dimecres, 31 d’agost del 2016

Aralar 2016: fites entre depressions, lapiaz i boira

27 i 28 d'agost de 2016
Campionat d'Europa de Rogaine 
Aralar 2016
1420 punts i 23 hores i 46 minuts

I com aquell que no vol la cosa arriba el gran dia. Com gairebé sempre davant d’una cita especial no dormo massa bé. Em desperto sovint i em costa tornar agafar el son. A Pamplona hem passat uns dies de molta calor, temperatures no massa habituals per aquesta zona.
Arribo al centre de competició al voltant de dos quarts de 7 i fa fred. M’haig d’abrigar. Tota una sorpresa!
Després d’esmorzar amb alguns companys em començo a preparar per la cursa. Deixo tot el material que puc necessitar a la tenda d’Aligots i recollim el mapa. Tenim dues hores per preparar l’estratègia. Ens dividim la feina. El Joan revisa el relleu i jo miro com estan repartits els punts. 

Primer de tot descartem una zona del mapa que veiem molt complicada, així com la part Oest que ens sembla massa lluny. Estudiem un primer bucle que ens permeti arribar al Hash House per sopar abans d’iniciar el segon bucle. Calculem de forma aproximada els kms. I establim una previsió de temps. Busquem un grup de fites que ens semblen més fàcils per ser fetes de nit i també una zona que serà la que deixarem pel matí abans d’acabar la cursa en funció del nostre estat de forces. Ha estat feixuc prendre decisions en un mapa molt i molt gran i amb un relleu de molta complexitat.
Ja ho tenim tot a punt i entrem en la zona de sortida després de passar el control de material sense incidències. Cerquem un lloc a l’ombra per esperar el moment de la sortida.
Arriba el gran moment. Ens encaminem cap a la nostra primera fita (41). Som molts i anem xino-xano confiats que la mateixa gent ens hi portarà. Amb tot i això a la primera depressió a la que baixem no hi és. Estarà a la segona.
Sortim al camí i de nou errem agafant una pista de desbrossament que no és la nostra. Rectifiquem i ja som en el bon camí, un corriol que es va perdent pel mig del bosc. Avancem amb lentitud ja que ens costa identificar els elements, però a poc a poc ens anem situant i assolim la segona fita (87). No ha estat fàcil, en alguns moments no teníem del tot clar on estàvem. Caldrà esmerçat molta atenció en tot moment.
Anem per la tercera. Tenim un moment de treva avançant primer per un corriol i després per una pista. Cerquem la 95 que està en una cova. Abans d’arribar a una corba abandonem la pista i ens enfilem en direcció a la fita. Entren en el primer pedregar de la jornada, el que els navarresos anomenen “lapiaz”. Tenim per sobre nostre una zona oberta. Creiem que anem bé en direcció Est. Avançar pel mig del pedregar no resulta gens fàcil. No som els únics que estem a la zona. La intuïció ens guia i trobem la cova i la fita en un lloc realment espectacular. 
Tornem a la pista i agafem un corriol que en baixada ens mena al punt d’atac de la propera fita, la 76. Intentem no baixar massa per no haver de pujar de nou. Arribem a la depressió, però no trobem la fita. Visitem unes quantes depressions però la fita no està enlloc. Creiem que hem pujat massa. Baixem una mica de cota, i ara si que assolim la fita. Ha estat una important pèrdua de temps. Caldrà estar més atents d’ara endavant per no cometre aquestes errades.
Aquí canvien el nostre pla inicial. No havíem vist que passaven gairebé pel costat d’una fita en el nostre camí a la 69. El punt d’atac és una corba del camí que en primera instància ens resulta confosa, però un cop ens situem bé localitzem la fita 59 al costat d’un perillós i enorme forat.   Finalment clavem una fita la 69.
La propera és la 122, una fita amb la màxima puntuació possible. Suposem que no serà gens fàcil. No localitzem cap punt d’atac clar en el mapa i aleshores decidim anar a rumb. El marcarà el Joan al davant i jo al darrera intentaré identificar els diferents elements del mapa. Tot va bé fins que ens topem amb una gran depressió a la nostra dreta. La fita està situada entre dues depressions. Aquesta pot ser una. Ens situem al que suposem que és el mig de les dues depressions. Allà coincidim amb dos equips més, però de la fita res de res. Intentem identificar en el mapa la nostra situació, però no resulta gens fàcil. Pensem que encara no hem arribat al lloc i que ha de ser més al Nord. Després de voltar una mica per la zona assolim la fita.

