Adéu a la categoria de Superveterans

Rogaine Cap de Creus (8 hores)

25,0 km.  7-50-20  18-11 x km. 748 metres de desnivell, 3èrs de 4 equips classificats en Superveterans categoria masculina.

Cap de Creus ens espera per una Rogaine de 8 hores, la darrera rogaine de la Copa Catalana d’aquesta temporada. Faig equip amb el Felip, aquesta vegada sense gos ja que la organització els ha prohibit. Farem tota la Rogaine caminant, sense presses, però sense pauses.

Primer amb autocar i després caminant l’organització desplaça a tots els participants al punt de sortida al mig del no res en un lloc que podem qualificar d’inhòspit i on fa menys fred i menys vent del que esperàvem, encara que tampoc es pot dir que l’espera sigui massa agradable.

Amb el mapa el primer que veiem és que hi ha unes quantes fites interessant al mateix Port de la Selva i que no volem deixar escapar. La idea seria arribar a la zona urbana quan es comenci a fer fosc. Amb el final de cursa decidit, toca pensar en la resta del mapa. Fem una planificació oberta de les zones i fites que creiem més interessant. Al llarg de tota la rogaine anirem canviant les decisions sobre la marxa.

Sortim en direcció Sud per fer un bucle de 4 fites abans de marxar cap el Nord. Inicialment havíem pensat fer-ho en una direcció i l’acabem fent a l’inrevés. No tenim massa problemes per localitzar aquestes fites, ja que ens trobem molts equips, però sí que ens fem conscients que avançar fora dels camins no serà gens fàcil. És un terreny pedregós i farcit d’esbarzers, argelagues i altres plantes que punxen que dificulten en molts moments la nostra progressió i fa perdre molt de temps. Hem resolt el bucle (42, 31, 61, 43) en menys d’una hora, i ens encaminem en direcció al Nord.

No veiem un trencall i seguim per un corriol. De cop i volta no ens quadra res i som conscients de la nostra errada. Girem sobre els nostres passos i rectifiquem per trobar dues fites de 5 punts (54 i 56) molt a prop una d’altra.  

Camí de la 96 passem pel costat de dues grans masies abandonades. Serà una constant al llarg de la Rogaine trobar aquestes grans construccions abandonades fa molt de temps i molt deteriorades. Ens fan pensar en quan en aquests llocs hi vivia molta gent, i els motius que en un moment donat els impulsen a deixar casa seva i canviar d’aires cercant una millor vida. Tot aquesta zona avui en dia pràcticament deshabitada, i que només rep la visita d’excursionistes, en altres temps havia estat molt i molt poblada. Una altra mostra ho son la infinitat de feixes. Gairebé no hi ha tros de terreny sense feixes i més feixes que indiquin que el que ara és una zona erma i envaïda de matolls punxeguts havia estat una terra de conreu que suposem devia ser fèrtil.

 

La 96 la trobem força amagada sota d’un tallat, però la localitzem amb una certa facilitat. 

 

De camí a la 71 passem per davant una altra de les edificacions enrunades. Sembla que vol ploure i per alguns moments hem de suportar forts cops de vent, que per sort són puntuals. La inclinació d’alguns dels pins que ens rodegen no és cap casualitat.

La 72 no entrava en els nostres plans inicials però ens sembla que és una bona opció. Quan estem en el llom on l’hauríem de trobar. Visitem totes les roques que veiem, però no la trobem. Està molt més avall del lloc on la buscàvem, i al seu costat no hi ha cap roca, com indica la descripció de control. Ens quedem en el dubte de si està on tocava.

Per arribar a la 53 ens cal travessar de nou per entremig de les maleïdes punxes, però ja la tenim. Havíem pensat anar a la 95, però desistim perquè no veiem una manera fàcil d’arribar-hi. De camí a la 68 observem roques amb les típiques característiques de la zona degut a l’erosió que provoca la tramuntana i també travessem una bonica riera.

 

Després de la 68 ens asseiem en uns bancs davant de Sant Baldiri de Tavallera per menjar una mica i replantejar la nostra estratègia pel que resta de cursa: poc més de 3 hores i mitja amb només un parell d’hores de llum natural.

