dilluns, 26 de març del 2007

El Puigneulós convertit en Puig Canals

La Jonquera quedava lluny i a més la cursa era en el cap de setmana del canvi d’hora. Vaig decidir anar-hi a dormir el dissabte. Com que estava a prop de Verges vaig intentar aconseguir entrades pel darrer concert de Llach. Evidentment no va ser possible.
Després d’un hivern de temperatures suaus, portem uns dies de fred i nevades. Les previsions pel diumenge no són gens bones. A recollir el pitrall el mateix dissabte el vespre ja ens anuncien que tenen que retallar la cursa per les inclemències del temps: neu gelada, tramuntana i fred. En lloc d’arribar al Puigneulós (1256 metres) pujarem fins el Puig de les Canals (894 metres), uns quants metres menys de desnivell i uns 7 km. menys de cursa. És una llàstima no fer el cim, però el fet que s’escurci el recorregut personalment em va bé.
A la pensió on dormo s’olora ambient de cursa. Està plena de corredors. Al menjador ens ajuntem una bona colla per esmorzar, alguns d’ells coneguts d’altres curses, i anem a escoltar el briefing previ a la cursa. Ajudat’s pel Google Earth fan una explicació molt complerta i detallada del nou recorregut de la cursa. Al sortir de la sala on s’ha fet el briefing ja cauen gotes. Sembla que tindrem mal temps. És obligatori portar el tallavents i ens aconsellen anar abrigats. En aquestes circumstàncies es fa difícil escollir la roba a posar-se. Opto per malles llargues, samarreta de màniga llarga, buf i la gorra vermella de totes les curses. El tallavents, els guants i el tapaorelles els portaré a la cintura per si em fan falta.
Després d’escalfar veig la sortida de les noies i passo la revisió del pitrall. Ja fa estona que no plou. Allà trobo al cronops amb qui feia molt temps que no coincidia. Donen el tret de sortida. Aquesta és la primera cursa del circuït català de curses de muntanya de la temporada i en la que estreno categoria. Ja sóc master!
Aviat abandonem el poble i l’asfalt, i ens enfilem per una pista forestal prou ample per tal de que s’estiri la cursa i cadascú vagin ocupant la seva posició. Primer avituallament a Mas Brugat, km. 2.7 amb 19 minuts de cursa i deixem la pista per agafar un corriol que s’enfila amunt.
Ara ja és més difícil córrer i en molts trossos cal caminar. Mentre pugem, fins el km. 6.1 podem contemplar unes bones vistes amb la Jonquera allà al fons. Des d’aquí baixem primer per un corriol, i una pista forestal, després. Malgrat està ennuvolat es veu tota la plana de l’Empordà i el mar allà lluny.
Aviat s’acaba la bona vida i comença la pujada més dura per un corriol dret i costerut on és impossible córrer fins coronar el Puig de les Canals el punt més alt de la cursa. Porto 1-28 de cursa. Fa vent, però no fa falta el tallavent. Des d’aquí podem contemplar la carena blanca del Puigneulós.
Ara ja tot és pràcticament baixada. Això si que m’agrada. Primer un corriol i després una pista forestal amb petits tobogans, fins arribar a una pista estreta i amb forces pedres, però de bon córrer que baixa molt fort en direcció a La Jonquera. Estic fort i baixo a bon ritme avançant a una bona colla de corredors. Tornem a passar per Mas Brugat i enfilem els darrers kms. fins a La Jonquera, on arribo amb 2-17-42 molt satisfet de com m’ha anat tot.
Allà em pengen una medalla i puc menjar pa amb tomàquet, embotit i fruita a dojo així com beguda. Una bona dutxa, veure com donen els premis als guanyadors i cap a casa esperant la propera.

dilluns, 19 de març del 2007

Orientació a Togores

Per fi arribava el gran dia. La darrera reunió va ser el dimarts i tota la setmana ha estat un anar i venir missatges entre el grup per tal de no oblidar res. Sembla que ho tenim tot controlat. El número d’inscripcions va augmentant i això fa pujar el grau de tensió.
A les 7 hem d’estar a la sortida per començar a preparar-ho tot. M’aixeco aviat, així tinc temps d’esmorzar una mica i poder veure el final de la F-1.
Arribem al pont i mentre tres (Clemente, Bernat i Manel) van a posar les fites, comencem a muntar la infraestructura necessària. Hem de col·locar algunes coses a un lloc diferent del previst, ja que ens sembla millor. La tasca del Xavi organitzant i prenent decisions és important. És el que té més experiència en aquest tasques organitzatives i es nota. Tots fem el que podem o el que sabem.
 
