dilluns, 22 d’agost de 2016

Aralar ens espera



Fa tres anys vaig aprofitar laoportunitat que s’organitzava el campionat d’Europa a casa nostra perparticipar-hi. Vam fer equip amb el Joan Sánchez, sota el nom de Som Mas-Sa. Des d’aleshores hem participat amb nombroses rogaines per tot Catalunya. El 2013 no pensava pas que tindria una nova oportunitat de competir amb el bo i millor de tot Europa, però aquesta s’ha presentat de nou.
Quan vam saber les dates i el lloc on es celebraria aquest any, (Aralar, Navarra), no ens va costar gens engrescar-nos. Una inoportuna lesió del Joan va comportar que no participessin gairebé en cap rogaine al llarg del 2016, excepte el campionat de Catalunya aLa Molina, on vam tenir bones sensacions tret de la darrera hora de cursa. Des d’aleshores tot l’entrenament ha estat molt centrat en Aralar.

Aprofitant les vacances he fet algunes sortides llargues per muntanya per acumular kms. i desnivell. També he recuperat l’entrenament de la marató que fa anys havia fet amb Roger Roca a l’època del 10.1000.com. Per cert és un entrenament en que va participar Luis Enrique que aquells moments feia poc que havia deixat el futbol i començava a dedicar-se a això del córrer. Han passat els anys i no he seguit el pla d’entrenament fil per randa, però si que l’he utilitzat de guia. Feia molt de temps que no sumava més de 80 kms. setmanals i pràcticament ha estat així tot l’estiu. Conseqüència de tants kms. he baixat un parell de quilos que sempre va bé.
Dono l’entrenament per acabat i marxo cap a Navarra a gaudir d’uns dies de descans abans d’afrontar la cursa el proper cap de setmana. L’objectiu principal serà gaudir de la competició i del paisatge i tractar-ho de fer el millor possible dins de les nostres possibilitats. Hi ha 9 equips inscrits en la nostra categoria. Esperem no ser els darrers de la categoria com ens va passar fa tres anys. Per això hem planificat que no dormirem en totes les 24 hores. Per si algú ens vol seguir la organització ens instal·larà un aparell a la motxilla que permetrà fer el seguiment de tots els equips a partir de les 3 hores de cursa. Som l’equip 408. https://tracktherace.com/es/erc-aralar-2016-erc-24h/race?n=408

