer a prop del centre de competició, (fita 15) i faig un bucle d'anada i tornada per tornar de nou a prop de la 15 per una zona solcada per petites rieres algunes d'elles seques que obliguen a un puja i baixa constant.
Ja són més de 2 hores de cursa i es comencen a notar. Per un camí, pas obligatori, arribo a la zona de les Roques Encantades, unes pedres enormes de capritxoses formes i que amaguen algunes fites dins del seu laberint. I de nou unes quantes fites situades de camí cap a l'arribada en una zona de nou amb forts desnivells. Al final m'hauré fet un bon fart de pujar i baixar en la cursa d'avui. Enfilo amb ganes d'acabar les darreres 3 fites, després d'un nou pas obligat, i tal com havia previst acabo una divertida cursa amb més de 3 hores en concret 3-18-13 i de nou el darrer de la categoria. Gairebé estic abonat a aquesta posició.