dimarts, 19 de desembre del 2017

No n'aprendré mai?


Diumenge, 17 de desembre de 2017
Popular a Begues (Festa FCOC)
C-1 5,5 Km. 235 metres de desnivell positiu i 21 fites

Darrera cursa d’orientació de la temporada 2017, una popular a Begues organitzada pel Badalona Orientació.

Ben aviat comprovo que no serà una cursa per grans aventures pel mig del bosc. Fins i tot les poques zones dibuixades com a bosc blanc són molt brutes i costa molt avançar. Caldrà utilitzar la xarxa de camins, així com alguns passadissos amb més penetrabilitat. A la fita 3 em despisto una mica al coincidir amb altres orientadors. Ja no m’hauria de passar, però encara em passa.

A la 6 ja m’ha atrapat el Joan que havia sortit al meu darrera.

El deixo marxar i ens tornem a trobar a la 7. Per anar a la 8 hi ha diverses opcions. No tinc clar que la meva hagi estat la més ràpida. He optat per baixar fins el corriol que hi ha més el Nord i anar fins la pista principal, i des d’allà per camins fins a dalt el turó on hi ha la fita.

Arribo a una zona on amb poc terreny hi ha moltes fites i aquí sóc molt lent. És la zona on perdo més temps, sobre tot, en un parell de fites, la 10 i la 12. Sobretot a la 10: no llegeixo la descripció de control i la cerco en un mur de roca. Veig una roca des de lluny, però la interpreto com un tallat pedra dibuixat al mapa. Retorno a la 9 per reorientar-me. Miro la descripció de control (una roca de 2 metres!) i tinc clar que estava a la roca que havia vist. Errada greu.

A partir d’aquí ja tot resulta senzill amb un altre petita pèrdua en la 15. Acabo força satisfet, però com passa sempre en les curses d’orientació amb trams a millorar, i a aprendre de les errades.

Un cop acabada la cursa, assemblea FCOC, lliurament de premis de la cursa i de tota la temporada. Tot plegat acaba força tard.

Ha estat una bona collita aquest 2017, tercer en Copa Catalana H50 i primers en rogaines de Superveterans.

diumenge, 17 de desembre del 2017

Fred de dia i fred de nit


Dissabte, 2 de desembre de 2017
VII Rogaine d’Orientació Serralada Litoral, III Memorial Iñaki Pérez (Òrrius)
5-56-25 110 punts i 18 fites 26 km. i 1400 metres de desnivell positiu
19è de 30 equips classificats en categoria homes i primers de Superveterans

Òrrius i la Serralada Litoral serà el terreny de joc de la darrera rogaine de la temporada 2017. Ha arribat l’hivern i serà un dia molt fred. Aquesta rogaine té una particularitat: les tres primeres hores es desenvoluparan de dia i les tres següents seran de nit. Malgrat els advertiments de que les hores de foscor poden ser més lentes no creiem que ens afectin massa ja que de normal ja no som massa ràpids.

El centre de competició està gairebé al mig exacte del mapa. Això dóna moltes possibilitats. Ens agrada la zona Sud i Est del mapa i ens decidim a començar per allà i anar girant en direcció Nord i el temps emprat ens anirà marcant el que farem finalment.

Fem una bona sortida, amb un bon ritme amb les tres primeres fites, 41, 64 i 65. Ja estem el Sud i virem en direcció a l’Est a la cerca de la 77 i la 94, extrem Est. Ens despistem una mica en una baixada molt dreta per un corriol per sota d’una línia elèctrica, i no sabem exactament si hem arribat o no al trencall on s’ha de trobar la 47. Ho provem i no és aquest corriol, és el segon. No ens podem despistar d’aquesta manera. Travessem una urbanització per arribar fins la 52.

Enfilem en direcció a la 87. Fins aquí més aviat hem baixat. En alguns moments tenim la sensació que només baixem, encara que no és del tot així. De ben segur que en algun moment ens tocarà enfilar pujades. Ens endinsem en una urbanització. La deixem en una corba pronunciada per enfilar-nos a la terrassa on hi ha la 87.

