Havíem d’anar a Jaca per la
primavera, però tot va quedar trastocat pel confinament. Vam deixar passar els
mesos d’estiu i hem acabat anant a l’inici de la tardor, quan el contagi del
virus ja torna a amenaçar.
Com ja és habitual no teníem un
pla preestablert del que faríem. Quan arribàvem a Jaca veiem diferents
indicadors de les “Iglesias del Serrablo” que ens van cridar l’atenció.
A Internet trobem informació que
ens resulta interessant i seguim les seves indicacions. I sort en tenim, ja que
tret de les indicacions genèriques a la carretera principal no hi ha més senyals
per arribar a cap de les esglésies, excepte quan ja s’està molt a prop. Per
localitzar alguna de les esglésies la cerca va ser força laboriosa i
entretinguda. Pot sembla bufar i fer ampolles, però vam esmerçar dos dies per
veure-les gairebé totes.
Comencem per l’església de més al
Nord, la ermita de San Bartolomé de Gavin. Ja la primera no ens va ser fàcil de
trobar. Arribem al poble de Gavin però no està allà. Mirem amb cura les
indicacions i ens queda clar que no està al poble sinó que cal continuar per la
carretera que puja al port de Cotefablo fins a trobar el desviament que hi
porta. Està tota sola sense cap altra construcció al seu voltant i davant d’un
prat que fa que ressalti.
Malgrat localitzar com podem
arribar a les restes del Monestir de Pelay obviem arribar-hi ja que no està fa
massa bon temps i es pot posar a ploure en qualsevol moment.
Ens dirigim a la següent. A Orós
Bajo trobem l’església de Santa Eulàlia al final d’un caminet. Com gairebé en
moltes de les que veurem hi ha cementeri al seu costat i amb una tomba just
davant de la porta d’entrada que gairebé impedeix entrar sense pràcticament
passar per sobre de la mateixa. Molt a prop d’Orós Bajo hi ha Olvan amb la
preciosa imatge de la seva església de Sant Martín amb uns núvols ben
amenaçadors al fons.
A la tarda volem anar a
Susín. No
surt a cap mapa dels que disposem, però el Google Maps ens indica el camí per
una pista forestal en mal estat. No resulta gens senzill, però al final
aconseguim arribar-hi i podem afirmar que ha pagat la pena. És tracta d’un
poble abandonat però ben cuidat. Potser és l’hora del dia que ja es comença
acabar, la grisor dels núvols, les vistes de la vall del riu Gállego. Més que
un poble, és un antic nucli habitat. Segons explica la wikipèdia tan sols són
tres cases. Per iniciativa d’una descendent d’una de les cases, que ara està
enterrada al cementiri del poble, s’ha creat un grup que ha procedit a la
reconstrucció del poble i els seus camins, vorejats per parets de pedra seca.
Hi passegem una bona estona, ens aturem, fem fotos, ... Ens envolta el silenci
i el misteri del lloc. La cerca de Susín i la seva visita ens ha ocupat tota la
tarda, però ha estat ben emprada. Després consultant la xarxa veiem que en aquesta
mateixa zona anomenada del Sobrepuerto hi ha altres nuclis petits de població (Basarán,
Otal, ..) que també estan abandonats i que potser seria interessant de visitar,
encara que no ho farem.
L’endemà també s’aixeca ennuvolat
i amb amenaça de pluja, però nosaltres seguim la nostra exploració d’aquest
seguit d’esglésies que ha captat el nostre interès.
Comencem el matí amb la solitària
i curiosa església sense campanar de San Juan de Busa. Ben a prop just als
costat de la carretera trobem Sant Pedro de Larrede, amb un campanar ben bonic
i amb el cementeri just a peu de carretera. Seguim fins a Satué. Al final del gairebé
únic carrer del poble podem contemplar San Andrés de Satué amb una perspectiva
ben bonica. Allà se’ns posa a ploure. La següent església la tenim a Latas, a
prop de Sabiñanigo. Passem pel davant de l’església de San Martín però no ens
aturem ja que s’acaba de posar a ploure amb ganes.
Quan arriben a Isún de Basa ja no
plou. Hi trobem un safareig ben conservat, just al davant de la església del
poble. Però aquesta està molt deteriorada i no s’avé a l’estil de totes les que
hem vist fins ara, i a més a més, no hi ha cap cartell explicatiu. Creiem que
no és pas aquesta la que busquem.
De nou el Google Maps ens indica que no la
tenim lluny, però que ens cal seguir una mica més enllà per arribar a Santa
Maria d’Isún de Basa una mica apartada del poble, però alguna casa al seu
voltant.
Per tancar el matí ens dirigim a
San Juan de Orús, una mica allunyada de les que hem vist fins ara i situada al
bell mig de la vall del riu Basa.
Deixem per la tarda el conjunt
d’esglésies que hi ha més al Sud. Aquestes són una mica diferents de les que
hem vist fins ara, però també formen un conjunt prou interessant. Són més
properes al romànic que coneixem i sense influències mossàrabs. Comencem per San Martin d’Arto, dalt del turó
que domina aquest petit poblet. Ben a prop hem vist les runes de les esglésies
de los Santos Quirico y Julieta del segle XVIII i que no formen part de la ruta
del Serrablo. No massa lluny, i també dalt del petit turó on hi ha el poblet
d’Orna de Gállego trobem San Miguel de Orna.
Ens desplacem fins a la zona
coneguda per la Guarguera, per arribar-nos fins la petita església de San
Martín de Ordovés, també dalt d’un turó.
Per un petit laberint de carreteres
i pistes anem fins a Lasieso on podem contemplar San Pedro de Lasieso,
recentment restaurada i que havia format part d’un monestir. Es nota en la seva
monumentalitat, segurament és l’església més gran de tot el conjunt.
Ja que
estem a prop intentem arribar al castell de Lerés, però no el localitzem.
Posteriorment, mirant algunes fotos, és molt possible que passéssim pel costat,
però com que no té forma de castell no fessin cas. En canvi trobem el petit
poble “deshabitat” de Layés, lloc on llegim que encara si fa una romeria anual.
Va arribant el fred i també la
fosca i encara ens resten dues esglésies per visitar: San Miguel de Latre i San
Salvador de Javierrelatre. A aquest poble ja arribem gairebé de nit i ja no ens
hi aturem.
Han estat un parell de jornades
prou interessants que ens ha permès fer ruta amb el cotxe per aquesta part del
Nord d’Aragó i contemplar un bon grapat d’esglésies i poblets. Es tota una
curiositat la quantitat d’esglésies que al llarg de l’Edat Mitjana van poblar
totes les valls pirinenques, unes ben a prop d’altres. En tenim exemples ben
coneguts, a la Vall de Boí, Vall d’Aran, les valls d’Andorra. Aquesta ruta de
les esglésies del Serrablo n’és un exemple més de com de poblada devia estar
tota la zona pirinenca en els primer segles del segon mil·lenni.
