diumenge, 12 de novembre de 2017

Quina patacada!!!


Dimecres, 1 de novembre de 2017
Campionat de Catalunya Ultrallarga Distància a Taravil
5,5 km. 16 fites i 300 m. de desnivell
Van ser 1-26-59, 280 m. de desnivell i 8è de 10 classificats.

Aquesta cursa havia de ser al mes de març, però una gran nevada ho va impedir. A Taravil ja vaig córrer el2013. És un mapa del que en guardo un bon record. Fa fred, però a l’hora de la sortida en massa (10.30) el sol ja escalfa força. Els boscos fan goig.


Surto caminant per situar-me bé i no cometre errades d’un bon començament. Es forma una bona corrua d’orientadors fins la primera fita. En direcció cap a la segona també som una bona colla. Tinc al davant a la Pilar i a la Salut. Passo per sota d’un dels molts filats i intento anar de pressa. De cop i volta em trobo al terra. No he vist el següent filat i he anat tot jo a terra. Per sort, tret de l’ensurt, no m’he fet mal. Sembla que la brúixola s’ha trencat. Segueixo la cursa amb la brúixola a la mà. Camí de la fita 3 veig que la puc tornar a posar a lloc.

Aquí hi ha la papallona de dispersió. Perdo una mica de temps en les fites 4 i 5, però la resta les faig bé. Tracto de córrer i anar ràpid però em trobo lent. Fa dies que tinc la impressió d’haver perdut molta velocitat. La 12 em costa de veure i també em fa perdre una mica més de temps.

En el tram de la 12 a la 13 veig dues opcions: per dalt, la mateix zona que he fet abans de la 2 a la 3 o per baix, passant per la carretera. Prenc la segona opció i quan arribo a la corba d’una  pista forestal, observo que hi ha gent que baixen per la meva esquerra. Ara veig al mapa un camí que no havia vist abans. Segur que aquesta era la millor opció i es guanya temps.

Les darreres fites no presenta massa dificultat, excepte fer una bona elecció de ruta. No acabo gens satisfet. Cal tenir en compte que avui havia estrangers que han copat el podi de la categoria. Contra ells no tenim res a fer: corrent molt més que nosaltres. Les errades m’haurien permès guanyar alguns minuts i potser una o dues posicions, però em cal millorar la velocitat de cursa.

dissabte, 28 d’octubre de 2017

Pujades i baixades


Diumenge, 22 d’octubre de 2017
I cursa solidària de Cardedeu
14.7 km. 1-41-58 a 6-55 el km.
Cursa a prop de casa, distància i desnivell assequibles, bon preu pels temps que corren, solidària, què més es pot demanar? La decisió va ser fàcil. Es tracta de la primera edició de la cursa solidària de Cardedeu a benefici d’una organització d’ajuda als refugiats.

Arribo amb temps per poder fer un bon escalfament amb tota tranquil·litat. Són 15 kms. pel rodal de Cardedeu per pistes i corriols. D’entrada em marco un objectiu ambiciós: 1-30, o sigui a ritme de 6 minuts el km.

Comencem en pujada per asfalt per deixar-lo ben aviat i agafar una pista i endinsar-nos en un corriol. De seguida es formen un parell de taps que obliguen a aturar-me: un gran tronc al mig del corriol i una pujada que relliscava pel fang. Els corriols estan humits i una mica enfangats en algun punt, però és molt agradable córrer per ells. A partir d’aquí ja podré córrer sense més entrebancs.

En les baixades intento recuperar el temps perdut en les pujades, però de seguida comprovo que em col·loco molt lluny de l’objectiu que havia previst. Passo el km. 5 amb 38 minuts. Reacciono i canvio d’objectiu: acabar a ritme de 7 el km ja estaria bé.

En un parell de punts del recorregut ens anima un grup de timbalers amb un bon ritme. En un d’ells estan acompanyats pel verro de Cardedeu que bé es mereix una foto.

En el pas pel km 10 he millorat el meu ritme de cursa i passo amb 1-10. Aprofito que és baixada per accelerar. Intentaré anar el més ràpid possible en el darrer terç de la cursa. Ho aconsegueixo al llarg de 3 kms. i avanço a una bona colla de corredors. Però a partir del km. 13 se m’acaba el gas i disminueixo el ritme coincidint amb el darrer tram de pujada. Intento mantenir-me però és molt clar que ja no és possible.