Ens encaminem cap a l’única zona de bosc blanc de tot el mapa i que ja havíem marcat com una zona interessant des del principi. Cada vegada ens arrisquem menys en les nostres decisions i optem per utilitzar al màxim camins i corriols i només anar camp a través quan resulta imprescindible. Així fem 77, 34, 86 i 32. Aquí el Felip veu una fita propera, la 78, i de fàcil accés i que no havíem considerat abans i allà anem.

A partir d’aquí ja ens dirigim a la 97, ja tot en baixada. Encara hi arribem sense necessitar els frontals. I seguim baixant fins arribar a la carretera, on ja entrem en la foscor. 

 

Estàvem confiats que un cop a la part de baix ja no tindríem més pujades. Ens sorprèn el bosc on hi ha la 88, amb un fort desnivell que no esperàvem. De fet, fins i tot dubtem de si anem bé, però com que hi ha molta gent pujant i baixant al mateix lloc pensem que ha de ser allà.

Després de la 39 i la 46, les escales de la 37 ens castiguem. Quedem 33 minuts. Renunciem a la 38, per no arriscar més del compte i haver de córrer al final. Ens dirigim al port, primer a la 33, darrera fita i meta.

Hem gaudit molt d’aquesta rogaine que tanca la temporada. Pugem al podi, en el tercer lloc de la categoria de Superveterans en el que suposa el meu comiat en aquesta categoria. La propera temporada ja seré ultraveterà. Inaugurarem la categoria amb el Joan,  de la mateixa manera que ho vam fer amb la categoria de superveterans fa 10 anys. Ha estat un bon final.

 

Entre roques, alzines i pins

Copa Catalana de curses d’orientació 2019

Cursa de les Cadiretes a Sant Feliu de Guíxols

Categoria H60 2 km. 17 fites

54-51 3 km. reals 96 metres de desnivell positiu  3r. classificat de 9 participants

El mapa nou del massís de les Cadiretes just al costat de Sant Feliu de Guíxols inaugura la temporada 2019 de la Copa Catalana de Curses d’Orientació. També suposa l’estrena de la categoria H60. Seguint les recomanacions de la pròpia Federació vaig decidir que aquesta temporada participaria en la categoria que em correspon per edat. Malgrat que no tot els corredors han seguit aquestes recomanacions hem estat una bona colla els que si que ho hem fet.

De bon matí estem sota zero i el fort vent aguditza la sensació de fred. Després d’un bon escalfament ja estic apunt per agafar el mapa i iniciar la cursa. Sortim en pujada per un camí fins arribar al triangle.

Em fico en un corriol molt estret per anar cap a la primera fita. Està molt concorregut i haig de caminar darrera d’un parell de famílies que fan algun dels circuïts d’iniciació. Surto al llom on gairebé en línia recta em trobaré les tres primeres fites d’avui.

Camí de la 4 un petit tallat que no està pintat al mapa em despista i em fa passar de llarg. Veig unes edificacions properes que m’ajuden a reorientar-me. La fita està en un petit tallat a l’altra banda de l’esperó en la que estic. Torno enrere pel cantó correcte de l’esperó i ja tinc la fita. Hauré perdut un minut i mig.

Cap a la següent falta gent! Travesso un tàlveg amb força vegetació però passable i m’enfilo fins el tallat on hi ha la fita. No és el número que busco! Com pot ser si estic a lloc? Reviso els meus controls i resulta que és la fita número 7, i haig de buscar la cinquena. M’emprenyo amb mi mateix, ja que no és la primera vegada que cometo una errada d’aquest tipus. Manca de concentració, ganes d’anar massa ràpid, ...? No ho sé.

Som-hi cap la 5. Travesso un tàlveg, però no m’acabo de situar del tot i perdo una mica de temps pels corriols fins a trobar-la. La següent la veig molt clara: seguir el corriol fins a una corba pronunciada i pujar pel tàlveg fins trobar-la. A mitja pujada m’aturo amb dubtes, però segueixo endavant i ja és meva. Ara toca tornar a la 7 i ho faig per dalt, per sobre d’un verd 3 que rodejo.

Enllaço les tres següents força ràpidament, encara que amb alguns dubtes en el darrer moment de localitzar la 10. No surto massa ben orientat d’aquesta fita. I en una zona amb petits tallats de pedra començo a dubtar de la meva situació. Busco una referència clara, una roca amb un pal de llum a sobre i ataco des d’allà. Aquí també hauré perdut un parell de minuts.

