diumenge, 26 de febrer del 2006

Cursa de Muntanya de la Vall del Congost

Avui tot i ser diumenge ha tocat matinar, la sortida era a les 8, i abans de marxar de casa calia esmorzar una mica, ja que la cursa seria llarga.
He arribat a Aiguafreda al voltant de les 7.30, amb temps per recollir el pitrall, xerrar una estona amb els companys i amics. Érem una bona colla ! Estirar una mica i tot a punt. Ja sortim. Tenim 29 km. de muntanya pel davant. Estem al darrera de tot. Una volta pels carrers d’Aiguafreda i cap amunt. En el primer corriol topem amb el primer tap de cursa. S’enfila de valent i hem d’anar un darrera l’altre i ens hem d’aturar una estona per poder fer la fila. És el mateix que passa a la carretera quan es redueixen el nombre de carrils.
Pateixo per perdre el xip. No seria la primera vegada que em passi amb les Salomon. Com que no el necessitaré fins a l’arribada, m’aturo, me’l trec i el poso a la butxaca de les malles. S’acaba la primera pujada i amb el Josep i el Toti fem una baixada a sac gaudint d’allò més. Arribem a la riera de l’Avençó. Primer avituallament abans de passar a l’altra banda i enfilar el tros de pujada amb major desnivell. Evidentment toca anar a peu. Al cap de poc agafem el GR5 camí del Tagamanent, on podem córrer de tant en tant.
Al peu del Tagamanent trobem a l’Esteve i al Massaguer en el segon avituallament i mentre bevem aigua i fem algun mos ens reagrupem tota una colla de coneguts (Luigi, Aire, Toti, Joseps, Alf) abans d’enfilar el darrer desnivell fins al cim. En la pujada ens immortalitza el Christian, i ens dóna ànims per la baixada. Ja porto 1-40 de cursa.
I ara a tornar gaudir de la velocitat baixant. Paga la pena l’esforç de les pujades per poder fer el boig en aquests corriols. Magnífiques sensacions i senyalització perfecta, amb voluntaris a totes les cruïlles on pot haver risc de perdre’s o de fer-se mal, per les dificultats del terreny.
Ja som al Figaro, passem l’autovia per sota i el riu Congost en aigua gairebé fins el genoll. Amb l’ajuda d’unes cordes agafem el camí que ens porta fins al Sot del Bac. Comença a ploure. En aquest inici de la pujada a La Trona encara es pot trotar. Començo a notar les cames carregades. Ja porto més de 2-15 i no hem parat de pujar i baixar. El Sot del Bac entre la boira està magnífic. Continuo bevent aigua i taronges en els avituallaments. Ara tenim el que podem dir una milla en pujada fins arribar a La Trona. Deixa de ploure. Aquest camí el vaig fer l’any passat, però de baixada. Córrer no és possible i agafo un bon pas per no perdre massa temps. A poc d’arribar a dalt les vistes són magnífiques.
Arribo a dalt La Trona amb 3 hores justes, ara ja només queda la baixada fins a Aiguafreda. Prenc unes galetes, un plàtan i una Voll-Damm per recuperar forces abans de continuar. Amb aquesta aturada ens reagrupem altra vegada amb alguns companys. Després de l’esforç continuat d’avui ara comença el test per la marató de Barcelona d’aquí a un mes. Estic cansat, però he d’aconseguir córrer a un bon ritme fins el final per comprovar com estic de forces.
Torna a ploure amb força i tinc molt de fred. El camí en lleugera baixada passa pel costat dels cingles, un lloc privilegiat. Ja es veu Aiguafreda allà al fons entre la boira. Les sensacions són bones i el ritme bo. En l’avituallament del km. 25 no agafo res i s’inicia la baixada final fins al poble, primer per una pista forestal i després pel corriol de la Matagalls-Montserrat. Vaig avançant gent, fins i tot, un cop ja a Aiguafreda encara avanço a alguns corredors. Acabo amb 3-41-27.
Parlo amb els amics organitzadors (Abuelo, Massaguer, Esteve), i amb els que van arribant, mentre menjo un bon entrepà de botifarra i recullo una bossa de regals ben farcida. Llàstima que no he tingut sort en el sorteig de material. Torno a agafar fred i vaig a dutxar-me i a rebre un massatge.
Guardaré un molt bon record d’aquesta cursa a la meva memòria.
Aquesta setmana he sumat 85 km., la setmana passada van ser 89 km. Ja he fet les dues setmanes de més volum de kilòmetres en la meva preparació de la Marató de Barcelona, i avui he fet la meva darrera cursa abans del 26 de març.
Comença el compte enrere. Ha estat un bon entrenament pensant en la sempre duresa dels darrers kilòmetres de la Marató quan supero les tres hores de cursa. Aquell és el moment que sempre ha estat el més difícil. Espero que el que he fet avui serveix per aguantar amb força els darrers km.