divendres, 12 d’agost de 2016

Nocturna per oblidar

Tenia ganes d'aprofitar la fresca i fer de nou una nocturna. Vaig baixar amb temps per donar un cop de mà al Felip en les prèvies de la cursa. Era una cursa en modalitat Rogaine. Teníem dues hores per assolir el màxim de punts possibles. 
Miro el mapa i penso quines seran les tres primeres fites que faré, però no estableixo cap tipus d'estratègia per la resta de la cursa. La intenció és aprofitar el temps en el que encara hi ha llum solar per fer aquestes tres fites i després ja pensaré en l'estratègia.
En les dues primeres fites (51 i 33) no sóc massa ràpid. El terreny està força brut amb la vegetació molt alta i cal anar amb compte. Malgrat això com que he vingut a divertir-me decideixo anar a rumb i camp a través per buscar la 43. Deixo els camps de conreu i intento anar a nivell sense pujar al turó. La vessant Nord del mateix és força neta, però la vessant Sud és molt més bruta. Arribo al corriol sense trobar la barraca de pedra seca on està la fita. Em trobo en un encreuament de corriols i veig com un equip deixa el camí per endinsar-se pel bosc a la cerca de la 43. No dubto i faig el mateix que ells, però no localitzem la fita. Ho deixem estar. S'està fent fosc i penso quina serà la meva estratègia.
Em dirigeixo cap a la 44. Agafo el corriol que sortia en direcció Sud al trencall on estava. De seguida tinc la sensació que no m'acaba de quadrar, però segueixo endavant. Un parell d'ulls brillants al mig del camí em miren. M'aturo. S'aixequen i es posen a volar. Era una au de bona mida. Fantàstic!
Segueixo endavant. Em segueix sense quadrar. I si no estic en el corriol correcte? Després de dubtar una estona, se'm fa evident que així és. Fins i tot, he estat a punt de sortir-me del mapa. Em toca desfer el camí fins el trencall i ara si trobo l'encreuament i la corba que em serveix per localitzar la famosa barraca de pedra seca on hi ha la 43. Porto més d'una hora llarga de cursa. Què faig?
Intentaré fer 3 fites més, entre elles la 71 la de més puntuació. Segueixo pel corriol. Intento anar ràpid. M'aturo en els encreuaments per no fer més errades. Travesso un camp d'oliveres. Al costat del camí veig la barraca que em serveix de punt d'atac per la 63. Hi ha molts arbres caiguts i no és fàcil arribar fins la fita. Retorno al camí i a córrer de nou. La 36 si puc ja la faré de tornada. Ja tinc la 71!
Sóc a baix de tot. Toca tornar fins a l'arribada i ara tot serà en pujada, un bon entrenament. S'ha de ser positiu. Em desvio per anar a la 36, quan ja sóc a prop veig que és molt difícil entrar a la vinya. Hi ha un talús farcit d'esbarzers que m'ho impedeix. No m'ho penso massa i desisteixo. Ara ja només es tracta de córrer.
A prop de la 33 travesso unes vinyes per trobar el corriol que m'ha de portar a l'arribada, però no el localitzo. Hi ha un tallat que no puc superar. Ja estic fora de temps. Ho intento arran d'una zona oberta més al Nord. Ja sóc al corriol, però amb les presses agafo la direcció contrària. Me n'adono quan miro que la direcció que porto no em quadra. Ara si que ja només és córrer. Arribo amb 17 minuts de retard m'emporto una bona penalització. Més de dues hores i només 5 fites. Tot un desastre! He estat l'últim. Menjo l'entrepà que portava amb una birra i dono un cop de mà al Felip per recollir.
De les males nits també s'aprèn. No es pot començar una cursa sense establir una mínima estratègia. De fet mentre estava corrent a les fosques vaig veure una possibilitat de cursa que m'agradava força i amb la que segurament hauria assolit un millor resultat i hauria finalitzat més satisfet. Què hi farem!  
Dissabte, 30 de juliol de 2016
Distància: 9,8 km.
Desnivell: 241 m+
Temps: 2-23-48
Punts: 7

dissabte, 6 d’agost de 2016

De cim en cim: 7 hores, 9 cims

Joan Sánchez, el meu company de rogaines em va proposar aquesta ruta que anomem Olla Ter-Freser, per tal de seguir preparant la nostra participació a Aralar 2016. No va ser difícil trobar data per portar-la a terme.
Ens trobem a les 7 al Pla de la Molina, primera gran corba de la carretera que després de deixar Setcases mena fins a Vallter 2000. Allà deixem un cotxe i pugem amb l'altre fins a Vallter 2000. Amb això ens estalviem més de 500 metres de desnivell.
Al voltant de les 7.30 ens posem en marxa en direcció a la Portella de Mantet. Seguim pujant a bon pas fins el Pic de la Dona (2702 m.). El primer cim de la jornada queda enrere amb poc més d'una hora. Hem pogut admirar un bon ramat d'isards. 
Bacivers, Bastiments i Torreneules des del Pic de la Dona.

