dissabte, 29 de novembre del 2014

Can Deu a les fosques

El bosc de Can Deu és tota una referència pels que vivim a Sabadell. Va ser allà a finals dels 70 on vaig començar a córrer aprofitant que després d'uns campionats d'Espanya de Cros havien quedat marcats tres circuïts: el vermell, el groc i el blau. Anava els dissabtes el matí amb un companys d'universitat i el repte inicial era aconseguir fer corrent i sense caminar el circuït blau (5.000 metes). No va ser gens fàcil.
D'allà conservo el primer diploma d'una cursa popular organitzada per l'Associació de Veïns del barri. 
Des d'aleshores han estat moltes les voltes i els kilòmetres que he fet pels seus camins i corriols. Des que vaig conèixer les curses d'orientació també hi havia participat en alguna i fins i tot n'he organitzat alguna. 
Per tant és un lloc que conec bé i em venia molt de gust participar en una cursa d'orientació nocturna i gaudir del bosc i l'orientació a les fosques.
Malgrat que al llarg de la jornada havia plogut a estones en el moment de la cursa no plovia i la temperatura era ideal. Ja amb el mapa als dits abandono els carrers del barri i m'endinso al bosc i a la negra nit. En el lloc de la primera fita hi ha moltes llumetes i resulta fàcil. Quan arribo a la zona de la segona fita em trobo en el camí en direcció contrària molts orientadors que ja tornen de la mateixa. No calculo bé i entro al bosc massa tard. No la trobo. Volto un mica pel mig del bosc però no hi ha manera. Començo a pensar que igual anava massa confiat i no he entrat pel camí correcte. Refaig el camí fins el darrer encreuament i torno a començar i ara si ja la tinc. Ben bé he perdut uns 7 o 8 minuts o potser més hi tot.
Em concentro i faig totes les aproximacions a les fites per camins que conec prou bé, però que al passar-hi de nit a les fosques resulten ben diferents. És gairebé un altre món. De la 3 a la 4 faig un rumb que em surt força bé. La 5 està en un lloc ben inhòspit. Ja fa una estona que em trobo ben sol al bell mig del bosc. M'agrada aquesta sensació d'estar concentrat en el mapa, els camins i corriols cercant el punt exacte on endinsar-me dins del bosc mirant a un cantó i a l'altre per veure la fita desitjada. Allà està una més.


Seguir mirant el mapa i decidir el camí d'aproximació, identificar algun element significatiu (un zona de bosc més impenetrable, un encreuament de camins, un lleu canvi en el relleu, un canvi de vegetació, un petit talús) on desviar-me per trobar la següent fita. En alguns moments del resplendor que fa la lot al mig de la foscor dóna la impressió que sorgeix una mena de boira. Sol entre matolls algunes ombres em rodegen mentre cerco la següent fita. M'atreveixo a fer alguns rumbs i em surten prou bé.
Els camins que tants i tants cops he fet de dia en una direcció i en una altra són ben diferents a les fosques. Gaudeixo de les sensacions de la solitud a la cerca de què ? Realment som unes persones ben estranyes els orientadors que ens endinsem a la nit a buscar aquests elements tan fràgils i a vegades tan ben amagats com si d'un preuat tresor es tractés.


Acabo de trobar una fita. Estic concentrat mirant el mapa per decidir quin camí agafar. De sobte escolto un soroll ben a prop. M'emporto un bon ensurt. Pensava que era un animal que se m'apropava. És un orientador baixant per un talús com bonament pot.
Ja encaro el tram final de la cursa, tres fites més i ja hauré acabat. S'acaba la solitud i aquí coincideixo amb alguns orientadors més. Cada un a la seva, anem trobant les darreres fites que ens resten i donem per acabada aquesta aventura nocturna.
Al finalitzar algun comentari mentre ens avituallem una mica i cap a casa. Mentre anava a la meva entre arbres i matolls, els president ha fet el seu discurs i el Messi ha marcat uns quants gols. Tot sopant em poso al dia amb les darreres informacions de la jornada.

diumenge, 16 de novembre del 2014

Rogaine de Cap de Creus: la prèvia del 9N

La temporada passada vaig gaudir molt de la Rogaine de Cap de Creus. Malgrat està tan lluny i haver trigat força a decidir-me degut a ser el dia abans del 9N i anava amb ganes de passar-ho bé amb els magnífics paisatges d'aquesta contrada. I com no podia ser d'altra manera no m'ha defraudat gens ni mica.
Port de la Selva ens ha rebut de bon matí amb una temperatura ideal per la practica de l'esport.

