Segueixo corrent al Farell

 31ª Cursa de Muntanya del Farell

12,05 km. 1-16-59 6-23 x km. 289 metres de desnivell positiu

215 de 282 classificats, 4^t. de 12 classificats a M6

De nou al Farell, i ja en van 31 vegades. Aquest any arribo després d’uns entrenaments amb molt bones sensacions que em fan ser optimista. Em marco com objectiu millorar el temps de l’edició anterior.

Abans de sortir trobo al Vicenç, un company més veterà que jo i a qui fa anys que conec. Escalfo una mica i em situo a la línia de sortida. Avui he decidit abandonar les darreres posicions com faig darrerament i sortir des del mig del grup.

Aquest vespre ha estat plovent, i en el viatge cap a Caldes ha plogut una estona. Caldes ens rep amb algunes gotes, però poca cosa. En el moment de la sortida encara està molt ennuvolat, però no plou i la temperatura no és del tot freda.

Ja estic en cursa. Puc córrer al meu ritme des del primer moment. En la zona urbana tinc la sensació que girem un o dos carrers abans del hem fet altres anys. Aquesta impressió es confirmarà al finalitzar la cursa ja que sortirà al voltant de 150/200 metres més curta que altres edicions.

Inicio la pista de terra amb millor temps que l’any passat, fruit d’aquesta retallada de metres, més que del meu ritme de cursa, Com acostuma a passar a la pujada hi ha corredors que caminen, mentre jo mantinc el meu trot, encara que lent. Acabo la pujada amb uns 20 segons de retard respecte a l’any passat.

Després del tram de tobogans ara baixo, ara pujo, ara torno a baixar, ara torno a pujar fins passar per la meta volant que hi ha a la meitat de cursa segueixo amb pitjor temps que l’any passat. Es comencen a esfumar les meves il·lusions de millorar el temps.

Però com que la pèrdua no és excessiva encara faig un intent d’anar ràpid a veure si ho puc recuperar. En la pujada per asfalt veig al Vicenç al meu davant, però encara està lluny.

Deixem l’asfalt i tornem a entrar als camins de terra. Estan una mica enfangats i amb alguns bassals, però no massa. Després del gir que ens fa entrar al corriol més costerut i darrer tram de pujada del recorregut, veig al Vicenç ben a prop. Ell puja caminant i jo trotant. L’avanço i ens animem mútuament.

Al darrer punt on tinc un punt de control de temps passo amb gairebé un minut de retard respecte a l’any passat. Ara ja tot és baixada. És una baixada per pista on gaudeixo molt tractant d’anar el més ràpid possible. Finalment aturo el crono en 1-16-59, 46 segons més lent que l’any passat. No està malament, ja que mantinc la línia dels temps assolits en les darreres edicions entre 1-16 i 1-18. Tot i no haver assolit el meu objectiu inicial, es confirma que encara em mantinc en bona forma i que tinc Farell per anys mentre el cos aguanti.

Abans de marxar comento la cursa amb el Vicenç i amb altres coneguts.

Ja un cop a casa comparo la taula de temps de l’edició passada i d’aquesta i se’m fa evident que on he perdut temps ha estat en els trams de pujada, ja que hi he esmerçat 2-26 minuts més que l’any passat. En canvi, sobre tot, en els darrers quilometres de baixada he anat més ràpid. La conclusió és clara, em caldrà entrenar les pujades. Ja ho veurem si ho faré, ja que no és la primera vegada que em faig aquest propòsit.

30 anys al Farell són molts anys!

30ª Cursa de Muntanya del Farell

12,2 km. 1-16-13 6-16 x km. 279 metres de desnivell positiu

191 de 268 classificats, 9è de 18 classificats a M6

De nou estic al Farell, i amb aquesta serà la meva participació número 30. Trenta anys participant en una mateixa cursa son una bona colla d’anys. Per celebrar-ho ho faré amb la samarreta i el pantalonet curt més Vintage que he trobat per casa. I també amb la gorra vermella de sempre. Bé de fet, cada cop és menys vermella.

