Carlit 50 estanys: Bèsines - Les Bulloses

Ruta dels 50 estanys del Carlit

Quarta etapa: Bèsines – Les Bulloses

( 19 km. 6 hores 19 minuts 785 metres de desnivell positiu)

Temps de pas: Portella de Lanoux (1-25), Portella de la Coma de l’Anyell (2 hores) Cabana de Rouzet (3 hores)

Avui és l’etapa més llarga de quilometratge. No vull acabar tard, i a les 8 ja em poso en camí a un pas ben viu. S’ha aixecat un bon dia, però fred. Refaig un petit tram de la ruta d’ahir fins trobar el desviament que em portarà fins a la Portella de Lanoux.

Uns 100 metres de fort desnivell m’acosten als etangs de Moulsut, un paratge silenciós i agradable.

A partir d’aquí m’endinso en una zona de prat alpí en lleugera pujada fins assolir un petit estanyol que deixo a la meva dreta. Ara el corriol es posa ben dret, però resulta força còmode d’anar fent si es troba el ritme adient, fins assolir la Portella de Lanoux. Em rep amb un fort venti amb les vistes de l’altra cantó amb el gran Estany de Lanós que ahir no vaig poder veure en cap moment de la jornada.

Segueixo endavant per la zona alta flanquejant el Puig des Besineilles fins a la Portella de la Coma de l’Anyell on ahir havia passat amb boira i sense veure gairebé res. Avui el dia és completament diferent.

A partir d’aquí una molt còmoda baixada voreja primer l’estany de Lanoset fins arribar a la riba de l’estany de Lanós i la cabana de Rouzet, un bon lloc per fer una breu aturada. Ja no fa el fred viu que feia aquest matí, i ja fa estona que a l’abandonar la part alta ja tampoc fa vent. Em trec la roba d’abric i faig un mos tot contemplant l’immens paisatge que em rodeja.

Mentre estic en aquest indret passen un parell d’excursionistes solitaris. Amb el darrer que passa vam compartir taula ahir vespre. Està fent les darreres etapes del GR10. Intercanvien algunes paraules i seguim la nostra aventura solitària que avui tancarem a Les Bulloses.

Quan em torno a posar en camí en la que serà la darrera pujada d’aquests quatre dies de ruta el veig a ell ja a mitja ascensió a la Portella de la Grava. Enfilo amunt. Ja no faré més aturades excepte per prendre algunes fotos. Les primers a dalt del coll amb molt bones vistes de l’estany de Lanós i les altives muntanyes que el rodegen i que definitivament deixo enrere.

Baixo fins a L’Estanyol que hi ha sota, i un cop rodejat entro en la Coma de la Grava, una preciosa vall que em menarà fins el Llac de les Bulloses. Camino ràpid per un corriol còmode al costat dret d’un rierol que en alguns moments es converteix en petits aiguamolls. Com que tinc ganes d’arribar a destí, malgrat gaudir molt del lloc, se’m fa llarg.

Finalment arribo a territori conegut, el llac de les Bulloses. Per aquí ja hi passejat altres vegades. És un indret que m’agrada especialment. El corriol rodeja el llac per la seva dreta fins arribar a destí, on fa quatre dies que havia començat a caminar.

Abans d’agafar el cotxe de tornada m’assec una estona a la terrassa del refugi davant d’una birra, com ja és tradició i recuperant una mica de forces. Em retrobo amb el francès que està fent el GR10. M’explica que no hi ha allotjament. És divendres i està tot ple. Em demana si el puc baixar a un lloc civilitzat. Mirem on ha d’anar: Bolquère, un petit poble a prop de Mont-Lluís. El baixo fins allà en cotxe.

La Ruta dels 50 estanys del Carlit té una cinquena etapa final que puja fins el Carlit, però com que aquesta caminada ja la vaig fer fa uns quants anys havia decidit estalviar-me. Però si no l’heu fet mai no us la perdeu.

Carlit 50 Estanys: D’en Beys - Bèsines

Ruta dels 50 estanys del Carlit

Tercera etapa: D’en Beys - Bèsines

( 9,8 km. 5 hores 10 minuts  560 metres de desnivell positiu)

El terra està moll. Sembla que a la nit ha plogut, però no massa. El dia s’aixeca emboirat. La idea està molt clara: avui cal arribar al refugi el més aviat possible; res d’entretenir-se pel camí.

Rodejo el llac i comença la pujada suau. Només passar un parell d’estanyols el corriol ben fressat es comença a complicar amb moltes roques que el fa desagradable i més avui que està moll i relliscós. Cal anar amb compte.

Comença un plugim que malgrat amenaçar en convertir-se en pluja, no ho acaba de fer del tot. És una llàstima que estigui tot tan tapat i amb poca visibilitat. Els estanyols es deixen veure alguns breus instants pel mig de la boira. Amb bon temps aquest camí i el paisatge que l’envolta que avui tan sols puc intuir deu ser una preciositat. La pujada segueix sense respir, en alguns trams per camí fàcil, però en altres entre blocs de pedra que cal sortejar de la millor manera possible.

L’estany de Faury, gairebé no el veig. Comença a fer vent que converteix la jornada encara en més desagradable. En el coll de la Coma de l’Anyell finalitza la pujada. La visió és fantasmagòrica.

