Sant Quiri

 

Ens allotgem uns dies a Peramea. Una tarda ens apropem a l’estany de Montcortès i, mentre estem contemplant l’entorn, una senyora molt amable ens explica algunes rutes que podem fer allà amb 4 x 4. Ens agrada voltar per pistes i descobrir paratges i indrets als que no és fàcil accedir. Mirant el Mapy, una aplicació de mapes offline i també cercant al wikiloc acabem dissenyant una ruta per fer en un matí.

Ha plogut tota la nit. El dia és gris i amenaça pluja. Sortim de Peramea per carretera asfaltada fins a Bretui. Des de Bretui podem contemplar La Geganta Adormida. Es distingeix perfectament el cap, el pit i els peus.

Aquí agafem una pista en direcció a Sellui. És una pista tan sols apte per 4 x 4 que travessa uns magnífics boscos. Poc abans d’arribar a Sellui, un petit poble on hi ha censats 16 habitants, trobem el Castell de la Crua, un gran edifici gòtic ben conservat i que sembla que avui en dia s’utilitza com a turisme rural.

Travessem el poble i agafem una pista que segueix el curs del riu Ancs i que es va enfilant a poc a poc seguint la vall, ara per una banda del riu, ara per l’altra banda. A estones cauen gotes. Arribem al poble d’Ancs. Malgrat el seu petit tamany i tenir algunes cases en runes la wikipèdia informa que hi habiten 4 persones. Hem observat que hi ha alguna casa que s’està reformant.

A partir d’aquí la pista es va enfilant més. Observem als vorals de la pista alguna petita clapa de neu i més endavant el paisatge es va emblanquinant per la calamarsada que ha caigut aquest vespre.

A la collada de Sant Quiri, una cruïlla de pistes, ens aturem i baixem del cotxe. Ens hem d’abrigar perquè fa fred. La boira ens impedeix contemplar el paisatge en tota la seva immensitat. Agafem la pista en direcció a Sant Quiri. Quan ja som a prop del cim no ho veiem massa clar. Baixem del cotxe i fem el que resta de camí caminant. Al cim (1832 metres) hi ha una petita ermita. Estem entre els dos Pallars. A estones cauen gotes, i també a estones, podem veure una mica el paisatge del fons de les dues valls. Malgrat que en un dia assolellat i deu haver molt bones vistes, amb la boira que s’arrossega per les muntanyes també té el seu encant.

Toca baixar. Ho farem per una pista que ens porta fins a Escós. En la primera part la pista planeja fins a la collada de Sant Jaume. Encara hi ha molts trams emblanquinats i la boira persisteix. 

Ens endinsem dins de zones boscoses. Aquesta pista està en força bon estat. A partir de la Borda de Cossant ja comencem a baixar fent llaçades. La boira desapareix mentre travessem més zones de bosc fins a Escós. Aquí ja entrem en una carretera asfaltada que seguint el riu del mateix nom ens porta fins a Baró on agafem la C-13 que discorre paral·lela al Noguera Pallaresa.

Ara ja només resta arribar fins a Gerri la Sal on hi ha el trencall que ens torna a Peramea. Ha estat una bona matinal que ens ha permès gaudir del paisatge d’aquestes muntanyes.

Cursa moooollllttt llarga

Llarga distància a Taús

H60 6 km. 15 fites 2-31-26 7è classificat d’11 participants

Segona jornada a Taús. Avui toca cursa de llarga distància. La primera fita està molt lluny, però està a prop d’on tenia una fita ahir. Aprofito el coneixement del terreny per arribar-hi sense problemes, encara que me la passo de llarg i haig de rectificar.

La segona fita encara està molt més lluny. Travesso un torrent i m’enfilo per un corriol. Fins aquí tot bé, però no localitzo el corriol que buscava i en lloc de perdre temps buscant-lo travesso camp a través. Això m’alenteix molt i quan arribo a un altre corriol no sé ben bé on em trobo i perdo temps amunt i avall abans no em recol·loco i sé on soc. A partir d’aquí faig 4 fites sense problemes, però ja he perdut un munt de temps.

