divendres, 31 d’octubre del 2008

42.195 metres i pujant a la Mola

Tot va començar quan vaig llegir que aquest any la marató de Sant Llorenç Savall pujaria a la Mola (Sant Llorenç del Munt). Fa més de dos anys i mig que no corro cap marató. La meva darrera va ser la Marató de Barcelona de 2006.
Em presento a la línia de sortida amb pocs kilòmetres setmanals (entre 20 i 30) des de mitjans de setembre, per tant la meva aspiració és simplement acabar-la el més dignament possible i sense grans patiments. No tinc cap objectiu específic de temps però calculo que 6 hores estaria bé. Això significa portar un ritme de 7 km. per hora. Serà la meva 14ª marató i la 3ª de muntanya. Les altres ja queden molt lluny en el record: la segon edició de la marató de Sant Llorenç de Savall el 1996 amb un temps de 4-25 i la mítica x-trem-marató de l'Aneto de 1999 en 7-37.
A la sortida em retrobo a un munt de companys amb els que feia temps que no coincidia, mentre recullo el pitrall i em preparo pel moment de començar aquesta nova aventura. El temps passa ràpid i ja estem en carrera. M'ho agafo en calma i porto al darrera les bicicletes que tanquen la cursa. En els primers kms. formem un grup força nombrós i anem petant la xerrada sense pressa.
 
Aquesta part de la cursa és força ràpida i la comparteixo amb el Dennis fins que arriba un moment que no puc seguir el seu ritme i em vaig quedant sol.



Porto dues hores de cursa. S'ha acabat la part més fàcil de la marató i afronto la pujada a la Mola. La faré sol, la major part d'ella caminant, però també corrent en alguns trams. Aquí trobem a molta gent que ha sortit a fer la seva passejada dominical. Passo la mitja marató aproximadament amb 3 hores. Això vol dir que al final seran molt més de 6 hores.
Ja soc al cim, amb 3-30 hores de cursa. Quan estava a punt per seguir arriba el Xavi i esperem l'arribada de Xavi Miquel i Pau.
  
Continuem fins el Coll d'Eres sense esperar que acabin el seu “avituallament especial”. Allà ens tornem a ajuntar. La baixada fins la Font del Llor es fa eterna i cal anar amb molt de compte ja que les cames no estan per baixar amb alegria i hi ha algun tram perillós.
A l'avituallament del Marquet de la Roca ens atrapa el Jaume, l'home de la organització que tanca la cursa. Prenem la decisió d'anar junts fins el final. Som 6: Xavi, Xavi Miquel, Pau, Jacint, Jaume i jo mateix. Sabem que ens esperen 12 kms. amb quatre pujades fortes i que anirem tancant els controls. Només hem de vigilar de no arribar fora de control.
A les pujades caminem, i a les zones de pla i baixada trotem. Els kms. de pujada ens surten entre 13 i 15 minuts i els de pla i baixada al voltant de 7. En els avituallaments ens reagrupem, sobre tot, el Xavi que porta un millor ritme que la resta ens espera amb paciència.
En Jaume és de gran ajuda pels seus ànims i per les explicacions que en tot moment ens fa del recorregut que tenim per davant.

Arribem al darrer avituallament i per fi trepitgem asfalt. Ja gairebé no sabíem que era aquesta superfície. Només falten 2 kms.


Fem els darrers metres pels carrers del poble tots junts i creuem la línia d'arribada en 6-53. Què bé que ho hem passat!

divendres, 17 d’octubre del 2008

Trofeu Boti-farra

Aquest diumenge cursa a Vilassar de Dalt organitzada pels Farra-O amb 3.800 metres per endavant, 20 fites i 250 metres de desnivell. Tal com esperava i malgrat només participar dos del club tinc que passar per la taula d'incidències per recollir el pitrall. És fa llarga l'espera, però al final tot solucionat i amb temps per arribar a la sortida que per cert no és gens a prop. Gairebé hem de fer 1 km. Vertical per arribar-hi.
Com em passa sempre darrerament la primera fita amb dóna problemes. No entro bé al mapa, o potser vaig massa accelerat, trobo d'altres fites però no la meva i hi ha moments en que no sé massa bé on trobo. Per fi la trobo. Després a casa i sense la pressió de la cursa identifico clarament les errades i decideixo que en la propera cursa tractaré de sortir amb més calma i així  assegurar l'inici de la cursa. La tercera fita també em costa, per una mala interpretació del terreny amb la seva correspondència amb el mapa.
A partir d'aquí gaudeixo molt i molt de la cursa. Amb poca distància entre els fites es converteix en una cursa molt ràpida on en tot moment identifico els diferents elements significatius i vaig trobant fites de forma continua cada 2 o 3 minuts, fins i tot, malgrat que algunes es troben amb forta pujada.
L'excepció és de la 11 a la 12 que hi ha força distància (poc més de 10 minuts), però amb un itinerari clar i molt divertit amb un corriol amb forta baixada i des de la 16 fins a la 20 ja en zona urbana es tracta de córrer el màxim possible. Quina diferència entre les primeres fites que no m'anaven bé i la segona part de la cursa. He necessitat 30 minuts per fer les primeres 4, i en canvi, només 53 minuts per les 16 restants, per acabar amb 1-22-58 i en segona posició que em permet mantenir la posició privilegiada en la general de la Copa Catalana.
I al final de la cursa  mentre esperàvem el lliurament de premis, en aquest cas amb medalles ben singulars per la categoria elit varem poder gaudir d'una bona botifarra amb pa amb tomàquet i bon vi en porró.

