diumenge, 20 de novembre de 2011

El Farell amb pluja

Aquesta temporada la cursa de muntanya del Farell s'ha avançat a les seves dates tradicionals, darrer diumenge de novembre o primer diumenge de desembre. 
19 edicions de la cursa del Farell donen per molt. No és pas la primera en que la pluja fa acte de presència. Però el passat diumenge ens va sorprendre a meitat del recorregut amb força. Mentre m'apropava al poble de Caldes de Montbui el pensament era que no ens mullariem pas. El Montseny estava ben tapat, però el Farell i Sant Llorenç del Munt estaven ben destapats.
Arribo amb prou temps per fer un bon escalfament i col·locar-me a la línia de sortida. No fa gens de fred com en edicions anteriors. Podríem dir que tenim una temperatura ideal per córrer.
Avui es repeteix el recorregut de les dues darreres edicions. Arribo amb un millor entrenament i aspiro a millorar el temps dels darrers dos anys. Surto amb un bon ritme i em sento a gust corrent pels carrers endoquinats del poble, sempre en lleugera pujada. 
Aviat deixem l'asfalt i enfilo el tram de pujada més llarg, aproximadament 1.500 metres, amb un desnivell més o menys constant. El terreny està en perfectes condicions, tou, però sense gens de fang. Em segueixo trobant bé i corono amb un temps mig minut millor que l'any passat.
Poc abans d'arribar a la meitat de la cursa comença a caure alguna gota, Passo la meta volant i l'avituallament amb gairebé un minut menys. A la primera baixada accelero, avançant posicions. El ruixat ara ja és intens. Arribo al tram asfaltat i comença a caure un veritable aiguat.
Un cop tornem al camí de terra, aquest ja està ben enfangat amb alguns bassals que no podem pas evitar. Mantinc el ritme, però es fa difícil avançar en un corriol estret en que formem una bona filera. La pluja va minvant.
S'acaben les pujades i també la pluja. Resten poc més de 3 kms. fins a l'arribada, tots en baixada. Malgrat el fang baixo ràpid i amb bones sensacions. Acabo amb 1-12-14, minut i mig menys que l'any passat. Estic satisfet malgrat que abans de començar volia apropar-me a 1-10. La propera edició farà 20 anys corrent cada tardor aquesta cursa de muntanya. 

divendres, 18 de novembre de 2011

Fang, pluja i orientació


Segona jornada dels Campionats de Catalunya d’enguany. Fa un dia més frescot que ahir. Avui és el torn de la llarga distància. L’aproximació fins a la pre-sortida és un llarg camí, ja sigui, des de l’aparcament o des del centre de competició per una pista en força bon estat muntanya amunt. Un cop s’entra en la pre-sortida encara cal caminar una bona estona per la mateixa pista. Per sort avui aquest camí no està enfangat com a la cursa d’ahir.