I de nou una gran errada per trobar la fita 6. De fet arriba un moment en que no sé on estic. Penso en retirar-me. Em ressituo gràcies a l’ajuda d’un altre corredor. Com he pogut anar a parar tan lluny!!!!!. En costa trobar aquesta fita i també la següent, però a partir d’aquí m’entono una mica. Vaig lent, però les vaig trobant.

A la fita 10 tinc dubtes de si puc travessar el torrent pel dret. Les corbes de nivell estan molt juntes. M’ho penso molt, però final em decideixo. No vull donar una volta tan llarga. Baixo amb precaució, i un cop al torrent intento anar a nivell per sortir d’aquesta zona i encarar la darrera part de la cursa ja amb ganes d’acabar. En aquest tram també he perdut força temps ja que he anat molt lent.

Les darreres fites em resulten fàcils, i per fi acabo. 

Ha estat una cursa molt més llarga del que havia pensat, sobretot per les dues gran errades. És una bona zona per practicar l’orientació, però no resulta gens fàcil. He estat el darrer de tots els classificats, a més d’una hora del guanyador de la categoria. Dels 11 participants de la categoria, 4 s’han retirat. En totes les categories hi hagut molts abandonaments, per la dificultat de la cursa, per la seva llargada i per la calor. Amb aquesta cursa tanco la primera part de la temporada. Hi tornarem un cop hagi passat l’estiu. 

Tornen els relleus

 Campionat de Catalunya de Relleus a Taús

Veterans B 4,3 km. 15 fites 1-15-19 Total equip: 3-01-20 9è classificat de 13

L’any passat es va estrenar aquest mapa, un lloc perfecte per gaudir d’aquest esport. Aquest any hi tornem amb dos dies. La primera jornada serà el campionat de Catalunya de Relleus.

Per diferents motius fa temps que no participo en una cursa de relleus. Per poder presentar cinc equips participo en l’equip de Veterans B (majors de 45 anys) que no es correspon a la meva categoria. Soc el tercer rellevista de l’equip i tinc coll avall que sortiré en massa. Jose Manuel fa el primer relleu i Jordi el segon.

No tinc pressa per arribar i em perdo la sortida en massa dels diferents equips. Mentre espero el meu torn vam arribant els diferents rellevistes. Hi ha poques ombres on resguardar-se del sol. S’apropa l’hora de la sortida en massa pels que encara estem esperant el company que ens ha de donar el relleu. Mentre ens situem i esperem la sortida veig com arriba el Jordi. Ha anat de poc que no m’ha pogut donar el relleu. Llàstima!

Surto tranquil sense cap pressió, només amb ganes de passar-ho bé. No estic fi en l’inici de cursa, i en les dos primeres fites, arribo a la zona on està la fita però en trobo una que no és meva. A la cinquena vaig per dalt del tallat i me la passo i haig de tornar enrere. Quan estic a prop de la 6 em desvio cap a on no està la fita i haig de remuntar per acabar trobant-la. A partir d’aquí intento anar ràpid però em trobo lent. Passo per la fita vista (meitat de cursa) amb 43 minuts.

A la següent torno a perdre temps. Corro per una zona oberta fins que aquesta s’acaba i m’endinso en el bosc on se suposo que hi ha la fita, però no em quadra res. Trobo un parell de fites que no són del meu circuit. Em costa una mica ressituar-me, però al final la trobo. Resulta que la diferència de color que hi ha en el mapa entre zona oberta i zona oberta rústica no s’aprecia en algunes zones del mapa.

D’aquí fins al final ja no faig més errades. He fet un dels pitjors temps de la meva categoria, però de nou he gaudit d’aquest mapa. A veure si demà va millor.