Encaro el darrer tram de la cursa. M’aprofito de l’errada anterior per anar fins a la 12 per terreny conegut. Faig un bon atac fins la 13 amb algun dubte innecessari, i arribo a l’arbre on hi ha d’haver la 14 i no hi és! És una zona amb molts arbres “singulars” i me l’he deixat enrere, “el meu”. Tres fites més i meta amb un bon gust de boca. Tinc la sensació que m’ha sortit una bona cursa. Haig de millorar en algunes d’aquests dubtes innecessaris en els que sempre es perd temps. Soc tercer a molta distància del primer, però a poc més d’un minut del segon. Ha estat un bon inici de temporada 2019 i de la categoria H60.

Cementiri de Sant Feliu de Guíxols, on hi ha enterrat Josep Irla el que fou 124è president de la Generalitat

Dos dies de Requesens: un dia fatal i un altre normal

Dissabte i diumenge, 10 i 11 de març de 2018

Copa Catalana 2018 a Requesens

Dissabte, curta distància H50 2,3 km. 15 fites i 100 metres de desnivell positiu

1-19-57 per fer 3,6 km. 10è de 12 classificats

Diumenge, llarga distància H50 3,3 km. 11 fites i 235 metres de desnivell positiu

1-11-55 per fer 5,8 km. 8è de 14 classificats. En la suma dels dos dies 8è de 15 classificats.

La primera cursa no comença amb bon peu. La pinça no s’activa al netejar-la. Ha deixat de funcionar! Ja te els seus anys! La Rose reacciona ràpid i em deixa una pinça per fer la cursa. Amb tot això començo amb una mica de retard i no massa centrat. Tal com havia decidit i preveient que el terreny no seria gens fàcil vaig caminant. Sembla que he entrat bé en el mapa i les primeres cinc fites em van bé, però a la sisena, malgrat seguir gairebé caminant comencen els problemes d’orientació fina en aquest mar de roques. Navego amb dificultat i enllaço quatre fites en les que esmerço molt més temps del que tocava.

Les tres fites següents em tornen a sortir bé, però de nou m’encallo en el control 13. Visito algunes roques que no són la meva. Per dues vegades creuo un camí que no veig en el mapa. Com pot ser que aquests camins no estiguin dibuixats en el mapa? Decideixo treure la lupa i ara sí que veig els camins! Ja la tinc. És una fita en una localització espectacular. Ben bé val una foto! Dues fites més ja sense cap pressa i un bon esprint final. En resum una cursa per oblidar. De fet darrerament acumulo una bona colla de curses per oblidar. A veure si demà em trec l’espina.

Relive 'Afternoon Mar 10th'

I ja som al segon dia. El primer control està molt i molt lluny, però es pot fer una bona aproximació per camins que són fàcils de córrer. En una corba del camí em tiro avall i després de travessar un corriol ja la tinc. Ara toca pujar de nou. Ja soc a prop. Estic en una zona amb pocs elements. Estic segur que està per sobre meu. Ja és meva. La tercera és pràcticament a nivell. No és fàcil moure’s per aquesta vessant amb tanta pendent. Estic segur que la tinc per sota. Ja la veig. La següent és avall que fa baixada. Està al final d’un tàlveg pronunciat i profund. Sembla que avui tinc el dia i tot em surt bé.

La cinquena està al final d’un llom, just on comença a baixar. Veig dues opcions, una per un corriol i un cop a sota del llom enfilar pel dret fins trobar la fita, i l’altra enfilar-se en diagonal fins gairebé el llom. Opto per la segona alternativa. Prefereixo pujar més progressivament i m’agrada més el camp a través. Avanço lentament tant per la vegetació com pel munt de roques que em vaig trobant. Malgrat que no calia acabo arribant a dalt del llom, el segueixo fins al final i començo a baixar cercant la roca on hi ha la fita. Visito un parell de roques sense èxit. He baixat massa, pujo una mica i està al costat d’una roca més petita que les dues visitades anteriorment. Què hi farem! Ben mirat estic segur que l’alternativa del corriol era més ràpida.

La següent és una fita ràpida en baixada. I de nou un tram complex. Em desvio una mica cap el Nord i baixo per una zona de bosc ben dret fins la riera. La travesso i ja per pista faig l’aproximació fins la fita. La baixada pel bosc ha estat divertida i entretinguda.

