dimarts, 4 de desembre de 2018

Un bon divertiment a Tossa de Mar

Diumenge, 2 de desembre de 2018
Cursa classificatòria pel Campionat de Catalunya esprint
Categoria H50, 1,6 km. i 17 fites. He fet 2,75 km. a 8-18 el km. i amb 16 m. de desnivell positiu
Temps final 22-46, 7è de 12 classificats

Cursa final del Campionat de Catalunya esprint
Categoria H50, 1,3 km i 20 fites. He fet 2,4 km. a 13-20 per km. i 48 m. de desnivell positiu
Temps final 33-46 i 6è de 12 classificats

El Campionat Sprint de Tossa de Mar tanca la temporada de curses oficials del 2018. Després d’un mes de novembre en que tots plegats ja estem una mica farts de tanta pluja, Tossa ens rep amb un bon sol, i una bona temperatura. Al matí tenim la cursa classificatòria pels estrets carrers de la població i un final laberíntic a la platja.

Surto ràpid tal com correspon a una cursa d’aquesta modalitat. La primera fita està en el tercer carrer. Però es produeix la sorpresa: no hi ha cap fita!. No hauré compta bé? Provo en el següent carrer, però tampoc res. Pujo unes escales que no em quadren amb res. Veig una fita, però no és la que cerco. Amb el cap cot decideixo torna al triangle i recomençar. Aquí ha estat la meva errada. He sortit massa ràpid i no he pensat prou quin era el carrer que havia d’agafar i no he agafat el correcte. Ara comença la cursa de veritat, però amb 5 minuts perduts tontament.

Porto un bon ritme de cursa pels carrers estrets i placetes, però l’errada inicial em fa ser prudent a l’hora de prendre les decisions, segurament amb més aturades de les necessàries. Tot va bé fins arribar a la fita 9. No ho és! Aquí ja hi estat abans. Resulta que he anat a la 6 en lloc de la 9. Portava el mapa girat. Nova pèrdua de temps, però no tant greu com l’anterior. La fita 10 és la que havia visitat quan encara no havia trobat la primera. Hem trobo bé i accelero el ritme. De la 13 a la 14 travesso la riera sense miraments amb una bona mullada de peus. I de nou el mateix per entrar al laberint al mig de la sorra. Un bon esprint per la platja i final. Llàstima de l’inici de cursa. 7è empatat a temps amb un altre orientador. Els primers queden molt lluny de les meves possibilitats. Malgrat que inicialment penso que no estic classificat per la ronda final resulta que sí ho estic.
Aprofitem la pausa del migdia per fer un bon dinar de “costa”: musclos i paella.

L’espera per saber les hores de sortida de la tarda es fa llarga.

La cursa de la tarda és ben diferent. Tota és dins de la part vella i el castell de Tossa amb molt de desnivell i escales per tot arreu. La primera fita ja és dalt de la muralla. Escales a munt. La segona escales avall i la tercera de nou escales amunt. Això serà una constant. Porto sabatilles d’asfalt gastades i rellisquen molt en les parts humides de les zones obertes i boscos. Perdo temps en la fita 7. La buscava massa amunt i en un moment no sabia exactament on estava. Tota la cursa és un puja i baixa constant. M’estic divertint molt. Tracto d’anar el més ràpid possible. Això comporta prendre les decisions molt de pressa i amb facilitat per fer petits errades d’elecció d’itinerari que cal anar rectificant sobre la marxa. Antepenúltima fita als peus d’Ava Gadner, per reverenciar la seva bellesa abans d’enfilar carrer avall a tota marxa per encarar les dues darreres fites. Resultat final: 6è del campionat de Catalunya a tan sols un segon del cinquè.
Balanç final de les dues curses: m’he divertit molt corrent a més no poder, que darrerament no és molt, pels carrers de Tossa de Mar.