dijous, 9 d’octubre del 2008

Mal dia, però líder!

La de diumenge va estar una cursa en que no em vaig sentir còmode en cap moment. De fet ja fa unes quantes curses de copa catalana que les acabo amb aquesta mateixa sensació de que les coses no han sortit del tot bé. Va ser una jornada de males sensacions malgrat haver començat amb bon peu i localitzar les primeres cinc fites sense massa complicacions, però quan volia córrer em trobava pesat. La respiració era feixuga i em costava pensar i això va ser així al llarg de tota la cursa.
Tinc petites errades en la 6 i la 7, i no aconsegueixo concentrar-me en el mapa i en la cursa. Arribo al lloc on suposo que s'ha de trobar la 9. Tot quadra, però no hi és. Torno enrere i em reoriento. Ja torno a ser el mateix lloc on estava abans i allà estava. Com és possible que la primera vegada no hagi vist la fita ? He perdut molt de temps. Estic a mitja cursa, però el meu ritme és lent.
La 10 està molt lluny, a més d'un Km. i l'elecció d'itinerari és important. Malgrat trobar la manera d'arribar-hi no ajusto prou bé el recorregut i torno a perdre temps que es va acumulant. Està clar que no era el meu dia. Vaig anar trobant les fites però estava lent i moltes vegades encara que hi estava ben a prop em costava trobar-les.
Ja només en queden tres, però el camí cap a la 16 té un fort desnivell i em costa superar-lo. Bé ja soc a dalt i ara tracto de córrer per acabar com abans millor. Arribo amb gairebé 2 hores en concret 1-59-22 per fer 4800 metres i 18 fites. Mal resultat, però en la classificació general de la Copa Catalana de H45 aconsegueixo enfilar-me al liderat a falta només de tres curses per cloure la temporada.
Tinc que mirar de tornar a les bones sensacions de les curses de primavera per mantenir aquesta privilegiada posició.

dimecres, 1 d’octubre del 2008

Urbana a Terrassa

Ha passat un any i torno a la cursa d'orientació urbana que organitzen els amics de  Terrassa. És modalitat score. Sortim tots a l'hora i segons el mapa tenim per endavant 13.700 metres i 18 fites amagades per tota la ciutat. Gairebé tots sortim en la mateixa direcció.
Pinço la primera fita en quart lloc, i aquest serà gairebé el mateix lloc que ocuparé a l'arribada.
Les curses score en les que un mateix tria l'ordre en la que pinçarà els controls són curses d'estratègia on és molt important la decisió en l'ordre que es passaran les fites. No és fàcil corrent escollir sempre la millor opció.
Opto per anar escombrant fites per zones del mapa procurant evitar pujades i voltes innecessàries però en alguns moments soc conscient que hi havia millors opcions que les que havia triat.
Terrassa no és una ciutat que es destaqui per ser plana i a més tenim al mig del mapa el Parc Vallparadís en el que hi ha fites i que cal travessar per les seves pendents tan a l'anada com a la tornada.
És una cursa molt ràpida amb el tràfic obert i en la que cal vigilar a l'hora de creuar les cruïlles. Hi ha fites a llocs molt emblemàtics de la ciutat: les esglésies romàniques, una xemeneia del seu passat industrial, un jardí d'una de les mansions modernistes, .... Però passo per tots els llocs a tota velocitat i al màxim de pulsacions, aprofitant entre fitai fita per pensar quin serà el camí a emprendre un cop arribat a la fita. M'he deixat una fita a prop de l'arribada. Està penjada en un arbre i a l'esprint fins l'arc d'arribada. Han estat gairebé 56 minuts i cinquena posició absoluta, essent el més veterà de tots els participants. M'ho he passat molt bé, amb unes excel·lents sensacions i estic molt satisfet de com m'ha anat.