dilluns, 30 d’abril del 2007

Petits despistes són suficients

Diumenge i em llevo d’hora, com gairebé cada diumenge, a vegades per sortir a entrenar sol o amb els amics, i a vegades, com avui per anar a alguna cursa. Avui, després de 4 setmanes torna a tocar cursa d’orientació del circuït oros. Ahir nit vaig revisar alguns mapes per refrescar la simbologia que encara no domino del tot.
I aquest matí, primer esmorzar una mica i després preparar tot el necessari i cap a Santa Coloma de Farners. La previsió és de pluja, però de moment està núvol però d’aigua res.
Un cop a Sta. Coloma ultimo la preparació, estudio el mapa, esclafo una estona i tot a punt. Són 5490 metres 185 de desnivell i 16 fites. La sortida és en una urbanització. Les primeres 4 fites dibuixen una mena de quadrat en un bosc ple de talussos i amb vegetació baixa que impedeix córrer bé, però les trobo força bé, tret de la 3 en la que tinc que tornar a enrere. Havia passat pel costat sense veure-la.
La 5 i la 6 obliguen a trepitjar els carrers de la urbanització i es fan rapidament.
Ja torno a ser al bosc buscant la 7 que trobo amb facilitat dins d’una rasa. La 8 és lluny però el camí és fàcil i en lleugera baixada. Porto 30 minuts de cursa. A veure si aconsegueixo baixar de l’hora per primer cop!

La 9 també està lluny i és en pujada. Es nota. Bufo de valent. A mesura que m’apropo entro en una xarxa de petits camins complexa. Allà em trobo al Clemente un company de club que fa el C1, però que es troba desorientat en mig de tots aquells petits camins. Li dic que estic orientat i després d’equivocar-nos un moment de camí aviat la trobem. Ara cadascú torna a seguir el seu camí.
La 10 malgrat està lluny no suposa massa dificultat, així com la 11. Però mentre cerco la 12 que està ben a prop de la 11, acabo per trobar la 13. Re-oriento el mapa i aviat la 12 és meva i ara ràpidament la 13. Vull recuperar el temps perdut, però confonc un camí per un altre i això em fa perdre un temps preciós. Aquest parcial i el de la 12 seran els pitjors de tota la cursa.
Fins al final ja serà tot fàcil. 1-16-15 ha estat el meu temps final. Aquests petits despistes en algunes fites han estat els que han impedit apropar-me a l’hora. Al final he quedat 10 de 41. Tampoc està tan malament.

divendres, 13 d’abril del 2007

La masia de Can Llonch

Fa uns 10 anys o potser més que es parlava de la construcció d’un nou barri a Can Llonch. Fins aquell moment Can Llonch era una zona de camps abandonats al voltant de la masia del mateix nom. Coneixia la zona perquè era un dels llocs pels que acostumava i encara acostumo a córrer. En aquells moments tot eren camins i alguns ametllers i oliveres. La masia malgrat estar abandonada estava en força bon estat.
Amb els anys a mesura que Sabadell ha anat creixent, allà on hi havia una masia i els seus camps de conreu s’han construït carrers i blocs de pisos: Can Oriach, Can Rull, Can Borgunyó i les masies han anat desapareixent engolides per l’asfalt i la ciutat. Algunes d’elles, poques, amb el temps, un cop semblava que ja no hi havia res a fer pel seu mal estat, s’han conservat, rehabilitat i destinat a nous usos.
A Can Llonch mentre es feien primers els carrers i avingudes del nou barri i després els pisos i habitatges la masia s’anava deteriorant, primer amb la caiguda de la teulada i després amb l’enrunament d’algunes de les seves parets. Els pisos creixien i la masia cada cop més malmesa continuava allí. Semblava que el seu futur era clar, desaparèixer. Només quedaria en el record d’algunes fotografies i en el nom del nou barri.
 