Ja quan marxem cap a casa aturo el cotxe per contemplar la posta de sol que serveix per acomiadar aquest bon diumenge de tardor.

dimarts, 27 de novembre de 2018

Un Farell a la caça


Diumenge 25 de novembre
Cursa de Muntanya del Farell a Caldes de Montbui, 26ª edició
12,4 km. 1-28-29 a 6-20 el km. 289 metres de desnivell positiu
312 de 357 classificats (87%) i 20 de la categoria M5

Va acabant la tardor i abans d’endinsar-nos de ple en l’hivern tinc la que ja s’ha convertit en una cita tradicional per mi, la cursa de muntanya del Farell. Darrerament no entreno massa i després d’un bon escalfament surto des del darrera amb molta calma pels carrers del poble. No miro enrere però tinc la sensació que vaig dels últims.

Deixem l’asfalt i decideixo posar un millor ritme de cursa. Sense haver-ho planificar entro en una cursa a la caça del que tinc pel davant. Molts dels que porto al davant fan alguns trams de la pujada caminant. Això em permet anar avançant posicions. Acaba la pujada llarga i comença l’alternança de baixades i pujades. Les baixades encara se’m donen bé i segueixo avançant a alguns corredors i corredores. Passo la meitat de la cursa amb 42 minuts i amb gairebé tot el desnivell positiu ja fet.

Ara sí que ja estic decidit en posar-me en aquest mode caça al corredor que veig al meu davant. Després de tanta pluja en els darrers dies pensava trobar un terreny molt més enfangat, però no ha estat així. Excepte alguns grans bassals fàcils de sortejar per alguna de les seves bandes, el terreny estava tou, però no enfangat.

En la darrera pujada forta en deixo a un parell més enrere. Afronto la llarga darrera baixada del recorregut en solitari. No tinc a ningú davant. Crec que en cap de les edicions anteriors havia baixat tant sol. Vaig donant caça a algunes ànimes solitàries, però poques. Ja a baix tinc a la vista un grup de 5, quatre corredores i un corredor, accelero el pas per poder-los atrapar abans de travessar la línia d’arribada, però ja no ha estat possible.

Una nova cursa del Farell al sac, dos minuts i mig més lent que l’edició de l’any passat, el meu tercer pitjor temps. L’any que ve tornarem.  

dimarts, 6 de novembre de 2018

Bon regust de boca


Diumenge, 4 de novembre
Copa Catalana 2018 a Sant Corneli, cursa de mitja distància
Categoria H50, 2,6 km. 13 fites i 160 metres de desnivell positiu
He corregut 3,9 km. en 1-06-53 a 17-11 per km. i 170 metres de desnivell positiu 6è de 14 classificats.

Tret del campionat esprint que esfarà a Tossa de Mar el 2 de desembre, aquesta és la darrera cursa oficial de la temporada. Després d’una temporada en que les errades exorbitants han estat força presents en moltes de les curses, errades en les que m’han caigut una bona colla de minuts i que d’alguna manera m’han menjat força la moral, tinc ganes de fer una bona cursa. M’oblido de ser prudent i surto ràpid.  

Però a la segona fita ja m’encallo. No interpreto bé els talussos pintats al mapa i m’enfilo abans d’hora. No era aquest el talús que buscava. El meu està més a l’Oest. La roca on suposo que trobaré la fita, aquesta no hi és. M’he passat de llarg. Per fi tinc la fita. No ha estat un començament massa bo.

Però a partir d’aquí gaudeixo de l’orientació. En tot moment ben situat al mapa, soc capaç de reconèixer els diferents elements pintats en el mapa en el propi terreny, i fer bones eleccions de ruta. Vaig guanyant confiança i procuro anar el més ràpid possible, que tampoc és massa.

Les pluges ho havien deixat tot molt moll i enfangat i hi ha molta més aigua, aiguamolls i petites rieres de les que estan marcades al mapa. És divertit moure’s per aquest terreny. La bona concentració en tot moment és clau, per no acabar en algun lloc sense saber exactament on ets.