Al final no arribar a 15 km. Es queda curta. El Garmin em marca 14,7 km. 1-41-58 i a un ritme de 6-55 i un desnivell positiu de 333 m. No hi ha crono, ni classificació final, però si un bon avituallament final i un sorteig de regals. Ha estat una cursa ben entretinguda.

dijous, 19 d’octubre de 2017

Tuc de Mulleres o Molières, cim fallit


Dijous, 12 d'octubre de 2017
Boca Sud del túnel de Viella - Tuc de Molières
15,3 km. 1400 m. de desnivell positiu: 8-30 hores

La ruta animada
 
Fa poc que clareja quan començo a caminar des de la boca Sud del túnel de Viella. M’endinso a la vall de Molières, per un camí ben traçat a la dreta del riu. Els raigs del sol encara no toquen els prats de la Pleta que em reben amb uns sorprenents colors de tardor.
El camí és ben planer fins el Saut de Molières. Fa de bon caminar entre els arbres que ja estan canviant de color i amb un terra curull de fulles seques. En aquest salt d’aigua hi havia estat de petit amb els meus pares un parell de vegades. Recordo una vegada en ple hivern amb la vall ben nevada.
Fins aquest espectacular salt és un passeig molt agradable apte per a tothom. Malgrat la sequera l’aigua que baixa és considerable.
El salt queda enrere seguint les fites que marquen el camí pel mig de roques caigudes de la muntanya. Ja no resulta tan plaent caminar. En aquest petit pla el riu calmat agafa sinuoses formes entre mig dels prats i els arbres tardorencs, abans de deixar-se caure avall.

 
La pujada segueix sense pausa. Els boscos han quedat enrere ben aviat. Pel costat d’un segon salt d’aigua supero amb ajuda de les mans un fort desnivell i m’endinso a la Pleta Nova, ara ja amb els raigs del sol tocant el fons de la vall.

Atent a les fites que marquen el camí, moltes vegades pel bell mig de pedruscalls que fan de mal caminar vaig superant un fort desnivell. Estic rodejat de gegants de pedra per ambdós costats. Una marmota es queda aturada al costat d’una roca. Fa l’estàtua. L’imito, però quan em moc per fer la foto, fuig com gairebé sempre.

Arribo al primer llac dels quatre que formen els Estanhots de Molières i també al refugi. Es nota que és nou. Està en perfecte estat de revista. És un bon lloc per fer un mos a l’ombra abans de continuar.

La porta del refugi és una bona atalaia per poder comprovar el camí ja fet.

La vista dels estanys al mig de tanta pedra fa més agradable el camí entre tantes roques.




Al fons ja s’albira el Tuc, objectiu final d’avui. Una majestuosa au rapinyaire vola en cercle per sobre el meu cap.

S’acaben els llacs i comença la pujada definitiva entremig d’un desert granític. Tinc la sensació de trobar-me en un altre planeta. Tot són blocs de roca en alguns llocs molt descomposta. Es nota l’acció del gel i la neu a l’hivern, així com de l’antiga gelera que hi havia a la zona. Les fites segueixen indicant el camí a seguir en direcció al coll que m’haurà de permetre accedir al cim.

Ja sóc sota la muralla que cal salvar en un darrer esforç. M’enfilo amb precaució tractant de seguir les fites. Arribo a un punt on no ho veig clar. Ho provo en una direcció però no puc seguir. Davant tinc una paret de pedra que suposo que és el lloc per on cal enfilar-se, però no m’atreveixo. Pujar, ja pujaria, però baixar?. Exploro una altra opció, però tampoc. La decisió està presa: fins aquí he arribat. Em giro, i allà ben lluny veig on he deixat el cotxe aquest matí.
Ja baixant em trobo un francès que em pregunta pel cim. Li explico el que m’ha passat. Una mica més avall i al costat d’una gran roca m’aturo a menjar una mica. Puc contemplar les immenses muntanyes que tinc al davant. També veig per on s’enfila el francès. He fet bé en no enfilar-me. No era gens fàcil per a mi.
La baixada també resulta lenta. La gran quantitat de roques no la fan fàcil i no permeten anar massa ràpid.
M’aturo una estona a la riba del darrer llac. Aquest és lloc del naixement del Noguera Ribagorçana. Tot és silenci i immensitat. El lloc és d’una estranya i monumental bellesa, natura salvatge en estat pur. Però cal continuar desfent el camí de pujada.