Seguint el nostre pla, trotem a la baixada i al pla fins el Coll de la Geganta. El silenci i la tranquil·litat ens rodeja. Anem fent camí pel costat de l'Estany de Bacivers, petit i completament rodó i segons m'explica el Joan amb aigua a totes les èpoques de l'any.
Estany amb el Bastiments al fons.
Passat l'estany ens enfilem de nou fins el Pic de Bacivers (2844 m.). Portem dues hores. Ens aturem a fer un mos, la meva clàssica "barreta" de pernil, mentre contemplem el paisatge: podem veure el que ja hem fet, així com una part de la resta del camí per avui.
Bastiments al fons
Seguim per la carena en direcció al Bastiments  (2882 m.) el cim més alt de tots els que farem avui. L'assolim en mitja hora.
Pic del Freser i Puigmal al fons des de Bastiments
Deixem el Circ d'Ulldeter i entrem en les muntanyes que envolten el naixement del Freser. El camí de baixada al Coll de Coma Mitjana és evident, però hi ha moments que el corriol es perd com a conseqüència del pedregar. Just a sota la mateix coll hi ha la font del Freser. De nou toca pujar ara direcció al Pic de Freser (2835 m.).
Pic de la Dona i Canigó al fons des del Pic de Freser
Ja tenim al davant el Pic de l'Infern i el del Gorgs.
Des del Pic de Freser albirem el nou Pic ben a prop. Seguim en compte. Cal utilitzar les mans per superar un tram de roca on cal cercar la millor opció, fins agafar el corriol que ens mena ja sense cap dificultat fins el Pic de l'Infern (2869 m.).
Freser, Bastiments, Bacivers i Canigó al fons des del Pic de l'Infern
Les vistes són espectaculars amb tots els 3 llacs de Carançà al fons, així com els de la Coma de l'Infern i també el roquissar de totes les muntanyes que ens envolten. Si girem la vista enrere podem resseguir amb certa facilitat tot el ja portem fet en el dia d'avui, després de 3 i mitja de trescar per aquestes muntanyes.
Refem el camí fins el Pic del Gorgs (2848 m.) que està a tocar i seguim la carena per després de passar pel Pic Inferior de la Vaca (2815 m.) arribar al Coll de Tirapits (2783 m.). Ja portem 4 hores. Continuem carenejant i ens aturem una estona per tornar a menjar una mica sota un rocam blanc ben curiós que em recorda en miniatura la zona de les Esquerdes de Rojà


Des del Coll de Tirapits ens acompanyen ocellets, als que en la meva ignorància, anomeno pardals que van saltironant davant nostre sense parar quiets ni un moment. Segons m'informa l'amic Lluís Copete es devien tractar de l'Alpine Accentor   Prunella collaris
Ben aviat som al Puig de Tirapits (2799 m.), des d'on podem contemplar una bona panoràmica del camí d'avui.

Veiem que per la zona del Circ d'Ulldeter ja fa una estona que es va enfilant una boira que no fa cap bona pinta. La veiem com s'arrossega pel vessant Sud-Est del Gra de Fajol.
Passa't el Puig de Tirapits busquem la manera més fàcil de poder baixar fins el GR11. No resulta gens difícil i ben aviat caminem i trotem aprofitant que és baixada per aquest corriol, ara sí ben fressat. Arribats al Coll de la Marrana enfilem la que serà la darrera ascensió del dia. Les cames ja les tenim carregades però agafem un ritme lent però constant fins fer cim. Gairebé fa 6 hores que hem iniciat la nostra caminada.


Des del Gra de Fajol (2712 m.) volíem carenar fins el Gra Fajol de Baix, però la boira ens fa desistir del nostre propòsit i iniciem la baixada fins el cotxe.

Primer de tot ens cal identificar al mig de la boira, per sort no massa espessa, el Coll de la Coma de l'Orri. Un cop ja hi som només resta baixar per la Coma de l'Orri fins el cotxe.

En aquesta baixada procurem trotar sempre que les cames ens ho permeten. Són 1200 metres de desnivell negatiu interromput i que es nota molt en els nostres quàdriceps ja prou castigats en la jornada d'avui. Deixem la boira enrera i ja veiem el Pla de la Molina on tenim el cotxe. Però encara està molt lluny Com sempre el tram final es fa pesat i llarg. Finalment després de 7 hores donen l'objectiu d'avui per completat: 19,3 km. 1664 metres de desnivell positiu i 2248 metres de desnivell negatiu.
Ja només resta anar a recollir el cotxe que havíem deixat a Vallter 2000. Mentre pugem som conscients de que hem fet molt bé en estalviar-nos tot aquesta pujada. I després d'una bona remullada al riu dinem a Setcases mentre comentem la jugada d'avui. Ha estat un bon entrenament cada cop tenim més a prop l'Europeu de Rogaine a Aralar.

Dijous, 28 de juliol de 2016
Distància: 19,3 km.
Desnivell positiu: 1664 m.
Desnivell negatiu: 2248
Temps: 7 hores