A les 9 ja ho tenim tot a punt i comencen a arribar els primers participants. La primera feina important és per la taula d’inscripcions on sempre cal resoldre incidències amb paciència. A les 9.30 donem la sortida a un que ha demanat avançar la seva hora per un tema personal. I a les 10.00 comencen la resta de sortides de minut en minut. En algun moment es produeix alguna aglomeració, però es van solucionat sense més. A partir de les 11 ja queda poca gent per sortir. Tothom està corrent pel circuït, encara no ha arribat ningú. A les 11.30 surt una parella amb els seus dos fills a fer el C-3. Són els últims.

Ja han començat a arribar i cal comprovar si han trobat totes les fites i el temps emprat per fer les classificacions. Al principi és divertit, però a mesura que s’acumulen les targes la feina es fa feixuga. Sembla que no s’acabarà mai. En algun moment tinc la sensació de caos. Encara no han arribat els darrers i no hem controlat totes les targes, però donem els premis i comencem a recollir tot esperant que tothom acabi.
Encara s’ha d’anar a recollir les fites, i al vespre caldrà penjar la classificació a Internet.
Finalment ha estat un èxit de participació. Hi ha algunes queixes, però també comentaris molt elogiosos sobre el lloc on s’ha realitzat la cursa. Ara tocarà fer valoració per tal que la propera surti millor, i evitar algunes petites errades.

dijous, 15 de març del 2007

Ruta dels Tres monestirs

La Ruta dels Tres Monestirs amb sortida al Monestir de Sant Cugat i arribada al Monestir de Montserrat amb 53 km. quilometres de recorregut feia temps que estava en la meva agenda, però sempre per un motiu o un altre quedava per fer. Feia 4 anys que no participava en marxes d’aquest tipus. La darrera va ser la Travessa al Montseny l’any 2003.
Vaig pensar que fer aquesta marxa mig trotant, mig caminant seria un bon entrenament tot pensant en el Circuït Català de Curses de Muntanya que s’iniciarà properament.
Els dies abans vaig mirar quin havia estat el meu temps en marxes d’aquestes característiques i em va semblar que la podria fer amb més de 7 hores. Com que hi havia marge entre les 5 i les 7 per la sortida vaig aprofitar per dormir una mica més i a les 6.30 segellava la tarja davant del Monestir. Cap dels meus coneguts feia la marxa, i per tant, anava sol. Però quina va ser la meva sorpresa! quan mentre estava fent la foto del Monestir va aparèixer en Dennis, un company al que conec d’altres curses de muntanya, i decidim fer-ho junts.
 
De bon matí i encara de nit, fa fresqueta i anem trotant juntament amb un altre participant que feia una setmana havia participat en la marató de Barcelona amb el que farem la primera part del recorregut junts, tot avançant als que havien sortit abans que nosaltres i anaven caminant. Sortint de San Cugat ja trobem les primeres rampes, i passat el primer control mentre contemplem la sortida del sol per darrera de la Serralada Litoral, ja podem veure les dues muntanyes que són el nostre destí. Primer la Mola i allà molt més lluny Montserrat.
 
Ara toca planejar una mica i una lleugera baixada fins travessar l’autopista, direcció Terrassa, on primer trobem un avituallament amb xocolata desfeta i més endavant un bon entrepà de botifarra. Portem dues hores de camí i gairebé 18 km, però ara comença la marxa de veritat amb l’ascensió fins al Monestir de Sant Llorenç del Munt.
Pugem caminant el més ràpid possible, tot xerrant amb el Dennis de curses, política, i de qualsevol cosa que ens passa pel cap. En aquesta part del recorregut no parem de trobar gent. Fem el cim amb poc menys de 4 hores. Aproximadament és la meitat del recorregut, pel que fem una previsió d’unes 8 hores.
 
La baixada per la Cova del Drac i la canal de l'Abella es porta fins a Can Robert és ràpida. Aquí agafem amb poques diferències el mateix camí que fa servir la Matagalls-Montserrat. Com sempre després de la baixada l’ascensió al Turó del Queixal de la Serra de l’Obach es fa llarg i pesat i alentim la marxa. El sol comença a notar-se i la calor es fa sentir. Sort que aviat som a la Casa Nova de l’Obach on podem menjar un nou entrepà. Tot s’ha dir no tant bon com el de botifarra. Portem 5 hores 30 de camí. Tret de petites pujades ja tot el camí és baixada fins a Monistrol. Aprofitem per trotar sempre que les forces ens ho permeten. Ara ja no trobem a tanta gent.
Poc abans d’arribar a Monistrol ja  decidim que la pujada a Montserrat cadascú l’afrontarà al seu ritme per no condicionar al company i així ho fem. Comencem a pujar després de 7-46 de camí. Calculem que la pujada ens portarà una hora. El Dennis està més fort, però al cap d’una estona el trobo aturat amb una rampa. Parlem un moment i em diu que anirà pujant a poc a poc, que ja ens trobarem a dalt. Al principi pujo amb força, però vaig alentim el pas i em passen alguns companys. Finalment arribo cansat, però satisfet amb poc menys de 9 hores, 8-58. L’objectiu de les 7 hores queda molt lluny. Crec que darrerament soc molt optimista amb les meves previsions. El Dennis triga un quart d’hora més a arribar.
Recollim una ceràmica molt bonica, bevem i mengem una mica de coca i anem a buscar l’autocar que ens té que tornar a casa, però hem d’esperar gairebé hora i mitja per tal que s’ompli i poder arribar a casa per descansar.

diumenge, 4 de març del 2007

He guanyat!

