dissabte, 21 de gener del 2017

Comença el 2017 a Casserres



15 de gener de 2017
Rogaine de Casserres
2-59-26 22 fites i 128 punts 26è de 83 arribats
20,6 km. a 8-42 x km. i 440 metres de desnivell positiu
No sé massa bé com estic de forma, i em proposo fer un petit test aprofitant la rogaine de Casserres. Seran tres hores de curses buscant fites en un matí fred però assolellat. L’objectiu és fer tota la rogaine corrent al millor ritme possible.
Fa un matí fred, però com que fa solet s’aguanta força bé. Amb el mapa a les mans penso l’estratègia de cursa. Sortiré en direcció Oest i després seguiré pel Sud agafant tots els punts possibles. En principi descarto tota la zona blanca del Nord i Est del mapa que em sembla de més dificultat tant a nivell tècnic com de desnivell i opto per la zona de camps que sembla més senzilla i amb menys desnivell.
En les primeres fites som una bona corrua d’orientadors que ens anem trobant camí cap les mateixes. La primera fita de 9 punts, la 93, es troba en un lloc ben singular: una gran balma obrada. 
La Balma del Cafè de les 7 portes

En la cursa d’avui em seguiré trobant orientadors pràcticament en totes les fites. Segueixo el pla previst amb algun ajustament. La primera hora de cursa coincideix amb la fita 92 sota un arbre majestuós. Sense aturar-me vaig reajustant la planificació. Porto un bon ritme, més de 7,5 km. en una hora.
L'Alzina Grossa.

A la meitat de cursa em trobo de nou en una fita de 9 punts, la 91 al final d’un rocam i a la part alta d’un tallat. 
El Roc de la Mel
M’allunyo una mica més fins arribar a la 60.. Camí de la 60 tinc dubtes sobre quina és la millor opció. Puc d’arribar a la 70 allunyant-me encara una mica més, però sóc conservador i ho desestimo i inicio el camí de retorn a Casserres
Fins l’arribada serà més aviat pujada que baixada i ja porto el cansament acumulat, això vol dir que alentiré el ritme encara que no vulgui. En aquesta tornada agafaré tots els punts possibles més els que havia deixat a prop del poble o dins del mateix que en sumen un bon grapat. Tinc intenció de no apurar massa el temps de les tres hores i així podré arribar sense massa pressió.
La pujada, encara que lleugera fa que el ritme no sigui tan viu. A les dues hores de cursa porto una mica més de 14 km. Aprofito que vaig per carretera per afinar l’estratègia de les darreres fites, gairebé totes al voltant del poble. La 83 també està a la part d’alta d’un tallat amb bones vistes. A la 63 en una cruïlla de camins un pèl desdibuixada entre camps em despisto una mica i potser perdo un minut. Encara aniré just de temps! Falten 24 minuts i encara em resten dues fites més. La penúltima, la 64 a falta de 14 minuts. Passo per davant del centre de competició i vaig a buscar la darrera la 80. Com em passa moltes vegades em despisto una mica pels carrers del poble. Són difícils de desxifrar en un mapa a aquesta escala. Dono una mica de volta però ja sóc a lloc. Està en la cantonada d’un edifici, però no la veig. Ah! Hi ha un corriol que baixa. Aquí està! 5 minuts per acabar. M’apresso i arribo ben just: només m’han sobrat 34 segons! I això que no volia apurar les 3 hores de cursa!
M’he trobat bé en tot moment. Haig de treballar una mica més el fons per no perdre ritme en la part final.

dimarts, 3 de gener del 2017

El mestre corre darrera l'alumne



11 de desembre de 2016
Rogaine de 2 hores Marató TV3
Sant Cugat del Vallès
1-57-44 13 fites i 77 punts 17è classificats de 42 arribats

La cursa que organitza el Senglar-O amb inici al Parc de la Pollancreda de Sant Cugat del Vallès ja s’ha convertit en una tradició del mes de desembre. Des del 2008 només he fallat en l’edició del 2010. Amb la d’avui seran 8 edicions.
Aquest any faré equip amb el Josep, a qui vaig tenir com alumne fa uns quants cursos a Cicle Superior i que s’ha començat a interessar per les curses d’orientació. Prové del món del ciclisme i vol fer BTT-O, però amb bon criteri primer es vol familiaritzar amb els mapes d’orientació i la seva simbologia participant en curses a peu. Ja ha provat alguna urbana i també en un petit entrenament nocturn fa uns dies.
L’objectiu d’avui és que ells prendrà les decisions de cursa i jo aniré al darrera assessorant i comentant. Hem optat per la cursa de dues hores.
Un cop tenim el mapa prenem les decisions. Descartem totes les fites més al Sud. Només utilitzarem la meitat del mapa. Com gairebé sempre començarem per les fites de l’Oest, escombrarem cap a l’Est per tornar per la banda Nord. 

La primera fita la tenim al Pi d’en Xandri. Comencem a trotar i de seguida veig que em costarà seguir al Josep. És jove i està fort. De camí cap a la segona fita em ressento de l’isqui tibial esquerra. Porta uns dies que em fa la guitza. El Josep m’agafa la davantera i m’espera a la fita i així anem fent. M’espera en els llocs on té dubtes i li vaig explicant.
Camí de la 50 erro el corriol que havia d’agafar i de cop i volta no entenc la meva situació. Torno enrere i em ressituo. Em trobo al Josep que ja venia de la fita. En aquest cas l’alumne avantatja al mestre per golejada.
A l’hora de cursa acabem de prendre decisions del què farem en la segona meitat. Decidim arriscar una mica i arribar-nos fins a la 80, i d’allà fins a la 91. Així ho fem. Ens passem de llarg de la 80 i hem de tornar enrere. No vaig gens còmode amb el dolor que em molesta de forma constant. Maleït isqui tibial!
Baixem fins Can Borrell i d’allà a la font de la Rata on hi ha la 91. Només ens queda mitja hora. Enfilem el camí de tornada tractant de sumar algun punt més en fites de tres punts. Calculem que arribarem sense massa problemes. No podem anar massa de pressa per les meves molèsties i agafem un ritme lent. Sort que gairebé tot és baixada. Descartem agafar els tres punts de la 34. Ens sembla massa arriscat. Finalment arribem al parc amb 3 minuts de marge. Ha estat una bona experiència pel Josep que d’aquesta manera va sumant aprenentatge en el seu curt currículum d’orientació.
Foto web Senglar-O

Al cap d’uns dies em van diagnosticar un trencament fibril·lar i vaig necessitar fer bondat dues setmanes sense córrer. Ja fa uns dies que he tornat a córrer sense problemes.