Bases glaçades

 

VIII Rogaine del Berguedà a Olvan

3-49-59   26.6 km.   13-09 x km.  626 metres de desnivell positiu

180 punts en 26 fites 1r. ultraveterans

Arribo a Olvan i el termòmetre marca sota zero. Ben abrigat compleixo els tràmits previs i ens disposem amb el Joan a entrar al parc tancat. Mentre planifiquem l’estratègia el fred segueix ben viu. Hi ha una zona a l’Oest del mapa on sembla haver-hi una bona colla de fites força juntes, però finalment ens decantem per anar en direcció al sud. Veiem que és una zona corrible on podrem anar a bon ritme i sumar una bona colla de punts. Baixarem fins a la punta Sud-Oest i allà girarem cap a l’Est per tornar cap al centre del mapa.

Sortim força ràpids per fer-nos passar el fred. El terreny és favorable. Ben aviat creuem a l’altra banda de la carretera que divideix el mapa en dos. Per trobar la 31 ens cal deixar els camins i travessar el bosc i unes llosses de roca. Anem a bon ritme, ja direcció a Gironella on en un petit illot al mig del Llobregat trobem la 125. Portem poc més de tres quarts d’hora. De moment hem trobat totes les bases ben glaçades.

A partir d’aquí ens toquen les primeres pujades. Son suaus però deixem de trotar i comencem a caminar. Encara aprofitem les zones planeres per trotar. Ens seguim desplaçant pels camins i corriols i només els deixem quan estem a prop de les fites. 

Ja hem entrat en calor i ens traiem una de les peces d’abric que portàvem. A part d’utilitzar els camins també ens aprofitem dels camps que voregem més d’una vegada.

La 71 està situada dalt d’un turó amb bones vistes, un bon lloc per fer una foto abans de continuar.

Des del Sud-Est del mapa enfilem en direcció Nord recollint tots els punts possibles. Més o menys com havien calculat al principi, a la fita 73 estem a la meitat de la Rogaine. Des d’aquí fem un parell més de fites abans d’anar a buscar el pas per tornar a la banda Nord de la carretera. Allà ens espera la 123.

La base de la 45 no funciona i hem d’utilitzar la pinça tradicional. Ja comencem a pensar en la part final de la rogaine. Hem baixat el ritme, però seguim trotant a les baixades i sempre que podem en alguna zona planera. A les pujades, per poc pronunciades que siguin, està totalment prohibit fer-ho, i caminem tot el de pressa que podem.

Per arribar i sortir de la 122 ens embardissem una mica, però ho superem. Ja queda menys d’una hora. Havíem pensat fer totes les fites de 5 punts que rodegen Olvan, però veiem que no serà possible i només fem les de l’Est i també ens arribem a la 67, i ja des d’aquesta, anem cap a l’arribada.

Valorem que ens ha sortit una Rogaine a bon ritme i hem sumat una bona colla de punts. Quan s’acaba sempre queda el dubte si hi havia alguna estratègia millor. Ara bé l’objectiu és gaudir d’aquest esport i això ho hem assolit amb escreix.

Sota la llum de la lluna

Dijous, 6 de juliol de 2017

Vallhonesta X-Trail “Corre o camina a la llum de la lluna”

10 km. 1-07-27 6-41 x km. 324 metres de desnivell positiu 

Aquesta cursa-entrenament té tots els atractius: córrer a la fresca i per la muntanya, distància i desnivell molt assequible, gratuïta, entrepà, cervesa, mojito i piscina. No es pot pas demanar més. Per tant, dit i fet. Tots aquests serveis gratuïts fa pensar en els preus exagerats d’algunes curses.  

Recordava haver corregut feia molt de temps. Repasso les meves anotacions i així és. Va ser fa 11 anys!

Arribo amb temps, lliuro unes quantes samarretes que es recullen amb finalitats solidàries i em preparo per la cursa. Escalfo una mica i em col·loco al darrera. No tinc massa clar el meu objectiu. Darrerament estic entrenant bé, però no vull ser agosarat: 10.000 de muntanya i de nit. Em conformo en fer 1-10.

Al final, el David, company de club de curses d’orientació i també soci del C.E.A.C. m’acompanya en la cursa. Coneix bé el terreny i serà un bon guia per avançar-me el que m’aniré trobant.

Encara pels carrers del poble hem de sortejar als que han sortit més endavant i ho fan caminant. Ja deixem el poble i ens comencem a enfilar amb trams de corriol i trams de pista. Portem un bon ritme. 