diumenge, 12 de febrer del 2006

Tirada llarga

Ha falta de 7 setmanes per la marató de Barcelona, i després del bon temps en la mitja marató de Granollers del diumenge passat, vaig començar molt cansat. En els entrenaments dels primers dies de la setmana les sensacions no eren massa bones. Tenia les cames molt carregades. Després del descans de dijous ja em trobava millor. Avui tocava fer el que els maratonians anomenen una tirada llarga.
He sortit corrent des de casa per trobar-me amb una colla d’amics per complir amb l’entrenament d’avui en companyia. Els dies laborables els horaris amb els companys i amics són incompatibles i entreno sol, però molts diumenges acostumo a entrenar amb companyia tot compartint kilòmetres i comentaris de com ens trobem i de les curses que hem fet o pensem fer. Han estat 24-24 fins el lloc de la trobada a 137 ppm.
Avui ens hem aplegat una bona colla. Al començament érem 12. Comencen a córrer en direcció a la llera Riu Ripoll, i la seguim cap el Sud buscant el Riu Besòs. A mesura que fem quilometres es van reduint les unitats. Parem a les fonts que trobem pel camí per avituallar-nos. Ja només quedem 7, un primer grup de tres, jo en terra de ningú i tres més al darrera. Tal com havíem planificat girem cua i enfilem el camí de tornada quan portem 13,5 km. Els he fet en 1-11-36 a 148 ppm i a un ritme de 5-18 el km. Abans de continuar ens avituallem amb uns gels energètics, beguda isotònica i aigua de les fonts municipals.
La tornada, tot i ser en lleugera pujada la fem a un ritme una mica més viu. Se’ns ajunta un company que avui havia sortit en bici i ens acompanya un bon tros. Les sensacions són bones malgrat que els quilòmetres es comencen a notar a les cames. Els grups en la pujada encara es defineixen més, segons els objectius que cadascú té a la propera marató. Arribem al lloc on ens havíem trobat aquest matí després d’una forta i continuada pujada en el tram final. He pujat amb 1-10-14 a 160 ppm a un ritme de 5-12 per quilòmetre.
M’acomiado dels companys, pràcticament sense aturar-me, i continuo el meu entrenament fins arribar a casa, ara amb 24-35 i a 159 ppm.
Finalment han estat 3-11-20 i al voltant de 35 km. En aquesta setmana he fet un total de 73 km. Ara ja només queden 6 setmanes per la marató. Aquestes són les setmanes d’entrenament més dur i de més quilometratge.
Aquesta és la meva previsió. Ja veurem si la podré complir.

Dilluns: 70 minuts suaus
Dimarts: 25 escalfament + 3 x 4000 recuperació 3 minuts + 10
Dimecres: 20 escalfament + 60 ritme de marató + 10 minuts
Dijous: DESCANS o 70 minuts suaus
Divendres: 25 escalfament + 10de1000 al 80 % recuperació 90” + 10
Dissabte: DESCANS
Diumenge: 32 km.

diumenge, 5 de febrer del 2006

Mitja Marató de Granollers

Aquest matí a Granollers he fet la que era la meva 50 mitja. De les 20 edicions de la mitja de Granollers és la meva 14ª participació. Hi vaig córrer per primera vegada en l’edició de 1991, la que va guanyar un per mi aleshores desconegut Benito Ojeda. D’aquests 14 anys de mitja guardo bons records i també algunes anècdotes. Gairebé sempre ha estat una mitja que m’ha servit per comprovar el meu estat de forma per la cita de la marató de Barcelona del mes de març i enguany no és una excepció.
Després de setmanes d’entrenament el meu objectiu inicial era fer al voltant de 1-35. Des de l’any 2001 que no assolia aquest temps en una mitja. Però els ritmes als que feia pels darrers entrenaments em sentia optimista. Podem qualificar a Granollers com La Mitja amb majúscules, per la seva bona organització, perquè sempre hi ha algun atleta de renom (aquet any ni més ni menys que Haile Gebrselasie amb la millor marca del món en la distància, i un dels grans atletes de la història) i més de 6000 inscrits.
He arribat al voltant de les 9 i la cursa no començava fins a les 10.30. Tenia temps per tot, però en una cursa tan multitudinària no et pots refiar d’arribar amb el temps just. Primer de tot recollir el pitrall i el regal, saludar a coneguts tota l’estona, canviar-se, deixar la bossa i fer una mica d’escalfament. Fa un molt bon dia per córrer, diria que tenim la temperatura ideal.
Ja és hora de col·locar-se per la sortida. Surten primer els patinadors, després els atletes amb cadira de rodes i finalment nosaltres sota una pluja de paperets de colors com cada any. Enfilo els primers km. al ritme que tenia previst per l’anada en direcció a La Garriga (4-40). Al voltant del quilòmetre 3 m’atrapa un company de curses amb qui feia molt de temps que no coincidia, en Joan Sibill de Girona. Tinc molts bons records de les curses que he fet amb ell com són la marató de l’Aneto i la que encara és la meva millor marca en mitja a Gavà 2000 (1-29-32). Correm junts i anem xerrant dels vells temps. Seguim a bon ritme i veiem que ja tornen els primers. Com corren!
Arribem a la Garriga. Passem pel km. 10 amb 46-30. S’ha acabat la part més dura, la tornada cap a Granollers pica avall. Ens atrapa en Pere Rodríguez un altre vell company, aquest de les terres tarragonines. Anem junts una estona, però el Pere aviat ens deixa. Al qm. 16 veig la possibilitat, fins i tot, de baixar de 1-35, en Joan va fort i marxa. Segueixo mantenint el ritme entre 4-20 i 4-25, tot apropant-me a l’arribada. Finalment són 1-34-10

Recullo la bossa del corredor, aigua i brou, una bona dutxa i un massatge i cap a casa. Tots els companys amb els que puc parlar estan molt contents de com els hi anat ha estat una molt bona matinal atlètica. He mirat la història dels meus registres i és la meva 14ª millor marca de les 50 mitges maratons que he fet i la meva millor 6ª marca de les 14 mitges que he corregut a Granollers. Segurament l’any que ve hi tornaré.
I ara a seguir entrenant fort per la marató de Barcelona del 26 de març. Ja tan sols resten 7 setmanes.