Però en els curses d’orientació, la confiança a vegades juga males passades. En les darreres fites vaig coincidint amb una orientadora de la categoria D40 que fan el mateix circuït que nosaltres. Pinçada la 12 i anant cap a la 200 deixo de mirar el mapa i la segueixo. Ens atabalem. Oblidem el mapa i anem en direcció on van la resta d’orientadors i pincem. De cop i volta ens adonem que hem fitat la base de meta sense haver passat per la 200. Tornem enrere a buscar-la i refem el camí fins la meta. Tenim dubtes de si el que hem fet és vàlid.

Un cop descarreguem confirmem que el que hem fet ha estat correcte. Malgrat aquesta errada final i els problemes amb la segona fita acabo prou satisfet de la cursa d’avui. Encara que com sempre en tota cursa d’orientació sempre es pot fer millor.

dimarts, 30 d’octubre de 2018

Més de 5 hores sota la pluja.


Dissabte 27 d’octubre
Rogaine les tres Valls
5-49-33, 93 punts 15 fites 21 km. 677 metres de desnivell positiu

He passat gran part de la setmana pendent de la previsió meteorològica. Havia de ploure tot el dia i baixarien les temperatures. No era el millor per passar-se 9 hores cercant fites. Sembla que la història ens persegueix. Aquesta va ser la rogaine en la que vam debutar com equip i també ho vam fer sota una pluja persistent. Des d’aleshores han passat 6 anys i portem 22 rogaines a les nostres cames fent equip amb grans resultats dins de la nostra categoria de Superveterans (majors de 55 anys) i amb un munt de curses de les que mantenim molt bon record.

Ens resignen a passar-nos una bona estona sota la pluja. A la sortida comprovem que no tenim cap equip rival en la nostra categoria. Amb tot sortim amb ganes de gaudir del nostre esport. Com sempre el primer que estudiem és per on arribàrem. Veiem diferents possibilitats que ens agraden per la zona Oest del mapa i que seran amb tendència a baixar. Planifiquem una sortida força planera i més aviat en baixada en direcció a Les Planes d’Hostoles on veiem unes quantes fites força fàcils.

Plou poc i al principi ens ho prenem bé. No tenim massa ganes de posar-nos a córrer i anem caminant. Només quan la baixada és franca ens deixem anar i trotem una mica. Passem del “singing in the rain” al “running in the rain”, encara que avui més aviat és “walking in the rain”. Tanquem les dues primeres hores de rogaine sense haver fet gairebé desnivell i amb 6 fites al sac i 35 punts. A partir ‘aquí comencen les primeres pujades fortes. Ens enfilem fins on lloc on hi ha una creu i una fita de 8 punts i des d’on hi deu haver molt bones vistes, però la boira ens impedeix veure res. Baixem i tornem a pujar ara per agafar 9 punts que estan a les runes del castell d’Hostoles, en concret al costat del que havia estat una cisterna. A la tercera hora hem pinçat tres fites més i sumat 21 punts.

Baixem per un camí en una zona molt rocosa i on trobem una corda per ajudar-nos a baixar. La 44 està a la part de baix d’un tallat. Ens hi apropem, però no acabem de trobar la manera d’atacar-la i la deixem estar. Seguim el nostre camí cap la 75. Està en un arbre, al final d’una zona de rocam. Se’ns acaba la zona de rocam i entrem al bosc i no l’hem vista. Tornem enrere i la trobem. Està en el podríem qualificar d’un mini-arbre. Tal com estava dibuixat al mapa esperàvem un arbre gran. Entre pitos i flautes aquesta fita ens ha costat 41 minuts, i tanquem aquesta quarta hora amb tant sols 7 punts.

Pugem per una zona semi-oberta seguint una línia elèctrica. Un cop en el corriol, identifiquem la zona com un lloc on en l’edició de l’any passat vam tenir dubtes. Aleshores anàvem de baixada i a contrarellotge per no penalitzar. Ens ajuda recordar-ho. Tal com està el terreny avui és molt millor anar de pujada. La fita està molt propera al lloc on estava l’any passat.  

Tornem a estar a la part alta i ara les vistes són fantasmagòriques, però una mica millor que abans.