Arribant a la part més baixa de nou van caient les ombres sobre la vall. El sol desapareix per darreres de les muntanyes. Igual que al matí en la darrera part de la caminada els raigs de sol ja no toquen la vall. S’ha acabat la jornada i ara ve la part més feixuga: agafar el cotxe i tornar a casa.
Darrera ullada a la vall
El tuc de Molières (3010 metres) ha resultat ser un cim fallit. S’ha resistit al meu intent de conquerir-lo: potser caldrà intentar-ho des de l’altra vessant.

dissabte, 30 de setembre de 2017

Dues errades en la mateixa zona!


Pedraforca-O-Cup
Dissabte i diumenge 16 i 17 de setembre de 2017
Coll de Trapa
Llarga distància: 3,4 km. 12 fites 170 m. de desnivell
Van ser 5 km. 1-28-33 i 235 m. de desnivell 5è de 11 classificats
Mitja distància: 2,3 km. 11 fites 140 m. de desnivell
3,7 km., 16 fites i 80 m. de desnivell
Van ser 3,7 km., 59-18 i 149 m. de desnivell 4t. de 10 classificats

El Pedraforca, una de les muntanyes mítiques del nostre país serà el guardià que ens vigilarà des de la seva alçada en els dos dies d’orientació que conformen aquesta Pedraforca-O-Cup que es desenvolupa en un mapa nou al Coll de Trapa.

Fa fred, per l’època de l’any que estem, però estarem de sort i farà un bon sol els dos matins de cursa. Ara bé els cims propers estan ben emblanquinats, fins i tot, l’enforcadura.

La cursa del diumenge és de llarga distància. Començo sense presses i tractant d’assegurar les primeres fites. M’agrada el mapa amb molt de detall i el terreny. Fins la quarta tot va bé, les trobo sense perdre temps. La cinquena ja és una altra cosa. Un cop sóc a la zona de la fita em costa molt identificar on sóc exactament. Unes roques em serveixen de referència per localitzar la fita, però ja he perdut temps.

La tirada llarga fins la 6 la faig bé. Però segueixo perdent temps en les següents, sobre tot a la 8 on em costa de veure en el mapa un tallat que veig en el terreny. M’ho tapava el cercle fúcsia del control. A la 9, en una zona oberta, que considero fàcil també hi perdo una mica de temps. Tot suma. Però el gran desastre és la 10. Anem en filera 4 orientadors que fem el mateix circuït, i un per l’altre abandonem el corriol que ens havia de portar al tallat correcte abans de temps.  Un cop hem pujat trobem una fita que no és la nostra. En lloc de baixar i ressituar-nos donem voltes i més voltes. Més de 20 minuts. Dos fites més i final.

No estic gens satisfet de la cursa. Moltes petites errades i un gran error final per acabar-ho de rematar. No ha estat una bona cursa. Resultat final cinquè.

L’endemà és una cursa de mitja distància. Torno a sortir prudent, i sense pressa vaig trobant sense errades les primeres fites. Igual que ahir em segueix agradant el mapa i el terreny. Em vaig animant i cada cop vaig més ràpid. Porto 8 fites sens cap errada. La 9 està una altra vegada a la zona on vaig fer la gran errada d’ahir. L’aproximació és igual que ahir, pel corriol. Avui no em puc equivocar. Entro a la zona amb por i ho torno a fer malament. Maleït sigui! M’equivoco de nou de tallat. No he vist el torrent que buscava i de nou hi he estat 20 minuts en aquest tram.

En el vídeo de la meva cursa sobre el mapa es pot comprovar perfectament que vaig estar ben a prop de la fita 9 i després em vaig allunyar i donar moltes voltes inútils fins que vaig baixar de nou al corriol per re-situar-me.

Dues fites més i acabo la cursa emprenyat amb mi mateix.

Com em puc equivocar dues vegades a la mateixa zona? Avui que m’havia sortit una cursa gairebé perfecte! De fet a la fita 8 comandava la classificació amb certa comoditat. Al final he fet quart. En el còmput dels dos dies he pujat al podi a menys d’un minut del segon lloc.

dijous, 14 de setembre de 2017

Nova mitja


Diumenge, 3 de setembre de 2017
Mitja de Sabadell
2-08-53 a 6-04 per km., 112 metres de desnivell positiu 406 de 425 classificats.