Bona sortida de nou, amb les dues primeres fites al bell mig d’una zona boscosa. Per arribar a la tercera em cal superar un fort desnivell en alguns moments amb ajuda de les mans.
La 4t. és lluny i opto per fer l’aproximació per camins. Primer desfent la pujada anterior fins a la riera i seguint la riera fins a la pista. Bon moment per córrer a un bon ritme fins arribar a la corba propera a la fita, entre mig de la vegetació. De nou quatre fites properes que vaig trobant sense massa dificultats. De la 6 a la 7 puc córrer un bon tram aprofitant una petita baixada fins a la riera que tinc que travessar i després per un terreny obert força pla a la riba de la mateixa riera.
La 8 que és ben a prop de la 7 em costa. Un tàlveg que no acabo de localitzar. Crec que visito tots els tàlvegs de la zona. Torno al camí per iniciar de nou la cerca i ara sí. Ja tinc la primera pèrdua de temps important de la cursa d’avui. La 9 també està a prop i fins la 10 també aprofito els camins per córrer. Passo a prop d’una mena d’esglèsia. 
Comencen a caure les primers gotes. Fins la 13 cap problema. Va plovent intermitentment. La 14 està lluny de nou. Estudio el mapa i no veig cap camí evident per arribar-hi. Caldrà fer-ho a rumb. Em passa el Fornaguera i m’hi enganxo. Amb ell m’apropo a la zona de la fita, uns tallats als mig d’un bosc verd 2. Estem a la zona dels tallats però la fita no apareix per enlloc. Aquí tinc la segona gran pèrdua de temps de la cursa d’avui. Aquesta pitjor que l’anterior. Ressegueixo per baix els dos grans tallats sense trobar la fita. Hi ha d’haver un petit tallat al mig dels dos grans, però em costa molt de trobar. Al final i anant per dalt veig la fita del tot amagada al mig de la vegetació. Per fi.
Les que resten fins al final no seran difícils, simplement anar fent. Les darreres resseguint una riera curulla d’aigua que baixa amb força formant uns gorgs i uns petits salts d’aigua molt bonics al que estarà bé venir una altra vegada per poder contemplar-los amb més calma.
Quan acabo està caient un bon xàfec. 2-41 de cursa, però fins a la zona de competició hi ha un bon tros. Plou i com que tampoc estic massa cansat vaig trotant quan el terreny m’ho permet (baixades i zones sense fang). Tornem a passar per corriols i pistes amb trams ben enfangats i amb estones de pluja insistent. Tinc ganes d’arribar i acabar. Un quart d’hora ben bo. Passem per zones on vam disputar la cursa d’ahir.
De nou el darrer de la categoria amb diferència de temps considerable respecte als més propers. A final de temporada hauré de pensar i decidir a quina categoria m’inscric pel 2012.
Cap de setmana complert amb dues curses ben organitzades per Aligots, malgrat que el temps no ho ha posat fàcil en uns terrenys molt interessants en els que m’agradarà tornar-hi a córrer. Només un inconvenient, sobre tot, en la cursa d’avui, la zona de cursa quedava massa lluny del centre de competició i tan l’aproximació com el tram final un cop acabada la cursa eren massa llargs.   

dijous, 17 de novembre de 2011

Fang i orientació


Cap de setmana amb doble ració d’orientació i també de fang. Ha plogut gairebé tota la setmana i ens esperem un terrenys mullats, tous, enfangats i amb les rieres i rierols curulls d’aigua. El mapa dels terrenys són nous i molt interessants per l’orientació.
De moment no plou, però el cel està gris i amenaçador. Per sort no fa fred. De la pre-sortida a la sortida hi ha un bon tros, primer per un corriol i després per una pista on cal anar molt en compte de no relliscar. No para d’enfilar-se muntanya amunt. Aquest és un simple tast del que ens espera per la cursa d’avui, el campionat de Catalunya de mitja distància.
M’agafo la cursa amb calma amb cura de no relliscar i anar pel terra. La primera fita està situada en un terreny obert. Cal baixar diferents marges, fins trobar-la a prop d’una construcció derruïda. La segona també està en aquest terreny obert. La veig de lluny, però resulta que no és la meva. Hi havia passat pel costat i no l’havia vist. Una mica més amunt i al costat d’una roca ja tinc la tercera al pot.
Passo per un coll i per un corriol m’apropo a la següent en un tallat entre matolls. Baixo ràpid fins a una riera plena d’aigua. No hi ha opció a res i sense pensar-ho dues vegades travesso pel mig. A l’altra banda, m’espera una forta pendent pel mig d’un bosc on esbufego fort i en alguns moments em cal ajudar-me amb les mans, fins arribar a un camí que agafo a la dreta. Un cop estic al costat del filat abandono el camí i a rumb sota una roca ja veig la que fa 5. Tinc bones sensacions. Estic fent una bona cursa sense errades.
Rodejo un petit turó i pujo una mica per localitzar la 6. En direcció a la 7 no encerto massa la ruta i faig més desnivell del que era necessari, i tinc que desfer tot el que havia pujat, per no pensar suficient el que em calia. 7 fites amb menys d’una hora és un bon promig per assolir un bon temps final.
La 8 tampoc em presenta dificultats. On m’enredo és en la 9. Començo a dubtar de quina és la millor opció i vaig canviant de decisió, em costa identificar els diferents elements del terreny i en alguns moments no tinc massa clar on sóc. Perdo molt temps fins localitzar un bon punt d’atac i trobar la fita.
No surto massa bé de la 9, però rectifico a temps, malgrat tornar a fer més desnivell del que calia per segon cop. També erro la sortida de la 11 i malgrat tenir la 12 molt a prop em costa situar-me. Torno a la fita i refaig el camí i ara si que és meva. La segona errada important d’avui.
Camí de la 13 passo per zones conegudes de quan cercava la 9 i ara ja no em presenten massa dificultat. La 14 està en un arbre, però no els que estan dins del tàlveg on em trobo. Surto del tàlveg i allà mateix tinc la fita. La resta de fites fins el final les enllaço bé sense entrebancs ni dubtes i en alguns moments vaig ràpid. Gaudeixo molt d’aquesta part final.
1-34-26 i de nou el pitjor temps de la meva categoria de lluny. Aquesta temporada estic abonat a aquesta posició i a molta distància tan dels primers com dels que em precedeixen a la classificació, tot i no fer unes curses massa dolentes. 