No ha parat de ploure en tota l’estona i la temperatura va baixant. El corriol en el que estem ens mena directa a la 64, la següent fita. Estem agafant fred i no gaudim de la rogaine. Estem gairebé a meitat de la competició i comencem a pensar en deixar-ho estar per avui. Seguim endavant. La 72 ens fa voltar una mica més del compte. No ens quadra gens amb la descripció del control (dalt d’un tallat). No veiem el tallat per en lloc. Abandonem la intenció inicial de pujar fins la 70 i decidim anar ja de tornada.

Agafem 4 punts més de la 40. Amb aquesta han estat 4 fites i 26 punts en la cinquena hora. Ja decidits a donar per acabada la cursa de camí a la 80, ens tornem a despitar en una zona on l’any passat també vam tenir problemes. Acabem sortint a la pista, ens oblidem de les fites i trotem en direcció a l’arribada per entrar en calor. Haver alentit la marxa en la cerca de la 80 ens ha fet agafar fred. Malgrat córrer no aconseguim entrar en calor. Anem molls fins el moll de l’os. Acabem amb gairebé 6 hores i 93 punts.

Amb la dutxa d’aigua calenta ens refem del fred passat al llarg de la jornada. Mengem una mica i cap a casa. Ja que no participarem en la rogaine de Serra de Cavallera, donem per tancada la temporada 2018 de rogaine amb una bona collita: guanyadors de la categoria en Copa Catalana i campions de Catalunya i d’Espanya. Tot s’ha de dir que ha estat una temporada amb molta poca competència d’equips en la nostra categoria.

dimarts, 23 d’octubre de 2018

Terreny d'alçada


Dissabte, 20 d’octubre de 2018

Guils de Cerdanya, llarga distància

H50, 5,1 km. 18 fites i 110 m de desnivell

Fets 7,6 km. en 2-06-38 197 de desnivell 12è de 16 classificats



Diumenge, 21 d’octubre de 2018

Guils de Cerdanya, mitja distància

H50, 2,6 km. 10 fites 45 m.

Fets 4,7 km. 1-37-01 29 m+ 12è de 18 classificats



Global 2 dies 10è de 19 classificats

Malgrat que les previsions inicials per aquests dos dies indicaven pluja, al final vam tenir un parell de dies excel·lents per la pràctica de l’orientació. Ambdues curses es desenvolupaven al voltant dels 2000 metres d’alçada. Les primeres fites no van presentar dificultats. Anava lent, però tant el bosc net com les zones obertes on es desenvolupa aquesta primera part de la cursa em fan sentir segur.

Tot canvia amb la setena fita. Entro en una zona on ja no és tan fàcil avançar. Hi ha roques per totes les bandes. Avanço lentament. Penso que la fita queda a la meva esquerra, però no la veig. Busco una petita zona oberta, però ben aviat no sé on estic. Tot és igual i no és possible trobar una referència per ressituar-se. Finalment decideixo sortir de la zona i tornar a començar. Ara sí que la trobo, però ja he perdut molt de temps. Com sempre de primeres hi havia passat molt a prop. En la següent de nou torno a perdre molt de temps.
A partir d’aquí hi poso els cinc sentits i tot comença a anar més bé. La tirada llarga la resolc sortint primer a la zona oberta i un cop de nou en la zona de pedregar cercar una riera que m’ha de servir de punt d’aturada i d’atac al mateix temps. Una fita més i ja estic fora de la zona de pedres. Torno al bosc net i a les zones obertes del principi i sense presses, però sense més errades acabo la cursa. En les dues primeres fites on canviava de zona he perdut molt de temps. I l’endemà la cursa és en aquesta zona. Ja em puc mentalitzar.
Està clar que la cursa llarga va estar l’aperitiu del que ens esperava el dissabte a la mitja distància, on tota la cursa es desenvolupa en la zona de pedres que tants problemes em va causar el diumenge. Surto previngut i de nou començo bé, però a la tercera fita ja hi tornem a ser. Em costa mitja hora trobar-la, tot i l’ajuda mútua que ens donem amb el Sergi: jo li mostro on està la seva fita i un cop allà em ressituo en el mapa. Amb prudència i amb alguna volta més del compte vaig localitzant la resta de les fites, però tinc clar que no ha estat un cap de setmana amb bones curses. Malgrat els anys i les més de 200 curses d’orientació que ja porto a les cames, encara no n’he acabat d’aprendre. El cònsol és que hem estat molts els orientadors que hem tingut serioses dificultats en aquest terreny. Amb tot he gaudit de l’orientació. De fet ja ens agrada això de perdre’ns i que ens costi de trobar les fites, encara que a vegades ens agradaria no fer tantes errades.
En aquest parell d'enllaços podeu veure amb claredat les voltes que he donat els dos dies per trobar les fites:

