Divertimento en el Montseny

Dimecres, 28 de març del 2018
16,3 km. 3-53-55 664 metres de desnivell positiu

Les campanes toquen les 9 mentre camino pels carrers de Viladrau. Des d’on he aparcat el cotxe puc veure el Turó del Mig i el Turó Gran del Pujol encara amb neu.

Em proposo córrer 4 hores per aquests paratges sense un objectiu massa definit. Trobo senyals que em menen fins el Castanyer de les 9 branques.

Segueixo en direcció Sud. Els boscos estan magnífics, gairebé sense sotabosc. Hi ha moltes més pistes que les que estan dibuixades al mapa de l’Alpina. No veig clara la direcció que porto i canvio de pista més d’una vegada travessant pel mig del bosc. Penso que és un terreny molt apte per curses d’orientació.

Vaig guanyant alçada, a vegades per pista i a vegades bosc a través. Travesso alguns torrents i rieres que van curulls d’aigua. Em topo amb una brigada que estan talant arbres, obrint una gran clariana. En alguns moments la pujada es feixuga. M’enfilo pel costat d’un torrent. Segons el mapa es tracta del Torrent del Coll Pregon.

A partir dels 1200 metres em començo a trobar clapes de neu. Ja porto més de dues hores. Si vull complir amb el meu objectiu de les 4 hores, ja puc començar a pensar en la tornada.

No vull refer el camí, i prefereixo cercar una alternativa. Segueixo la pista que voreja els Turó del Mig i el Gran del Pujol i passo pel costat de la Font Rupitosa. La idea és baixar per un corriol fins el Pujol de la Muntanya.

Segons el mapa en el Pla de Malataup haig de trobar aquest corriol de baixada.

Em costa una mica de veure’l. La baixada és força directe i em diverteixo.  Travesso pel mig de les cases del Pujol de la Muntanya. De nou estic en un pla, el Pla Samorera i de nou no trobo el camí que busco. Veig una pista més avall. Hi baixo pel dret. Crec que no és el que cercava, però segueix la direcció correcte.

Ja estic a prop de Viladrau de nou travesso les aigües del Torrent del Coll Pregon i ben aviat ja trepitjo l’asfalt dels carrers de Viladrau.

Ja fa una estona que m’ho he agafat com si es tractés del final d’una rogaine. M’apresso fins arribar al cotxe: Objectiu assolit: 3-53-55.

Al cap de poc les campanes toquen la 1 del migdia. Ha estat un bon “divertimento pel Montseny”: córrer, caminar, pistes, corriols, boscos, grans arbres, aigua, torrents, neu, fonts. En definitiva natura en estat pur i esforç físic, què més es pot demanar?

Relive 'Morning Mar 28th'

Dos dies de Requesens: un dia fatal i un altre normal

Dissabte i diumenge, 10 i 11 de març de 2018

Copa Catalana 2018 a Requesens

Dissabte, curta distància H50 2,3 km. 15 fites i 100 metres de desnivell positiu

1-19-57 per fer 3,6 km. 10è de 12 classificats

Diumenge, llarga distància H50 3,3 km. 11 fites i 235 metres de desnivell positiu

1-11-55 per fer 5,8 km. 8è de 14 classificats. En la suma dels dos dies 8è de 15 classificats.

La primera cursa no comença amb bon peu. La pinça no s’activa al netejar-la. Ha deixat de funcionar! Ja te els seus anys! La Rose reacciona ràpid i em deixa una pinça per fer la cursa. Amb tot això començo amb una mica de retard i no massa centrat. Tal com havia decidit i preveient que el terreny no seria gens fàcil vaig caminant. Sembla que he entrat bé en el mapa i les primeres cinc fites em van bé, però a la sisena, malgrat seguir gairebé caminant comencen els problemes d’orientació fina en aquest mar de roques. Navego amb dificultat i enllaço quatre fites en les que esmerço molt més temps del que tocava.