Com que darrerament participo en poques curses amb xip groc, resulta que quan vaig a recollir el pitrall em dono compte de l’oblit. M’ho solucionen amb un moment i ja puc escalfar amb tranquil·litat.

El Farell sempre és una prova de com estic de forma. L’any passat vaig fer el pitjor temps de totes les edicions. Aquest any tinc com objectiu fer-ho una mica millor. Igual que l’any passat gaudim d’una temperatura primaveral.

Com ja comença a ser costum surto de darrera del tot. Tinc a tothom per davant. Puc córrer al meu ritme des del primer moment i pels carrers del poble vaig avançant corredors. Evito sempre que puc córrer per les zones de llambordes anant per les voreres.

Em trobo bé i procuro fer la gambada més ampla possible. Deixo l’asfalt i comença la zona de terra. A la primera llarga pujada hi ha força corredors que caminen, però jo segueixo trotant. Tinc la sensació d’anar molt millor que els darrers anys. Pujo molt més fàcil. Acabo aquesta pujada amb 30-15, un molt millor temps que les dues darreres edicions. Això m’anima i em poso em mode caça al corredor. A la primera baixada en queden unes quants al darrera. Veig a lo lluny al Roque Lucas, amb qui havia parlat abans de començar. Vam estudiar junts el batxiller superior nocturn, i ens trobem en algunes curses. És un corredor d’ultratrails i per ells el Farell és massa curta.

En el pas de mitja cursa (40-15) passo 4 minuts millor que l’any passat i 2 minuts millor que fa dos anys. Ara es tracta de consolidar aquesta millora en el que resta de cursa. Espero que l’haver anat ràpid no em passi factura. Encara porto al Roque al davant. Finalment en el tram asfaltat en lleugera pujada l’avanço.

Però en la següent baixada, m’avança per fer-me una foto i també ens fem una selfie. A partit d’aquí cadascú ja agafa el seu ritme. Només queda la rampa de 300 metres i després ja tot és favorable. Segueixo anant ràpid i avançant algun corredor.

A partir del quilòmetre 9 ja tot és baixada. Passo amb 59-30, per 1-05-30 l’any passat i 1-02-00 fa dos anys. Malgrat que intento baixar el més ràpid possible, noto que no vaig tan lleuger com altres anys. En el cap vaig fent números de quin podrà ser el temps final. Malgrat intentar baixar d’1-16, al final no és possible i aturo el cronòmetre a 1-16-13. Estic super-content. M’haig de remuntar al 2017 per trobar un temps millor (1-15-51).

Com que abans de la pandèmia, el Farell es celebrava a finals de novembre, principis de desembre, el vaig utilitzar moltes vegades com a test abans de començar a preparar la marató de Barcelona. Ara em serveix per veure com començo la temporada. Aquest resultat tan bo em dona ànims per seguir entrenant. Tot i que haig de dir que darrerament soc molt anàrquic en els meus entrenaments. No planifico res. De fet gairebé decideixo que el faig al dia segons com em trobo, i el que més em ve de gust. Donat el resultat no puc dir que vagi malament fer-ho així. 

El Farell més lent, però hi segueixo present

 29ª. Cursa de Muntanya del Farell

12,2 km. 1-23-01 6-49 x km. 318 metres de desnivell positiu

251 de 279 classificats

Ja ha passat un any i arriba de nou la meva cita anual amb la cursa de muntanya del Farell. Gaudim d’una temperatura primaveral. Possiblement serà l’edició del Farell amb la temperatura més alta. En algunes edicions hi he passat força fred. Recordo un any en el que fins i tot van caure volves de neu.

Tants anys fa que tingui moltes anècdotes i uns quants Farells especials. Aquest ho tornarà a ser. Estic a quatre dies de canviar-me de pis, i no és un canvi del tot normal, ja que aniré a viure al que havia estat el pis dels meus pares, i on jo també hi he viscut en diferents èpoques de la meva vida.

Arribo amb temps i puc fer un bon escalfament. Ja fa unes setmanes que em trobo especialment lent a les pujades. De fet, no he sigut mai massa ràpid pujant. La meva especialitat sempre han estat les baixades boges. Els ritmes d’entrenament també són uns ritmes lents. Amb vistes de tot plegat, la meva previsió és que puc estar al voltant de l’hora i 20 minuts, si tot va bé. Queden molt lluny les edicions en que baixava de l’hora. La darrera vegada va ser el 2005.

Surto l’últim amb tota la tranquil·litat del món, però ja pels carrers del poble deixo algun corredor al darrere. A la zona de llambordes procuro anar per la vorera per evitar-les. El ritme no és pas dolent, encara que tampoc és per tirar coets.

S’acaba l’asfalt i comença la llarga pujada habitual. Són uns 1500 metres de pujada constant. Vaig fent a un ritme lent i avanço a alguns dels corredors que la fan caminant. Encara que en alguns moments penso que igual caminant aniria més ràpid, mentre la pugui fer trotant la meva idea és no caminar.

Com de costum, la zona de tobogans fins arribar a meitat de cursa la trobo divertida: ara baixo, ara pujo. Passo amb 44 minuts, molt per sobre del meu temps de pas de l’any passat. Però encara tinc possibilitats d’acostar-me al meu objectiu.

Quan arribo al punt on comença la baixada la pèrdua de temps és considerable i les possibilitats d’assolir 1-20 s’han esvaït del tot. Per tant, malgrat que baixo de pressa, com a mi m’agrada, no vaig pas tant ràpid com l’any passat. Segueixo avançant a alguns corredors en aquesta llarga baixada. 

El crono va passant inexorablement, per aturar-lo finalment a 1-23-01.

Avui ha estat el meu Farell més lent, però hi segueixo present un any més.

Torna el Farell

28ª. Cursa de Muntanya del Farell

12,3 km. 1-17-51 6-19 x km. 292 metres de desnivell positiu

306 de 364 classificats

Torna la cursa de muntanya del Farell. Han passat més de dos anys de la darrera edició. Quan vaig veure que no la feien en les dates habituals (finals de novembre o primers dies de desembre), vaig pensar que ja no la farien i que em quedaria sense l’única cursa en la que he participat en totes les edicions. Però finalment aquí la tenim 825 dies després. Bé, no del tot exacte, ja que el novembre del 2020, la vaig fer pel meu compte. La vaig anomenar l’edició 27 +1.

Surto el darrer caminant fins trepitjar la catifa de sortida i arranco a trotar. 

Ja estic en cursa i avanço força corredors en el tram urbà. Porto un bon ritme i les sensacions són bones.

S’acaba l’asfalt i encaro la pujada llarga. La conec molt bé. Són 1500 metres de pujada continuada per pista. Poso un trot que em permeti no caminar en cap moment, i així avanço a alguns companys de cursa que caminen en alguns trams d’aquesta pujada.

Acabo la pujada i comencen els tobogans: ara baixo, ara pujo. Segueixo gaudint del recorregut i passo la meitat de cursa amb 42-20, aproximadament un minut més que la darrera edició i em segueixo trobant fort. Aprofito les baixades per accelerar, ja que les pujades se’m fan feixugues. 

Un cop superada la darrera pujada, la més forta de totes, encara que curta (només són uns 300 metres), ja tot és pla o baixada per pista. Començo la part final de la cursa, gairebé 3 kms. de forta i continuada baixada i porto 1 hora 2 minuts. Si baixo fort encara em puc acostar al temps de la darrera edició. I dit i fet, em poso a la feina. Avanço al Roque Lucas, un company d’estudis de batxiller amb qui coincideixo en algunes curses. Faig un quilòmetre, gairebé a 5 pelats; tota una proesa per a mi a hores d’ara.