Pitjor temps a Sant Quirze

 Cursa 10 km. Sant Quirze del Vallès. Memorial David Rovira, 18ª edició

10 km. 1-01-08 6-07 x km. 87 metres de desnivell positiu 299 de 380 arribats

De nou torno a Sant Quirze. Serà la meva novena participació en aquesta cursa. Els darrers anys s’ha convertit en clàssic. De fet, he corregut les darreres quatre edicions seguides. Ho facilita molt el tenir-la a prop de casa. Em va bé per veure com està el meu estat de forma. Aquest any no hi arribo gens bé. Fa dies que tinc molèsties al bessó de la cama esquerra. Dimecres vaig aturar l’entrenament pel dolor que sentia i avui em presento a la línia de sortida amb molts dubtes de poder-la acabar. En aquests dies de descans el dolor ha anar desapareixent, però encara es manté.

Com l’any passat correré amb la Milena, la meva filla. És la seva segona cursa. L’any passat va debutar en la de 5 km. i avui ja s’atreveix amb la de 10. Sortirem junts, però l’adverteixo del meu estat i li dic que no sé si podré fer tota la cursa. Sortim des del darrera amb l’objectiu de baixar de l’hora. Tret dels kms. en franca pujada anem fent els kms. per sota de 6 i fem el pas pels 5 kms. una mica més lents que l’any passat (29-49), però amb l’objectiu al nostre abast. 

Finalitzant la primera volta

No sento dolor al bessó, però no vaig còmode. Veig que ella es troba bé. Passada mitja cursa, agafo aigua i em dono un respir. Li dic que segueixi endavant i que no m’esperi. Penso que em refaré i després la podré atrapar. Veig com es va allunyant. Quan ens creuen a prop del km. 7, la Milena ja va per davant de la llebre de l’hora. Segur que aconseguirà el seu objectiu. En el km. 8 intento accelerar. Aquest serà l’únic quilòmetre per sota de 6 en aquesta segona volta, però veig que no vaig tan ràpid com voldria i em deixo anar fins acabar la cursa amb 1-01-08, el meu pitjor crono a Sant Quirze en les nou edicions, però satisfet de poder-la acabar. He fet 31-20 en la segona volta i malgrat les sensacions d’anar lent he avançat 25 posicions, o sigui, que els altres encara anaven més lents que jo.

A l’arribada m’esperen la Milena que ha baixat de l’hora de sobres i que sembla que s’està engrescant en això de les curses i el seu company que també s'està enganxat. Xerrem una estona i cap a casa a descansar i a acabar de passar el diumenge.  

Rogaine rodona

Rogaine de les Muntanyes de l’Ordal

23.2 km. 5-53-56  15-16 x km. 889 metres de desnivell positiu,

155 punts, 28 fites 17è de 40 equips classificats i 1r. d’Ultraveterans i superveterans i 4t. de veterans

A les muntanyes de l’Ordal ens espera una nova Rogaine. Serà la meva Rogaine 84 i la que fa 45 formant l’equip Som Mas-Sa amb el Joan. Arribo just per entrar al parc tancat i ben aviat ja obrim el mapa. Recordem que en aquest mapa ja vam córrer fa uns anys, en concret al setembre del 2019. Tots dos tenim al cap que la zona Sud del mapa ens va donar problemes. Ens costa de decidir què fer. Però a poc a poc anem marcant al mapa la nostra ruta. Un cop ja la tenim marcada tenim clar que és una planificació molt ambiciosa i poc realista. Tenim diferents llocs on podem retallar i deixar alguns dels bucles que ens hem marcat d’inici.

Una bona fila d’orientadors ja estem corrent pels carrers de Gelida a la cerca de la primera fita. Per no haver mirat massa bé el mapa ens toca pujar unes quantes escales per fitar. Deixem el poble per un corriol en baixada. Estem a la zona més baixa del mapa. En aquestes primeres fites som molts equips i això en alguns moments facilita la nostra tasca de trobar les fites. La zona és força planera i ens permet trotar moltes estones. Voregem zones de vinyes que trobem molt enfangades per les pluges d’aquest maig. Hem necessitat més d’una hora per fer totes les fites de la zona de camps abans de començar a enfilar-nos.