Un cop complerts els tràmits habituals de la prèvia ja estem pujant en direcció al control de material i a la sortida que es troba força lluny. Deixem el poble enrere. Repeteixo equip amb el Sergi, el mateix company que en la cursa de l'any passat. En el viatge ens ho hem parlat i ens marcat com objectiu prioritari evitar les zones amb aquells matolls amb els que tant i tant ens vam punxar. Caldrà estar molt atents a les zones de doble ratllat del mapa i utilitzar al màxim la xarxa de camins.
Despleguem el mapa i tot són dubtes. Ens costa una mica més que de costum establir l'estratègia de cursa. Parlem d'anar cap a la zona de mar, al Nord del mapa on observem forces fites juntes i amb bones puntuacions. Després de donar-li moltes voltes acabem per decidir anar en direcció a la zona sud-est del mapa seguint la xarxa de camins que ens sembla més clara i no aventurar-nos amb fites molt allunyades dels camins.
Pràcticament no correm, tret d'alguna baixada, però les dues primeres hores de cursa ens són molt profitoses. Hem assolit les nostres fites sense massa problemes abandonat els camins solament lo just. Amb aquesta tàctica ja tenim dues fites de 9 a la butxaca i aspirem a alguna més. 
La 91 es troba en el punt més alt del nostre recorregut les vistes són magnífiques, Cap de Creus i Cadaqués als nostres peus. Ens sentim optimistes. Tot ens està sortint bé.

Suposo que ens confiem i malgrat que tenim la impressió de baixar massa i que alguna cosa no ens quadra del tot, com que estem animats seguim fins arribar a una cruïlla, no massa lluny de Cadaqués. No som on volíem. Hem errat el camí i ens hem desviat. Però estem a prop de la 80. 8 punts són de bon aprofitar. No sabem per quina raó hem entrat en l'hora"tonta". Cerquem una tanca de pedra que ens ha de portar fins a la fita, però hi ha moltes tanques de pedra i no encertem. La vegetació baixa no fa gens fàcil el desplaçament. Ens ressituem utilitzant la carretera que veiem a prop i finalment no sense dificultat ja és nostre. Gairebé 45 minuts des de la darrera fita.
No acaben aquí les errades. Anem per un camí i veiem la següent, la 50. Seguim pel camí per després anar-la a buscar a nivell. No sé que fem però ens allunyem del lloc de la fita. La busquem per un corriol, però acabem al mig d'una zona amb matolls baixos que no ens permeten avançar. Ho deixem estar. Està clar que estem passant l'hora "bruixa". Anem per la següent, la 41, i malgrat, no anar massa segurs ja és nostre. En aquestes dues fites hem llençat per terra el que fins ara havia estat una magnífica cursa. Ens hem de tornar a posar les piles, i així ho fem. Estem a l'altre punta del mapa i ja portem gairebé 3-30 hores. No podem cometre més errades i no ens podem entretenir si no volem penalitzar al final.
Deixem la 98 que la tenim a prop. Ho veiem massa complicat i segurament ens prendria massa temps. Trotem per un corriol força planer fins la propera fita. Ens trobem al Felip i al Dani que venen de la 98.
Ens queden poc més de dues hores de cursa i dissenyen l'estratègia fins el final. A partir d'aquí tornem a entonar-nos i anem trobant les fites i sumant punts sense dificultats. Ja tornem a somriure i a gaudir d'aquest esport que ens apassiona.


En la darrera hora i a mesura que ens acostem a Port de la Selva aconseguim una bona collita de fites i punts. Ens trobem forts i com que hi ha molts equips buscant les mateixes fites, aquestes resulten fàcil de localitzar. Una de les darreres està al davant d'aquesta senyera.


Malgrat que ho hem considerat desestimem baixar a buscar la 49 per tal d'evitar una pujada i un final agònic. No tenim ganes de patir. Acabem amb més de 10 minuts de marge. Crec que es la Rogaine en la que més temps m'ha sobrat de totes les que he participat, que ja comencen a sumar una bona colla.