En la fita 72 i amb 2-30 hores de cursa ens aturem un moment per replantejar la cursa. S’està fent fosc i decidim posar-nos els frontals que ben aviat ens faran falta. Ja s’està amagant el sol.


Anem cap a la 81. De nou torna tocar pujar. Ja és fosc. De cop i volta el corriol en el que estem no segueix la direcció correcta. Alguna cosa passa, però no ho entenem. Arriben dos frontals. Són la Marta i la Raquel d’Aligots. Preguntem. Elles saben on son. Ens porten fins la fita. Nova errada. No havíem vist un trencall que hi havia en el mapa i ens pensàvem que estàvem en un altre lloc.

Seguim el pla que ens havíem fixat. Ens conjurem a estar més atents i no cometre més errades. La 62 està molt amagada però la trobem. Després de la 42 desestimem la 32 i la 43 i anem per a dues de més punts: 63 i 74. I seguim fins la 76. El Joan està fort avui i hi ha moment que em costa seguir-lo.

Ens queda poc més d’una hora i valorem quines fites podem fer en aquest temps. Pensem en la 67 i 35 però les descartem ja que ens allunyen molt d’Òrrius. Optem per anar directament fins la 84. La pujada se’ns fa feixuga, sobre tot, la part final camp a través fins el cim del turó amb molts arbres caiguts que ho fan més complicat. La baixada en direcció a la 53 tampoc resulta gens fàcil. Hi ha moments en que perdem el camí i baixem pel dret amb molt de compte. Ja tenim el camí! Ara toca córrer i sobre tot, no equivocar-se. Ja tenim la 53! Resten 12 minuts. A prop de la 34, ens avancen els navarresos. Els seguim i ens menen fins la fita. Ja és nostre. Tres minuts més i travessem l’arribada.

S’ha acabat la temporada 2017 de rogaine. Tornem a acabar satisfets de la cursa feta, així com de la temporada que hem fet: som els guanyadors de la categoria de Superveterans de la Copa Catalana 2017 de Rogaines.

divendres, 8 de desembre del 2017

UAB de nit


Dimarts 28 de novembre
Nocturna UAB. Llarga
5,4 km. 26 fites

La proposta d’una cursa d’orientació nocturna per la UAB, el campus on vaig estudiar no me la puc perdre. No és la primera vegada que corro a la UAB, però si serà la primera vegada que ho faci a les fosques.

Passades les 7 ja estic a punt per començar. Fa fred, però no massa. Sortim de darrera del rectorat. Travesso l’estació pel pas soterrani a la cerca de la primera fita. Utilitzo la mateixa estratègia que a la passada cursa de Vic: córrer només quan tinc clar on vaig i aturar-me i caminar davant de qualsevol dubte. Les primeres fites per la zona del campus són ràpides. Un petit dubte per localitzar la 4. També a la sortida de la 4 hi ha un moment en que em trobo descol·locat.

Els estudiants no ens fan ni cas. Ells van a la seva. Alguns amunt i avall, altres passen l’estona al bar i també alguns fent classes a les aules. A la setena fita ja sortim del campus. Ens endinsem en les zones de bosc, després de travessar la zona de residència d’estudiants. No faig errades i vaig bastant ràpid, encara que a les pujades em noto molt i molt lent.

De la 13 fins a la 18 coincideixo en gairebé totes les fites amb un grup de 4 orientadors que van junts. Són més ràpids, però tenen més dubtes i això ens iguala. A partir de la 18 els perdo i ja no els tornaré a veure.

La 20 és on perdo més temps. Està en un límit entre un camp de conreu i un bosc. Em faig un bon embolic per identificar el lloc exacte. També perdo una mica de temps en la 22 un altre fita també en un límit de camp de conreu i bosc. Cap problema en les darreres fites fins completar la cursa prou satisfet.