Ja un cop al camp de futbol, esprinto per deixar el crono per sota de 1-18. Finalment 1-17-51, només 24 segons més que la darrera edició i amb molt bones sensacions al llarg de tota el recorregut. Realment molt millor del que esperava.

A l’arribada, mentre recollim la generosa bossa que ens lliura l’organització fem petar la xerrada amb el Vicenç, un altre veterà de les curses, al que conec dels temps de la gorra vermella i de la llista de correu d’atletisme-com, i també amb el Roque que ha arribat poc després de mi. Un nou any, i una nova edició del Farell. Ara a esperar la següent. 

Farell: 27 + 1

12,4 km. 1-24-14 6-47 x km. 328 metres de desnivell

Ni la pandèmia, ni el confinament podran evitar que compleixi amb una de les meves tradicions: la cursa de muntanya del Farell. Tot començava, a finals del 1992, l’any olímpic. I des d’aleshores, sense proposar-m’ho en un principi, he corregut totes les edicions d’aquesta cursa. Va ser al complir la desena edició en que la organització ens va distingir als quatre corredors que les havíem corregut totes amb una placa que vaig decidir no fallar en cap de les edicions mentre el cos aguantés. I de moment aquest aguanta prou bé.

Com que a hores d’ara aquesta és una de les poques coses que podem fer, em dirigeixo a Caldes de Montbui per complir amb la tradició. Aprofito que fa bon temps per anar-hi el mateix dia que fa un any exacte de la darrera edició.

És tot ben diferent. No cal recollir pitrall. No hi ha guarda-roba. No hi ha gent. Estic ben sol i puc començar a l’hora que vulgui, encara que no ho puc fer des de dins del camp de futbol. No escalfo gens i és el campanar el que em dona el tret de sortida. Sonen les campanades de les onze. Surto del costat de la zona esportiva, travesso el pont i evitant en el que puc les llambordes entro al casc antic del poble.

El fet de no ser en format cursa, m’aturo a fer fotos dels llocs més emblemàtics per on passa el recorregut. El primer és la famosa font del Lleó. No sabia que els dimarts és dia de mercat a Caldes i haig de passar per entremig d’algunes de les parades. 

L’obligació de córrer per la vorera fa que m’estalviï les empipadores llambordes del carrer principal de Caldes enfilant ja cap a la sortida del poble. Per no perdre les bones costums la meva fotògrafa particular em fa una foto a la cantonada habitual.

Se’m fa estrany passar pels mateixos llocs que al llarg dels anys ho feia rodejat d’altres corredors i avui fer-ho tot sol. Deixo la carretera i comença la pujada més llarga, gairebé un quilòmetre i mig. Puc escoltar algun ocell com piula al meu pas. La darrera part de la pujada se’m fa feixuga, però mantinc el trot encara que sigui lent, i entro en la zona de pujar i baixar. El terreny està impecable. Han passat amb màquines i està aplanat i sense pedres. Recordo molt bé que en les primeres edicions era tot més “rústic” i feréstec. Per acabar-ho d’arreglar avui no hi havia bassals, ni fang i tampoc pols. Estava ideal.

Mitja cursa, on acostuma haver un avituallament i on en algunes edicions hi havia premi especial pel primer que hi passava. Avui, sense cap dubte, el premi ha estat per mi. No ho puc evitar i miro el crono: 44-45. No tinc ni idea de com vaig, ja que no havia mirat cap referència abans de sortir de casa. 

Com sempre gaudeixo al màxim de la baixada de després de la meta volant, abans d’endinsar-me en els corriols de la segona part de la cursa. Una mica més i em passo de llarg de la darrera pujada forta. No ho entenc massa però l’he trobat més curta i més suau que en altres edicions. Superada la pujada toca planejar una estona per arribar als darrers quilòmetres en baixada.

Escolto els sorolls dels treballs forestals que s’estan realitzant en el bosc. A les vores de la pista hi ha tot de troncs esperant el transport que els ha de baixar. I ara ràpid, ràpid fins arribar al poble, al costat de la zona esportiva on havia començat.