(ADVERTIMENT: En aquest punt el mòbil va agafar connexió d’Andorra i aquest fet que en aquell moment em va passar inadvertit em va acabar costant un bon dineral)

Passat el coll, la mala visibilitat segueix, però al poc d’iniciar la baixada s’obre amb timidesa, i després, per sorpresa meva, s’acaba d’obrir del tot. Resulta que a l’altra banda de la muntanya fa molt bon temps. Ja només resta baixar per tota la vall de la Coma de l’Anyell gaudint, ara sí, del paisatge que no he pogut veure en tot el matí. I a més bressolat per la remor de l’aigua del torrent que segueix al costat del corriol.

M’aturo una estona abans de seguir per contemplar la vall en tot el seu esplendor. S’ha acabat la pressa. Ja tan sols em resta una breu pujada per arribar al refugi i tancar la tercera jornada de la ruta.

Avui faré el mos del migdia amb birra inclosa. He arribat d’hora al refugi. Com que tinc temps i fa bo aprofito la tarda i faig un passeig fins l’etang de Bésines, una hora i mitja entre anar i tornar tot xixoxano.

A la taula de sopar hi ha un madrileny, alemanys i francesos. Petem la xerrada una bona estona. Mostren molt d’interès per saber el que passa a Catalunya.

Carlit 50 Estanys: Camporells - D'en Beys

Segona etapa: Camporells – D’en Beys: 16,9 km. 6 hores 55 minuts  792 metres de desnivell positiu

Horaris de pas: La Portella Gran (3 hores), Pic de Terrers (4-15)

“Ja canten els ocells que anuncien l’aurora ...

Amb son ganivet blau el dia llesca el sol”

L’home auroral

Agustí Bartra

Avui no tinc cap pressa. La jornada és curta i me l’agafo amb calma. Gaudeixo dels dos estanys a prop del refugi i de com el sol va arribant a la seva riba.

La natura està en silenci, tan sols m’arriben algunes remors llunyanes. No calen paraules, aquestes són sobreres. És suficient deixar-se bressolar per el vent lleuger i tot el que m’envolta. Poso amatents tots els sentits per captar i gaudir de l’espectacle de tot l’entorn.

El camí guanya alçada lentament per una zona de prat alpí, esquitxats de petits estanyols i avets fins assolir el Pic de Morters. A mesura que pujo s’acaben tant els estanyols com els avets.

Un cop arribat al senyal de Pic de Morters on marca tres hores pel refugi, davant meu a l’esquerra s’estén un prat alpí en direcció a la Portella Gran. Abandono el track. No hi ha camí marcat, però sembla molt evident. Segueixo la carena. Davant meu s’obre la vall de l’Oriege amb l’imponent Dent d’Orlu al fons i tota una panoràmica de pics i més pics que no em canso d’admirar. Arribo fins a sota del Puig de Morters, però no hi pujo. Revolto a prop d’un estanyol i m’enfilo per una zona herbada fins a un coll on tinc els Perics just al meu davant.

Una mica enrere havia deixat una fita que indicava el lloc per es podia pujar a la Portella Gran. Deixo la motxilla i amunt va fins fer cim. És una pujada curta, però feixuga. Ja prop del cim veig a dalt de tot, a sobre d’una roca, un enorme ocellot que observa l’entorn amb ull vigilant. Sigil·losament em preparo per fer-li una foto, però just en el moment de fer-la alça el vol.

Com que no tinc clar quin dels dos pics és el cim de la Portella Gran (2765 m.) , m’enfilo als dos.

Amb la feina feta, baixo, recullo la motxilla i recupero la ruta on l’havia deixat. Deixo a la meva dreta l’Estany del Diable en una fondalada que no fa justícia al seu nom. Pujo per un corriol ben fàcil i fresat fins el Puig de Terrers (2540 m.). És un bon lloc per fer un mos a recer i a l’ombra d’unes plaques. Descanso una estona i contemplo la panoràmica abans de seguir.

Baixada fàcil fins el coll de Terrers  i allà per un corriol amb ziga-zagues segueix perdent alçada. Tot és molt fàcil de seguir. Flaquejo la vall de l’Oriege que ja havia contemplat des de més amunt. Amb el Dent d’Orlu sempre a la vista travesso un parell de jaces, la primera sembla habitada. A la segona hi ha una construcció que es podria utilitzar de refugi d’urgència. Just a sobre tinc el Puig de la Portella Gran on he estat aquest matí. De fet, des d’aquesta jaça en surt un corriol que permet enfilar-s’hi.

A partir d’aquest punt el flanqueig és lent i incòmode tot resseguint la Coste de Boulaxes. Només és un quilòmetre i mig que malgrat està molt fressat se’m fa molt i molt pesat. Un cop acabat el flanqueig ja només resta un altre quilòmetre i mig de pujada fins arribar primer al llac i una mica més endavant al refugi per donar per acabada la segona jornada.

Primer de tot gaudeixo d’una dutxa d’aigua calenta, seguit d’una birra ben fresca. Per sorpresa meva, igual que ahir el refugi està molt ple. Llegeixo i escric una estona mentre espero l’hora de sopar. Just davant del refugi hi ha les Tres Piques Roges on malgrat la seva verticalitat podem contemplar com si passegen els isards sense cap mena de problema.