Després de més d'un any deno córrer cap cursa d'asfalt vaig decidir córrer la mitja de Sabadell, el meu poble.  La meva darrera mitja també vaser a Sabadell. D’això ja fa 4 anys. Aquesta serà la meva novena participació en aquesta mitja. La primera que per cert no vaig aconseguir acabar es remunta al 1984. Ha plogut molt des d’aleshores, molts entrenaments, molts kilòmetres, moltes curses, ... Aquesta serà la meva mitja número 56. 
Mitja de Sabadell 1985: pujant per la Gran Via (pitrall 95)

Em vaig fixar com objectiu les dues hores, el mateix objectiu que el 2013. Al ser tres voltes les matemàtiques són fàcils: 40 minuts per volta. Semblava que podia ser un ritme possible.

Venia d'uns dies amb molèsties a l'isquiotibial i vaig sortir prudent per veure com responia. Al llarg de la primera volta vaig saludar a molts companys de curses que feia temps que no veia. Anava al ritme previst, però en els dos darrers kms. d’aquesta volta ja fa aparició el doloret característic que feia uns dies que m’acompanyava en algun entrenament. Tanco aquesta primera volta amb 39-35. 

Només començar la segona volta decideixo no arriscar i afluixo el ritme. Com que han finalitzat la cursa els que participaven en la popular, ja anem molt més sols. Si les molèsties van a més, ho deixaré al pas de la segona volta. Però aquestes es mantenen a ratlla i continuo. Ara cada vegada més sol. Tanco la segona volta amb 43-05 i baixant el meu ritme. Ja només em resta l’objectiu d’acabar. El temps final serà el de menys. Tercera volta amb 46-13. 

He passat d’un ritme inicial entre 5-30 i 5-45 a un ritme final els darrers kms, fins i tot, els de baixada de 6-30. Està clar que ha estat una cursa de més a menys i molt condicionada per les molèsties físiques. M’ha quedat l’espina clavada, però no sé pas quan tornaré a l’asfalt.  

Ha estat el meu pitjor crono en una mitja. L'edat i el poc entrenament i competició per asfalt passen factura.

Amb tot, vaig gaudir de la cursa i de l'ambient d’una cursa amb molta gent, sobre tot, a la primera volta.

dijous, 31 d’agost de 2017

La millor cursa dels cinc dies: cinquè dia de la O’Cerdanya


O’Cerdanya
Dimarts 15 d’agost de 2017
Mitja distància a La Molina
3,7 km., 16 fites i 80 m. de desnivell
Van ser 4,8 km., 1-03-59 i 48 m. de desnivell 47è de 64 classificats
GLOBAL dels 5 dies O’Cerdanya 7-14-28 i 48è de 50 classificats



I arriba la darrera cursa. L’escenari i el terreny de joc és immillorable, la Molina. Ens pugen amb el telecadira fins la zona de sortida. No havia pujat en aquests estris des de que de petit els meus pares em portaven a la neu. Les vistes són tot un espectacle i un cop arribat a dalt puc contemplar en detall l’escenari on es desenvoluparà el campionat del món de Rogaine del 2019.
Està clar que el fet de començar a dalt de tot convertirà aquesta cursa en una cursa en baixada. Cal ser prudent. No es pot anar tot el ràpid que es podria si no es vol prendre mal. Aprofito les zones obertes pel mig dels boscos en les dues primeres fites.
A la tercera perdo temps per no saber veure en el mapa una pista de descens de bicicletes. Quan la veig ja porto una estona cercant en un bosc que no toca i haig de rectificar la meva errada inicial i canviar de bosc.
Una nova baixada primer per terreny obert i un cop albirada la fita per sobre d’un petit rocall em porta a la quarta. Baixo fins el camí i d’allà intento orientar-me per una mena de laberint de zones obertes entre mig de vegetació impassable, però acabo en una fita que no és meva. Una tanca em permet re-orientar-me fins a la fita.
La 6 sembla fàcil, però no hi ha mai res fàcil en orientació. No veig un petit corriol dibuixat al mapa i acabo en un arbre caigut que no és el que busco i que ni tan sols està dibuixat en el mapa. Em ressituo des d’una petita depressió i ja tinc el meu arbre caigut.
A partir d’aquí ja tot serà bufar i fer ampolles: córrer per entremig del bosc, petits corriols, alguna pista, rodejar un llac, travessar alguna zona oberta, tornar a cercar quin és l’arbre caigut dibuixat al mapa, .... I un final de cursa en plena baixada per una pista d’esquí fins travessar l’arc d’arribada després de 5 dies seguits d’orientació.
Al final han estat 420 metres de desnivell negatiu!
Sens dubte aquesta ha estat la meva millor cursa de l’O’Cerdanya, en la que les errades han estat petites i no han suposat grans pèrdues de temps. D’això se’n diu deixar un bon regust de boca tot pensant en la propera cursa d’orientació al peu del Pedraforca, un altre escenari que promet.