No hi ha arc d’arribada, ni speaker, ni dutxes, ni avituallament, ni comentaris amb els companys. Tot és ben diferent al que acostuma a ser una cursa normal, però malgrat tot, he complert amb la meva tradició particular, la meva 27 + 1 cursa de muntanya del Farell.

El temps molt pitjor que el de la darrera edició, però això avui és el de menys. El fet d’anar sol també m’ha permès tenir una visió diferent del lloc i pensar que igual torno algun altre dia a fer algun tomb pel rodal de Caldes de Montbui, on he descobert moltes pistes i molts corriols que sembla que pot ser interessant d’explorar algun dia. A aquest pas, no acabaré mai la feina.

Powered by Wikiloc

Un Farell sense xip!!!

Cursa de Muntanya del Farell a Caldes de Montbui, 27ª d’edició

12,4 km. 1-17-27 a 6-16 el km. 289 m. de desnivell positiu

280 de 327 classificat (86%)

Tota cursa comença amb el ritual de preparar la bossa amb tot el necessari. Moltes vegades tinc la sensació de deixar-me quelcom, però avui no ha estat així.

Un cop a Caldes el ritual segueix: recollir el pitrall i els generosos obsequis, canviar-se, anar al WC per acabar de buidar, escalfar, i posar-se darrera de tot per sortir.

L’any passat vaig anar molt tranquil en tot el tram d’asfalt. Aquest any canvio de tàctica i  arranco més ràpid.

Ja en la pista de terra, en els darrers metres de la pujada llarga alenteixo el pas, però sense deixar de córrer en cap moment. Un cop dalt comença la part divertida amb baixades i pujades a moments suaus i per moments més fortes.

Passo per la meta volant a meitat de cursa amb 41-15, una mica millor que l’any passat.

En el tram asfaltat de baixada que ve a continuació, observo el xip groc que porta una noia al meu davant. Em miro les meves sabatilles! No el porto!. Pensant que el recorregut podria estar enfangat per les pluges del passat divendres he agafat les sabatilles de muntanya i el xip s’ha quedat a casa posat en les d’asfalt. I de fang ben poc n’hem trobat!

Encaro amb forces la pujada més dura del recorregut. Són poc més de 300 metres per un corriol que posa a tothom en el seu lloc. Ja pràcticament només resta baixada i alguna petita pujada sense massa importància.

De la mateixa manera que hi ha una llarga pujada, ara hi ha una llarga baixada. Aprofito per fer alguns avançaments i arribo a meta ben satisfet, una mica més d’un minut més ràpid que l’any passat. No està gens malament.

Comento amb els organitzadors el meu mal cap per haver-me oblidat el xip casa, i els demano que tinguin en compte que he fet la cursa. No voldria perdre la condició de ser l’únic corredor que ha corregut totes les edicions.

A casa repasso les meves anotacions. La d’avui ha estat la meva cursa de muntanya nº 100, 27 d’elles, més d’una quarta part al Farell.

Un Farell a la caça

Diumenge 25 de novembre

Cursa de Muntanya del Farell a Caldes de Montbui, 26ª edició

12,4 km. 1-28-29 a 6-20 el km. 289 metres de desnivell positiu

312 de 357 classificats (87%) i 20 de la categoria M5

Va acabant la tardor i abans d’endinsar-nos de ple en l’hivern tinc la que ja s’ha convertit en una cita tradicional per mi, la cursa de muntanya del Farell. Darrerament no entreno massa i després d’un bon escalfament surto des del darrera amb molta calma pels carrers del poble. No miro enrere però tinc la sensació que vaig dels últims.

Deixem l’asfalt i decideixo posar un millor ritme de cursa. Sense haver-ho planificar entro en una cursa a la caça del que tinc pel davant. Molts dels que porto al davant fan alguns trams de la pujada caminant. Això em permet anar avançant posicions. Acaba la pujada llarga i comença l’alternança de baixades i pujades. Les baixades encara se’m donen bé i segueixo avançant a alguns corredors i corredores. Passo la meitat de la cursa amb 42 minuts i amb gairebé tot el desnivell positiu ja fet.

