De nou inspirat pel bloc d'Antoni Prat de bon matí agafo el cotxe fins al Coll de Bracons decidit a donar un bon tomb per la zona. Poc després de les vuit ja estic caminant. No fa gens de calor. La primera hora la passo carenejant la Serra de Llancers de Oest a Est amb uns corriols de somni per entremig d'una fageda espectacular amb alguns roures i boixos i un arbres que per moments per la seva alçada i per les seves arrels em recorden aquells que apareixen en el Senyor dels Anells i que en qualsevol moment es poden posar a parlar.
En alguns punts puc gaudir d'unes excel·lents vistes per ambdues vessants de la Serra. El corriol és força planer amb suaus tobogans. Puc anar trotant sense dificultat, això que en el primer tram vaig tota l'estona amb la càmera a la mà fent fotografies a tort i a dret.
En alguns punts puc gaudir d'unes excel·lents vistes per ambdues vessants de la Serra. El corriol és força planer amb suaus tobogans. Puc anar trotant sense dificultat, això que en el primer tram vaig tota l'estona amb la càmera a la mà fent fotografies a tort i a dret.
Torno al camí que portava i de sobte em trobo en una cruïlla amb elements contradictoris. Tenia al cap que havia de passar per Joanetes, però la ressenya posava que havia de seguir les marques grogues. Res diu del GR2.
La cruïlla assenyala Joanetes i el GR2 cap a l'esquerra. Crec que aquest és el bon camí. Però les marques grogues són en el corriol de la dreta. Vaig en direcció a Joanetes a veure si també trobo marques grogues i no les veig. Després de dubtar molt agafo el corriol de la dreta. Inicio una bona baixada fins trobar-me les primeres edificacions. Vull fer quadrar les explicacions de la ressenya amb el que trobo, però cada cop estic més convençut que no vaig bé. El Puigsaclam, el meu objectiu d'avui, queda molt i molt lluny.
Ja per pistes asfaltades arribo a una cruïlla on em queda molt clar que estic a Hostalets d'en Bas. Gairebé res! I ara què faig ? Puc anar a Joanates per la carretera però no tinc ganes d'anar per asfalt. No tinc pressa. Decideixo desfer el camí i tornar a la cruïlla, però abans de continuar esmorzo.
Amb les energies recuperades ara toca pujar de valent pel corriol que abans havia baixat ben alegrement, tot i els dubtes. Pujo força ràpid i ja torno a estar a la cruïlla. Més d'un parell d'hores he esmerçat en aquesta volta turística per La Garrotxa.
Al poc d'estar en el corriol correcte em trobo marques grogues. Així que en aquest també hi ha les famoses marques. De fet gairebé en tota la sortida no deixaré de trobar-me aquestes marques que sembla que ho indiquen tot. Vaig trotant tot aprofitant que és baixada fins arribar a Joanetes. Cal travessar el poble per cercar el camí del Puigsacalm, tot seguint les indicacions de Santa Magdalena per Can Guilla. A partir d'aquí ja serà tot pujada fins fer el cim.
Primer de tot per una mena de pista amb pujada encara suau que en alguns moments i seguint uns pals indicadors amb les marques grogues permet fer drecera. Aquesta pista passa per dues cases abandones, la segona és la de Can Poc.
Passat Can Poc trobo una cruïlla i agafo cap a l'esquerra. La pista es converteix en corriol i segueix pujant fins arribar a una clariana des d'on ja es veu el Puigsacalm. Una mica més endavant travessem el lloc on antigament havia esta la casa de pagès de Can Guilla i a partir d'aquí la pujada ja és molt més directa i fa esbufegar de valent en direcció al camí dels ganxos nous, un camí construit el 2008 i que permet pujar per una canal tot agafant-se d'uns ganxos com si d'una via ferrada es tractés. Malgrat que aquest tipus d'experiència no m'acostumen a agradar massa aquesta la supero sense problemes ja que està ficada dins una canal. Tan sols cal estar atent, agafar-se fort i no mirar a avall.
Un cop superats els ganxos, en un moment em planto a l'ermita de Santa Magdalena del Mont. Agafo la pista que surt de l'ermita i al cal de poc seguint un indicador agafo el corriol que mena cap el Puigsacalm. De nou entre grans arbres amb trossos planers i altres de fortes pujades per superar el desnivell aviat sóc davant del Puig del Llops (1480 m.) on al mig de l'estret camí per arribar em trobo amb una bona colla de vaques.