divendres, 25 d’agost de 2017

Pla de les Forques 2: quart dia de la O'Cerdanya


O’Cerdanya
Dilluns 14 d’agost de 2017
Llarga distància al Pla de les Forques
5,6 km., 13 fites i 190 m. de desnivell
Van ser 8,5 km., 2-00-15 i 190 m. de desnivell 57è de 65 classificats



Una cursa de llarga distància ens espera de nou. Fa pinta de ser com la cursa del primer dia, més o menys la mateixa distància i una mica menys de desnivell. Repetim el mapa de la tercera jornada. I també com ahir sortia tard, als vols del migdia. Això em va permetre de nou una matí de relax amb temps per tot, inclòs una bona estona de lectura.
Surto bé, no massa ràpid, controlant no anar massa de pressa per tenir gas cap al final de la cursa. Noto a les cames. És el quart dia seguit de cursa. La descripció del primer control és una soca. Veig una fita en un arbre i penso que no és la meva i passo de llarg. No la localitzo i torno enrere. Vaig a mirar i resulta que si ho era.
La 2 està molt lluny, una bona tirada. Miro de fer el menys desnivell possible rodejant un petit turó pel mig del bosc. Des d’una zona oberta i humida, aprofito un parell de corriols per fer l'aproximació fins a la zona d’atac. No la trobo a la primera, però després de rectificar ja la tinc. M’ha sortit prou bé aquesta tirada llarga.
La 3 és a prop però no resulta fàcil, unes petites franges de zona oberta faciliten la tasca de localitzar-la. La 4 també és a prop. Vaig a nivell. Crec que identificaré una petita zona oberta. De sobte tinc la impressió que me l'he passada i torno enrere. No ho tinc clar. Baixo fins a corriol al costat d’una petita riera. Al final resulta que estava una mica més endavant del lloc on havia d'arribar. Falta de confiança?
La 5 és en pujada, però tret de l’esforç físic necessari em resulta fàcil.
La 6 serà la fita fatídica d'avui. Ara ben assegut i estudiant el mapa veig unes petites clarianes al mig del verd hi faria diferent un atac diferent a la fita. Però en cursa ja se sap, les decisions mai són tan fàcils. La meva intenció és fer rumb des de l'avituallament. Tot va bé fins endinsar-me en la zona de bosc verd. No és fàcil progressar i començo a tenir dubtes. Segueixo endavant amb dificultats. Se’m fa llarg. Acabo en una petita zona oberta amb una fita en un talús de pedra que no és la meva. Tracto de situar-me però no sé  massa on sóc. Acabo sortint a un corriol. Em costa identificar quin és, però només pot ser un. Haig de tornar enrere i busco l'inici d'un tàlveg que ara trobo sense dificultat. Una mica més enllà hi ha la meva fita. He perdut molt de temps. Serà el tram en el que he emprat més temps de tota la cursa, més fins i tot que en la tirada llarga de la 2.
A la 7 que també trobo en segona instància coincideixo amb el Toni que s'havia enganxat a la segona. Per anar a la 8, desprès de l'experiència de la 6 desestimo anar a rumb pel mig del bosc i busco assegurar per corriols i la clavo. Segur que he trigat més però ha valgut la pena. A partir d’aquí ja tot serà bufar i fer ampolles i gaudeixo d’allò més. A la 11 em torno a trobar al Toni, però que buscava la 9. Definitivament no és el seu dia. La 12 i la 200, avui sense problemes. 
Al final 2 hores justes. No ha anat malament, llàstima de la 4 i 6. Una nova jornada dels cinc dies al sac. Demà ja s'acaba l’experiència.