Ara sí que ja estic decidit en posar-me en aquest mode caça al corredor que veig al meu davant. Després de tanta pluja en els darrers dies pensava trobar un terreny molt més enfangat, però no ha estat així. Excepte alguns grans bassals fàcils de sortejar per alguna de les seves bandes, el terreny estava tou, però no enfangat.

En la darrera pujada forta en deixo a un parell més enrere. Afronto la llarga darrera baixada del recorregut en solitari. No tinc a ningú davant. Crec que en cap de les edicions anteriors havia baixat tant sol. Vaig donant caça a algunes ànimes solitàries, però poques. Ja a baix tinc a la vista un grup de 5, quatre corredores i un corredor, accelero el pas per poder-los atrapar abans de travessar la línia d’arribada, però ja no ha estat possible.

Una nova cursa del Farell al sac, dos minuts i mig més lent que l’edició de l’any passat, el meu tercer pitjor temps. L’any que ve tornarem.  

25 anys al Farell!

Diumenge, 26 de novembre de 2017

Cursa de muntanya del Farell

12,3 km. 1-15-51 a6-09 per km. 297 m. de desnivell  304 de370 arribats

Tot començava el 1991, aquell any vaig córrer la pujada al Farell. Era una cursa de 12 km. per asfalt des de Caldes de Montbui fins a dalt del Farell. Aquesta va ser una prèvia.

Però la veritable cursa de muntanya del Farell comença el 1993. Recordo que sortíem del costat del camp de futbol. El camp de futbol era de terra i el pàrquing des d’on sortíem també. El recorregut amb petites variants ja era el mateix que ara i amb final dins del camp de futbol. El meu temps en aquesta primera participació va ser de 59-24.

En aquests primers anys el Farell es va convertir amb un termòmetre del meu estat de forma abans d’iniciar l’entrenament per la marató de Barcelona. El 2002 em vaig endur una sorpresa al final de la cursa. Recordo que havia plogut i que l’arribada havia estat a la plaça de la Font del Lleó. Ens van cridar al podi als 4 que havíem corregut totes les edicions i ens van lliurar una placa de reconeixement.

Va ser aleshores que al meu cap va sorgir la idea i el propòsit de ser fidel a aquesta cursa i participar en totes les edicions. I així ha estat fins complir amb les 25 edicions. Al cap de poc ja només érem dos corredors els que manteníem la fidelitat a la cursa, però fa un parell d’anys el Jaume, un companys d’afició que vaig conèixer en la vella llista de correu d’altetisme.com quan això d’Internet era quelcom d’alguns sonats que corrien amb gorra vermella, ja em dir que m’havia quedat sol. Per cert, encara corro amb la mateixa gorra vermella d'aquells temps.

Al llarg dels anys he gaudit de les diferents edicions. He viscut canvis tant en el lloc d’arribada com el de sortida. Recordo unes edicions amb sortida al pavelló i amb arribada al camp de futbol, també un parell d’arribades al Parc de Can Rius. El recorregut principal de la part de muntanya en línies generals s’ha mantingut en totes les edicions. En les dues darreres edicions ha recuperat el lloc de sortida i arribada originals i han introduït una forta i curta pujada al km. 8 de cursa a causa de la caiguda d’arbres de desembre del 2014 que val malmetre alguns camins.

En les primeres cinc edicions vaig baixar de l’hora. El meu millor temps és el de la segona edició (1994) amb 57-27. Després d’uns anys que superava l’hora el 2004 i el 2005 vaig tornar a baixar de l’hora. Els meus pitjors temps han estat el del 2012 (1-25-17) i el 2014 (1-22-50). El 2012 va coincidir amb l’any que el recorregut era més llarg, fent la darrera part per dins de la riera, abans de pujar fins l’arribada, en un recorregut que no s’ha repetit mai més.