Travessem una petita urbanització i aviat la deixem per a través d’un corriol assolir la nostra primera fita de 9 punts d’avui, la 97. S’acaba el corriol i entrem en un suposat corriol poc visible que ens ha de menar en pujada per sota d’una línia elèctrica fins el nostre proper objectiu, la 63. Aquest tram ens resulta feixuc i lent. El suposat corriol està molt tapat per la vegetació que amb les pluges ha crescut. Hi ha molts moments que perdem el corriol i hem de recular per tal de trobar un pas, o simplement obrir-nos pas per on ens sembla millor, moltes vegades entre bardisses. Ens anem tornant ara el Joan al davant, ara jo. Finalment ja som a la fita. Han estat 37 minuts. Serà el nostre tram més llarg d’avui.

Seguim la nostra planificació inicial, però a la fita 85, quan estem a prop de les tres hores retallem un primer bucle i no serà pas el darrer. Ara fem unes quantes fites de nou en una zona prou planera, però a la 83 se’ns acaba la bona vida i comencem de nou una forta pujada, la més forta d’avui per fer primer la 71, on descartem un segon bucle, i després la 99, situada en la part més alta de tota la cursa.

Tenim dubtes de si fer una anada i tornada fins a la 70. Són 300 metres i 60 de desnivell. Són 7 punts temptadors i cap allà anem. Baixem ràpid, però la pujada pel mateix corriol ja és més feixuga. Després de la 96, el corriol que baixa fins a la 52 és molt dret i pedregós i ens cal anar en compte. És una baixada força lenta. A la 58 ja només ens queda una hora de Rogaine i toca decidir la part final de la cursa.

Posem direcció a la 53 i després a la 45. Ja de camí a la 45 canviem el que havíem pensat i preferim sumar menys punts però assegurar-ho. Per això ja ens dirigim cap a Gelida a per dues fites de 3 punts, la 35 i la 33. Ja estem a prop de l’arribada, però ens queden gairebé 20 minuts. Convenço al Joan d’aprofitar aquest temps i arribar fins a la 40, tot i saber que primer és baixada, però que després tocarà remuntar de nou. No massa convençut el Joan accedeix i encara arribem amb més de 5 minuts de marge. Ha estat una bona Rogaine, sense cap pèrdua de temps en cap fita i amb una alta puntuació comparada amb altres equips de tan de la nostra categoria com de categories superiors. Feia temps que no ens sortia una Rogaine tan rodona.

L’avituallament final és una paella de categoria i un bon vi de Gelida mateix. Recollim el premi, un bon fuet per cada un, com guanyadors de la categoria i cap a casa. Ja no hi haurà més Rogaines fins passat l’estiu.  

Les imprecisions es paguen

Copa Catalana de Mitja Distància al Parc del Castell de l’Oreneta

Dissabte, 26 d’abril Mitja Distància: 2,2 km. 18 fites 39-33 50 m. 4t. de 8 H60

Fa gairebé mig any que no participo en cap cursa d’orientació a peu de la Copa Catalana. La darrera va ser al novembre. Soc conscient que no és el mateix aquest tipus de curses que les Rogaines. Una cursa de mitja distància a Barcelona a la que puc arribar-me en tren és una oportunitat que no em puc perdre. Aquesta temporada tornaré a participar en la categoria H60, encara que no descarto fer algunes curses en altres categories.

L’organització ha tingut un problema i comencem amb retard, després d’una bona estona d’espera que serveix per petar la xerrada amb alguns companys. Em costa entrar en el mapa a l’inici de la cursa. Em costa l’escala i la comprensió de la nova simbologia dels camins. Això fa que perdi temps en les dues primeres fites. A partir de la tercera ja estic situat, i tot i no anar ràpid les trobo sense problemes. A la fita 7 torno a perdre temps per haver-me confós de camí i haver-me descol·locat una mica per aquest motiu.  