Cinquena cursa d’orientació en el que va d’any i segona d’aquest cap de setmana. Malgrat haver corregut ahir no em trobo cansat. Fa un magnífic dia i tinc ganes de d’afrontar el nou repte.
Arribo aviat a Canovelles, lloc on es celebra la cursa i compleixo amb tots els preparatius habituals. Soc el primer en sortir del club i tinc poc temps per parlar amb els companys.
Arriba l’hora de sortir i corro fins el triangle mentre tracto de veure i orientar el mapa. Està en una cruïlla de camins i de nou no necessito la brúixola. Sense perdre temps ja sé quina direcció he d’agafar cap a la primera fita. Trobo la segona i la tercera sense problemes.
 
Per anar a la 4ª opto per agafar els camins. Després a casa amb més tranquil·litat veuré que hi havia una possibilitat molt millor. Però malgrat trigar més, la trobo sense problemes, el mateix que la 5. Camí de la 6, al saltar un rierol, perdo una sabatilla que em queda enfonsada al fang. Soluciono el problema i corrent cap a la 6. Tot va bé. He aprés a córrer en direcció a una fita i començar a estudiar el camí de la següent i això em dóna resultat ja que quan arribo pinço i no tinc que aturar-me a pensar quina direcció tinc que prendre.
De la 7 a la 8 hi ha una bona distància però aconsegueixo traçar una ruta prou directe. Camí de la 9 em costa córrer en la pujada. La 9 està ubicada al costat d’un pou i han aprofitat per deixar-hi una caixa amb ampolles d’aigua que em van d’allò més bé.
La 10 està de baixada i me l’ha passo, però rectifico immediatament. La 11 està molt lluny però trobo un camí tot recte. La 12 no presenta problemes i la 13 tampoc, malgrat que està en lloc força embolicat. Ja només resten les 4 últimes fites que estan totes molt juntes. Les tres darreres fites les faig darrera dos orientadors més i malgrat estar molt a prop no aconsegueixo atrapar-los. Total ha estat 1-06-31 per 5.470 metres de recorregut, 230 metres de desnivell i 17 fites.
Estic satisfet de com m’ha anat. Dono un tomb per allà, però com no arriba cap company de club me’n vaig cap a casa, que aquest matí fan una Jornada de Portes Obertes al Castell de Can Feu, i tinc ganes de veure’l.
Fa poc han penjat la classificació i veig que he guanyat. És la primera vegada a la meva vida que guanyo una cursa!!!

Orientació en un lloc conegut

Per primera vegada correré una cursa d’orientació en un lloc conegut: el bosc de Can Deu. Aquest va ser el lloc on fa uns 30 anys vaig començar a córrer. La quantitat de voltes que he fet  pels camins d’aquest indret són incomptables!
Avui no necessitaré la brúixola per orientar-me, però malgrat tot l’agafo. Només arribar em trobo amb el Pau i parlem una estona. Ell surt 30 minuts abans que jo. Faig un passeig pel bosc abans de començar i ja estic a punt. Ja és hora.
Miro el mapa i situo perfectament on són les primeres fites que trobo sense problemes. En algunes sé exactament el lloc on les trobaré. En tinc que trobar 20 en 4.900 metres de recorregut lineal.
En la cinquena porto 15 minuts de cursa. Podré baixar de l’hora per primera vegada! De la 7 a la 8 hi ha un 1km. en línea recta. Trigo més de 7 minuts, però tot va bé. En la cerca de la 10 em despisto una mica i em costa localitzar-la. Soc a la meitat i porto 37 minuts. El repte de baixar de l’hora serà complicat. Però ara les fites estan totes molt juntes. Es tracta d’accelerar i així ho faig.
Trobo la que fa 15. Porto 49 minuts. Encara és possible. Mentre m’acosto a la 16 veig al Pau. Vaig a per ell! Però la 17 també se’m resisteix una mica. Ja només en queden tres! Vaig a tope per fer un temps final de 1-03-48. Arribem pràcticament junts amb el Pau.

He estat a prop de baixar de l’hora. Com sempre comentem amb els companys com ens ha anat la cursa i les dificultats i despistes que hem tingut. Un cop a casa reviso els temps de fita a fita i en 9 fites he trigat menys de 2 minuts a localitzar-les. Estic satisfet.
Demà torno a tenir cursa d’orientació! Feia temps que no feia dos curses en un cap de setmana. De fet no acostumo a fer-ho. A veure com anirà demà. Tinc dubtes de si acusaré l’esforç d’avui.