Les tres fites següents em tornen a sortir bé, però de nou m’encallo en el control 13. Visito algunes roques que no són la meva. Per dues vegades creuo un camí que no veig en el mapa. Com pot ser que aquests camins no estiguin dibuixats en el mapa? Decideixo treure la lupa i ara sí que veig els camins! Ja la tinc. És una fita en una localització espectacular. Ben bé val una foto! Dues fites més ja sense cap pressa i un bon esprint final. En resum una cursa per oblidar. De fet darrerament acumulo una bona colla de curses per oblidar. A veure si demà em trec l’espina.

Relive 'Afternoon Mar 10th'

I ja som al segon dia. El primer control està molt i molt lluny, però es pot fer una bona aproximació per camins que són fàcils de córrer. En una corba del camí em tiro avall i després de travessar un corriol ja la tinc. Ara toca pujar de nou. Ja soc a prop. Estic en una zona amb pocs elements. Estic segur que està per sobre meu. Ja és meva. La tercera és pràcticament a nivell. No és fàcil moure’s per aquesta vessant amb tanta pendent. Estic segur que la tinc per sota. Ja la veig. La següent és avall que fa baixada. Està al final d’un tàlveg pronunciat i profund. Sembla que avui tinc el dia i tot em surt bé.

La cinquena està al final d’un llom, just on comença a baixar. Veig dues opcions, una per un corriol i un cop a sota del llom enfilar pel dret fins trobar la fita, i l’altra enfilar-se en diagonal fins gairebé el llom. Opto per la segona alternativa. Prefereixo pujar més progressivament i m’agrada més el camp a través. Avanço lentament tant per la vegetació com pel munt de roques que em vaig trobant. Malgrat que no calia acabo arribant a dalt del llom, el segueixo fins al final i començo a baixar cercant la roca on hi ha la fita. Visito un parell de roques sense èxit. He baixat massa, pujo una mica i està al costat d’una roca més petita que les dues visitades anteriorment. Què hi farem! Ben mirat estic segur que l’alternativa del corriol era més ràpida.

La següent és una fita ràpida en baixada. I de nou un tram complex. Em desvio una mica cap el Nord i baixo per una zona de bosc ben dret fins la riera. La travesso i ja per pista faig l’aproximació fins la fita. La baixada pel bosc ha estat divertida i entretinguda.

Per la següent toca córrer per pista i deixar-la en un punt d’aigua i enfilar-se una mica. De la 8 a la 9, nova elecció de ruta: ¿què és millor vorejar el castell per corriols i camins o pujar pel dret fins gairebé a dalt de tot i vorejar per allà. Em decideixo per la primera, però trobo una tanca. Torno a valorar la decisió. Dubto de què fer. Al final segueixo amb la decisió inicial. Encara ara tinc dubtes de si ha estat la més encertada. A més a més aquest ara sí, ara no, també penalitza temps. Les dues darreres fites no presenten dificultats i un bon esprint final per acabar.

Sense ser una cursa per tirar coets, avui he acabat satisfet. Feia temps que no assolia una cursa de Copa Catalana sense errades importants. La millora d’avui podria venir per poder córrer més en els camins i corriols (penso que no m’hi esforço prou) i en encertar la elecció de ruta en alguns trams.

Entre campions m’he sortit del mapa

Dissabte 24 de febrer de 2018

Copa Catalana 2018 a Castillejos, cursa de llarga distància

H50 5,4 km. 14 fites i 200 metres de desnivell positiu

1-52-26 per fer 8,6 km. a 13-06 per km. i 170 metres de desnivell positiu 19è classificat de 23

Al llarg de 10 dies hem tingut per terres catalanes un bon grapat de campions del món participant en diverses curses i entrenaments. Suecs, finesos, noruecs, francesos, ... han competit per Barcelona, el Berguedà i les terres de Tarragona.

Castillejos un mapa estrenat a finals de la temporada passada ha estat l’escenari escollit per la segona cursa de la Copa Catalana 2018 on hem pogut competir i alhora contemplar a tots aquests campions del món. De nou una elevada participació a H50 la meva categoria amb un bon grup d’estrangers. El mapa és ric en detalls i el traçat ha estat entretingut.

Començo concentrat. Faig l’aproximació a la primera fita per camins i un cop ja al dins el bosc trobo el creuament de rieres on està la primera al mig d’una espessa vegetació. La progressió fins a la segona em resulta lenta. Avanço entre matolls, pedres i algunes clarianes, mentre vaig guanyant alçada. Està a l’altra banda d’un turó prou clar, però m’enfilo per la zona equivocada ja que no puc seguir progressant per la vegetació. Això em fa perdre temps.