Deixem el parc del Castell de l’Oreneta. Travessem una zona d’habitatges i entrem en la segona part de la cursa en una zona de bosc net. Sembla que aquí començo a fer-me una mica amb la simbologia nova dels camins i les trobo bé. Intento anar ràpid, però em trobo lent, massa lent. A la 13 faig una petita errada: no la veig, me la passo de llarg i trobo la 14. Rectifico ràpid, però ja he sumat una nova pèrdua de temps. Unes quantes fites més i primera cursa de la temporada acabada.

Estic força satisfet del retrobament amb les curses d’orientació mig any després. La propera serà d’aquí un mes a Taús, en un mapa que l’any passat em va agradar molt. Ara que ja sé on està Taús hi tornarem. 

Al vent

 Rogaine dels Puigs a Almoster

23.7 km. 5-56-56  15-02 x km. 943 metres de desnivell positiu,

119 punts, 24 fites 19è de 24 equips classificats i 1r. Ultraveterans

Nou mapa i nova rogaine en terres de Tarragona. La previsió és que tindrem una jornada de fort vent. Un cop preparats i ja amb el mapa al davant comencem la nostra planificació. El primer que veiem és una línia de tornada per l’Est del mapa que ens agrada. Per tant si volem arribar per l’Est, sortirem en direcció Oest. Dit i fet.

Enllacem les primers fites per camins i corriols, però ben aviat, a la quarta fita, deixem el camí que seguíem i naveguem pel mig del bosc per estalviar-nos desnivell i assolim la fita (82) sense problemes. Hem assumit el risc que en algun moment ens endinsem en un bosc en el que no puguem passar, però ens resulta més divertit així que anar per camins. Més endavant passem pel costat d’unes grans cases abandonades de fa temps i anem fitant (37) sense més problemes que està atents als diferents camins i al punt on els hem de deixar per trobar la fita (68).

Arribem a la fita més al Sud-Oest del mapa (84) on havíem decidit de girar en direcció Est. Hem complert el que havíem previst, uns 8 kms. i unes 2 hores. Fins aquí ha estat un recorregut més aviat planer i en baixada. Sabem que en algun moment ens tocarà pujar.

Passem una bona estona pujant i pujant sense descans. Els vent es comença també a fer sentir, però és suportable, malgrat que en alguns moments és força fort. Potser aquesta no ha estat una bona opció i hi havia una alternativa millor i més planera, però ara ja hi som. Finalment després de la pujada fitem (45). Ens ha costat una mica més de mitja hora. La següent fita (92) en el punt més alt d’avui i ara toca baixar tot el que hem pujat. Tampoc és una baixada fàcil. No podem anar tot lo ràpid que voldríem. En alguns trams cal anar amb compte.

S’acaba la baixada en una línia d’alta tensió. No sabem exactament on som, i això ens fa cometre algunes errades i pèrdues de temps. El primer corriol que agafem no porta la direcció correcte i tornem enrere. Ara si anem en la direcció que volem però trobem una sèrie de corriols que no ens quadren amb el lloc on pensem estar. La fita està al peu d’un gran tallat, per tant no podem anar amunt. Decidim baixar sense saber massa si anem bé, però al final la trobem. El lloc és maco però hem necessitat 45 minuts per trobar aquesta 74 quan amb uns 20 o 25 podíem haver-ho fet.

Després de fer la 42 i per anar a la 36 decidim fer-ho bosc a través per no baixar i pujar. De nou ens surt bé aquesta navegació. Ens aturem un moment per decidir per on seguir, però ja tenim clar que ens oblidem d’una part important del que havíem planificat d’inici. Hem anat massa lents en la pujada i en la baixada i hem perdut massa temps en aquesta 74.

De moment seguim el pla previst i arribem a la 41 on la que en la nostra previsió inicial era portar 3 hores i ja en portem més de 4 hores i mitja. De moment seguim fins a la 44 i allà ja només ens queda una hora. Des d’aquí retallem dràsticament la planificació inicial.

Com sempre en la darrera part de la Rogaine s’inicia l’etapa a contrarellotge. Agafem la direcció que ens apropa a l’arribada i anem mirant el rellotge tota l’estona. No podem cometre errades i ens cal anar el més ràpid possible per poder sumar el màxim de fites abans no acabem. Passem per la 35 quan ens falten 45 minuts. Baixem al poble pel mig del bosc on hi ha la 31, i després per camins entre camps passem per la 38 i la 48. Falta menys d’un quart d’hora. Passem per davant del camp de futbol on hi l’arribada però encara tenim temps de sumar els tres punts de la 32 i allà anem. Acabem amb tres minuts de marge. Ha estat una bona rogaine, en la que ens hem divertit molt quan hem anat pel mig del bosc. Llàstima del temps perdut amb la 74! Al final ha fet força vent però ha estat suportable i no ens ha molestat massa.

Espàrrecs, farigola i romaní mentre fem camí

 

II Ebregaine a Miravet

22.7 km. 5-46-21  15-16 x km. 798 metres de desnivell positiu,

125 punts, 25 fites 38è de 53 equips classificats i 2n. Ultraveterans

Una nova Rogaine i nou terreny a explorar que d’entrada fa pinta de ser interessant malgrat trobar-se força lluny. El viatge és llarg però paga la pena.

Com moltes altres vegades hem estat pendents de la previsió meteorològica al llarg de la setmana. Ha estat plovent tota la nit, però en el moment d’iniciar els tràmits previs de la cursa ja no plou i el dia s’aixeca prou clar i net. Aquesta és una molt bona notícia ja que sembla que ens lliurarem de mullar-nos.

Amb tot a punt, pugem en direcció al castell de Miravet. L’inici de la cursa és en el seu interior. Ja tenim els mapes i comencem a estudiar-los i a decidir què farem.

Ens marquem una planificació que dividim en tres parts i el que anomenem com la torna. La torna són totes les fites de baixa puntuació que hi ha a prop del poble i que deixem pel final. Calculem que necessitarem una hora per fer-les.

Sortim del castell amb una mica de retard perquè he decidit en el darrer moment que em trec la jaqueta abans de començar. Per tant anem a darrera de tots els equips i podem veure per on s’enfilen a la cerca de la primera fita (44) dalt d’una cresta que ens ofereix una molt bona vista de l’Ebre.

El nostre trepig per estrets corriols humits però no enfangats aixeca la flaire de la farigola i el romaní mentre anem fent camí. Després d’una forta pujada ens sobra la tèrmica i ens aturem un moment. El fotògraf de la cursa està atent i ens atrapa amb la seva càmera.

Ens despistem una mica a la sortida de la 32: res greu, com a molt un parell de minuts. Seguim camí de la 40, un arbre ben solitari i després cap a la 63. El terreny no ens permet anar massa ràpid però anem fent sense problemes cap a dues fites de 7 punts la 74 i la 70, on coincidim amb l’Alberto i l’Adris, els campions del món de Rogaine del 2022 i subcampions del 2023.

Quan estem arribant a la següent fita veiem que ells en surten. No anem tan ràpids com ells, però tampoc ho fem tan malament!

Estem al Sud del mapa i el resseguirem fins sumar dues fites més de força punts, la 82 i la 91 que són tècnicament fàcils. Pensem que tenen aquesta puntuació perquè estan molt allunyades de la resta. De fet arribar a la 91 ens costa gairebé mitja hora. Aquí ens havíem marcat un terç de la nostra planificació i ja portem 2 hores i 18 minuts. Està clar que en algun punt haurem de retallar. Decidim seguir el pla previst fins la 68: 50, 48, 81 i 68. Ja hem superat les 3 hores.

En contra del que ens pensàvem malgrat les pluges d’aquesta nit, no trobem el terreny massa enfangat, ni tampoc masses grans bassals. El que veiem són espàrrecs arreu. En podríem fer un molt bon manat.

Abandonem la idea de fer el bucle 77, 62 i 57 i anem directes a la 80. Per arribar a la 80 ens cal fer un camp a través entre matolls baixos que no ens resulta difícil. Sortir de la fita en direcció a un corriol que ens menarà a la 92 resulta molt més lent, però ho aconseguim.