Per la següent toca córrer per pista i deixar-la en un punt d’aigua i enfilar-se una mica. De la 8 a la 9, nova elecció de ruta: ¿què és millor vorejar el castell per corriols i camins o pujar pel dret fins gairebé a dalt de tot i vorejar per allà. Em decideixo per la primera, però trobo una tanca. Torno a valorar la decisió. Dubto de què fer. Al final segueixo amb la decisió inicial. Encara ara tinc dubtes de si ha estat la més encertada. A més a més aquest ara sí, ara no, també penalitza temps. Les dues darreres fites no presenten dificultats i un bon esprint final per acabar.

Sense ser una cursa per tirar coets, avui he acabat satisfet. Feia temps que no assolia una cursa de Copa Catalana sense errades importants. La millora d’avui podria venir per poder córrer més en els camins i corriols (penso que no m’hi esforço prou) i en encertar la elecció de ruta en alguns trams.

Maleïda 13!

Dissabte i diumenge 29 I 30 d’abril de 2017

Mapa Begur

Categoria H50 19 fites dissabte, 17 fites diumenge

3r. classificat de 13 participants.

Ha estat un cap de setmana llarg, farcit d’esdeveniments, i d’anar amunt i avall amb el cotxe. Comença el dissabte al matí amb l’Assemblea General Ordinària de l’ANC a Granollers. I a la tarda cap a L’Escala on m’esperen dues curses.

La cursa del dissabte és el campionat de Catalunya Nocturn. La sortida és en massa quan encara hi ha restes de llum diürna que serà de bon aprofitar en les primeres fites. 

M’ho agafo amb calma. No vull fer les errades d’inici de cursa que darrerament acumulo. A les fites coincideixo amb alguns companys de categoria i club (Felip i Toni), però cadascú fa la seva cursa. Arribo sense errades al canvi de mapa. 

La segona part de la cursa és urbana pel casc antic de Begur. És molt ràpida i cal estar atents. Les pujades castiguen les cames. Una mica més i me’n vaig a l’arribada saltant-me la darrera fita. He rectificat a temps. Acabo satisfet de la cursa. He fet segon amb 44-37 per poc més de 5 km. 

L’endemà abans de deixar l’Escala per anar a Begur a fer la segona cursa del Trofeu Costa Brava, puc veure passar els participants a la marató d’Empúries i aprofitar per saludar alguns companys que es sorprenen de veure’m allà d’espectador: l’incombustible Vicenç, la tornada a les curses de l’Amadeu, el Luigi, un enamorat d’aquesta marató i també al Ferran Santoyo, un orientador i també maratonià.

Em trobo a gust en la cursa. M’agrada el mapa, identifico bé els diferents elements i vaig fitant els controls sense dificultat. Les pujades em costen. Tinc les cames pesades i són lent. A meitat de cursa comencen a caure gotes i finalment es posa a ploure de veritat. Estic a la 12, decideixo anar a nivell fins un camí per no baixar i pujar. Un cop en el camí no sé a quina alçada del mateix en trobo, i erro en la direcció. Vaig cap a l’esquerra. Veig una fita en un arbre com la que estic buscant. Penso que no pot ser la meva, però hi vaig. No ho és, i no sé pas massa on sóc. Tardo molt a reorientar-me i saber exactament on trobo. Aquí tiro per terra el que havia estat una bona cursa. Maleïda 13!

En la resta fins al final cap problema: 1-13-52.

He acabat cinquè. Hauria estat segon sense la maleïda 13! En el còmput dels dos dies seré tercer, un nou podi per la col·lecció. Havia pensat quedar-me al lliurament de premis, però està plovent. Decideixo marxar cap a casa i arribar-hi a temps de dinar.  

Orientació a la Costa Brava

Ha estat un cap de setmana d'orientació a la Costa Brava. Tot comença el dissabte al migdia a Palamós amb una cursa esprint classificatòria per la final de la tarda. Tenia clar que calia anar el més ràpid possible. M'havia marcat com objectiu 15 minuts i un ritme inferior a 7 minuts el quilometre. Tot va bé fins que baixant a tota màquina per un carrer en direcció a la fita 9, veig una orientadora que tomba en una cantonada. Això em fa dubtar i m'aturo per assegurar que vaig bé. Tant la 9 com la 10 no em van massa bé. Pago aquest dubte. En la resta de la cursa, ja en la zona de la platja i del passeig marítim recupero les sensacions i acabo ràpid. Faig tercer a poc menys d'1 minut del primer. Temps de 15-57 a 6-24 per km. 