A la part final de la primera pujada per un corriol estret es produeix un tap i caminem un bon tros. Evidentment aquest serà el km. més lent.

Aprofitem la pista de baixada per avançar posicions. Anem per sota de 5. S’acaben les alegries i enfilem la segona pujada. Ara ja tot per pista. Malgrat algun desnivell fort, tot és corrible, Aprofito alguns trams més planers i, fins i tot, en lleugera baixada per descansar. Aquí ja es va fent fosc i necessitem posar en marxar els frontals. El David està fort i m’ha d’esperar en algunes pujades.

Ja veiem el nostre objectiu, Vallhonesta. Últim tram d’escales i avituallament abans d’enfilar la tornada cap el poble. Km. 6.4 i portem 47 minuts. 

El David preveu baixar de 1-05. Li dic que no ho veig possible. Penso que si baixem de 1-08 ja estarà bé.

La lluna ens contempla en tota la seva esplendor mentre correm per un corriol planer. Recordo unes bones vistes del 2006. Avui només podem veure algunes llums. Prou feina tenim a mirar el terra.

Ja a la pista intento anar el més ràpid possible i portar un ritme sostingut. Avancem força gent en aquesta baixada, fins i tot, en el tram de corriol en el que cal ser prudent. En el darrer km. ja trepitgem asfalt i entrem al poble on encara avancem alguns corredors per acabar segons el meu crono en 1-07-27. 

Ha estat una bona suada fruit de la humitat de l’ambient i l’esforç, però acabo molt satisfet del meu rendiment. Es nota la regularitat en els entrenaments.

Abans de marxar cap a casa gaudeixo de tots els serveis de la cursa. De ben segur que tornaré.

Per cert, el primer ha estat tot un històric que continua en bona forma: Agustí Roc que sense despentinar-se ha fet 41 minuts.   

Torrents i rieres sense cap ànima

Aprofito que han baixat una mica les temperatures per donar un bon tomb per la Serra de l'Obac. El objectiu és passar per la llera d'algunes de les rieres i torrents que fa temps que tinc ganes de visitar: Riera de Matarrodona i Torrent del Sot de l'Infern (Coma de l'Infern en el mapa de l'Alpina). No em marco una ruta tancada, però si alguns llocs pels que m'agradaria passar. D'alguna manera serà com una rogaine.

El punt de sortida el situo a la pista del Puig de la Balma. Deixo el cotxe passats els indicadors que assenyalen la direcció cap El Farell i Matarrodona, i agafo aquesta mateixa pista fins arribar al Coll de la Creueta. En el mapa de l'Alpina assenyala l'existència d'una Alzina monumental que no sóc capaç de localitzar.
Després de cercar per la xarxa alguna evidència d'aquesta alzina he trobat aquesta explicació en el llibre de Les sendes dels bandolers de Antoni Ferrando i Roig referida a una llegenda:  "en aquest coll fou enterrada una dona que havia mort estimbada des de dalt del cingle de Roca Picarda. Hom posà una petita creu de fusta assenyalant la tomba; però en trobar-se la sepultura fora d'un fossar cristià, l'ànima de la infortunada dona no trobava repòs. Per això, una de les vegades que el rector de Mura passava pel coll dirigint-se a la parròquia de Santa Creu de Palou, la veu lúgubre d'aquell esperit turmentat li demanava que enterressin el seu cos en lloc sagrat. I tantes foren les demandes de la morta en posteriors viatges del capellà a la parròquia de la Santa Creu que, finalment, aquest va fer traslladar les despulles al cementiri del poble. I així fou com a partir d'aquell dia ningú més fou pertorbat pels angoixats precs de la morta en passar per aquest paratge.
En record d'aquells fets, hom gravà una creu en la soca d'una alzina que hi ha havia al coll, la qual, anys després fou tallada pels pilers. Aquests, però, gravaren una nova creu en una altra alzina jove. I així s'ha mantingut aquest costum al llarg dels anys."
La propera vegada que passi pel Coll de la Creueta miraré de trobar aquesta creu en la soca d'alguna de les nombroses alzines que hi ha.
Aquest coll és un bona cruïlla de pistes i camins. Agafo la pista de més a la dreta que amb un parell de revolts davalla fins al torrent del Còdol Llarg que després de creuar-lo queda situat al fons a la meva dreta. En alguns llocs, abandonant la pista, es pot baixar fins el mateix llit del torrent.

Quan arribo al mateix Còdol Llarg que dóna nom al torrent deixo aquesta pista i agafo el ramal de l'esquerra per endinsar-me al Torrent del Sot de l'Infern. Ara ja en pujada la pista que ressegueix el torrent va canviant de riba i per moments puc contemplar el torrent en tota la seva espectacularitat.