Des del Puig dels Llops al Puigsacalm (1514 m) és un petit passeig. Malgrat ser un lloc de bones vistes, poques en puc contemplar avui tret de les valls i els cims més propers. De nou i per tercera vegada aquest estiu no estic de sort.
Un cop fet el cim ja només em resta baixar fins el Coll de Bracons pel que acostuma ser el camí clàssic per fer aquest cim passant per la Font Tornadissa, on puc beure a dojo ja que fa una estona que m'havia acabat tota l'aigua que portava al camel. A partir d'aquí tot és un descens de nou pel bell mig d'una fageda.
Ja en començo a tenir prou per avui i tinc ganes de donar per acabada la sortida que s'ha m'ha fet llarga per "la torna" que han suposat les dues hores de més que he fet en el desviament fins a Hostalets d'en Bas, però que ha paga la pena pels bonics racons que permet trepitjar, i contemplar, així com poder gaudir de nou de la solitud en plena natura ja que de nou, excepte en la travessia per Joanetes, en tota la jornada tan sols m'he creuat amb un parell de persones.
Amb les energies recuperades ara toca pujar de valent pel corriol que abans havia baixat ben alegrement, tot i els dubtes. Pujo força ràpid i ja torno a estar a la cruïlla. Més d'un parell d'hores he esmerçat en aquesta volta turística per La Garrotxa.
Al poc d'estar en el corriol correcte em trobo marques grogues. Així que en aquest també hi ha les famoses marques. De fet gairebé en tota la sortida no deixaré de trobar-me aquestes marques que sembla que ho indiquen tot. Vaig trotant tot aprofitant que és baixada fins arribar a Joanetes. Cal travessar el poble per cercar el camí del Puigsacalm, tot seguint les indicacions de Santa Magdalena per Can Guilla. A partir d'aquí ja serà tot pujada fins fer el cim.
Primer de tot per una mena de pista amb pujada encara suau que en alguns moments i seguint uns pals indicadors amb les marques grogues permet fer drecera. Aquesta pista passa per dues cases abandones, la segona és la de Can Poc.
Passat Can Poc trobo una cruïlla i agafo cap a l'esquerra. La pista es converteix en corriol i segueix pujant fins arribar a una clariana des d'on ja es veu el Puigsacalm. Una mica més endavant travessem el lloc on antigament havia esta la casa de pagès de Can Guilla i a partir d'aquí la pujada ja és molt més directa i fa esbufegar de valent en direcció al camí dels ganxos nous, un camí construit el 2008 i que permet pujar per una canal tot agafant-se d'uns ganxos com si d'una via ferrada es tractés. Malgrat que aquest tipus d'experiència no m'acostumen a agradar massa aquesta la supero sense problemes ja que està ficada dins una canal. Tan sols cal estar atent, agafar-se fort i no mirar a avall.
Un cop superats els ganxos, en un moment em planto a l'ermita de Santa Magdalena del Mont. Agafo la pista que surt de l'ermita i al cal de poc seguint un indicador agafo el corriol que mena cap el Puigsacalm. De nou entre grans arbres amb trossos planers i altres de fortes pujades per superar el desnivell aviat sóc davant del Puig del Llops (1480 m.) on al mig de l'estret camí per arribar em trobo amb una bona colla de vaques.
Des del Puig dels Llops al Puigsacalm (1514 m) és un petit passeig. Malgrat ser un lloc de bones vistes, poques en puc contemplar avui tret de les valls i els cims més propers. De nou i per tercera vegada aquest estiu no estic de sort.
Un cop fet el cim ja només em resta baixar fins el Coll de Bracons pel que acostuma ser el camí clàssic per fer aquest cim passant per la Font Tornadissa, on puc beure a dojo ja que fa una estona que m'havia acabat tota l'aigua que portava al camel. A partir d'aquí tot és un descens de nou pel bell mig d'una fageda.
Ja en començo a tenir prou per avui i tinc ganes de donar per acabada la sortida que s'ha m'ha fet llarga per "la torna" que han suposat les dues hores de més que he fet en el desviament fins a Hostalets d'en Bas, però que ha paga la pena pels bonics racons que permet trepitjar, i contemplar, així com poder gaudir de nou de la solitud en plena natura ja que de nou, excepte en la travessia per Joanetes, en tota la jornada tan sols m'he creuat amb un parell de persones.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada