divendres, 21 de juny del 2013

CAMPIONS!!!!!!!!

Tornen els campionats de Catalunya per relleus.
Formava part d'un del segon equip sènior del club, però dos dies abans per una lesió d'un company hem de refer els equips i finalment ens presentem el Felip i jo en la categoria homes màsters igual que la temporada passada a Malanyeu.
La cursa la organitza Aligots en terrenys dels municipi empordanès de Llers, un terreny que va patir el foc de l'estiu passat i on tots acabarem les nostres curses emmascarats de negre.
La competició de relleus és sempre una cursa especial. Tots els clubs presenten les seves millors gales. La foto de tot el grup fa goig.

Em preparo per la sortida en massa. Sóc el primer rellevista. Sé que el més important d'aquesta cursa és no cometre errades. Tenim opcions de fer un molt bon resultat i ho volem aprofitar. Una mica d'escalfament i ocupo el meu lloc al darrera de tot, amb la resta d'equips de la mateixa categoria. Tots ens coneixem, ja que coincidim en altres curses Surto caminant. No tinc pressa, i em quedo l'últim tot sol. Dono un cop d'ull al mapa i corro fins al triangle.

Faig un petit tram per un corriol entre camps, però de seguida m'endinso en una zona plena de pedres i d'esquelets negres d'arbres. Avançar ràpid és difícil. De tant en tant m'aturo per mirar el mapa i resituar-me. Arribo a un punt en tinc al davant un tallat força profund. On sóc ? Ja ho veig. Entre tanta pedra m'he desviat més a l'Oest del que volia, però ben aviat sóc al terreny obert on dins un forat trobo la primera fita. Un cop a casa veig que hauria estat més ràpid anar per corriols evitant tota aquesta zona minada de pedres que dificultava poder anar depresa. Ha estat una primera fita lenta, però tampoc he perdut massa temps.
Ja he entrat al mapa i enfilo sense massa entrebancs les següents tres fites. Quant surto de la 4 veig que hi arriba el Dedeu. Coincidim a la sortida de la 5 i parlem un moment. Feia temps que no participàvem en la mateixa categoria. Cadascú fa el seu camí vers la 6. Cal travessar un terreny obert en pujada farcit de petits i no tant petits murs que alenteix la cursa. Cal cercar la millor opció per no topar-te amb massa murs en la ruta escollida. 6 i 7 enllestides.
Em torno a trobar amb el Dedeu en la 7 i anem junts fins a la 11, passant primer per la fita vista on escolto els crits d'ànims dels companys. A la 10 em faig una mica d'embolic. Quan m'hi apropo veig un mur a la meva dreta que no localitzo al mapa. No ho entenc, teòricament estic ben situat però aquell mur em despista. Finalment ho veig: la línia fúcsia del mapa ens el tapa! Ja està 10 i 11. Aquí ens separem amb el Dedeu. Tenim fites diferents de nou. Cada una va a la seva. Vaig el més ràpid possible per donar el relleu al Felip amb avantatge. I així és! Gairebé un minut. Anem primers! 45-07 ha estat el meu temps.

Ara toca esperar que el Felip remati la feina. Mentre comentem la cursa amb el Dedeu. Ho hem passat bé. Espero el pas del meu company per la fita vista amb impaciència. Allà arriba, ha anat ràpid i seguim primers. Espero la seva arribada a la darrera fita.

Fem l'entrada a meta tots dos junts. Som campions de Catalunya! Ha estat una molt bona cursa. 

diumenge, 16 de juny del 2013

Rogaining del Catllaràs



Afronto la rogaining del Catllaràs amb un mes pràcticament sense entrenar i després de passar un parell de setmanes amb una contractura. Tinc clar que caldrà plantejar una cursa conservadora.
Repeteixo equip (the Wild Board Light) amb el Sergi Fernàndez de Grions i amb l’objectiu de tornar a superar als Wild Boar l’equip del Felip i el Dani. També vindrà amb nosaltres l’Enrique de l’Oros que a darrera hora s’ha quedat sense company d’equip. 
Fa temps que tinc ganes de trescar per aquesta Serra i descobrir els seus racons serà una bona oportunitat. Després d’uns dies de temps incert sembla que hi ha una bona previsió.
Amb el mapa a les mans arriba l’hora de prendre decisions. La zona Oest del mapa és on veiem una major concentració de fites. Planifiquem l’itinerari i els punts on prendrem les decisions així com les possibles rutes de tornada.
Sortim amb una forta baixada per un corriol en direcció a la 66. No massa equips han pres aquesta opció. A partir d’aquí fem dues fites a nivell, la 45 i la 33, per un corriol preciós al bell mig del bosc i pel costat d’un curs d’aigua escoltant la seva remor. 