Des del 2005 he escrit la crònica de la cursa en aquest blog. Un bon record del que ha passat en cada edició.

En aquesta edició he tornat a gaudir del recorregut acompanyat d’una bona temperatura. Els camins estaven secs i polsosos com no pot ser d’una altra manera en un any especialment poc plujós. Recordo anys amb molt fred, i també amb pluja i fang. Del recorregut m’agrada especialment la part de la baixada final on et pots deixar anar i guanyar molta velocitat. Aquest any he fet exactament el mateix temps que el 2015, però en un recorregut una mica més curt, i tres minuts més que l’any passat. L’edat no perdona, però encara puc fer tota la cursa corrent sense haver de caminar a les pujades.

La organització ha tingut un gran detall al final de la cursa i m’han posat pressió: córrer les 25 edicions següents. Ja tinc un nou repte. Serà possible?

Un Farell ben diferent

Diumenge 13 de novembre

Cursa de Muntanya del Farell

12,3 km. 1-12-57, 294 metres de desnivell positiu

254 de 344 classificats (73%), 11 de 21 en la meva categoria 

Avui no era el millor dia per córrer una cursa, però no podia faltar a la meva cita anual amb el Farell. La tradició és la tradició. Em fa il·lusió mantenir el ple de participacions en una cursa. No resulta gens fàcil arribar a les 24 edicions d’una cursa i haver-les corregudes totes.

Fa dies que no puc entrenar de forma regular. A part de la cursa, avui ha estat una jornada maratoniana. He començat el matí ben d’hora. Havia de donar l’esmorzar a la mare. Ha arribat a l’últim estadi i necessita molta atenció. He arribat a Caldes, just de temps. Gràcies a la bona i experimentada organització els tràmits de recollir el pitrall i deixar la bossa al guarda-roba han esta ràpids i encara he pogut escalfar uns cinc minuts.

Aquesta cursa ha sofert canvis en el lloc de sortida i arribada al llarg dels anys. Avui hem tornat al camp de futbol que havia albergat la sortida d’algunes de les primeres edicions. La zona ha canviat molt. Ara el camp és de gespa artificial. Malgrat que és una sortida estreta no hi ha problemes. Surto del darrera i sense cap pressa. Ben aviat és pot córrer sense embuts. No m’he marcat cap temps final de la cursa. Mentre corro pels carrers del poble em poso un petit objectiu: fer la cursa per sota de 6 minuts el km.

Tinc el cap a un altre lloc, però porto un ritme regular que em permet acabar la part asfaltada de cursa amb el ritme previst per sota de 6. Agafem la pista forestal. Aquesta és la pujada més llarga de tot el recorregut. La tinc ben apamada. Són 1500 metres. Deixo enrere al Roque Lucas, tota una institució de les ultres i company de pupitre al batxiller superior nocturn. Potser és l’edició que hi ha més corredors caminant en la pujada. Arribo al final de la mateixa. A partir d’aquí intento aprofitar les baixades per tal de anar el més ràpid i mantenir en les pujades un ritme raonable sense caminar en cap moment.

Al km. 8 tenim una sorpresa. Ens fan girar per un corriol que mai abans havíem utilitzat. Ja l’any passat van canviar el recorregut en aquest tram degut a la caiguda d’arbres del 9 de desembre del 2014. Però en aquesta edició ho han tornat a canviar. Una bona pujada d’uns 300 metres sense treva. És el desnivell més fort de tota la cursa. Avanço a molts corredors que la fan caminant.

A continuació, de nou una pista forestal ens mena fins el recorregut de sempre. Passat el km 9 ja només resta la baixada. Haig de recuperar poc menys de 2 minuts. Baixar de 6 està al meu abast. Com cada any gaudeixo d’allò més de la primera part de la baixada. En el darrer km. ja no tinc més gas a les cames. Voldria anar més ràpid però no és possible. Entrada al camp de futbol i final: objectiu complert 1-12-57 a 5-55 minuts el km. per 294 metres de desnivell positiu.