dijous, 3 de novembre de 2011

Rogaine Serralada Litoral


Per primera vegada participo en una Rogaine de 3 hores, i decideixo fer-ho sol per tal de provar com em trobo tan físicament com tècnicament a una setmana del Campionat de Catalunya. La sortida és a la Font Picant d’Argentona en un mapa d’una zona amb forts desnivells.
Arribo, passo per recepció i en poc temps ja em trobo amb el mapa a les mans. Totes les fites estan al sud, en el Nord del mapa només hi ha una fita solitària que aniré a cercar si arribo amb suficient temps al final de la cursa. Em faig una planificació mental ràpida del recorregut, però al fer-ho sol penso que ja aniré rectificant a mesura que avanci la cursa. No surto massa concentrat. Malgrat no cometre errades importants les dues primeres (36 i 43) em costen més del compte. 
Vaig entrant en el mapa i en la tercera (48) ja començo a gaudir de la orientació. Veig que no seran fàcils de trobar i que no podré córrer massa, ja que el bosc té molta vegetació baixa que impedeix anar ràpid i les fortes pujades també alenteixen molt la marxa. De la 4ª (42) a la 5ª (34) puc córrer una estona per un corriol, però quan el deixo tinc que enfilar una forta pendent en direcció a unes roques. L’alegria de córrer és breu.
Gairebé porto una hora de cursa. Ja veig que no podré complir els meus plans inicials i deixo de banda una fita de 3 punts per rendabilitzar esforços. Em trobo en la zona del mapa propera a la Torre Ametller, lloc que conec prou bé i vaig localitzant les fites (45 i 32).
La 51 em costa. No sóc l’únic que està a la zona cercant-la. La ruïna on es troba no l’acabo de veure. Finalment trobo una referència clara, uns camps de conreu i un camí, que em permeten situar-me i localitzar-la. He superat l’equador de la cursa i encaro la segona meitat de cursa amb l'idea de fer dues fites de 6 punts, la màxima puntuació. Serà una mica just de temps però és possible.
Encadeno bé les fites, sense perdre temps a trobar-les. La 52 està al costat d’una pedra al mig del bosc i quan arribo a la zona on hi ha gent buscant fa estona tinc sort que un d’ells la troba. M’endinso al poble de Cabrera on puc córrer amb ganes per trobar la 60 sense cap complicació.
Porto dos hores de cursa i ara començo la llarga pujada que em portarà a dalt del Castell de Burriac. Primer pels carrers de Cabrera fins sortir per una riera fins la 44 i després anar cap a la 47 primer en forta pujada que ja em comença a castigar i després planejar. És una zona amb petits murs de pedra. La fita està en una construcció. No serà fàcil trobar-la. De nou estic de sort hi ha un equip que l’acaba de trobar i ja la tinc. Estic en la zona del poblar ibèric, uns dels poblats ibèrics més grans i importants de Catalunya, però que no ha estat massa excavat. 2-32 de cursa. S’acaba el temps i em queda una infernal pendent fins al Castell i després baixar a tot trap per la pista. Pujo tot el més ràpid que puc primer sense trobar el camí i després ja en el corriol. La respiració i el cor van cent. Una serp es creua ràpidament pel mig del camí i me'n duc un bon en surt. Una mica més d'esforç i ja soc a les portes del castell, però cal arribar a la fita que és al seu interior.
Pinço, recupero l’alè bec aigua i avall. 

Tinc menys de 10 minuts si no vull penalitzar. No serà fàcil. Tracto d’anar el més ràpid possible M’aturo inútilment en alguns moments per trobar una manera més ràpida de baixar. Mal fet. Al final 3-05-24, 55 punts, menys 8 de penalització 47, 27 classificat d'un centenar d'arribats. Em podia haver estalviar alguns segons sense les sense les aturades a la baixada i penalitzar menys punts, però ja està fet.. A veure si n’aprenc d’una vegada. No val la pena aturar-se quan es té el camí clar i la decisió presa del que cal fer.