Ara toca descansar i menjar una mica per esperar l'esprint de la tarda.
Tancats a la quarantena des de més d'una hora abans, es fa llarga l'espera de la sortida. Sortim en ordre invers a la classificatòria del matí. Darrera meu tindré al Jaume a un minut i al Joan a 2. Serà mala senyal si veig que se m'apropen molt. De nou faig una bona sortida i no tinc dubtes en la primera meitat de la cursa. El primer dubte se'm genera a la fita 8 i la vaig a buscar per la banda equivocada, primers segons perduts.

Aquí ja he perdut el liderat del campionat de Catalunya sprint

A la 9 dono una mica més de volta de la necessària i a la 11 també perdo alguns segons. A la 14 també perdo temps i camí de la penúltima, m'avança el Jaume, i segueixo acumulant petites pèrdues.
No acabo gens satisfet, conscient de que podia fer una millor cursa. Malgrat tot, sóc tercer i pujo al podi del campionat de Catalunya. Temps final 20-32, a més d'un minut del segon, i a 6-54 per km. Més lent que al matí, les cames no estaven tan fresques. Miro els parcials i veig que des de la fita 2 a la 7 anava primer. M'ha pogut la pressió ?

Ha plogut al llarg de la nit. L'endemà diumenge no plou, però s'aixeca el dia amenaçador.

El campionat de Catalunya de llarga distància és a Pals. Mentre em preparo per la cursa i espero el moment de la sortida no para de tronar. Serà difícil que ens escapem de la pluja. Surto amb l'idea que puc fer una cursa al voltant de l'hora.
Tant el triangle com el camí cap a la primera fita estan en pujada. Em noto les cames castigades d'ahir i vaig lent. Em passo de llarg i haig de tornar enrere. Comencen a caure gotes i ben aviat es posa a ploure. És agradable córrer pel mig del bosc cercant fites i sentint com la pluja et mulla la cara. Et fa sentir més a prop de la natura que ens envolta. En el camí que cap a la 4 pujo massa i haig de rectificar. Nova pèrdua de temps.
La 5 està en una cova a dalt d'un turó. La 8 costa una mica de localitzar, amagada dins d'un forat.. A prop de la 9 trobo al Sergi i al Toni. Tots 3 busquem la mateixa i aviat és nostra. La 10 és ràpida ja que està allà mateix. A la 11 perdo una bona estona: la cerco a prop d'un verd dos, però no la trobo em giro i la tinc just al darrera. La he tingut tota l'estona al darrera i segurament a l'arribar a la zona he passat pel costat però no l'he vist. Quina ràbia!
Ja ha parat de ploure. Em trobo fort i en els darreres fites vaig molt ràpid. Tinc el millor parcial en tres d'elles. Arribo content, però pensant en les petites perdues que he anat acumulant: ara una mica aquí, ara una mica allà. Temps final: 1-07-08 per 6 kms. reals.

Ben segur que podia haver fet una hora. Miro els resultats: sóc 4rt. a poc més de 40 segons del Pitu, però sóc 3er. en el campionat de Catalunya ja que el que ha fet 2n. és un francès.
Comentant la cursa amb el Pitu, tots dos estem d'acord que era possible fer la cursa al voltant de l'hora. Està clar que els orientadors som tots de la colla del "si no fos ..."

I Rogaine Cap de Creus

Des del primer moment que el Joan Sánchez em va dir que hi hauria una rogaining a Cap de Creus vaig estar del tot segur que seria una cursa que no em voldria perdre per res del món. Era una mapa i una zona que prometia diversió i paisatge, com així ha estat al llarg de les 6 hores.

De bon matí a la badia del Port de la Selva bufa una forta i freda tramuntana. Podem contemplar els amants del windsurf gaudint del seu esport mentre nosaltres ens preparem per la sortida.