El corriol és planer. Ressegueix una petita riera seca que ens sorprèn. És un paisatge ben curiós. Arribar a aquesta 92 ens ha costat gairebé mitja hora i ja hem superat les 4 hores.

Simplifiquem el que ens resta de cursa per arribar amb temps a la zona del poble. El que hem anomenat com la torna. Deixem la 55 malgrat que passem a prop. Però fer-la suposa pujar per tornar a baixar. Per la part més plana trotem fins la 47 i la 56.   

Havíem planificat la 67 però també la deixem, ja que és una anada i tornada de pujar i baixar. Falta una hora i ja som a la “torna”. Primer fem totes les fites de la  plana agrícola. Són fites fàcils:: 41, 38, 36, 39. Amb la 34 ens endinsem dins el poble i pugem en direcció al castell per cercar-ne un parell més, la 49, gairebé esborrada al mapa i la 35 dalt d’un turó. Des d’aquí baixem cap el poble pel mateix camí que hem emprat aquest matí per pujar al castell i abans de finalitzar passem per la 37 que està en un bon mirador sobre el riu Ebre.

Com que el que resta és baixada podem entrar a meta corrent sense problemes i amb temps de sobra. Hem gaudit molt del mapa i del terreny que ens ha sorprès gratament. De ben segur que les terres del Sud de Catalunya són un bon terreny per l’orientació i la Rogaine.  

Segueixo corrent al Farell

 31ª Cursa de Muntanya del Farell

12,05 km. 1-16-59 6-23 x km. 289 metres de desnivell positiu

215 de 282 classificats, 4^t. de 12 classificats a M6

De nou al Farell, i ja en van 31 vegades. Aquest any arribo després d’uns entrenaments amb molt bones sensacions que em fan ser optimista. Em marco com objectiu millorar el temps de l’edició anterior.

Abans de sortir trobo al Vicenç, un company més veterà que jo i a qui fa anys que conec. Escalfo una mica i em situo a la línia de sortida. Avui he decidit abandonar les darreres posicions com faig darrerament i sortir des del mig del grup.

Aquest vespre ha estat plovent, i en el viatge cap a Caldes ha plogut una estona. Caldes ens rep amb algunes gotes, però poca cosa. En el moment de la sortida encara està molt ennuvolat, però no plou i la temperatura no és del tot freda.

Ja estic en cursa. Puc córrer al meu ritme des del primer moment. En la zona urbana tinc la sensació que girem un o dos carrers abans del hem fet altres anys. Aquesta impressió es confirmarà al finalitzar la cursa ja que sortirà al voltant de 150/200 metres més curta que altres edicions.

Inicio la pista de terra amb millor temps que l’any passat, fruit d’aquesta retallada de metres, més que del meu ritme de cursa, Com acostuma a passar a la pujada hi ha corredors que caminen, mentre jo mantinc el meu trot, encara que lent. Acabo la pujada amb uns 20 segons de retard respecte a l’any passat.

Després del tram de tobogans ara baixo, ara pujo, ara torno a baixar, ara torno a pujar fins passar per la meta volant que hi ha a la meitat de cursa segueixo amb pitjor temps que l’any passat. Es comencen a esfumar les meves il·lusions de millorar el temps.

Però com que la pèrdua no és excessiva encara faig un intent d’anar ràpid a veure si ho puc recuperar. En la pujada per asfalt veig al Vicenç al meu davant, però encara està lluny.

Deixem l’asfalt i tornem a entrar als camins de terra. Estan una mica enfangats i amb alguns bassals, però no massa. Després del gir que ens fa entrar al corriol més costerut i darrer tram de pujada del recorregut, veig al Vicenç ben a prop. Ell puja caminant i jo trotant. L’avanço i ens animem mútuament.