Però per sorpresa ara que ja sembla més fàcil tirar-la a terra que conservar-la l’Ajuntament diu que la rehabilitarà i que l’utilitzarà per oferir algun servei als ciutadans del barri, potser un ambulatori. La veritat és que no els entenc, ¿ no hauria estat més fàcil no deixar caure la masia i començar la rehabilitació o al menys impedir que caigués fa 10 anys que no pas ara ?
Però com gairebé sempre primer es deixa caure i després s’ha de fer una gran despesa per aguantar les 4 parets exteriors, fer la teulada i totes les parets de dins de nou. De fet de la masia tan sols restarà la forma exterior, la resta haurà de ser tot nou. Té sentit tot plegat ?

diumenge, 1 d’abril del 2007

Orientació a Cabrera de Mar

En principi aquest diumenge no tenia previst anar a aquesta cursa. Avui tenia que està fent la primera etapa de la Via Verda Olot-Sant Feliu de Guíxols. Però les previsions de pluges m’han fet canviar els plans i deixaré la Vía Verda per millor ocasió.
Per primera vegada repetia cursa, sota la vigilància del Castell de Burriac. Malgrat que el lloc de sortida variava pensava que utilitzaríem el mateix mapa que fa dos anys. He fet la inscripció avui mateix. De moment no plou i m’ofereixen sortir a les 9.42. Són les 9.33 i dic que sí ja que d’altra manera hauria d’esperar fins passades les 11. Tinc poc temps per preparar-me. Just posar-me tot el necessari i arribo a la sortida amb el temps just per agafar el mapa i sortir.
Sortida per un carrer asfaltat i senyalitzat. M’aturo un moment per qüestions “tècniques”. Mentre enfilo la pujada d’aquest carrer dono les primeres ullades al mapa i veig que malgrat tenir alguna zona que ja coneixia gairebé més de la meitat és nou per mi.
Arribo al triangle lloc real de la sortida. Agafo un corriol en direcció a la fita 1. Està lluny i anar en línea recta suposa superar alguns barrancs. Miro el mapa per si hi ha alguna alternativa, però no la veig, per tant, barranc avall. M’enganxo amb unes bardisses i tinc algunes dificultats per sortir de la situació. Ara toca pujar amunt i com puja! Només començar ja toca bufar de valent. I vinga pujar, la fita està al cap d’amunt. A dalt de tot m’oriento de nou la 2 està avall. En aquesta baixada em recupero de l’esforç de la pujada anterior.
Cercant la 3 que està en unes pedres trobo un petit barranc que no assenyala el mapa. Alguna cosa passa! Identifico el lloc al mapa, estic una mica massa a l’esquerra. Les pedres que he pres de referència són unes altres. Rectifico i continuo camí de la 4. Quant estic a prop de la 5, veig sortir un corredor a la meva dreta. Penso que allà deu trobar-se la fita. Hi vaig i resultat que hi ha una fita, però no és la meva. Em torno a situar en el mapa fins trobar la 5 al bell mig del bosc.
Agafo un corriol per anar cap a la 6. Arribo a un lloc on hi ha corriols per tot arreu. Cal vigilar per agafar la direcció correcte. Crec que ho aconsegueixo. Un corredor creua el camí que porto i em fa dubtar, però decideixo no caure de nou en la trampa i segueixo en la mateixa direcció que portava i al cap de poc localitzo la fita.
La 7 queda molt lluny. Miro el mapa. Una complicada xarxa de corriols a través del bosc m’hi pot portar. Però aquesta és una zona on fa dos anys vaig estar perdut molta estona. És massa fàcil no agafar el corriol correcte. Veig la possibilitat de baixar al camí principal i malgrat donar molta volta trobar la 7 sense massa problemes. Així ho faig. Aprofito mentre corro per la pista per pensar com atacar la 8 i la 9. No semblen complicades. Sense més clico la 7. Estic a meitat de cursa i porto 1 hora exacta. Tinc la sensació que vaig lent.
Per arribar a la 8 va tot bé. Per anar a la 9 baixo per un corriol guapíssim. Un cop a baix em trobo amb un parell de corredors i em descentro una mica. Arribo a la 9. La 10 està a prop però malgrat que estic per la zona on es troba em costa una mica de localitzar-la. Les darreres fites estan totes molt a prop una d’altra. I a més en un terreny molt favorable, amb poca vegetació i de baixada.
Enfilo de nou el mateix carrer pel que he sortit, però de baixada, passo per les dues darreres fites i s’ha acabat: 1.-29-20. No estic del tot satisfet. Malgrat que no he comès grans errades si que hi ha llocs en els que he perdut una mica de temps. Crec que l’opció que he pres per anar de la 6 a la 7 no ha estat la millor.
Al final he aconseguit acabar aviat i un cop a casa encara m’ha donat temps de dutxar-me i anar a prendre el vermut al bar. Al vespre surten les classificacions i tot sorprès veig que he estat tercer!