dimarts, 9 d’octubre de 2018

Olivella, una cursa entre records i margallons


Cursa del Margalló
13,1 km. 1-22-56 a 6-19 per km. 202 metres de desnivell positiu
137 de 177 arribats (77%) i 17è de 23 màsters arribats

La cursa de fons del Margalló va ser una de les meves clàssiques a les primaveres de finals dels anys 90, quan a poc a poc començava a deixar l’asfalt i m’inclinava per curses de muntanya. Encara estàvem molt lluny del actual boom del trail. Revisant les meves anotacions he vist que hi vaig participar en 4 edicions: 1996, 1997, 1999 i 2001.

Aleshores la cursa era de 18 km i sortia del petit nucli d’Olivella. M’agradava el lloc, la cursa i l’ambient. Els primers anys transcorria per pistes forestals, però en la darrera edició que vaig córrer una gran part del recorregut ja estava asfaltat. Aleshores s’iniciava en baixada, i la part més dura era en la darrera part de la cursa amb unes quantes pujades que feien serrar les dents si no les volies pujar caminant, fet que només vaig assolir en les meves dues darreres participacions. El meu millor temps va ser el 1999 amb 1-25-04, en plena preparació per la mítica marató de l’Aneto. També recordo que en l’edició del 96, les dutxes eren al carrer, unes simples manegues que sortien de la mateixa Casa de la Vila. Ens dutxàvem a la vista de tothom, evidentment amb aigua freda.

Han passat els anys i m’ha vingut de gust tornar a Olivella. Tot ha canviat molt. A hores d’ara la sortida és des d’un camp de futbol amb gespa artificial, amb vestidors i dutxes. A la sortida amb retrobo amb l’incombustible Vicent que segueix al peu del canó i diumenge sí, diumenge també participa en curses populars arreu del territori. Hi ha dues distàncies, 30 i 14 km. He optat per la de 14. No estic per córrer distàncies massa llargues. Sense cap tipus de pressió em marco com objectiu entre 1-25 i 1-30. Surto al darrera com faig últimament.

Després d’una curta i lleugera baixada, planegem una bona estona per diferents pistes forestals abans d’anar pujant. En cap moment les pujades són massa pronunciades i puc anar corrent sense massa esforç. En alguns moments, augmenta el desnivell i alguns es posen a caminar, però jo continuo mantenint un trot constant. Passo el km. 7 amb una mica més de 45-30. Per tant vaig al ritme previst inicialment, al voltant de 6-30. Baixem per una pista que recordo molt bé que en les primeres edicions fèiem en sentit contrari, i tornem a pujar el que serà la darrera pujada forta de la cursa. A partir d’aquí ja és tot més o menys avall.
Passem pel petit nucli d’Olivella, d’on sortien les primeres edicions de la cursa. Ens desvien per un divertit corriol de baixada que ens situa al costat de la carretera. A partir d’aquí agafem un corriol molt agradable i bonic que transcórrer paral·lel a la carretera. Agafo un bon ritme que aconsegueixo mantenir fins creuar la línia d’arribada. Al final han estat només 13 km. Acabo satisfet tant del temps assolit com de les sensacions al llarg de la cursa.
I per seguir la tradició a l’arribada en espera un bon entrepà de botifarra. M’ha agradat aquest nou recorregut. A part de les curses d’orientació, ben aviat m’espera una nova edició del Farell, un lloc al que no puc faltar.

dilluns, 24 de setembre de 2018

Tornen els relleus


Campionat de Catalunya de Relleus
Equip No Parem en Homes Màster: 3,4 km., 13 fites
He fet 5,8 km. 1-31-59 i 215 metres de desnivell, 7è de 13 equips

La cursa de relleus és sempre una cursa especial. Després d’un parell d’anys de no participar-hi aquest any faig equip d’homes Màster amb el Toni. És una categoria per a majors de 45 anys i nosaltres ja els passem de sobra. Alguns dels nostres competidors són una colla de jovenets comparats amb nosaltres.

Com sempre, es respira un ambient festiu, el que no treu que la competició tingui la seva importància. La UES només presenta dos equips, però una bona colla ha vingut a gaudir de les curses populars que es fan al mateix temps.

El Toni, surt primer. Puc gaudir de la sempre espectacular sortida en massa amb tota la tranquil·litat. Em preparo i espero que passi per la fita vista. Van passant orientadors lliurant el seu relleu als companys d’equip. És molt difícil saber en quina posició ens trobem quan el Toni em passa el relleu. Mirant les classificacions he vist que dels 13 equips de homes màster, en el moment del relleu anàvem novens. Ja hi havia un equip amb error en targeta.

Intento anar el més ràpid possible pels carrers de la part alta d’Aiguafreda en direcció a la primera fita. Un cop deixo la zona urbanitzada em costa situar-me bé i trobar un pas estret entre les bardisses. Anava massa ràpid i m’havia passat de llarg. Pujo per uns corriols en direcció a les dues següents. Intento córrer però simplement acabo caminant de pressa. Planejo fins tornar-me a enfilar fins a la 4 al costat d’una roca. Baixo el més ràpid que puc i ja tinc la 5. A la sortida d’aquesta fita perdo una mica de temps i no soc gens fi en la següent. En aquest tram de la 5 a la 6 he tornat a perdre temps.

Fins la 7 m’hi arribo per camins. Podia haver intentat anar pel dret, però no m’agrada aquest terreny. A la 8 si pot anar a nivell, però aquest bosc està molt brut i de nou no m’agrada l’opció. Prefereixo utilitzar la xarxa de camins. Arribo a la punta d’un tallat i no veig clar que pugui baixar per aquell lloc. Reculo fins una zona que m’ha semblat millor per baixar. Trec la lupa per veure millor el dibuix del mapa. Estic a lloc. Només haig de seguir baixant fins trobar la roca on hi ha la fita. Pensava que em tocaria tornar a pujar fins dalt del tallat, però no és així, hi ha un corriol que fins ara no havia vist dibuixat al mapa i que em porta directe fins a la següent. Una fita més i ara de nou pels carrers del poble fins passar per la fita vista. Em resten un parell de fites més darrera de l’edifici que s’està utilitzant com a centre de competició. Per la primera he pujat massa i després m’ha tocat baixar fins a trobar-la. Ara ja només resta córrer fins a la darrera i esprint final. No acabo satisfet, malgrat intentar córrer soc conscient de que he anat lent. He fet un dels pitjors temps de tots els orientadors de la categoria, però hem millorat la posició ja que algunes de les segones postes d’alguns equips han fet error en targeta.

dilluns, 17 de setembre de 2018

Fites i bolets


Pedraforca O-Cup

Dissabte, Copa Catalana de llarga distància
3,5 km. 13 fites i 165 m. desnivell.
Vaig fer 4,4 km.  183 m. desnivell 1-20-36 i 5è classificat de 14

Diumenge, Campionat de Catalunya de mitja distància
2.6 km. 14 fites i 200 m. desnivell
Vaig fer, 4,2 km. 218 m. de desnivell 1-31-29 13è classificat de 15

En la suma dels dos dies vaig ser 9è classificat de 13.