De nou formo equip amb el Sergi. El dubte és com abrigar-se. Ben aviat passem el control de material i ja dins del parc tancat obrim el mapa. No ens costa massa decidir que només farem servir la meitat del mapa. La resta queda molt lluny del nostre abast físic. Una vegada presa aquesta aquesta decisió comencem a dissenyar el nostre itinerari per tal de sumar el màxim de punts possibles.
Ben aviat ja estem en cursa. Sortim força ràpids i en una mica menys de mitja hora ja hem passat per 3 controls que hi ha a prop del poble i ens comencem a enfilar cap a la següent fita, corriol amunt. Errem en el moment de deixar el camí i perdem una bona estona fins trobar-la. Hem d'aprendre d'aquesta errada, ja que progressar per fora dels camins entremig dels matolls no resulta gens fàcil. El paisatge que ens rodeja és singular, suaus turons farcits de matolls i feixes i més feixes que ens indiquin que antigament tot això era terreny de cultiu i el mar al fons.

Vist això decidim el primer canvi de plans. Volíem anar a nivell fins la 78, però ho veiem complicat i ho farem d'una altra manera: anem per camins a la 84 i a continuació també gairebé per camins enllacem sense problemes 84, 36, 66 i 78. Estem convençuts que hem fet una bona elecció.

Seguim els nostres plans, 67 a sota d'un talús, 45 al final d'una tanca, 58 al costat d'una runa, i una aturada en l'avituallament on fem un replantejament de la cursa. Abandonem la idea del cul-de-sac de la 75 i ja és segur que no anirem a cap fita de 9 punts. Crec que serà la primera rogaining en la que no farem una fita de 9 punts.
Abans d'iniciar el camí de retorn cap a l'arribada passem per la 62. Aquest és el punt més allunyat de la cursa d'avui. Portem 2 hores 44. La propera fita, la 82, és força lluny i gairebé esmercem mitja hora per assolir-la. De seguida albirem la propera, la 37, però malgrat que no està lluny no acabem de trobar la manera d'arribar-hi. La vegetació ens impedeix passar i ens costa molt trobar un forat per passar. El cansament de la cursa es va acumulant. Dues fites més, 41 i 74 i ja ens falta menys de dues hores.
Abandonem la idea d'anar a la 63 i fem camí directe cap a la 44. Ens ha costat més de mitja hora i ja enfilem la recta final de la cursa. Ens queda poc més d'una hora. Dues fites ràpides de fer, encara que la 64 ens costa una mica de localitzar. Anem cap a la 83. Aviat la veiem. La tenim davant nostre, però està dalt d'un turó, al que no sembla massa fàcil d'arribar i del que després caldrà baixar per tornar a pujar a la pista que ens ha de conduir al poble. Dubto si realment ho podrem fer. El temps se'ns està tirant al damunt. Però el Sergi està convençut que és possible i allà anem. Al final no ha estat tan difícil. Només ens falten 35 minuts.

Ara es tracta d'arribar el més aviat possible a la pista i córrer ràpid cap el poble. Pensem que un cop al poble encara podrem fitar, tres controls més. Pràcticament no hem corregut gens avui, però com sempre el final és agònic. Treim forces d'on no en queden i anem el més ràpid possible. Abandonem l'idea del control 49, ja que no veiem clar com hi podem baixar. Ja pels carrers de Port de la Selva sumen dos controls més i donem per finalitzada aquesta rogaining en la que hem gaudit d'un excel·lent mapa en un terreny preciós. Han estat 5-56-30 de cursa, 22 fites i 116 punts, els 13ens de 17 classificats en la nostra categoria i els 40ens de 55 en l'absoluta masculina.
Com sempre tot acaba amb un àpat per recuperar forces i en aquest cas un llarg viatge de retorn a casa. Malgrat que és lluny, donen ganes de tornar-hi un altre dia i anar a fer la part del mapa més propera al mar. No descarto fer-ho algun dia.