Com sempre una cop acabada la cursa, ens recuperem de l'esforç amb l'àpat que ens té preparat la organització mentre comentem la jugada. El Felip i el Dani ens han guanyat tan sols per un punt. Això bé mereix una revenja en una propera rogaine. En la general som l'equip 57 de 109 classificats i en la nostra categoria 15 de 18 classificats.
Reflexionant sobre el que ens ha passat a mitja cursa, crec que ha estat un excés de confiança. Està clar que mai et pots confiar en aquest esport, ja que perdre el Nord és ben fàcil. Un cop feta la primera errada hem entrat en un bucle de desànim i desconfiança del que ens ha costat una bona estona recuperar-nos i entrar de nou en el mapa i la cursa. Cal aprendre per la propera.

dimecres, 5 de novembre del 2014

Ràpid, ràpid: orientació urbana

I de nou tenim el TIC de Barcelona, una competició internacional d'orientació que es celebra a la ciutat de Barcelona. Altres anys s'ha disputat en entorns més propis de l'orientació com Collserola i Montjuïc, però aquesta edició ha estat plenament urbana. I això volia dir poca orientació i molt córrer.
El dissabte al Parc de Nou Barris era al mateix temps Campionat de Catalunya Sprint. El més important de les curses sprint és no cometre cap errada i anar el més ràpid possible i així ha estat. Eren 17 fites i 2,5 kms., una fita cada 150 metres. La velocitat de cursa i tenir les fites tan a prop unes de les altres feia difícil anticipar la lectura del mapa, encara que sempre que era possible ho intentava, per evitar aturar-me a les fites. Quan surto de la fita 5 ja veig arribar al meu darrera al Joan Sánchez, el company habitual de les rogaines que ha sortit un minut després. A la fita 8 m'avança i ens mantenim més o menys junts fins la 13. El Joan arriba abans i optem per una elecció de ruta diferent. La meva és la bona! Això em permet creuar l'arribada al seu davant, però està clar que m'ha guanyat. He fet un bon temps, 16-51. El Joan només m'ha tret 49 segons. Puc fer podi! Així és, sóc tercer!


El temps entre fita i fita ha anat des de 16 segons la més ràpida a 1-47 la més lenta. He acabat molt satisfet amb la cursa i content amb la classificació, segon podi català de la temporada. No està gens malament. Ha estat un resultat ben ajustat. Els tres primers hem entrat dins del mateix minut.

1
JOAN SÁNCHEZ DE LAS HERAS
 ALIGOTS16:02
2
FRANCESC MARTÍ GRAU
 ALIGOTS16:11
3
RICARD MASFERRER CLARA
 Sabadell-O16:51


I el segon dia a córrer pel gòtic, el barri de la Ribera i el Parc de la Ciutadella. També és una cursa molt i molt ràpida, però molt més llarga i amb més temps per pensar entra fita i fita. Són 5,6 km. i 26 fites, amb dos passos obligatoris per creuar Laietana i Passeig Picasso per dos semàfors que ens descomptarien del temps final. La sortida és davant de Correus i l'arribada al Parc de la Ciutadella.

Les primeres fites són pels carrerons estrets del gòtic. Sort que encara no hi ha massa turista passejant i es pot córrer sense massa entrebancs: la Plaça Reiai, la Rambla, darrera el monument a Pitarra, i després vindrà Sant Felip Neri, carrer Paradís, racons entranyables per on cal passar el més ràpid possible. El primer km. el faig per sota de 6, per després estabilitzar-me a un ritme de 6 i poc. Cal anar amb molt de compte al girar les cantonades, ja que és molt fàcil topar-se amb algú de cara. 

Travesso Via Laietana i ara és el barri de La Ribera, el que m'espera. He tingut mala sort i el semàfor estava verd. Volia prendre'm un respir i no ha estat possible. La cua que hi ha per entrar Museu Picasso converteix el carrer Montcada en un carrer encara més estret. Corrent el més ràpid aprofito sempre que puc per mirar el mapa i prendre decisions de quina és la millor opció pel següent tram. D'aquesta manera és només arribar a la fita, pinçar i a continuar corrent de nou sense aturar-se pràcticament..
Una fita davant del Born i a continuació travessar el Passeig Picasso. El darrer tram de la cursa està a l'interior del Parc de la Ciutadella. Un petit despiste a la primera fita del parc em fa perdre uns pocs segons. Ha baixat el meu ritme de cursa. Ara m'apropo als 6-30. Acabo la cursa amb 45-38 i 7,4 kms. reals a un mitjana a prop dels 6. Estic satisfet de la cursa. He gaudit de córrer a més no poder pels estrets carrers de la part antiga de la capital, sense errades i gairebé sense aturar-me a les fites. Ha estat una bona cursa. Miro la classificació de la categoria de més de 55: el 23è de 50 classificats. Com corre aquesta gent!


El primer ha fet la cursa en 33 minuts per sota de 5 el km. Això és córrer molt! He estat el primer català de la categoria. La propera cursa que m'espera serà ben diferent: la segona Rogaine de Cap de Creus.