Sortim de la zona de pedregar i de depressions per endinsar-nos en un bosc blanc en forta pujada en direcció a la següent fita, la 57. Superem el desnivell. Arribem al camí. Un cop a la corba fem rumb i ja som a la profunda depressió que alberga la fita. Enllacem dues fites (113 i 150) més sense dificultats. Entremig ens avituallem d’aigua. 

Ja hem deixat enrere el bosc i ja som a la zona oberta del mapa. Ens aturem un moment a fer un mos i aprofitem per fer balanç. Portem prop de 6 hores de cursa. Anem amb 2-46 de retard respecte al que havíem previst. 

De moment seguirem el pla previst, encara que deixarem un parell de fites. La 58 també ens resulta fàcil tret de l’esforç físic que suposa superar el desnivell per arribar-hi. 


El nostre següent objectiu torna a ser una fita de màxima puntuació, la 121. No tenim problema en l’aproximació. Identifiquem la runa marcada al mapa i allà fem rumb en direcció a la fita. Voregem una enorme depressió i quedem davant d’un lapiaz impossible de travessar. No tenim massa clar on som. Entrem en dues depressions, però no hi ha fita. Sortim en direcció Oest. El lapiaz és immens. Cal anar amb de compte en els nostres desplaçaments. De sobte, localitzem una nova depressió i veiem la fita al fons. No és fàcil baixar, però ja la tenim. Ens ha costat, però ha pagat la pena. És la famosa porta que havien penjat al facebook. Sortim per la porta. 


A partir d’allà seguim en direcció Oest, però tampoc resulta fàcil sortir de la zona de lapiaz. Finalment som fora i cal situar-nos. Portem 2-30 de retard respecte a la previsió. Hem d’intentar fer el màxim de fites aprofitant la llum solar.
Tant la 83 com la 72 no ens presenten dificultats. Anem acumulant fatiga i les pujades es fan feixugues. Portem a prop de les 9 hores de competició. La 84 serà la darrera fita que encara podrem fer amb llum de dia. Està dalt d’un petit cim que ens sembla identificar des de lluny. Cap allà ens dirigim després de rodejar una gran depressió. Veiem que es fa de nit i al mateix temps s’apropa la boira, una possibilitat que havien anunciat els organitzadors mentre preparàvem l’estratègia de cursa.
Marco el pas en aquesta pujada i el Joan em segueix. Veig el que penso que és el petit cim on hem de trobar la fita i cap allà em dirigeixo sense dubtar. Arribem a la zona però no hi ha fita. El lloc no és exactament un cim, tal com assenyala el mapa. Malgrat que el coll que tenim al davant ens dóna la impressió que som a lloc no és així. Ens assegurem que la fita no hi és. La foscor arribar i amb ella la boira. Ens atabalem i no som capaços d’esbrinar on ens trobem amb exactitud. Ens cal prendre una decisió. Mirem i remirem el mapa ja amb els frontals posats. Fem un mos abans de seguir mentre pensem què fer.
No ens atrevim a seguir endavant. No es veu més enllà de 5 metres. El Joan amb la humitat no pot utilitzar les ulleres i no pot veure bé el mapa. Decidim tornar al Hash House. Si agafem direcció Est arribarem a un camí que ens menarà al Hash. Dit i fet. Poso rumb Est. Estem lluny, però si arribem al camí salvarem la situació. Comencem a baixar. Al cap de poc ens trobem un equip que puja en direcció a la 84. Ens aturem per veure si ens ajuden a situar-nos, però tampoc ells no saben massa bé on es troben. Nosaltres seguim en direcció Est i ells segueixen pujant en direcció a la fita.
Malgrat que segons el mapa sembla que no hi ha cap zona de perill, el fet d’avançar gairebé a cegues ens fa ser prudents i anem amb cautela. La herba està humida i plena de llimacs, el terreny és molt inclinat. Suem, no sé si per l’esforç, o per l’adrenalina que suposa avançar en aquestes condicions tan adverses de visibilitat. Després de molta estona pel relleu creiem saber més o menys on ens trobem, i canviem una mica la direcció. Ara agafem Sud-Est per no baixar tant i després haver de pujar. Gairebé hem esmerçat una hora per trobar el camí. Ja el tenim. Ha estat una experiència d’orientació que no oblidarem amb facilitat.
Fins i tot el camí no resulta fàcil de seguir. Anem direcció Sud, però hi ha moments que perdem la traça. Topem amb un monòlit al mig del camí que ja havíem vist després de la 58. Sabem exactament on som, però no tenim cap possibilitat de caçar punts. Les fites per les que passarem a prop ja les hem fet. Mentre estem fent un mos, arriba un altre equip que ha pres la mateixa decisió que nosaltres: tornar al Hash. 