Darrera i millor cursa de la temporada a Figueres

El II Trofeu Ferran Santoyo i en concret la cursa de Figueres al castell de Sant Ferran i els seus voltants tancava la temporada 2011 de la Copa Catalana.
Tenia un repte pendent amb el Josep Mª Dedeu company de curses de quan corria a H45. Ara ell està a H50 i fa temps que no coincidíem en la mateixa categoria en una cursa. En aquesta es va passar a H35 per córrer amb mi. Sortia uns 20 minuts abans que jo.
Arribo just de temps i puc escalfar poc. Al final estem de sort i malgrat les previsions no plou, ara bé a la sortida ens adverteixen que trobàrem importants tolls d'aigua en algunes zones. Tinc per endavant 5400 metres, 20 fites i 130 metres de desnivell. Surto ràpid i en les primeres fites en la part exterior del castell no tinc cap dificultat, encara que en la segona de ben segur que he perdut mig minut.
Després de la sisena fita cal entrar al castell. No tinc cap problema per trobar l'entrada. Tinc dubtes a quin cantó de la muralla es troba la 7, però l'encerto. Una bona cursa pel fossar fins a la vuitena. Mantinc un bon ritme. La 9, ja torna a estar fora del castell. Està en un forat. Em despisto una mica i l'he deixat enrere. Potser he perdut un parell de minuts.
A la fita 10 porto 31 minuts de cursa i segueixo molt concentrat. Camí de la 11, una de les tirades més llargues d'avui al mig d'un terreny obert em trobo amb el Josep Mª i ens saludem. A partir d'aquí farem la cursa junts. De ben segur que això em fa alentir una mica el ritme, però ens ho passem bé, i en alguns moments fins i tot petem la xerrada sense cap problema. De la 12 a la 13 tenim una nova tirada llarga i arribem de dret a la 14, però rectifiquem de seguida ja que la 13 està allà mateix. Ens costa una mica de trobar el talús on està la que fa 15.
Amb la 17 ens cal pujar de nou fins el castell superant un fort desnivell. Ja tornem a estar a dins. La 18 està en una mena de laberint i encertem a la primera. Un parell de fites més i ja estem. Ja tot és qüestió de córrer. M'ha sortit una molt bona cursa, segurament la millor cursa de la temporada juntament amb la cursa del campionat de Catalunya de Relleus. 1-10-47, a tan sols 22 minuts del primer de la categoria i just en el top-10 de la classificació.
Acabada la temporada de la Copa Catalana i després dels resultats de les darreres curses hauré de reflexionar quina categoria escullo per competir en la propera temporada. Potser H40, no ho sé.

Foto de Farra-O

Cap de Creus

Fa 5000 anys

La ruta megalítica que hi ha a prop de Roses comença en l'estreta carretera que porta fins a Cala Montjoi. La primera notícia d'aquests dólmens me la va donar el bon amic Luigi a l'escriure un comentari en un post  de fa més d'un parell d'anys sobre el dolmen de la Pedra Gentil a prop de Vallgorguina.

La ruta està tota senyalitzada. A pocs minuts d'on hem deixat el cotxe trobem el primer dolmen, el més gran i espectacular, el de la Creu de la Cobertella.

Seguim caminant i deixem a la nostra dreta la casa cremada. El paisatge i la vegetació m'agrada. És un passeig agradable. És una zona habitada des de fa milers anys. També trobem dos menhirs. 

   

Els camins ressegueixen parets de pedra, ara sense ús però que juntament amb petites construccions també de pedra seca ens mostren que al llarg dels anys han estat llocs habitats i explotats per l'home. Des de fa un temps s'han abandonat aquests conreus, però mirant aquests parets de pedra hom pensa que aquí hi ha un munt d'hores d'esforçada feina dels nostres avantpassats. No havia de resultar fàcil aixecar aquests murs de separació i aquests petits refugis per eines del camp o per ramats, o potser també per viure. N'hi ha moltes i molt properes entre si.

   

Seguim caminant i arribem a la part alta d'una de les urbanitzacions de Roses que van envaint les muntanyes properes a la població tot enfilant-se muntanya amunt i fent malbé el territori amb aquest afany irrefrenable de ser propietari d'una segona residència.

És aquí on finalitza el nostre recorregut amb dos dólmens més: el dolmen del Cap de l'Home i el del Llit de la Generala.

   

De tornada podem veure alguna altra barraca de camp i contemplar el paisatge que ens envolta de nou des de les muntanyes del litoral fins el blau del mar.

Veiem altres camins, però no sabem cap on ens portaran i decidim tornar pel mateix camí. Després descobrirem que és una ruta circular en la que es poden veure més restes prehistòriques. Quedaran per una altra ocasió.