Al darrer punt on tinc un punt de control de temps passo amb gairebé un minut de retard respecte a l’any passat. Ara ja tot és baixada. És una baixada per pista on gaudeixo molt tractant d’anar el més ràpid possible. Finalment aturo el crono en 1-16-59, 46 segons més lent que l’any passat. No està malament, ja que mantinc la línia dels temps assolits en les darreres edicions entre 1-16 i 1-18. Tot i no haver assolit el meu objectiu inicial, es confirma que encara em mantinc en bona forma i que tinc Farell per anys mentre el cos aguanti.

Abans de marxar comento la cursa amb el Vicenç i amb altres coneguts.

Ja un cop a casa comparo la taula de temps de l’edició passada i d’aquesta i se’m fa evident que on he perdut temps ha estat en els trams de pujada, ja que hi he esmerçat 2-26 minuts més que l’any passat. En canvi, sobre tot, en els darrers quilometres de baixada he anat més ràpid. La conclusió és clara, em caldrà entrenar les pujades. Ja ho veurem si ho faré, ja que no és la primera vegada que em faig aquest propòsit.

Començo l'any amb una nova Wild Boar

 The Wild Boar

12.9 km. 3-48-09  17-34 x km. 357 metres de desnivell positiu,

84 punts, 15 fites 13èns de 17 veterans classificats

Com molts altres anys començo la temporada amb The Wild Boar, una rogaine ja tradicional del primer cap de setmana de gener, un cop han passat les festes. L’organitza l’amic Felip a les terres de Ponent quan el fred es ben viu.

Repeteixo l’equip «Ultres x per sempre +» amb l’amic Jaume. Com l’anypassat amb ell acabava la temporada 2024 i amb ell inicio aquest 2025. Aquest any no fa tant de fred com altres anys i és d’agrair.

Arribem ben d’hora i ajudem en l’organització endreçant una mica l’aparcament. Un cop tenim els cotxes ben aparcats ens dirigim a la sortida,  i planifiquem la nostra estratègia. El sol ja toca al poble i ens comença a escalfar.

No ens agrada massa la zona Sud que ens sembla molt puja i baixa. Planifiquem la sortida en direcció Oest per després anar cap el Nord i voltar cap a l’Est fins on puguem arribar.

La gent ja ha sortit i nosaltres encara estem acabant d’ultimar la nostra ruta d’avui. No tenim cap pressa. Camí cap a la nostra primera fita, la 53, ens trobem al Toni i la Montse. Ens cal travessar una zona pintada com a arbres dispersos, abans de localitzar-la. El bosc no està massa net i anem lents. En algun moment ens costa trobar per on passar. Un cop hem fitat, deixem la zona de bosc i voregem uns camps per anar a la següent, la 45. Ens cal evitar tot el que puguem travessar boscos ja que no sabem quina sorpresa ens poden amagar.

La 83 està en una cova de la part alta d’un turó. Toca pujar. De la 83 agafem direcció a la 51. I després de fer-la ens dirigim per camins cap ala 81. Decidim deixar-nos la 54 per evitar fer més desnivell del compte. Seguim caminant a bon pas, vorejant camps abans d’endinsar-nos al bosc que ens mena a la 73, en una runa dalt d’un petit turó.

Per dirigir-nos a la 93, en l’extrem Nord-Oest del mapa ens toca utilitzar una escala del més modern disseny per salvar un marge de pedra seca de considerables dimensions. Procurant no perdre alçada ens arribem fins a la 61.

Ja camí cap a la 43, veiem que la 84 està dalt d’un turó i decidim deixar-la, ja que a més comencem a no anar massa sobrats de temps. Tant la 55 com la 62 ens obliguen a travessar pel mig del bosc, però ambdues en una zona força plana. Sortit de la 62 ja pensem en com acabar la cursa. Deixem la 94 que ens allunyaria de l’arribada i fem 44, 63, 42 i 31 per acabar. En aquesta darrera part de la Rogaine trotem sempre que podem. El Jaume marca el ritme i intento seguir-lo. A les cames encara noto l’excursió de fa dos dies, però puc seguir-lo. Arribem sense apurar el temps.

Ha estat un bon inici de temporada 2025, gaudint de nou de cercar fites amb un bon company. La propera rogaine serà a principis del mes de març.