Perdem el camí de nou, però finalment ja som a la pista. Ara ja resulta més fàcil. És fa feixuc tanta estona sense fites i només pista, pista i pista. Ja prop del Hash ens desviem per anar a la 48.
Arribem al Hash a prop de la una de la nit. Han estat més de tres hores. Mengem. No som l’únic equip que està valorant què fer. Malgrat que la nostra primera intenció era no dormir, no tenim gens clar que sigui prudent sortir amb aquesta boira a cercar fites. Decidim dormir i tornar-hi quan comenci a clarejar.
A les 6 ja estem desperts i esmorzant una mica abans de tornar a sortir. Posem en marxar el que havíem planificat abans d’anar a dormir. Les dues primeres fites les fem encara amb els frontals en marxa. Són dues de tres punts que resulten fàcils (32 i 31). Ens trobem bé físicament. Sembla que l’estona de descans ens ha anat bé.  

Marxem molt concentrats i tant la 141 com la 143 també les trobem sense dificultats. Seguim en direcció Est. Primer baixem fins la carretera per tenir una referència clara. La deixem i ens endinsem en el bosc. Anem arran d’una tanca que delimita una zona de bosc de menys penetrabilitat. Entrem al lapiaz, però ben aviat trobem el passadís sense lapiaz que ens ha de portar fins a la fita. Decidits baixem al fons de la depressió, però la fita no hi és. Revisem el mapa i la nostra depressió està una mica més al Sud. Ara si ja tenim la 105.
Falten 2-10 per acabar. Ja hem d’anar pensant en el retorn per no penalitzar. Sortim pel mateix camí pel que hem entrat i ens dirigim a la 155. Malgrat semblar fàcil, errem i no la trobem. Fem un segon intent, més concentrats i ara si. No era tant fàcil com semblava d’entrada. Tornem a la carretera. Ens queda poc més de’1-20. Agafem un bon ritme. Trotem sempre que podem, malgrat que anem de pujada. A mig camí de l’arribada, agafem un camí per sumar 5 punts més. No ens podem equivocar. L’hem de trobar a la primera. Anem sota pressió ben concentrats. Malgrat donar una mica de volta, ja és nostra. Està dins d’una cova enorme amb doble entrada. El lloc és espectacular.
Tornem a la carretera. El Joan ha perdut el mapa en aquesta fita, però no tornem enrere. Ens queden menys de 45 minuts. Ens exprimim físicament per arribar a temps. Divideixo el que ens queda en 4 trams per tal de calcular si portem el ritme suficient. Anem bé. Segur que arribem sense problema, però seguim trotant. No ens volem relaxar fins al final. Per fi, ja hi som 23-46-25. Estem cansats, però satisfets alhora. Hem fet una bona rogaine. Hem gaudit molt de l’orientació, i d’aquest magnífic terreny i mapa. 

1420 punts ens situem 7è en el campionat europeu de superveterans. Hem deixat dos equips darrera nostre. I de rebot som campions d’Espanya de la categoria. Amb aquest podi no hi comptàvem pas. Estem molt contents. Pugem amb l’estelada. 