Seguim a nivell fins ben a prop de la 83 on ja comencem a pujar. A la primera hora de cursa portem 4 fites i 21 punts. Anem bé. Hem pogut trotar força aprofitant els trams de baixada.
Ara que enfilem la pujada toca caminar i afluixar el ritme. Passem per les restes del que devia ser una explotació minera, plena de coves i per un corriol que travessa un túnel per fer la 55. 

Seguim pujant fins la 71. Passem per davant del Xalet del Catllaràs, obra de Gaudí. En molts moments les petites rieres són una bona pista per orientar-nos, sobre tot, ara que totes porten aigua. En alguns moments cal vigilar per no posar-hi els peus. En una cruïlla de pistes forestals decidim arribar-nos fins la 50 tot fent un cul-de-sac, abans de dirigir-nos en lleugera baixada direcció a la 73. Aprofitem el moment per fer un mos. Ja portem una mica més de dues hores de cursa.
La 83 està dalt d’un esperó, davant del refugi de l’Ardericó. Les corbes de nivell estan molt juntes i hem de pujar pel mig del bosc agafats als arbres, les arrels i a les roques. Anem fent camí a poc a poc assegurant on posem els peus i les mans fins arribar a dalt. Hem estat de sort que ha estat un tram curt. Coincidim a dalt amb tres equips més entre ells el del Lluís Ollora i el del Joaquin, company d’altres rogainings. La continuació fins a la 75 és fàcil.
A partir d’aquí sabem que torna la pujada i que en tindrem per estona fins a la 52. Fem algun tram pel mig del bosc per després agafar un corriol perdedor que s’enfila fort i es fa feixuc. Se’ns fa llarg. Portem un equip femení al davant. El corriol cada cop és menys clar i ens genera dubtes. Decidim abandonar la pujada i seguir a nivell fins arribar sota un tallat de pedra. Mirem el mapa. Sabem que la fita està per sobre del tallat. Trobem una zona per on el podem superar i un cop a dalt ja trobem la pista que cercàvem. Encara que després som conscients que no estem a l’alçada d’on volíem anar sinó bastant més lluny. Seguim la pista fins assolir la fita. Han estat més de 40 minuts, el tram més llarg de tota la rogaining.
L’esforç ja es nota a les cames. Ja portem més de 3-30 de cursa i cal anar planificant el que resta per tal de no penalitzar al final. De moment anem a la 90. Abans d’arribar-hi i des d’un corriol que passa arran d’un tallat força impressionat podem veure per darrera vegada el lluny que queda el refugi de l’Ardericó que fa estona que ens acompanya.
A prop de la 82 el Sergi es dóna un fort cop amb una branca molt a prop de l’ull. Fem una cura d’urgència i seguim endavant. Ja menys de dues hores pel final.
Tot el que resta serà a contra-rellotge. Tot i passar-hi a prop i ser un fita fàcil deixem la 76. Fem la 80 i la 63. 

Ens ha passat com un esperitat el David H., un company de club que fa en solitari la prova de 3 hores. Em prenc un gel per afrontar aquesta part final. Falta 1-20 i seguim endavant perdent el menys temps possible. Pràcticament el que ens resta de cursa és tot baixada.
Passem la 60 i som conscients que la 51 pot ser complicada. Agafant com a referència una petita riera ens llencem avall pel mig d’un bosc de verd 2. Sabem que tenim la fita a l’altra banda de l’aigua. El punt d’atac són unes roques molt grans, però la vegetació ens impedeix apropar-nos. Acabem arribant a un corriol i girem per anar cap a la riera. No sabem molt bé on estem situats però allà mateix tenim la fita. Ha estat un cop de sort.
Només queden 45 minuts. Fem la 41 amb 36 minuts de marge. El Sergi es troba bé i fa la proposta de passar per la 35 i 32, però això implica pujar, i tant l’Enrique com jo. ja en tenim prou i preferim agafar un petit corriol que en lleugera baixada ens portarà fins a l’arribada.
Arribem amb i encara queden gairebé 20 minuts  i podem arribar-nos fins a la 31 per sumar uns quants punts més. Al final 5-55-53 i 114 punts. 7èns de 12 equips veterans, i 20èns de 93 en la general, i de nou per davant de l’equip del Felip.
Estem satisfets de la cursa que hem fet. Hem fet una bona opció d’itinerari i hem enllaçat totes les fites sense cap dificultat. La propera rogaining serà a Navarra.