dilluns, 21 d’agost de 2017

La meva cursa 500 i 200 d’orientació: Tercer dia de la O´Cerdanya


O’Cerdanya
Diumenge 13 d’agost de 2017
Mitja distància al Pla de les Forques
3,4 km., 13 fites i 100 m. de desnivell
Van ser 4,8 km., 1-06-48 i 102 m. de desnivell 58è de 67 classificats


En el tercer dia deixem territori el territori francès i les curses es traslladen a La Cerdanya catalana, en concret al Pla de les Forques, lloc de nom ben curiós, i on estava previst situar les proves d’esquíde fons de les possible Olimpíades d’hivern del 2026. També és el lloc on penso que de petit anava a buscar bolets amb els meus pares, encara que això no ho sé del cert.
Aquesta serà la meva cursa 500 de totes les que tinc anotades des que vaig començar a córrer. I al fer el recompte també veig que és la meva cursa d’orientació 200. Quina casualitat!
Avui m’ha tocat una hora de sortida de senyors. M’ha donat temps d’esmorzar sense pressa i de relaxar-me llegint una bona estona tot contemplant el paisatge. Però tan de relax tampoc ha servit per millorar la meva cursa.
Surto directe cap a la primera fita. Està en un tallat al final d’una zona oberta. Arribo a la fita. No veig bé el número. Està mig esborrat. Ho comprovo en el pre-balissat. No és la meva. Queda en un tallat més a l'Est, en una zona no tan oberta. Pujar, baixar i pujar de nou i ja tinc la 2. La 3 la faig a rumb, però un cop arribo a la zona em costa de trobar-la per una vegetació que impedeix tenir una bona visibilitat. Les dues següents fites són ràpides. He compensat una mica el mal inici. A veure si redreço la cursa.
A continuació acumularé 3 pèrdues de temps significatives. A la 6 en un minúscul tàlveg al mig del bosc perdo una mica de temps. La identificació d'una petita clariana allargada em permet trobar-la. A la 7 baixo més del compte buscant un petit corriol que m'hauria portat directe. El bosc alenteix el meu desplaçament i a més em toca pujar fins a la fita. Encara ara no entenc per quina raó vaig baixar tant. I la 8 de nou un minúscul tàlveg al mig d'un bosc, me la passo de llarg i haig de tornar enrere.
Les 4 següents les enllaço amb rapidesa i ja tan sols em resta la 200, la fatídica 200.
No m' havia passat mai. La fita que era clarament la 200 l'identifico com el final. Per tant em falta una fita que no trobo. El cas és que no sóc l'únic, al menys som tres en la mateixa situació. No entenem el que ens passa. “Mal de muchos consuelo de tontos” Veia arribar orientadors des de diferents direccions. Em faig la pregunta de si hi havia més d'una 200, en funció dels circuïts. Ens ressituem des d'un petit turó amb un piló, però no hi ha manera. Fins que en un moment donat se m’encén la llumeta. La tenim davant nostre! 9 minuts per un tram per sota de 2! De fet ha estat el tram on he esmerçat més temps de tota la cursa.
L'arribada de la meva cursa 500
Aquest final m'ha deixat un mal regust de boca, d'una cursa que en línies generals tampoc havia estat tant malament. Demà serà un altre dia. 

dissabte, 19 d’agost de 2017

Navegació entre tancs: segon dia de la O'Cerdanya


O’Cerdanya
Dissabte 12 d’agost de 2017
Mitja Distància a Sauto (Puig de La Tausse)
3,6 km. 14 fites i 90 m. de desnivell
Van ser 4,4 km. 91 m. de desnivell 58-29 i 59 de 64 classificats a 33-56 del primer