Un bon dinar ens serveix per comentar la jugada amb altres equips abans de marxar cadascú al seu allotjament a descansar. Sempre ens restarà el dubte de què hauria passat si no haguéssim fallat en la 84, si no hagués aparegut la boira, ... De fet, sempre com en la vida són així les curses d’orientació, les decisions que es prenen condicionen els resultats.

dilluns, 22 d’agost del 2016

Aralar ens espera



Fa tres anys vaig aprofitar l'oportunitat que s’organitzava el campionat d’Europa a casa nostra per participar-hi. Vam fer equip amb el Joan Sánchez, sota el nom de Som Mas-Sa. Des d’aleshores hem participat amb nombroses rogaines per tot Catalunya. El 2013 no pensava pas que tindria una nova oportunitat de competir amb el bo i millor de tot Europa, però aquesta s’ha presentat de nou.
Quan vam saber les dates i el lloc on es celebraria aquest any, (Aralar, Navarra), no ens va costar gens engrescar-nos. Una inoportuna lesió del Joan va comportar que no participessin gairebé en cap rogaine al llarg del 2016, excepte el campionat de Catalunya a La Molina, on vam tenir bones sensacions tret de la darrera hora de cursa. Des d’aleshores tot l’entrenament ha estat molt centrat en Aralar.

Aprofitant les vacances he fet algunes sortides llargues per muntanya per acumular kms. i desnivell. També he recuperat l’entrenament de la marató que fa anys havia fet amb Roger Roca a l’època del 10.1000.com. Per cert és un entrenament en que va participar Luis Enrique que aquells moments feia poc que havia deixat el futbol i començava a dedicar-se a això del córrer. Han passat els anys i no he seguit el pla d’entrenament fil per randa, però si que l’he utilitzat de guia. Feia molt de temps que no sumava més de 80 kms. setmanals i pràcticament ha estat així tot l’estiu. Conseqüència de tants kms. he baixat un parell de quilos que sempre va bé.
Dono l’entrenament per acabat i marxo cap a Navarra a gaudir d’uns dies de descans abans d’afrontar la cursa el proper cap de setmana. L’objectiu principal serà gaudir de la competició i del paisatge i tractar-ho de fer el millor possible dins de les nostres possibilitats. Hi ha 9 equips inscrits en la nostra categoria. Esperem no ser els darrers de la categoria com ens va passar fa tres anys. Per això hem planificat que no dormirem en totes les 24 hores. Per si algú ens vol seguir la organització ens instal·larà un aparell a la motxilla que permetrà fer el seguiment de tots els equips a partir de les 3 hores de cursa. Som l’equip 408. https://tracktherace.com/es/erc-aralar-2016-erc-24h/race?n=408