Un nou cap de setmana de curses d’orientació sota l’atenta mirada del Pedraforca. Recordo perfectament les dueserrades en la mateixa zona en les curses de l’any passat. Surto molt prudent. El meu objectiu és retrobar-me amb l’orientació més que córrer molt. En tot moment estic situat tant en el mapa com en el terreny i identifico els diferents elements. Acabo satisfet de la primera jornada. No he fet cap errada, encara que el temps emprat pot ser molt millorable. Segurament vaig massa lent. El dia ha estat gris i el Pedraforca no s’ha deixat veure amagat darrere d’un estol de núvols.
Al llarg de la cursa vaig veure molts bolets, sobre tot, camagrocs. De fet, la zona estava plena de boletaires. Vaig aprofitar la tarda per caçar bolets i en menys dues hores tenia el cistell ple de camagrocs i algun rovelló. Si el temps no canvia aquesta serà una gran temporada.
El diumenge s’aixeca un dia més assolellat.


Estrenem mapa, i tot indica que no serà gens fàcil. Surto amb la mateixa estratègia que el dia anterior: prudència i lentitud. Tot es torça a la fita 5. No era una fita difícil, però ... em va portar mitja hora trobar-la.
Què em va passar? Aquesta és la cronologia dels fets. Faig rumb des d’un pal de la línia elèctrica, travesso un tàlveg i quan soc al bosc on hi ha d’haver la fita no la trobo. Veig un segon tàlveg una mica més a l’Oest i penso que aquest és el tàlveg que havia de travessar. Ho faig hi busco la fita al bosc de l’altra banda d’aquest segon tàlveg. Dono voltes i més voltes i no trobo la fita. Em ressituo un parell de vegades amb un pal de la línia elèctrica que hi ha al mig del tàlveg, però la fita no apareix per enlloc. De cop hi volta amplio la mirada sobre el mapa hi ho veig clar. Hi ha dos tàlvegs! Tots dos amb un pal elèctric al mig! Ara la trobo. De fet havia estat ben a la vora de la fita amb el rumb de la primera aproximació.
Ja he llençat la cursa. Ja no tinc cap pressa i em dedico a gaudir del mapa i de les dificultats tècniques del terreny sense cap pressa. Cap més problema, ni errada. Ha estat una llàstima aquesta fita número 5, però això forma part d’aquest esport.
Poso per la fotografia estrella de la cursa

Em poso a córrer per sortir bé a la foto. Foto Míriam Carretero

Segueixo corrent malgrat ser pujada i nova foto de Míriam Carretero
 En properes curses haig de reaccionar més ràpid quan no localitzo una fita. Aquesta reflexió no és la primera vegada que la faig. És més fàcil de pensar què de fer en el moment que toca. I també em cal ser capaç de desplaçar-me més ràpid sense perdre els detalls del mapa i del terrenys si vull ser més competitiu en una categoria on cada vegada es corre més.

diumenge, 9 de setembre de 2018

Cursa de Festa Major


Cursa Festa Major de Sabadell
7,26 km. 40-48, 5-37 per km. 444 de 1042 arribats

Participo en la 40ª Cursa Popular de Sabadell. Tot va començar el 1979 amb l’arribada del primer Ajuntament democràtic després del franquisme. Aquell any va ser una cursa de 15 km. que recorria gairebé tots els barris de Nord a Sud. Recordo que aleshores 15 km. em semblaven una barbaritat i que la vaig fer caminant a trams.

Al llarg de tots aquests anys ha canviat moltes vegades de recorregut i distàncies. Dels 15 km. inicials, va passar a convertir-se en una mitja marató a mitjans dels anys 80. Més tard va ser una cursa de 5 km., de 7,5, 8, i també de 9,5, fins arribar al format actual amb tres curses en una en funció del número de voltes (7, 14 i 21 km.), a part de les curses infantils.

He fet un repàs de les meves anotacions i l’he corregut en 31 edicions, que no està gens malament. L’amic Roque Lucas és l’únic que jo sàpiga que ha estat present en totes les 40 edicions. Estaria bé que a la 50ª edició algú pensi en fer-li un petit reconeixement, no?

Surto amb la idea de fer un temps al voltant de 40 minuts. En els primers km. no em trobo massa còmode, però a mesura que avança la cursa em sento millor. Miro el crono al passar el km. 4 i comprovo que porto 24 minuts, o sigui a ritme de 6 el km. La resta de recorregut és de baixada. Si baixo a un bon ritme m’acostaré al meu objectiu inicial. I dit i fet. En aquest punt avanço al Roque Lucas que fa la mitja i ens saludem. Em trobo bé i vaig deixant corredors enrere. En aquests quilometres es quan em trobo millor i els parcials així ho indiquen 5-17 i 5-03. Però els isquios que ja no estan acostumats a aquesta llargada de la gambada i a aquests ritmes semblen que es volen començar a queixar. Trec el peu d’accelerador en el darrer km. de la cursa per acabar en 40-48, amb un recorregut un pel llarg de 7,26 km.. Acabo satisfet de com m’he trobat en la que ha estat la meva primera cursa d’asfalt de tot l’any.

L’any 2005 havia fet 34-56 tot i fer la Burriac Attack la nit abans, el 2011 ja van ser 39-08, el dia abans havia participat en la Rogaine de la Molina. Aquests dos anys amb sortida a la plaça Creu Alta. I l’any 2015, ja en el recorregut actual van ser38-37. Està clar que l’edat i la manca d’entrenament específic no perdona, malgrat que per ser justos cal fer notar que al meu pas pel km. 7 l’he fet en 39-30. Però de moment encara puc gaudir del córrer que és del que es tracta.

dimecres, 15 d’agost de 2018

I a l'estiu, turisme-orientació


I Rogaine popular de Castellfollit de Riubregós
91 punts de 116 possibles 1-28-50 19è de 33 classificats
7,4 km. i 246 metres de desnivell positiu

Havia passat força vegades per davant d’aquest poble. El seu castell i les seves torres de defensa sempre em cridaven l’atenció, però mai m’hi havia aturat. La celebració d’aquesta Rogaine estiuenca ha estat la oportunitat per poder fer una visita.

Tenim 90 minuts per assolir el màxim de punts possibles. Donen els mapes i comencem. Sense plantejar cap estratègia vaig de cap en direcció a les fites que hi ha al poble.
Faig veure que estudio el mapa
A mesura que pinço fites i miro el mapa vaig pensant en qui ordre les puc anar fent. Tinc clar que vull passar pel castell i les dues torres i això faig primer. A la porta del castell tenim una fita, però està tancada i per entrar al castell cal assaltar-lo per les muralles. Això faig.
Assaltant les muralles
A dins hi ha dues fites. Aprofito per visitar-lo una mica i ara cap a la torre que hi ha a la mateixa carena que el castell. 



Acabades les fites d’aquesta part alta, cal baixar per anar a buscar les que hi ha entre una riera i una carretera. La baixada pel dret no ha resultat gens fàcil. Fins aquí entre la pujada inicial i assalt al castell i aquesta baixada he estat molt lent. Un cop a baix em toca córrer per un corriol. La nova dificultat és travessar la riera. Veig un orientador que fa el camí a la inversa i passo pel mateix lloc que ell, aprofitant que ha obert una mica de traça pel mig dels matolls. Ja a l’altra banda, a córrer per la carretera i després a enfilar-me a la segona torre. 

Vistes des de la sota de la segona torre
El temps es va esgotant i cal pensar en l’estratègia d’aquesta darrera part. Primer acabo les fites que em quedaven al poble i marxo carretera enllà i després un camí costerut fins la 71. Abandono la idea d’arribar a dues fites més que queden més lluny i retorno cap a l’arribada. 
Corrent per la carretera de tornada al poble
Abans de tancar la cursa encara puc fitar dues fites més que havia deixat per si al final em quedava temps. Intento una darrera que hi ha un tàlveg però se’m fa tard i abandono per dirigir-me a l’arribada sense penalitzar. Ha estat divertit.
Abans de marxar cap a casa faig una petita visita a Santa Maria del Priorat de Castellfollit. Ha estat un matí d’estiu ben aprofitat: fresca, cursa i turisme tot en un sol pack.


Relive 'Morning Aug 15th'