Ha tocat matinar de nou. Sóc dels primers en sortir. Correm en un lloc ben singular: un camp de tir i maniobres de l’exèrcit francès on hi ha alguns tancs.
La primera un cop he baixat una mica, tracto de fer-la a nivell. Per tal que no em passi com ahir pujo massa. Els pocs elements significatius així m'ho indiquen i haig de baixar per fitar. Després de travessar un petit curs d'aigua haig de remuntar. Em trobo en una zona oberta que no identifico al mapa. Em concentro en el relleu per trobar el sortint on hi ha la segona. La 3 resulta fàcil
En la 4 dono una mica més de volta de la necessària. Enllaço bé les dues següents i les dues que han posat per travessar la carretera.
La 9 està en una zona oberta amb moltes fites. És un bon lloc per córrer. Hi ha orientadors per tot arreu i en totes direccions. És una bona imatge del que és aquest esport. Veig una fita mica lluny a l'altra banda d'un mur de pedra. Penso que és la meva, però resulta no ser-ho. Em ressituo. Me l'havia deixat enrere. Pràcticament havia passat pel seu costat, però no li havia fet cas. La 10 és ràpida. L'11 està molt clara, però la pujada que porta a la roca on està resulta feixuga. A la 12 pujo una mica més del compte i la veig des de dalt. Dues més i ja està. Acabo satisfet de com m'he mogut en aquest terreny sense massa pèrdues innecessàries de temps i amb bona navegació  de fita a fita, però amb el desplaçament massa lent. De nou finalitzo entre els darrers de la classificació i amb un temps molt allunyat dels primers. 

divendres, 18 d’agost de 2017

Molts troncs i uns pocs cervols: primer dia de la O'Cerdanya


O'Cerdanya 
Divendres, 11 d'agost de 2017
Llarga distància a La Llagone (Coll de la Llosa)
5,5 km. 10 fites i 280 m. de desnivell
Van ser 7,7 km. 344 m. de desnivell  2-04-57 i 53 de 60 classificats a 1-02-49 del primer

La meva cursa a sobre el mapa  



Aquesta serà la meva primera experiència en una competició de 5 dies. L’escenari, la Cerdanya, ben a prop de casa. Era una oportunitat que no podia desaprofitar. Han vingut orientadors d'arreu del món. Participo en la categoria  d'homes 55. He vist que hi ha més de 70 inscrits. Quina bogeria! En les curses catalanes no passem mai d'una desena.
No sembla que estiguem en ple mes d’agost. Estem a 5 graus a l’hora de començar la cursa.
La primera cursa és de llarga distància: 5,5 km. i només 10 fites. La primera està molt i molt lluny! Tinc una bona tirada. Bon començament. Veig dues possibilitats i opto per la possiblement més llarga, però que em permet anar un tram per camí. Arribo a la corba on deixo el camí i ara toca baixar a través del bosc. No resulta fàcil ja que està ple de troncs caiguts per tot arreu. La progressió és lenta, però vaig reconeixen els elements. Per la manera que baixo penso que un cop arribat a la zona de talussos la fita em quedarà al Nord. Un cop hi sóc em sembla veure molt a prop una clariana que hi ha al Nord de la fita i començo a buscar-la en direcció Sud. No la trobo. Vaig fins la clariana per situar-me. Em trobo amb el Toni que ja m'ha recuperat 4 minuts. Des de la clariana tot resulta fàcil. La primera opció  de buscar-la al Nord era la bona. En realitat gairebé vaig estar al costat de la fita. La segona està a prop i resulta fàcil.
Nova tirada llarga fins la 3: hi ha una opció a nivell però és massa llarga. Toca fer-la pel dret: primer remuntar tot el que abans havia baixat i un cop a dalt baixar fins la pista, i des d'allà després d'alguns dubtes fins a la fita. Ens tornem a trobar amb el Toni. La 4 és de nou en pujada no tant dreta, però tantes pujades ja comencen a fer mal..  Cal enfilar-se al cim del turó on hi ha fita. A meitat de la pujada passen trotant un parell de  cérvols.  La cinquena, primer, fins un camí amb tanca i després a rumb en baixada i en compte de no passar-se-la. Torno a retrobar al Toni. La 6 és clarament a nivell. De nou un parell de cérvols travessen al meu davant. Quan creiem que ja estem a la seva alçada comencen els dubtes. Estic amb el Toni. És més amunt o més avall? La tenim per sobre. No ens semblava haver baixat, però els que passa a vegades quan es va a nivell.
La 7 s'ha de pujar pel dret de nou. No resulta difícil tret de l'esforç físic. No estava en la primera roca on l’havia buscat. Ha estat a la segona. De nou coincideixo amb el Toni. La 8 és a prop i ja encarem la part final de la cursa. Arribo a la pista i després un corriol gairebé  m'hi porta. Les dues últimes han estat ràpides. Més de 2 hores però ben satisfet. No he fet errades importants. Tan sols podria retallar 5 o 6 minuts. Malgrat tot el primer m'ha tret una hora i he quedat dels últims. Com corren pel mig dels boscos malgrat la infinitat de troncs que hi havia pel terra!