divendres, 12 d’agost del 2016

Nocturna per oblidar

Tenia ganes d'aprofitar la fresca i fer de nou una nocturna. Vaig baixar amb temps per donar un cop de mà al Felip en les prèvies de la cursa. Era una cursa en modalitat Rogaine. Teníem dues hores per assolir el màxim de punts possibles. 
Miro el mapa i penso quines seran les tres primeres fites que faré, però no estableixo cap tipus d'estratègia per la resta de la cursa. La intenció és aprofitar el temps en el que encara hi ha llum solar per fer aquestes tres fites i després ja pensaré en l'estratègia.
En les dues primeres fites (51 i 33) no sóc massa ràpid. El terreny està força brut amb la vegetació molt alta i cal anar amb compte. Malgrat això com que he vingut a divertir-me decideixo anar a rumb i camp a través per buscar la 43. Deixo els camps de conreu i intento anar a nivell sense pujar al turó. La vessant Nord del mateix és força neta, però la vessant Sud és molt més bruta. Arribo al corriol sense trobar la barraca de pedra seca on està la fita. Em trobo en un encreuament de corriols i veig com un equip deixa el camí per endinsar-se pel bosc a la cerca de la 43. No dubto i faig el mateix que ells, però no localitzem la fita. Ho deixem estar. S'està fent fosc i penso quina serà la meva estratègia.
Em dirigeixo cap a la 44. Agafo el corriol que sortia en direcció Sud al trencall on estava. De seguida tinc la sensació que no m'acaba de quadrar, però segueixo endavant. Un parell d'ulls brillants al mig del camí em miren. M'aturo. S'aixequen i es posen a volar. Era una au de bona mida. Fantàstic!
Segueixo endavant. Em segueix sense quadrar. I si no estic en el corriol correcte? Després de dubtar una estona, se'm fa evident que així és. Fins i tot, he estat a punt de sortir-me del mapa. Em toca desfer el camí fins el trencall i ara si trobo l'encreuament i la corba que em serveix per localitzar la famosa barraca de pedra seca on hi ha la 43. Porto més d'una hora llarga de cursa. Què faig?
Intentaré fer 3 fites més, entre elles la 71 la de més puntuació. Segueixo pel corriol. Intento anar ràpid. M'aturo en els encreuaments per no fer més errades. Travesso un camp d'oliveres. Al costat del camí veig la barraca que em serveix de punt d'atac per la 63. Hi ha molts arbres caiguts i no és fàcil arribar fins la fita. Retorno al camí i a córrer de nou. La 36 si puc ja la faré de tornada. Ja tinc la 71!
Sóc a baix de tot. Toca tornar fins a l'arribada i ara tot serà en pujada, un bon entrenament. S'ha de ser positiu. Em desvio per anar a la 36, quan ja sóc a prop veig que és molt difícil entrar a la vinya. Hi ha un talús farcit d'esbarzers que m'ho impedeix. No m'ho penso massa i desisteixo. Ara ja només es tracta de córrer.
A prop de la 33 travesso unes vinyes per trobar el corriol que m'ha de portar a l'arribada, però no el localitzo. Hi ha un tallat que no puc superar. Ja estic fora de temps. Ho intento arran d'una zona oberta més al Nord. Ja sóc al corriol, però amb les presses agafo la direcció contrària. Me n'adono quan miro que la direcció que porto no em quadra. Ara si que ja només és córrer. Arribo amb 17 minuts de retard m'emporto una bona penalització. Més de dues hores i només 5 fites. Tot un desastre! He estat l'últim. Menjo l'entrepà que portava amb una birra i dono un cop de mà al Felip per recollir.
De les males nits també s'aprèn. No es pot començar una cursa sense establir una mínima estratègia. De fet mentre estava corrent a les fosques vaig veure una possibilitat de cursa que m'agradava força i amb la que segurament hauria assolit un millor resultat i hauria finalitzat més satisfet. Què hi farem!
Dissabte, 30 de juliol de 2016
Distància: 9,8 km.
Desnivell: 241 m+
Temps: 2-23-48
Punts: 7

dissabte, 6 d’agost del 2016

De cim en cim: 7 hores, 9 cims

Joan Sánchez, el meu company de rogaines em va proposar aquesta ruta que anomem Olla Ter-Freser, per tal de seguir preparant la nostra participació a Aralar 2016. No va ser difícil trobar data per portar-la a terme.
Ens trobem a les 7 al Pla de la Molina, primera gran corba de la carretera que després de deixar Setcases mena fins a Vallter 2000. Allà deixem un cotxe i pugem amb l'altre fins a Vallter 2000. Amb això ens estalviem més de 500 metres de desnivell.
Al voltant de les 7.30 ens posem en marxa en direcció a la Portella de Mantet. Seguim pujant a bon pas fins el Pic de la Dona (2702 m.). El primer cim de la jornada queda enrere amb poc més d'una hora. Hem pogut admirar un bon ramat d'isards. 
Bacivers, Bastiments i Torreneules des del Pic de la Dona.