Deixo la pista que continua pujant torrent amunt i agafo el corriol a mà dreta que al mapa està senyalat com la ruta dels tres Monts. Malgrat ser una ruta coneguda sembla que aquest corriol es fa servir poc. Surt a una pista ampla en la zona anomenada el Coll de la Creu dels Alls. Després d'uns petits dubtes segueixo la pista en direcció Oest. Conec la zona ja que hi vaig passar fa poc. Si continuo per la pista arribaria a Puigdoure. Quan trobo un petit indicador de la ruta dels tres Monts, la deixo i agafo el corriol que pel torrent de la Font de l'Hort i després de travessar la pista de Matarrodona em mena a la llera de la riera del mateix nom.
Deixo la ruta dels tres Monts i baixo pel mateix llit de la riera de Matarrodona, la tercera riera o torrent de la sortida d'avui. Són uns racons ben peculiars aquests torrents on la erosió de l'aigua ha fet feina al llarg de molts i molts anys: clots importants que conserven aigua de les pluges recents, zones de pedra llisa, una mena de "conductes naturals" al vell mig de la llera per on baixa l'aigua. Realment deu ser molt espectacular poder contemplar aquests indrets com baixen curulls d'aigua en dies de tempesta. Aquesta riera es prou ample, la ressegueixo a moments per dins a moments per un corriol que passa ben a prop al llarg de més de 4 kms.

Sota una línia elèctrica a mà dreta s'enfila un corriol amb forta pendent que mena a una cruïlla de pista just al davant de l'Alzina del Farell. Des d'aquí m'arribo en un moment fins a El Farell, una masia fortificada, que malgrat estar abandonada, encara impressiona.

Torno a la cruïlla de pistes i agafo en baixada la que tenia just al davant. Hi ha indicadors per les altres pistes: Puidoure, Matarrodona.
Ja des del mateix Farell havia vist les runes de Santa Creu de Palou. De moment no m'hi acosto i giro a l'esquerra per un caminoi una mica amagat que després de passar pel costat d'un pantà i seguint el Torrent de Puigdoure arriba a la Font del Regal. El meu objectiu eren les Tines del Martinet que estan marcades en el mapa. Haig d'estar a prop però el bosc és força impenetrable. Faig un parell d'intents per localitzar-les. Estic segur que són allà mateix, però no les trobo i renuncio. Segona fita del dia que no he localitzat.
Refaig el camí fins Santa Creu de Palou i ara si que m'hi apropo pel dret i pel mig del bosc ja que no trobo cap camí que hi porti. Està ruïnós, i amb el sostre enfonsat, però encara es veu bé la seva façana. Suposo que en el seu moment deuria donar servei a les famílies que vivien en els masos propers.

Des de la mateixa porta surt un camí que em porta a la pista de tornada.
Pujo per la pista fins al Còdol Llarg, i de nou pel costat del Torrent del mateix nom que havia baixat a l'inici de l'itinerari arribo de nou al Coll de la Creueta. Ara segueixo per la pista que tinc just al davant i que passa per sota de la Roca Pinarda i que em permet una mica més endavant enfilar-me a sobre del Castellot des d'on puc contemplar tota la plana del Bages, amb els Pre-Pirineus i Pirineus al fons. Estic a punt d'acabar la caminada d'avui i em relaxo una estona en ple silenci i solitud. Deixo anar la vista pel territori que tinc al davant.

Ja només em resta baixar fins el cotxe i retornar a casa. Han estat al voltant de sis hores i mitja (en una rogaine hauria penalitzat) resseguint torrents i rieres i per indrets ben singulars al llarg de més de 26 kms. sense topar-me amb cap ànima. Ja estic pensant quina serà la propera. 

Sant Salvador de les Espases, un bon mirador de Montserrat

Sant Salvador de les Espases, és un lloc que feia temps que tenia a la llista de llocs on volia anar. Igual que la llista de llibres per llegir sempre està plena.
En vaig tenir notícia per primera vegada en un Vèrtex del 2002 (núm. 184). Amb els anys he anat llegint cròniques a diferents blocs, així com a les xarxes socials. Hi ha diferents punts de sortida per arribar-hi: Olesa, Esparreguera, Estació aeri de Montserrat, Viladecavalls, Vacarisses. Com que no disposo de mapa de la zona escullo la que em sembla més fàcil i que al mateix temps queda més a prop de casa: sortida des de l'estació de Vacarisses-Torreblanca.
Un cop a l'estació cal creuar la via i seguir les marques del GR 96 (camí romeu de Barcelona a Montserrat) en direcció a Barcelona. Es passa pel costat del que sembla ser una depuradora d'aigües i abans d'arribar a un túnel s'agafa un corriol a la dreta que en pujada porta fins a una pista que cal seguir a la dreta en direcció Oest.
Es travessa per sota l'autopista de Manresa. A mà dreta hi ha Can Torrella.