Mentre que la tercera és ràpida, la quarta m’entreté una mica, ja que m’enfilo més del compte i haig de rectificar. Surto en direcció a la cinquena. Ara em dono compto que ho feia sense pujar, quan en realitat havia de guanyar més de 30 metres de desnivell. Quan començo a pujar ja m’he allunyat massa cap l’Oest. Finalment després de travessar amb dificultats una zona de vegetació veig la carretera que em servirà per orientar-me. Cerco referències i faig suposicions d’on estic: una clariana i una roca. En direcció Est trobo un camí ample. Al mapa hi ha un camí que no té continuïtat i aquest sí que segueix. Què estrany! No ho veig gens clar. A l’extrem del mapa hi ha un camí que té continuïtat. Serà aquest? El segueixo fins una corba. Ja sé on estic! He estat una bona estona perdut fora del mapa. Des d’aquí vaig cap a la fita. M’ha caigut una bona minutada, més de 23 minuts!

La 6, dalt d’un turó em resulta senzilla. I les dues següents també. La tirada més llarga de la cursa la faig seguint camins i corriols. A la 10 em despisto una mica i de poc no me la passo de llarg. Bé, de fet me la vaig passar, però vaig rectificar a temps.

La 12 en principi l’ataco bé, però en l’aproximació no interpreto bé la vegetació i acabo ben despistat. Haig de tornar enrere fins el punt d’atac i a la segona ho veig tot molt clar i fàcil. Encara ara no entenc la volteta que vaig donar a la primera temptativa. Des d’aquí ja gairebé només em resta córrer, primer amb precaució bosc a través fins a la 13 i ja ràpid per camins la 14.

No ha estat una mala cursa, però sortir-me del mapa m’ha penalitzat i molt. I encara he estat de sort de tornar a entrar al mapa. Amb tot he gaudit de l’orientació, del mapa, dels blancs i dels diferents verds.

Relive 'Morning Feb 24th'

Comença la temporada d'orientació

Diumenge, 11 de febrer de 2018

Copa Catalana a Sant Vicenç de Montalt

H50 4,5 km. 25 fites

Van ser 6.4 km. 1-33-18 i 204 m. de desnivell positiu

Comença la temporada de la Copa Catalana de Curses d’Orientació 2018 a Sant Vicenç de Montalt. Segueixo en la categoria H50. Fa un parell de temporades érem 5 o 6, l’any passat ja érem una desena, però en aquest cursa ja som 19. Ha augmentat la competència. Serà molt més difícil assolir podi. Ens divertirem.

Estrenem mapa en una comarca ja prou coneguda, el Maresme, amb terrenys sempre amb força pendent, una bona xarxa de camins i corriols de diferent mida, vegetació de diferent penetrabilitat i grups de roques sempre sorprenents.

La primera sorpresa la tenim anant a la sortida: una bona i llarga pujada.

Cap problema en la primera fita, però la segona ja em costa més. Tinc dubtes, vaig endavant i enrere fins a situar-me bé per localitzar-la. La tercera està en una clariana, molt a prop de la 2. Quan arribo a la clariana no hi ha la fita. És una zona amb diferents clarianes. La lupa m’hauria anat bé, però no la tinc. Em desplaço a l’esquerra. Hi ha fita però no és la meva. Desfaig el camí i torno a atacar. Ja la tinc: era a la clariana següent.

Em concentro per no cometre més errades i enllaço una bona colla de fites sense problemes. Tracto d’anar ràpid, però també vull assegurar. Les fites estan molt properes unes a les altres. Això implica molts canvis de direccions i em diverteixo. A la 12 també perdo una mica de temps, però rectifico molt ràpid.

Tinc dues fites seguides en dues zones de grans roques, la 14 i la 15. Aquesta darrera me la passo de llarg. De cop i volta tinc la sensació que està massa lluny. Em costa identificar on sóc exactament, però em refio de la intuïció i torno enrere. Trobo la fita amagada darrera d’una roca espectacular que m’havia mirat al passar abans.

Fita 15: la gran roca que em vaig passar de llarg.

Torno a recuperar la concentració, a estones corrent pels corriols, i a estones camp a través. A vegades els blancs estan una mica bruts i vaig amb compte.

A la 18 i a la 19 també perdo una mica de temps. No massa, però tot suma. Encaro la part final de la cursa: un seguit de fites en direcció Sud i en baixada. És tot molt ràpid, però en alguns moments se’m generen dubtes que fan que em fan aturar per no equivocar-me  i passar-me la fita de llarg. Esprint final i primera cursa del 2018 acabada.

Acabo quart i no massa lluny de les posicions de podi. No pensava pas estar tant amunt. Estic molt satisfet del resultat. Miro els winsplits on es veu la situació de tots els participants en les diferents fites del recorregut. Ha estat una cursa molt disputada. Les posicions de podi han passat per les mans de diferents orientadors. Com gairebé sempre han estat les errades les que han marcat la classificació final.

Relive 'Morning Feb 11th'

La Llanera al sac

Diumenge 21 de gener

La Llanera trail, 43,2 km. i 1280 metres de desnivell positiu

6-25-05 124 de 124 arribats

Han passat molts anys des del meu debut en una marató: marató de Barcelona de 1987. I ja fa una dècada de la meva darrera marató: la marató de muntanya de Sant Llorenç del Munt del 2008, laprimera edició en que passava pel cim de la Mola.

Després de moltes reunions i molta feina, un grup de la UES a finals del 2014 tenien preparada la primera edició de la Llanera, però la forta ventada del 9 de desembre d’aquell any va tirar per terra tota el que s’havia preparat. La major part de camins i corriols per on s’havia de córrer estaven tallats per la quantitat d’arbres caiguts.

La primera edició es va retardar fins el gener del 2016. Des d’aleshores donava un cop de mà en els avituallaments i tenia al cap que m’agradaria córrer alguna edició. Una marató de muntanya amb sortida des del centre Sabadell, la meva ciutat de tota la vida, era una temptació a la que difícilment podia resistir-me. I a la tercera edició ha estat la vençuda.

M’he preparat amb temps amb dos objectius clars: acabar-la i no patir. Mai m’ha agradat patir a les curses siguin de la distància que siguin. Sóc conscient que hi ha molts corredors que converteixen el patiment en les curses de llarga distància en un dels seus atractius i s’esplaien explicant la seva duresa. Reconec que en alguns moments d’aquestes curses “pateixo”, però sempre és un patiment sota control. On està el secret? El secret és una bona preparació física i mental, mantenir un ritme assequible i afluixar aquest ritme quan cal.

Amb tota aquesta motxilla ja estic a la línia de sortida disposat a gaudir de la quilometrada que tinc pel davant. Poc abans de sortir rebo missatges d’ànims i força del grup d’orientació de la UES. Alguns d’ells estan als controls i als avituallaments. Com no podia ser d’una altra manera surto des del darrera amb tota la calma del món. Hi ha molts km. per davant i no tinc cap pressa. Gairebé només començar xerro una estona amb el Roque, tot un especialista de les ultres. Ens vam conèixer al nocturn de Batxiller Superior dels Franciscans. De tant en tant coincidim en alguna cursa.

La zona per la que transcórrer la cursa es ben conegut, però aviat ens fan passar per corriols que no coneixia. Aquesta serà una constant al llarg d’una gran part del recorregut. Hi ha molta pista, com no pot ser d’una altra manera, en la zona on correm, però també corriols que sorprenen i que a estones la fan més divertida i li donen un atractiu extra.

En els primers km. encara vaig en companyia. Abans d’arribar al segon avituallament ja em passen els primers corredors de la mitja que han sortit 20 minuts després, entre ells, el David, company de treball de l’escola i que va en una molt bona posició.

Passat el segon avituallament ja quedo sol i així serà pràcticament al llarg de tota la cursa. Gaudeixo de la famosa solitud del corredor de fons. Sento la meva respiració compassada mentre avanço al meu ritme, quilòmetre rere quilòmetre: ara planer, ara baixada, ara pujada. Per moments, el vent es fa molest. Sort que hi ha molts trams on correm arrecerats i es suporta millor. A la rotonda i a l’avituallament de Castellar rebo els ànims i l’escalf de coneguts. En sortint de Castellar toca afrontar la primera pujada llarga del recorregut, la que mena gairebé fins a Can Cadafalch.

M’ho agafo amb calma i camino, però poc després el corriol ja amb menys desnivell es fa més corrible. Passo el quart avituallament i mitja marató amb 2-53, una mica més lent del que eren les meves previsions pre-cursa, però encara amb força gas a les cames.

Després d’una baixada no massa ràpida, de nou camino en la llarga pujada fins al Puig de la Creu. La part més dura de la cursa ja està feta. En principi ja tot és baixada. Però sóc conscient que la tornada fins a Sabadell es pot fer molt i molt llarga. La primera part de la baixada del Puig és força tècnica fins i tot amb algun tram amb cordes. Un cop a baix, el camí que porta fins l’avituallament de Castellar se’n fa llarg. Sembla que no arriba mai. Em trobo lent. Els quilometres ja pesen a les cames.

Surto animat de Castellar i tracto d’agafar un bon ritme en els trams de pista, sobre tot, quan aquestes tendeixen a baixar. Ja m’agradaria anar més ràpid però no puc. Sort que no hi ha massa pujades. Encara que no siguin costerudes, si són una mica llargues haig de caminar. Procuro evitar-ho, però no hi puc fer més. A poc a poc, però vaig deixant els km. i els avituallaments enrere i Sabadell és cada cop més a prop.

El corriol que ens baixa fins al riu és molt dret. Vaig amb compte ja que les meves cames no estan per massa alegries. Un cop a la vora del riu agafo un ritme lent però constant. Ja tinc ganes d’arribar. Sé que em queda poc, però ara ja en començo a tenir ben prou. Són els quilòmetres en que el treball de cap i l’experiència en llargues distàncies són més importants. Segueixo rebent missatges de suport a través del whatsapp.

Arribo al Pont de la Salut, on està situat el darrer avituallament. Ja només resten 3 km.! Afronto el “Mortirolo” caminant. Un cop dalt ja tot asfalt fins a l’arribada. Objectiu assolit: la meva quinzena marató acabada amb 6 hores 25 minuts. Ja està, ja he fet la Llanera. Molt possiblement aquesta serà la meva darrera marató. Encara que ja sabem que això no es pot assegurar mai del tot.

He estat l’últim dels arribats. Curiosament he ocupat la posició 124, el mateix número que portava al pitrall. Sabia que la segona part de la cursa seria lenta, però ha estat més lenta del que esperava. Malgrat que la tornada se m’ha fet llarg he acomplert l’objectiu de no patir i he acabat molt sencer físicament.

Acabat aquest repte, hauré de pensar en quin serà el proper.  

  

Aprovat amb nota

El repte de La Llanera s’apropa inexorablement. M’havia proposat fer un test de 21 km. per veure realment quin era el meu estat de forma. La idea inicial era fer-ho el cap de setmana passat, però la previsió de mal temps em va fer canviar els plans.

Finalment vaig sortir ahir als vols del migdia per aprofitar el sol i el bon temps. Repeteixo el recorregut que vaig fer el 16 de novembre amb 2-41 a 7-38 el km. i el 10 de desembre amb 2-34, a 7-14 el km. L’objectiu està clar: millorar el temps.

Surto amb ganes. Em trobo fort. El recorregut consisteix en travessar Sabadell fins arribar al riu Ripoll a l’alçada del Pont de la Salut, gairebé 4 km. urbans. A partir d’aquí ja tot és pista. La primera pujada forta que remunta al costat del Tort la faig a bon ritme. Togores, al voltant del km. 8, és el primer punt on tinc referències del novembre. Vaig molt més ràpid. Em mantinc a un ritme per sota de 7 el km.

Em trobo fort i malgrat que el terreny segueix lleugerament en pujada vaig còmode. Al darrer tram de Can Torrent fins assolir la pista que ve de Sant Pere d’Ullastre em costa una mica més. Supero la meitat del recorregut i ara el terreny és favorable fins arribar de nou al Pont de la Salut.

Accelero i em torno a situar per sota del 7, fins i tot, faig un km. per sota de 6 aprofitant la forta baixada abans d’endinsar-me al Torrent de Colobrers. No hi ha ningú. Ja és ben estrany! L’espectacle de la natura és extraordinari. El torrent baixa curull d’aigua. El corriol està tou, per la humitat i les fulles caigudes l’encatifen. És molt agradable deixar-se anar i travessar els diferents ponts.

Ja només em resta seguir pel camí del riu fins al Pont de la Salut. Porto una mica més de 17 km. i 1-57 quan deixo el riu i entro de nou en la zona urbana. M’esforço en la pujada fins la Gran Via. Encara em queden un parell de repetjons. Tanco el crono amb 2-26-47, una molt bona retallada al temps dels dos entrenaments anteriors i amb molt bones sensacions al llarg de tot el recorregut.

He aprovat amb nota. Progresso adequadament com es diria en terminologia LOGSE o assoliment molt satisfactori amb terminologia avaluativa actual.

Tinc tota la maquinària a punt per la Llanera del 21 de gener i amb molt més bones perspectives de les que m’havia fet inicialment, quan pensava en 6-30. Ja sé que és el doble de distància i més desnivell i també més trams de corriol que avui, però provaré d’estar a prop de les 5-30. De fet també em donaré per satisfet si baixo de les 6 hores.

Relive 'Morning Jan 9th'

Començo el 2018 entrenant

Fa una bona colla d’anys que no corro una marató. He ajudat en els avituallaments de la Llanera en les dues edicions.  Em temptava fer-la. I aquest any que tinc més temps per preparar-la m’he decidit. Ja estic inscrit i fa dies que estic entrenant. Ja porto algunes tirades llargues. A falta només de 20 dies per la cursa tocava fer la tirada més llarga. Què millor que fer-la el primer dia de l’any!

S’ha aixecat un bon dia amb sol i bona temperatura. El vent semblava que podia fer la guitza, però s’ha comportat i per sort no ha estat així.

Surto des de casa, travesso el Parc de Catalunya i per ronda Zamenhof i Vilarrubias baixo fins els riu. L’objectiu és córrer per la mateixa zona on transcorre la Llanera fins el Puig de la Creu i tornar. Calculo que sortiran 30 kms. llargs.

Travessat el riu ja tinc el primer tram de pujada. Mantinc un bon ritme. Les runes de la Torre del Canonge són testimonis del meu pas.

M’enfilo a la Serra de Sant Iscle. Ja no deixaré el camí ral fins a Castellar del Vallès. És una pista que té tendència a pujar, però sense cap pujada forta. En la primera hora he fet 8,2 km. Més o menys vaig al ritme que he previst pel dia de la marató.

Travesso Castellar seguint les marques del PR i enfilo la pista en direcció al Puig. Hi ha moments que la pujada se’m fa feixuga però em resisteixo a aturar-me i caminar. Avui es tracta de provar com em trobo físicament. Fa molts anys que no passava per aquí i no la recordava tan llarga. Costa que el Puig arribi. Per fi assoleixo el cim. Gran panoràmica del Vallès amb la Mola com a testimoni i Montserrat més llunyana. Fins aquí han estat 19 km. i 2-30.

Faig un càlcul i crec que fins a casa seran unes 15 km. i 1-30. Em poso a la feina. A la baixada em freno per no castigar-me massa les cames que encara els hi queda una bona estona de feina. En els darrers entrenaments havia sentit petites molèsties, però avui la maquinària funciona a la perfecció.

Com passarà el mateix dia de la competició deixo Castellar i enfilo en direcció a Sabadell. Les pujades ja es fan dures, però al pla encara vaig bé. Poc abans d’arribar a Sant Pere de Ullastre arribo a les 3 hores. Aturo el Garmin que ja es queixa de tenir labateria baixa. Porto 23,3 km.

Calculo que amb poc més d’una hora ja arribaré a casa. A partir d’aquí utilitzaré el Wikiloc. Conec bé el que resta de recorregut ja que aquesta ha estat la zona on he fet les tirades llargues anteriors. Tot té tendència a baixar. Vaig amb compte a la darrera baixada per un corriol.

Entro a Sabadell pel barri de Can Puiggener. M’espera una bona pujada fins Plaça Espanya que m’agafo amb calma. Tracto de fer la ruta més curta per donar per acabat l’entrenament. Un parell més de pujades dures i ja està: feina feta.

Al final han estat 32.9 km. amb 4-04 hores i 929 metres de desnivell positiu. Ha estat un bon entrenament. Ja estic a punt per la Llanera. Només resten 20 dies pel repte.     

No n'aprendré mai?

Diumenge, 17 de desembre de 2017

Popular a Begues (Festa FCOC)

C-1 5,5 Km. 235 metres de desnivell positiu i 21 fites

Van ser 2-02-30, 9km. 225 metres de desnivell i 54 de 60 classificats

Darrera cursa d’orientació de la temporada 2017, una popular a Begues organitzada pel Badalona Orientació.

Ben aviat comprovo que no serà una cursa per grans aventures pel mig del bosc. Fins i tot les poques zones dibuixades com a bosc blanc són molt brutes i costa molt avançar. Caldrà utilitzar la xarxa de camins, així com alguns passadissos amb més penetrabilitat. A la fita 3 em despisto una mica al coincidir amb altres orientadors. Ja no m’hauria de passar, però encara em passa.

A la 6 ja m’ha atrapat el Joan que havia sortit al meu darrera.

El deixo marxar i ens tornem a trobar a la 7. Per anar a la 8 hi ha diverses opcions. No tinc clar que la meva hagi estat la més ràpida. He optat per baixar fins el corriol que hi ha més el Nord i anar fins la pista principal, i des d’allà per camins fins a dalt el turó on hi ha la fita.

Arribo a una zona on amb poc terreny hi ha moltes fites i aquí sóc molt lent. És la zona on perdo més temps, sobre tot, en un parell de fites, la 10 i la 12. Sobretot a la 10: no llegeixo la descripció de control i la cerco en un mur de roca. Veig una roca des de lluny, però la interpreto com un tallat pedra dibuixat al mapa. Retorno a la 9 per reorientar-me. Miro la descripció de control (una roca de 2 metres!) i tinc clar que estava a la roca que havia vist. Errada greu.

A partir d’aquí ja tot resulta senzill amb un altre petita pèrdua en la 15. Acabo força satisfet, però com passa sempre en les curses d’orientació amb trams a millorar, i a aprendre de les errades.

Un cop acabada la cursa, assemblea FCOC, lliurament de premis de la cursa i de tota la temporada. Tot plegat acaba força tard.

Ha estat una bona collita aquest 2017, tercer en Copa Catalana H50 i primers en rogaines de Superveterans.

Fred de dia i fred de nit

Dissabte, 2 de desembre de 2017

VII Rogaine d’Orientació Serralada Litoral, III Memorial Iñaki Pérez (Òrrius)

5-56-25 110 punts i 18 fites 26 km. i 1400 metres de desnivell positiu

19è de 30 equips classificats en categoria homes i primers de Superveterans

Òrrius i la Serralada Litoral serà el terreny de joc de la darrera rogaine de la temporada 2017. Ha arribat l’hivern i serà un dia molt fred. Aquesta rogaine té una particularitat: les tres primeres hores es desenvoluparan de dia i les tres següents seran de nit. Malgrat els advertiments de que les hores de foscor poden ser més lentes no creiem que ens afectin massa ja que de normal ja no som massa ràpids.

El centre de competició està gairebé al mig exacte del mapa. Això dóna moltes possibilitats. Ens agrada la zona Sud i Est del mapa i ens decidim a començar per allà i anar girant en direcció Nord i el temps emprat ens anirà marcant el que farem finalment.

Fem una bona sortida, amb un bon ritme amb les tres primeres fites, 41, 64 i 65. Ja estem el Sud i virem en direcció a l’Est a la cerca de la 77 i la 94, extrem Est. Ens despistem una mica en una baixada molt dreta per un corriol per sota d’una línia elèctrica, i no sabem exactament si hem arribat o no al trencall on s’ha de trobar la 47. Ho provem i no és aquest corriol, és el segon. No ens podem despistar d’aquesta manera. Travessem una urbanització per arribar fins la 52.

Enfilem en direcció a la 87. Fins aquí més aviat hem baixat. En alguns moments tenim la sensació que només baixem, encara que no és del tot així. De ben segur que en algun moment ens tocarà enfilar pujades. Ens endinsem en una urbanització. La deixem en una corba pronunciada per enfilar-nos a la terrassa on hi ha la 87.

En la fita 72 i amb 2-30 hores de cursa ens aturem un moment per replantejar la cursa. S’està fent fosc i decidim posar-nos els frontals que ben aviat ens faran falta. Ja s’està amagant el sol.

Anem cap a la 81. De nou torna tocar pujar. Ja és fosc. De cop i volta el corriol en el que estem no segueix la direcció correcta. Alguna cosa passa, però no ho entenem. Arriben dos frontals. Són la Marta i la Raquel d’Aligots. Preguntem. Elles saben on son. Ens porten fins la fita. Nova errada. No havíem vist un trencall que hi havia en el mapa i ens pensàvem que estàvem en un altre lloc.

Seguim el pla que ens havíem fixat. Ens conjurem a estar més atents i no cometre més errades. La 62 està molt amagada però la trobem. Després de la 42 desestimem la 32 i la 43 i anem per a dues de més punts: 63 i 74. I seguim fins la 76. El Joan està fort avui i hi ha moment que em costa seguir-lo.

Ens queda poc més d’una hora i valorem quines fites podem fer en aquest temps. Pensem en la 67 i 35 però les descartem ja que ens allunyen molt d’Òrrius. Optem per anar directament fins la 84. La pujada se’ns fa feixuga, sobre tot, la part final camp a través fins el cim del turó amb molts arbres caiguts que ho fan més complicat. La baixada en direcció a la 53 tampoc resulta gens fàcil. Hi ha moments en que perdem el camí i baixem pel dret amb molt de compte. Ja tenim el camí! Ara toca córrer i sobre tot, no equivocar-se. Ja tenim la 53! Resten 12 minuts. A prop de la 34, ens avancen els navarresos. Els seguim i ens menen fins la fita. Ja és nostre. Tres minuts més i travessem l’arribada.

S’ha acabat la temporada 2017 de rogaine. Tornem a acabar satisfets de la cursa feta, així com de la temporada que hem fet: som els guanyadors de la categoria de Superveterans de la Copa Catalana 2017 de Rogaines.

UAB de nit

Dimarts 28 de novembre

Nocturna UAB. Llarga

5,4 km. 26 fites

He fet 8 km. en 1-37-44 a 12-06 x km. 118 m. de desnivell positiu i 35de 50 classificats

La proposta d’una cursa d’orientació nocturna per la UAB, el campus on vaig estudiar no me la puc perdre. No és la primera vegada que corro a la UAB, però si serà la primera vegada que ho faci a les fosques.

Passades les 7 ja estic a punt per començar. Fa fred, però no massa. Sortim de darrera del rectorat. Travesso l’estació pel pas soterrani a la cerca de la primera fita. Utilitzo la mateixa estratègia que a la passada cursa de Vic: córrer només quan tinc clar on vaig i aturar-me i caminar davant de qualsevol dubte. Les primeres fites per la zona del campus són ràpides. Un petit dubte per localitzar la 4. També a la sortida de la 4 hi ha un moment en que em trobo descol·locat.

Els estudiants no ens fan ni cas. Ells van a la seva. Alguns amunt i avall, altres passen l’estona al bar i també alguns fent classes a les aules. A la setena fita ja sortim del campus. Ens endinsem en les zones de bosc, després de travessar la zona de residència d’estudiants. No faig errades i vaig bastant ràpid, encara que a les pujades em noto molt i molt lent.

De la 13 fins a la 18 coincideixo en gairebé totes les fites amb un grup de 4 orientadors que van junts. Són més ràpids, però tenen més dubtes i això ens iguala. A partir de la 18 els perdo i ja no els tornaré a veure.

La 20 és on perdo més temps. Està en un límit entre un camp de conreu i un bosc. Em faig un bon embolic per identificar el lloc exacte. També perdo una mica de temps en la 22 un altre fita també en un límit de camp de conreu i bosc. Cap problema en les darreres fites fins completar la cursa prou satisfet.