De nou organització impecable i amplia en tots els serveis de l’arribada. Sense temps per més agafo la motxilla, em canvio i poso rumb cap l’Avinguda Maria Cristina. L’ANC, Òmnium i l’AMI ens ha convocat de nou i no hi vull faltar. Haurà estat un diumenge ben complert.

Amb la gorra vermella de sempre.

300 kms. i 25 hores pel Farell

23 edicions de la cursa de muntanya del Farell donen per molt. El dissabte abans de la cursa vaig estar a casa repassant els números de les 22 edicions anteriors. Amb la 23ª edició arribaré als 300 kms. acumulats  i superaré les 25 hores de competició en aquesta cursa. Els meus registres més significatius són::

• millor temps: 57-27 a la segona edició 1994 i 57-40 a la tercera (1995) i 12ª (2004)
• pitjors temps 2012 1-25 (l'any que la cursa va ser més llarga) i 2014 1-22

Al llarg de les 23 edicions el recorregut ha sofert algunes variacions, tant en el lloc de sortida, com en l'arribada, però podríem dir que més o menys ha mantingut la distància i el desnivell que s'ha mogut sempre entre els 12 i 14 kms. i una mica més de 300 metres de desnivell positiu. 

El d'avui no serà el mateix recorregut que la temporada anterior degut a la Fira de Nadal, en el tram urbà, i a la caiguda d'arbres en el tram de muntanya.
Surto darrera de tot, gairebé sense escalfar, i amb molta tranquil·litat a veure-les venir. No entreno massa darrerament i no penso pas que estigui per fer massa bon temps. Si em moc en un registre semblant a l'any passat ja em donaré per satisfet.

Malgrat sortir de tan enrere no tinc problemes per agafar el meu ritme sense entrebancs ben aviat. Sembla que avui hi ha menys participació que les darreres temporades i es pot córrer amb facilitat pels carrers amb llambordes del poble. Porto un ritme al voltant dels 6 per km. S'acaba l'asfalt i comença la pujada més important de tota la cursa. Aquí hi ha corredors que es posen a caminar. Vaig fent fins coronar aquesta part amb retard respecte a l'anterior edició (33-45 avui, per 32-00 el 2014). Cal considerar que avui aquest tram ha estat una mica més llarg, però el retard ha estat considerable.
Tinc bones sensacions. El terreny està sec i polsós després de tant de temps sense pluja. Avanço corredors i em planto a la zona d'avituallament amb 42-30, per 42 de l'any passat. He recuperat una part del meu retard. Segueixo amb les bones sensacions i el bon coneixement de tot el recorregut em permet dosificar els esforços. No sabia on seria la modificació del recorregut d'enguany. Per moments penso que al final no hi haurà canvi, però vaig errat. El darrer tram de pujada de la cursa que sempre s'havia fet de forma suau per un corriol, aquest any és per pista, però molt més directe i amb pujades més fortes. M'adapto bé al canvi i segueixo corrent. Són molts els corredors que caminan.
Quan inicio la baixada porto 57-30, per 1-02-30 de l'any passat. Segur que faig millor temps. Em deixo anar a la baixada i gaudeixo d'allò més anat ràpid i ràpid i deixant alguns corredors més enrere a un ritme de 4-30 fins creuar l'arribada amb un temps final de 1-15-51, 7 minuts menys!!!!.

Ha estat una mica més curt que el recorregut de l'any passat, però el meu ritme de cursa també ha estat molt millor 5-49, per 6-16. Estic molt satisfet de tot plegat. Miro la classificació, el 355 de 480 arribats. Tinc un 74% de corredors davant meu. Em moc en percentatges de fa 4 o 5 anys.
480 arribats confirma la meva impressió que hi havia menys participació. Els darrers anys érem entre 600 i 700. Ha estat una forta davallada.
La organització em comunica que són l'únic participant que ha fet totes les edicions. Fins fa poc compartia aquest honor amb un altre corredor. Espero seguir gaudint d'aquesta cursa per molts anys més.