Seguint el nostre pla, trotem a la baixada i al pla fins el Coll de la Geganta. El silenci i la tranquil·litat ens rodeja. Anem fent camí pel costat de l'Estany de Bacivers, petit i completament rodó i segons m'explica el Joan amb aigua a totes les èpoques de l'any.
Estany amb el Bastiments al fons.
Passat l'estany ens enfilem de nou fins el Pic de Bacivers (2844 m.). Portem dues hores. Ens aturem a fer un mos, la meva clàssica "barreta" de pernil, mentre contemplem el paisatge: podem veure el que ja hem fet, així com una part de la resta del camí per avui.
Bastiments al fons
Seguim per la carena en direcció al Bastiments  (2882 m.) el cim més alt de tots els que farem avui. L'assolim en mitja hora.
Pic del Freser i Puigmal al fons des de Bastiments
Deixem el Circ d'Ulldeter i entrem en les muntanyes que envolten el naixement del Freser. El camí de baixada al Coll de Coma Mitjana és evident, però hi ha moments que el corriol es perd com a conseqüència del pedregar. Just a sota la mateix coll hi ha la font del Freser. De nou toca pujar ara direcció al Pic de Freser (2835 m.).
Pic de la Dona i Canigó al fons des del Pic de Freser
Ja tenim al davant el Pic de l'Infern i el del Gorgs.
Des del Pic de Freser albirem el nou Pic ben a prop. Seguim en compte. Cal utilitzar les mans per superar un tram de roca on cal cercar la millor opció, fins agafar el corriol que ens mena ja sense cap dificultat fins el Pic de l'Infern (2869 m.).
Freser, Bastiments, Bacivers i Canigó al fons des del Pic de l'Infern
Les vistes són espectaculars amb tots els 3 llacs de Carançà al fons, així com els de la Coma de l'Infern i també el roquissar de totes les muntanyes que ens envolten. Si girem la vista enrere podem resseguir amb certa facilitat tot el ja portem fet en el dia d'avui, després de 3 i mitja de trescar per aquestes muntanyes.
Refem el camí fins el Pic del Gorgs (2848 m.) que està a tocar i seguim la carena per després de passar pel Pic Inferior de la Vaca (2815 m.) arribar al Coll de Tirapits (2783 m.). Ja portem 4 hores. Continuem carenejant i ens aturem una estona per tornar a menjar una mica sota un rocam blanc ben curiós que em recorda en miniatura la zona de les Esquerdes de Rojà


Des del Coll de Tirapits ens acompanyen ocellets, als que en la meva ignorància, anomeno pardals que van saltironant davant nostre sense parar quiets ni un moment. Segons m'informa l'amic Lluís Copete es devien tractar de l'Alpine Accentor   Prunella collaris
Ben aviat som al Puig de Tirapits (2799 m.), des d'on podem contemplar una bona panoràmica del camí d'avui.

Veiem que per la zona del Circ d'Ulldeter ja fa una estona que es va enfilant una boira que no fa cap bona pinta. La veiem com s'arrossega pel vessant Sud-Est del Gra de Fajol.
Passa't el Puig de Tirapits busquem la manera més fàcil de poder baixar fins el GR11. No resulta gens difícil i ben aviat caminem i trotem aprofitant que és baixada per aquest corriol, ara sí ben fressat. Arribats al Coll de la Marrana enfilem la que serà la darrera ascensió del dia. Les cames ja les tenim carregades però agafem un ritme lent però constant fins fer cim. Gairebé fa 6 hores que hem iniciat la nostra caminada.


Des del Gra de Fajol (2712 m.) volíem carenar fins el Gra Fajol de Baix, però la boira ens fa desistir del nostre propòsit i iniciem la baixada fins el cotxe.

Primer de tot ens cal identificar al mig de la boira, per sort no massa espessa, el Coll de la Coma de l'Orri. Un cop ja hi som només resta baixar per la Coma de l'Orri fins el cotxe.

En aquesta baixada procurem trotar sempre que les cames ens ho permeten. Són 1200 metres de desnivell negatiu interromput i que es nota molt en els nostres quàdriceps ja prou castigats en la jornada d'avui. Deixem la boira enrera i ja veiem el Pla de la Molina on tenim el cotxe. Però encara està molt lluny Com sempre el tram final es fa pesat i llarg. Finalment després de 7 hores donen l'objectiu d'avui per completat: 19,3 km. 1664 metres de desnivell positiu i 2248 metres de desnivell negatiu.
Ja només resta anar a recollir el cotxe que havíem deixat a Vallter 2000. Mentre pugem som conscients de que hem fet molt bé en estalviar-nos tot aquesta pujada. I després d'una bona remullada al riu dinem a Setcases mentre comentem la jugada d'avui. Ha estat un bon entrenament cada cop tenim més a prop l'Europeu de Rogaine a Aralar.

Dijous, 28 de juliol de 2016
Distància: 19,3 km.
Desnivell positiu: 1664 m.
Desnivell negatiu: 2248
Temps: 7 hores