43,3 km. 7-50-16 10-52 per
quilòmetre 782 metres de desnivell positiu
L’any passat quan ens van deixar tornar a sortir al carrer a fer esport,
inspirat per companys que feien el mateix en els seus municipis, vaig intentar
realitzar la volta perimetral al municipi de Sabadell. Vaig gaudir molt però
era conscient que no era un intent del tot reeixit. Aleshores em va quedar
clavada l’espineta de millorar el recorregut en un segon intent.
Quan la secció de muntanya de la UES va llançar la proposta del repteSabadell 360 graus no vaig dubtar gens que aquesta era la meva oportunitat.
L’objectiu és fer la volta al matí i arribar a casa a dinar. Surto ben
d’hora, ben d’hora i a pocs metres de casa ja enllaço amb el track proposat.
S’està aixecant el dia quan travesso el Parc Agrari en direcció al Parc de Can
Gambús, una zona on entreno habitualment.
Aprofito la primera part de la volta en clara tendència a baixar per
trotar, tot pensant que ja em tocarà caminar més endavant.
Travesso el pont per sobre la C58 i entro a Sant Quirze del Vallès per
llocs ben coneguts, encara que ben aviat m’endinsaré en una zona desconeguda.
És la que m’ha de portar per la Via Verda fins la tanca que rodeja l’escola de
La Vall. Aquí creuo la “mítica” pujada de Bellaterra. Explico el per què lo de
“mítica”: quan era infant i vivia a La Creu de Barberà, pujar aquesta pujada
amb les nostres rudimentàries bicicletes sense canvi era tot un repte, i
assolir-ho, d’amagat dels pares que no volien que hi anéssim, tot un triomf.
Troto per la lleugera baixada que em condueix al pas per sota de la C58
que em deixa davant de Ciutat Badia. Em sorprèn la riera, el Riu Sec, que tinc
entès que és la continuïtat de la coneguda “riereta” que passa per sota de
l’Eix Macià i la Ronda Ponent i el Torrent de la Betzuca, que ajunten les seves
aigües a prop de l’Aeroport de Sabadell.
Pels amples carrers de la zona de Via Sabadell arribo al Parc Central que
travesso. Encara porto un ritme prou alegre, i ben aviat soc a La Romànica, una
joia arquitectònica d’aquesta zona que els que l’hem vist tota la vida
segurament no li donem la importància que realment té. Acostuma a passar sovint
que no apreciem massa el que tenim al costat de casa, i ens anem lluny a veure
quelcom de semblant, i a vegades, fins i tot, pitjor. Els humans som així.
Em sorprèn el salvatge corriol que en un fort descens em porta fins a la
llera del Ripoll tot superant un gran talús i passant en un darrer tram per
entre els horts propis d’aquesta zona. Un cop travessat el Ripoll entro en un
petit “parc” arreglat recentment, la zona de la font de Can Llobateres. Aquesta
és una font de molta anomenada a la meva infantesa i joventut, i lloc on anaven
amb cotxe en hores nocturnes les parelles que no volien ser molestades. Ha
crescut molt l’herba i els matolls d’aquest corriol. Tot està molt humit i
acabo amb les sabatilles ben xopes.
Travessada la carretera de Mollet, ben aviat soc al Polígon de Can
Roqueta. Deixo aquesta zona per baixar en direcció a la Riera de Santiga per
una pista per entremig de camps de conreu d’un verd brillant. Aprofito per
trotar de nou. Sense abandonar la pista remunto per l’altra vessant de la riera
per agafar el camí ral en direcció a Polinyà. M’agrada aquest paisatge de
conreus tan ufanosos.
Sense abandonar les pistes baixo trotant per entremig d’una zona d’horts
per tornar a pujar caminant després fins
a Torre Romeu. A prop del cementiri faig una anada i tornada per visitar
l’ermita de Sant Nicolau, on es situen els inicis de Sabadell.
Tot seguit
m’arribo al Santuari de la Mare de Deu de la Salut que està allà mateix, i que
resulta ser la meitat justa d’aquesta ruta. Aprofito que aquí hi ha lavabos per
fer una breu aturada i també un mos abans de seguir.
La segona part és segurament molt més interessant que la primera ja que
gairebé tot és espai natural excepte el breu pas pel barri de Can Déu. Per la
pista forestal que surt de la Salut ressegueixo la carena de Sant Iscle amb
bones vistes a la Mola i també a Montserrat i el skyline de Sabadell. Em creuo
amb algunes escoles que estan d’excursió. Baixo ràpid fins el riu Tort i agafo
la seva llera abans de pujar en direcció a Togores i després de contemplar el
Pi de tres Besses em dirigeixo al Torrent de Colobrers. La darrera vegada que
havia fet aquest recorregut encara hi havia uns quants ponts malmesos, però
avui puc dir que tot el torrent està en perfecte estat de revista i tant
l’aigua que s’hi escola com tota la vegetació es mostra en tot el seu
esplendor. Em segueixo trobant amb grups escolars.
Un cop travessat el Ripoll ben aviat m’enfilo per un corriol ben dret
fins al barri de Can Deu. Després de tants quilòmetres, aquesta pujada fa mal.
Un cop al barri m’aturo un moment en un parc infantil per fer un petit mos i
beure aigua a dojo de la font. Intento refer el ritme pels camins del bosc de
Can Deu, però la baixada al Torrent de Ribatallada i la següent pujada per la
font dels Capellans em costen i noto que el meu ritme ha baixat en picat. De
fet aquesta és l’hora més lenta de tot el recorregut d’avui. Pensant-ho bé es
correspon al famós mur de la marató. No sé si serà això.
A partir d’aquí ja visualitzo tot el que em resta, una zona que conec
molt i molt bé, ja que forma part dels meus circuïts d’entrenament habituals. I
comença a millorar el meu ritme. De fet ben aviat em trobo en el punt de més al
Nord de tot el recorregut i tot el que em resta és majoritàriament de baixada.
Això m’anima.
No havia mirat massa la ruta exacta d’aquesta part i anava confiat, però
quan ja tenia els carrers de Sabadell ben a prop hi ha un gir en el track que
no esperava i em torno allunyar. No és massa volta, però és un petit cop
psicològic. I ara sí ja encaro sense més sorpreses la part final. Passo el km.
42,195 de la mítica distància en un pont preciós que creua el Torrent del Pont
de Berardo.
Ja només em resta la torna, poc més d’un km. per seure a la
terrassa del bar de la cantonada de casa amb un avituallament final com cal.