Segueixo endavant per la pista fins un coll on un corriol a l'esquerra mena al Pas del Lladres i a la Pedra de la Bossa. És evident l'origen dels dos noms.

Em topo amb aquesta fita de pedra que recorda que aquest és el Camí Vell d'Olesa.

Ben aviat soc al Pla Fideuer que sembla una rotonda de camins. Hi ha indicadors de tota mena i camins que van gairebé a tot arreu. Des d'aquí ja es pot contemplar per primer cop la muntanya de Montserrat.

Abans de seguir cap a Sant Salvador m'enfilo per un corriol ben fressat fins el Puig Cendrós, un lloc ben estratègic per tenir una visió panoràmica de tota la zona i també de muntanyes i planes més allunyades.

Des del Pla Fideuer el camí ja és senzill, només cal seguir les indicacions. El corriol és ben fressat. Passo per un collet amb un imatge de San Bernat.

Al cap de poc i després de baixar una mica, des del coll de Bram al fons ja albiro el lloc on em dirigeixo.

Sant Salvador de les Espases és un lloc ben singular i força ben conservat. Una petita ermita situada al cim d'un espadat amb unes esplèndides vistes de la muntanya de Montserrat que està just al davant. Hi ha un associació d'amics de Sant Salvador de les Espases que la cuida, i obre un petit menjador i cuina on es poden comprar begudes. Puc escoltar com toquen les campanes de Montserrat mentre m'enfilo a la part de dalt.

Ara que ja conec la zona decideixo tornar per un altre camí. Baixo en direcció a la cova i a la Puda (un antic balneari d'Esparreguera actualment tancat). Mentre vaig baixant tinc Sant Salvador de les Espases a sobre del meu cap que em vigila.

Quan arribo al Torrent de l'Afrau deixo el caminoi que em menaria fins a Esparreguera, creuo el Torrent i pujo pel corriol en direcció al Pla Fideuer. La calor ja es comença a notar, però ja estic de tornada i un cop arribo al Pla Fideuer ja només resta refer el camí que havia fet a l'anada.
Excursió curta i fàcil apta per a tothom, però tota l'estona sota el sol, ja que segurament es tracta d'una zona cremada fa uns quants anys (possiblement el gran incendi del 1986). Cal anar ben d'hora o fer-la en una altra estació de l'any menys calorosa.

La Sèquia

El passat mes de setembre mentre escalfava per la cursa d’orientació de Santpedor vaig descobrir un canal d’aigua amb un camí que el seguia. El lloc em va agradar.

Després i gràcies al Sant Google vaig saber que allò era la sèquia que al llarg de 26 km. porta aigua des de Balsareny a Manresa, una construcció del segle XIV amb una curiosa història amb certs aires de llegenda. El passat 2 de març van fer la 24a. transèquia, una marxa que ressegueix tot aquest camí. En un principi havia pensat anar-hi, però el fet que fos molt multitudinària (més de 6000 participants) em va tirar enrere ja
que preferia fer-ho en solitari i amb la tranquil·litat de poder contemplar tot el paisatge.

I així ha estat, després d’estudiar les possibilitats de transport públic que em podien permetre fer-ho sense suport extern allà estic caminant des del Parc de l’Agulla en direcció a Balsareny. És un recorregut pla i maco, sempre al costat del canal d’aigua. D’alguna manera em recorda a la via verda. El lloc és tranquil allunyat del brogit al que estem acostumats.
La primera part no para de donar voltes pel Pla del Bages al Nord de Manresa rodejat de camps i petits horts. Un cop travessada la carretera de Santpedor el polígon de Santa Anna i ja a prop d’on vaig descobrir el mes de setembre trobo el lloc més encisador de tot el recorregut, amb grans alzines i roures als dos costats i amb el centenari Roure Gros.

Abans d’arribar a Sallent es passa pel costat de les Mines de Potassa, tot un canvi de paisatge, entre les vies del tren i la muntanya de les restes de potassa, un paisatge de lo més Mad Max. Porto poc més de 20 km. ja en tinc prou. Ha estat un bon passeig. Dino a Sallent i agafo el bus que em portarà de tornada a Manresa.