Refugi Caro - Paüls
24 km. 9-06-10 22-44 x km. 782 metres de desnivell positiu
Han passat gairebé 4 anys des de la meva darrera travessa de muntanya de varis dies. La darrera va ser el setembre del 2019. La COVID va trencar el meu costum
de fer una travessa cada estiu i no ha estat fins ara que hi he tornat.
Els Estels del Sud la tenia en perspectiva des de fa molt de temps. Recordo
els comentaris d’uns companys de ruta quan feia La Porta del Cel, i també els
de l’amic Felip. He seguit el seu consell de no fer-la a l’estiu per evitar la
calor d’aquestes terres.
Tinc sobre la taula un especial del Vèrtex sobre el Port del 1999. De ben
segur que aquestes són una de les muntanyes més oblidades de Catalunya.
Avui no he passat gens de calor. He començat el matí amb màniga curta, però
ben aviat m’he posat la tèrmica, i no me l’he tret fins a la part final de la
jornada en el meu descens cap a Paüls. La major part d’aquesta primera etapa transcorre
per la part alta del massís.
Tot el camí està molt ben marcat. No he necessitat utilitzar el track fins
a darrera hora en l’aproximació cap a Paüls, una zona amb moltes pistes i
corriols que fan que sigui fàcil despistar-se i seguir el camí incorrecte, cosa
que m’ha passat en un parell d’ocasions.
Es camina amb comoditat en la major part del trajecte. Hi ha petits trams
amb corriols de pedra solta que són més empipadors, però són els menys. Gairebé
tota l’estona planeja amb petites ondulacions fins el pronunciat descens per
arribar al destí final d’avui, el petit poble de Paüls.
El paisatge és molt canviant al llarg de tota la jornada. Comença a prop
del Caro amb una zona de casetes, per després avançar per una pista que
s’abandona per agafar un corriol pel mig d’una zona boscosa i arribar a les
planes de Foies una mena d’altiplà pedregós i amb poca vegetació, alguns
matolls i poca cosa més.
Assolit el coll de Carabasses m’endinso en un bosc una bona estona, per
després flanquejar fins una zona amb una gran panoràmica en direcció Est. Puc
contemplar la gran vall de l’Ebre, el petit nucli d’Alfara de Carles i el
Toscar. I al fons la Serra de Cardó.
Quan entro en la zona coneguda per les Rases del Marraco, el vent que ha
estat present tot el dia es fa notar de valent. Estic en una zona carenera i
poc protegida per les ventades on no puc cercar cap manera d’arrecerar-me.
Estic gairebé una hora aguantat aquest fort vent que per moments gairebé no em
permet ni avançar, i fins i tot, tinc la sensació que en qualsevol moment em
pot tombar.
Quan deixo la carena, a estones sembla que no fa vent, però aquest no ha
desaparegut i en alguns moments apareix de cop. De fet per fer el segon mos de
la jornada, m’haig de buscar un bon recer al mig d’un bosquet, poc després
d’haver contemplat per primera vegada la famosa silueta de les Roques de Benet.
El descens a Paüls és llarg. La Font del Teix raja amb força malgrat els
dies que portem de sequera continuada. Aquest és un dels punts on em despito i
em costa retrobar el camí correcte de nou.
L’ermita de Sant Roc i la zona d’esbarjo és tota una curiositat. Hi ha
infinitat de taules de pedra que són cuidades per les famílies de Paüls. Són el
que anomena “corros” i on celebren les festivitats de Sant Antoni i Sant Roc
aplegant-se cada família en la seva taula o “corro”. Des d’aquí ja per asfalt
arribo a Paüls en menys de mitja hora, i així donar per acabada la primera jornada
de Els Estels del Sud.
Soc ben rebut a Ca les Barberes on soc l’únic hoste del dia. Després d’una bona dutxa, dono un tomb pels costeruts carrers del poble, sopo i a descansar aviat per tornar-hi demà ben d’hora.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada