Rogaine malgrat les tempestes

 Rogaine de Boí-Taüll

13.4 km. 3-56-45  17-42 x km. 815 metres de desnivell positiu,

83 punts, 18 fites 1r. Ultraveterants i 2n. Superveterans de 5 classificats

 

Malgrat que la previsió meteorològica no és gens bona divendres a la tarda fem el llarg viatge fins a Vilaller per córrer dissabte la Rogaine de Boí-Taüll. Quan arribem veiem la notificació que és manté la Rogaine, però que s’han anul·lat alguns controls i una zona del mapa pel perill de tempesta elèctrica a les crestes. Per aquest motiu es converteix en una Rogaine de 4 hores.

Després de sopar i abans d’anar a dormir donem una ullada al mapa de l’edició passada i a la nostra estratègia de l’any passat.

Ens despertem a les 6 i esmorzem un entrepà de truita. Al llarg de la nit ha plogut, però ara ja no plou. Quan ja ens estem preparant per sortir cap a l’estació de Boí-Taüll rebem un nou missatge de l’organització que es manté la Rogaine de 4 hores però s’aplaça la sortida fins a les 14.00 hores.

Canviem de plans. Ja no tenim cap pressa. Fem un cafè amb llet al bar i sortim a passejar pel rodal de Vilaller. Cau una tamborinada i ens hem de refugiar sota un porxo. Poc després deixa de ploure i podem passejar una estona més. El Noguera Ribagorçana baixa curull d’aigua.

A l’habitació llegim una bona estona mentre cauen un parell de fortes tempestes. Ja al migdia mengem una empanada en un forn de Vilaller i ens posem en marxa cap a la zona de competició. Quan hi arribem no plou. Complim amb els tràmits habituals i entrem al parc tancat, que per sort està a cobert.

Ens expliquen que al llarg del matí hi hagut fortes tempestes elèctriques amb pedra que ho ha deixat tot blanc. La previsió és que al llarg de les 4 hores de cursa pot ploure però que no hi haurà més tempestes. Mentre planifiquem la nostra estratègia sentim que es posa a ploure. Fem una estratègia més aviat conservadora, una mica similar a la que vam fer en l’edició passada.

Quan es dona la sortida està plovent. Sortim una bona corrua d’equips en la mateixa direcció. Les primeres fites les fitem molts equips junts. El fet d’haver escurçat la rogaine a 4 hores i d’haver eliminat unes quantes fites fa que les alternatives de cursa també minvin. Poques vegades ens havia passat anar tants equips seguint la mateixa estratègia.

A estones ens acompanya una pluja minsa, i en altres moments no plou. Aquesta alternança ens acompanyarà al llarg de tota la competició.

Tenim la impressió que anem molt més ràpid del que havíem previst. A la 46 canviem la nostra estratègia i aquesta és la nostra errada ja que hem vist que la resta d’equips seguien una estratègia diferent que nosaltres no havíem vist al planificar la cursa i tampoc la veiem ara.

Baixem a la 63 i després fem 52 i 51. Per arribar a la 51 hem de salvar un fort desnivell que ens alenteix molt el pas. Era molt millor fer 46, 52, 63, 74, 65 i 51. El desnivell era gairebé el mateix que hem hagut de superar nosaltres, però es guanyaven 13 punts més. Està clar que no sempre s’encerta en l’estratègia i això acaba sent clau en moltes Rogaines.

Assolida la 51, passem a l’altra banda on hi ha una bona colla de punts per anar collint abans de dirigir-nos a l’arribada. Això fem i intentem sumar la major part de punts que havíem previst en l’estratègia inicial. Al final ens hem de deixar la 32 per no penalitzar.

Foto de La Nova Fita

Per primera vegada en una rogaine hem utilitzat un bastó i ens ha anat molt bé per superar les fortes pujades i com a recolzament en les baixades. De ben segur que a partir d’ara formarà part del nostre material bàsic.

Endrapem el minso avituallament i decidim que no ens quedem al lliurament de premis, ja que ens resta un llarg viatge fins arribar a casa. 

 

Terreny d’alta muntanya força mal parit

 Rogaine de Boí-Taüll Campionat de Catalunya 2023

19.6 km. 5-51-52  17-59 x km. 1140 metres de desnivell positiu,

100 punts, 20 fites 1r. Ultraveterants i 41è de 65 classificats

 

Aquesta és una Rogaine que ha aparegut al calendari amb la temporada ja començada i que s’enquadra dins d’un esdeveniment molt més gran com és el Garmin Mountain Festival, farcit de competicions de muntanya de tot tipus i de totes les distàncies.

És un mapa nou, en una zona que promet ser molt apte per la pràctica d’aquest esport, però amb grans desnivells. El centre de competició és a Barruera, al mig de la Vall de Boí, però l’arribada i la sortida és a l’estació d’esquí de Taüll.

Malgrat que la nostra idea prèvia era començar de pujada, un cop tenim el mapa a les mans i veient la distribució de les fites optem per sortir en direcció sud, arribar a la part més baixa del mapa i remuntar després.

Ja en marxa sortim en direcció a la 32, força a nivell per després baixar pel dret a buscar la 67. Són sis punts que malgrat que ens obliguen a baixar molt per després remuntar fins a la 45 no podem deixar escapar. Des d’allà ens dirigim a la 57 per zona oberta. Son 4 fites en la primera hora de cursa i 18 punts.

Baixem a través d’un bosc per anar a buscar la 35. Seguim baixant fins a la 62, on ens despistem una mica, però que trobem fàcilment un cop ens ressituem. Estem a la zona més baixa del mapa i comencem a pujar. Intentem fer-ho de la forma més suau possible. Encara estem forts i portem un bon ritme, tot arribant a la 82. Tanquem la segona hora amb tres fites i 16 punts.

Canviem l’ordre de les dues fites següents amb l’objectiu de estalviar-nos desnivell. Fem primer la 52 i seguim pujant a la cerca d’un punt de pas de la tanca carenera. Baixem ràpids en direcció a la 74 amb un excel·lent rumb que traça el Joan. I a partir d’aquí anem a nivell per assolir la 54. Posem en dubte d’anar o no anar a la 48, ja que hi ha una tanca que ens impedeix el pas i ens obligaria a donar molta volta. Però trobem la manera de travessar-la, saltant per sobre. La tercera hora han estat 4 fites i 21 punts. En un moment d’aquesta hora ens adonem que hi ha més mapa al darrera. Fins aquí encara no ho havíem vist. Ens ho mirem, però creiem que no hauríem fet pas una estratègia diferent.

Desplaçar-se per aquest terrenys es fa molt pesat i feixuc, fins i tot, quan es va a nivell. És un prat alpí amb l’herba força alta i amb el terra amb molts “forats” que no permeten posar pla el peu a terra. Això fatiga molt, sobretot quan ens cal fer un flanqueig. La 51 no està lluny, i primer ens tocar baixar, per després travessar un torrent per assolir-la. Allà trobem al Toni i la Montse que estan descansant abans de continuar. Intentem anar el més a nivell possible fins a la 66. Malgrat que serà molt més llarg decidim fer l’aproximació a la 76 per pista. Això ens permet descansar una mica i avituallar-nos amb una mica de tranquil·litat, però la volta que fem és considerable. Ha esta el parcial més lent amb diferència. En la quarta hora només hem fet dues fites i 11 punts, una minsa collita fruit d’aquesta decisió.

Des de la 76 anem cap a la 61. Les pujades ja ens fan mal i es noten a les cames. Però també es fa dur el flanqueig fins a la 56 que no acaba d’arribar mai. Son dues fites també molt lentes. Tanquem la cinquena hora amb aquestes tres fites i 18 punts, i observant la pujada que tenim al davant fins a la propera fita.

I entrem a la darrera hora de Rogaine, aquella hora en la que anem mirant el rellotge de forma constant per a no penalitzar. Ens cal superar un fort desnivell fins la 38 que dona pas a la darrera part de la cursa. A continuació planegem fins a la 58, per després passar per la 44. Ens trobem molt cansats i desestimem arribar-nos a la 42. Tot i que a misses dites semblava possible fer-ho. Ens dirigim directes cap a la 34 i ja amb tota tranquil·litat cap l’arribada. Darrera hora amb 4 fites i 15 punts.    

Acabem satisfets de com ens ha anat la cursa, una cursa sense errades, i per un terreny força antipàtic. Després de menjar baixem a Barruera on lliuraran els premis en un podi dalt d’un escenari espectacular i en una presentació que mai havíem vist en una rogaine. Això és així perquè està enquadrada dins del Garmin Mountain Festival. És el que tenen les grans marques quan patrocinen un esdeveniment. Hi posem molts de calers, però de ben segur que també en guanyen molts.

Vall de Boí

És curiós, però hi ha llocs que hom li agraden i passen els anys i no hi torna. La Vall de Boí i l'Alta Ribagorça és un d'aquests indrets. Hi havia anat de colònies d'estiu quan era petit i també hi havia anat moltes vegades amb els meus pares. Coneixia bé tots aquests pobles i paratges. La darrera visita va ser de jove per gravar els exteriors d'una pel·lícula a Durro.

Diria que en aquells moments l'ortografia del topònim de la Vall era diferent: Bohí.

I torno després de 30 anys per estar-hi una setmana i passejar amb tranquil·litat pels seus pobles i gaudir dels seus paisatges.

Malgrat el canvi sofert pel turisme encara és una vall tranquil·la sense massa tràfec. Ara bé, on abans hi havia pistes forestals plenes de pedres no aptes per cotxes, ara ho trobem tot asfaltat, fins i tot, la pujada amb tot terrenys i furgonetes a Aigües Tortes. També està molt i molt arreglat la pista que porta fins al refugi del llac Llong.

Els pobles ja no fan pudor a vaques. Estant ben posats pel turisme, plens de restaurants, hotels i apartaments, amb els carrers ben empedrat, un bon canvi i certa manera positiu per tots aquests pobles. S'han recuperat els camins i hi ha indicadors per a tot arreu. A poc pobles no ha arribat la febre de fer diners amb el turisme, però encara en queden alguns. Es poden trobar blocs d'apartaments a llocs realment insòlits.

Malgrat tot el paisatge segueix igual d'impressionant, amb racons encantadors, llacs i rius curulls d'aigua amb la seva encisadora remor característica i que tan m'agrada i amb totes les esglésies romàniques ben arreglades i evidentment amb visita de pagament a la que em nego, a part de ja haver-les vist, per principis. Als llocs de culte ,ai s'hauria de pagar per entrar-hi. No és la casa de Déu? Ja en tinc prou de veure-les per fora i visitar els seus cementeris, una de les meves costums, no sé massa ben bé perquè.

Tan sols cal allunyar-se una mica de la carretera principal que travessa la vall, per trobar-se ben sol rodejat de verd, flors de tots colors i els cims ben propers que quedaran per un altre cop, abans que passin altres 30 anys, espero.

De vacances a Iran

Un indret ben especial per anar de vacances. Igual algú no s'ho creu, però he passat per Iran aquestes  vacances. És un petit nucli de cases amb 11 habitants, enlairat a 1288 metres amb una petita església dedicada a Sant Climent i que compta amb parell de cases de turisme rural. Administrativament  pertany a Pont de Suert i és lloc de pas de la coneguda Pedals de Foc.

El seu nom com molts altres de la zona (Irgo, Gotarta, Igüerri) em va cridar l'atenció. Són d'origen basc. Què hi fan tants noms d'etimologia basca en aquesta zona ? Paga la pena donar un tomb per tots aquests llogarets ben singulars abans no es comencin a omplir d'apartaments i perdin el seu encant.